La Creueta

Revista d'opinió i divulgació de la Vall d'Albaida (sempre en reconstrucció)

19 de juliol de 2024
0 comentaris

Joaquín Aparici Calatayud, jornaler i militant de la Dreta Regional Valenciana

Fotografia: Carrer de la Mare de Déu del Carme de l’Olleria

És el tercer ollerià afiliat a la Dreta Regional Valenciana mort o desaparegut en les files en què lluitava però no en les que militava

Per Bartolomé Sanz Albiñana

Sovint em pregunte qui tria a qui hem de recordar en cada moment, és a dir, quan pertoca evocar unes persones i descartar-ne unes altres. Ràpidament, aplegue a la conclusió que som un país incapaç d’unir memòries, ja que cada costat té la seua memòria i cadascú va a la seua sense posar-se mai en el lloc de l’altre. D’aquesta manera és difícil de reconciliar-se amb el passat i fer les paus per a no malmetre el present i també el futur. L’escriptor espanyol Arturo Barea (Badajoz, 1897 – Londres, 1957) ho tenia ben clar: “Lo de no olvidar y no perdonar es algo consustancial al carácter español”.

Quan llegia sobre les tres últimes persones assassinades que apareixen en el llistat de l’estat número 1 de la Causa General-ram de l’Olleria, tenia la sensació que ser de dretes durant la República a la Vall d’Albaida era pertànyer a la Dreta Regional Valenciana (un dels molts partits polítics que integraven la CEDA). Però no; hi havia moltes famílies de dretes: els carlins (que volien mantindre la seua independència, i Franco parà els peus quan van voler crear una Real Academia Militar de Requetés i va desterrar a Portugal el cap del carlisme, Manuel Fal Conde); els monàrquics alfonsins (que obeïen Franco perquè esperaven que entronitzaria el seu candidat, Alfonso XIII), i, també, Falange Española (un partit minoritari durant la República, reviscolat amb el colp d’estat i quan la burgesia van entreveure una revolució marxista).

Joaquín Aparici Calatayud és la novena i última persona de l’estat número 1 de la Causa General-ram de l’Olleria. És una de les tres desaparegudes al front. Jornaler de professió, comparteix amb Miguel Giner Castells i Juan Beneito Valls quinta, partit polític i el destí de ser, presumiblement, assassinats per les conviccions polítiques quan es féu palés el desenllaç de la guerra. Eixa és la informació de la qual es parteix en el document base. Parèntesi: ja he dit alguna altra vegada que el terme “jornaler” no em queda gens clar. Miguel Giner i Juan Beneito eren llauradors, i possiblement també ho era Joaquín Aparici Calatayud. Però que en el document consultat pose “jornaler” em fa pensar que possiblement treballava en un taller de cistelleria, en una fàbrica de vidre, de fuster, de ferrador, etc., i no necessàriament al camp, sinó com a assalariat. Continuem.

El 7 de desembre de 1940, el fiscal instructor de la Causa General remet una providència al batle i al secretari de l’Ajuntament de l’Olleria perquè esbrinen noms, cognoms i domicilis de persones que puguen informar sobre  l’assassinat que dóna per fet. El requeriment es recordarà a l’ajuntament el 7 de desembre de 1940, el 27 de març i el 20 de juny de 1941. El consistori contestarà el 25 d’agost d’eixe any (documents 17 i 18).

De la informació aportada sabem que Joaquín Aparici és casat amb Carmen Molina i tenen un fill (Joaquín Aparici Molina), que és veí de l’Aljorf, sense que hi conste carrer ni número. Els seus germans són Camila, José i Amparo, veïns de l’Olleria i domiciliats al número 5 del carrer de la Mare de Déu del Carme.

Arran d’aquestes dades, el fiscal demana a la batlia de l’Olleria a quin partit judicial pertany l’Aljorf  “ya que en el nomenclátor español no existe el citado pueblo”. El 13 de setembre, el batle comunica que l’Aljorf és annex a l’Ajuntament d’Albaida i que, per tant, pertany al partit judicial d’eixa localitat.

En el document 23, una providència de l’instructor Castro ordena enviar una carta-orde al jutjat municipal de l’Aljorf perquè cride a declarar Carme Molina i Joaquín Aparici Molina, muller i pare de Joaquín Aparici. La carta-ordre apareix com a document 67 amb data de primer de desembre de 1941.

En aquesta mateixa data (document 78), el fiscal instructor demana al jutge municipal de l’Olleria per via urgent la certificació de l’acta de defunció. En el document 84 (19 de desembre de 1941) s’ordena al jutge municipal de l’Aljorf que cride a declarar Carmen Molina sobre les dades personals del seu marit, i també nom i cognoms i domicili de dos testimonis per a promoure la inscripció de defunció.

S’adverteix a aquest jutjat que, sense excusa ni pretext, torne la carta-ordre de 16 de setembre, reclamada ja el primer de desembre “preveniéndole en lo sucesivo que cuide poner más celo y diligencia en las órdenes que dimanen de esta Causa General”.

En el document 96 (de 19 de desembre de 1941), el fiscal instructor també ordena al jutge municipal de l’Aljorf citar Carmen Molina per a recollir dades personals i familiars del marit, i noms i cognoms de dos testimonis per a fer la inscripció de defunció. Al mateix temps li repeteix que torne sense cap excusa la carta-ordre de 16  de setembre, reclamada el primer de desembre, a més de  la consegüent reprimenda sobre que ha de posar més zel a les ordres que dimanen de la Causa General.

En la declaració davant el jutge municipal d’Albaida, el 21 de desembre, Carmen Molina Soler manifesta que té 24 anys, natural d’Albaida, domiciliada al número 6 del carrer d’Adolfo Pastor de l’Aljorf. Declara que el seu marit era natural d’Aielo de Malferit, fill d’Engracio Aparici Ureña i de Salvadora Calatayud Ureña, nascut el 15 d’abril de 1907, i que té un fill (Joaquín Aparici Molina) de tres anys. Com a testimonis per a la inscripció de defunció proposa Eugenio Climent Bataller (domiciliat a la plaça del Pintor Segrelles) i Miguel Tormo Costa (“calle de Trencada”), tots dos veïns d’Albaida.

El 7 de febrer de 1942 (document 102) el fiscal rep el certificat de defunció de Joaquín Aparici del jutjat de l’Aljorf i ordena enviar-lo al jutge de primera instància d’Albaida.

En el document 106 (primer de desembre de 1941), el fiscal reclama al jutjat de l’Aljorf que cride a declarar Carmen Molina Soler i Joaquín Aparici Molina (pare del desaparegut) sobre dates, autors, circumstàncies dels fets, i lloc on van soterrar el cadàver i si la defunció es va inscriure en el registre civil. En cas contrari, ho podran fer en el jutjat municipal corresponent; i vol saber si s’ha denunciat l’assassinat on.

Segons els documents 109 (de 6 de desembre de 1941), Carmen Molina Soler declara que Joaquín Aparici fou assassinat el 21 de febrer de 1939 a la província de Jaén, en el terme municipal d’Higueras de Calatrava, que no se sap on fou soterrat ni si la defunció està inscrita en el registre civil. Diu també que per les referències que ella té “lo asesinaron, fusilándole, según parece, los mismos soldados del ejército rojo que estaban prestando servicio con él” perquè sospitaven que tenia intencions de passar-se’n a l’exèrcit franquista, i es compromet a aportar al jutjat més dades si n’aconseguira.

En els documents 111-112 trobem una ampliació de la declaració del dia  21 de desembre, en la qual Carmen Molina manifesta que ha pogut saber que el veí Juan Albiñana, de qui no sap el segon cognom, cap de Falange el juny de 1939, podrà donar més detalls de l’assassinat del seu marit, “porque dicho señor, a raíz de la liberación de esta zona, denunció el hecho al juzgado militar que actuó en esta plaza”, i que a conseqüència d’eixa denúncia foren detinguts i empresonats els ollerians Bautista Mompó Micó i Bautista Mompó Soler [Soler Soler, en altres documents], traslladats a la presó de Xàtiva i posteriorment a la cel·lular de València. Afig que potser es pot aconseguir més informació en la Delegación Provincial de la Hermandad de Cautivos de Valencia, on el seu marit consta en el registre de morts amb el número o inscripció 604.

El 10 de febrer de 1942, el jutjat de primera instància d’Albaida informa que ha rebut la carta-ordre del fiscal per a incoar expedient per a la inscripció de Joaquín Aparici Albiñana.

En el document 115 (de 4 de març de 1942), el fiscal demana a la batlia de l’Olleria per la residència, domicili o parador actualitzats de Bautista Mompó Micó i Bautista Mompó Soler. L’Ajuntament de l’Olleria respon que tots dos es troben a la presó cel·lular de València.

A continuació el fiscal s’interessa per la situació dels empresonats. La direcció de la presó cel·lular, en data 13 de març de 1942, informa que Bautista Mompó Micó, de 26 anys, solter, vidrier, fill de Bautista i de Josefa, veí de l’Olleria, ingressà en eixa presó el 30 d’agost de 1939 i el van posar en llibertat el 23 de maig de 1940. Quant a Juan Mompó Soler, de 24 anys, solter, llaurador, fill d’Ángel i de Loreto, natural i veí d’Aielo de Malferit, fou condemnat per sentència de 30 d’octubre de 1941 per la causa 120-V a dotze anys i un dia de reclusió menor amb proposta de commutació de sis mesos i un dia de presó menor, i que el van alliberar el 30 d’octubre de 1941.

El fiscal instructor devia tenir una caterva d’ajudants funcionaris per tal de portar al dia l’estat de cada expedient. No té altra explicació: impossible portar el fil i circumstàncies de cada cas. A primers de setembre de 1942 reclama al jutjat de primera instància d’Albaida informació sobre l’expedient de Joaquín Aparici, cosa que ja s’havia fet el febrer. I hi torna el 14 de desembre (document 129), remarcant que la manca de resposta significa “un gran retraso en la terminación del Ramo separado de Olleria (…)”. 

El 14 de desembre contesta el jutjat. Informa que s’ha acreditat la defunció en el registre civil de l’Olleria: volum 39, full 54 verso, número 53. Uns dies més tard (document 132 i 133) el fiscal demana el certificat de defunció al jutjat de l’Olleria que ja havia ordenat el jutjat de primera instància d’Albaida.

En el document 137 apareix aquest certificat, on es detalla que era nascut a Aielo de Malferit, de 29 anys, fill d’Engracio i de Salvadora, casat amb Carmen Molina Soler, “de cuyo matrimonio deja un hijo, llamado Joaquín, menor de edad”. El certificat en extracte de defunció aclareix que “falleció en el término municipal de Higuera de Calatrava (Jaén) el dia últimos de febrero de 1939, a consecuencia de ASESINADO por los rojos”. Com es pot veure, no hi consta la data del decés tot i que la seua dona havia declarat que es va produir el 21 de febrer de 1939 (document 109).

Aquest és l’últim document que es refereix a Joaquín Aparici Calatayud. És el tercer ollerià afiliat a la Dreta Regional Valenciana mort o desaparegut en les files en què lluitava però no en les que militava, per ser considerat un element no afecte al govern de la República quan el govern legítim donava ja per perduda la guerra, i tothom ho sabia.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!