La Creueta

Foto: ©PRATS i CAMPS – VilaWeb

Per M. Josep Gramage · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal “Ramon Haro Esplugues” d’Agullent

Ferran Torrent torna a apassionar-nos i a deixar-nos en suspens mentre dura la lectura de El jo que no mor.

La trama és una mescla de personatges reals amb llocs inventats, i llocs reals amb personatges inventats; cosa que fa que estiguem sempre alerta per a intentar esbrinar què té de verídic i què de fictici.

La lectura ens fa aprendre història valenciana d’una època concreta: la València dels anys seixanta del segle XX, una època en què el règim franquista comença a obrir-se tímidament, i la industrialització i el turisme faran que canvie a poc a poc la manera de veure el món, almenys per a les classes altes. Es nota que Torrent ha investigat i s’ha documentat al voltant d’aquesta època.

La novel·la té un regust cinematogràfic de gènere d’espies, falsificadors, dives… Una trama enrevessada amb històries que sorgeixen i acaben mentre va desenvolupant la trama principal. I això mateix li dóna a la novel·la un caire més realista i dinàmic.

L’Hotel Metropol, que per si mateix es converteix en un personatge més de la història, és l’eix principal de la tramoia. És on passa quasi tot. I que aquest hotel existira en la realitat fa que encara enganxe més la novel·la. Està situat al carrer de Xàtiva, enfront de la plaça de bous de València, i durant la Guerra Civil espanyola va ser seu del NKDV, l’antecessor del KGB, la policia secreta soviètica. Va hostatjar l’escriptor Ernest Hemingway i el dramaturg Bertolt Brecht. Un lloc ideal per a ambientar aquest guió.

El Regino apareix en aquesta història com el personatge principal, però ja el coneixíem de l’anterior novel·la de l’autor, Memòries de mi mateix. És un personatge amb moltes cares, però amb sensibilitat i honradesa, un personatge molt humà.

Al seu voltant apareixen Ava Gardner, un periodista escodrinyador, espies, agents del Mossad, els serveis d’intel·ligència de la Unió Soviètica, franquistes, comunistes, un general del Tercer Reich, una ballarina gitana retirada… però ningú no és el que aparenta.

Un llibre fresc, que et fa pensar, divertit, intrigant amb un toc de melangia, un llibre que cal llegir.

Sinopsi:

Som a l’any 1966 i l’hotel Metropol de València rep visitants de tota mena, des d’Ava Gardner (farta de la vida a Madrid i de la hisenda espanyola, que hi arriba disfressada de milionària), fins a un agent soviètic que torna a la seua ciutat natal amb una missió secreta. A l’hotel, a més, hi treballa una telefonista que a les nits, quan creu que ningú no la sent, manté llargues converses eròtiques amb un amant que no l’ha vista mai. Manuel Estornell, el director de l’hotel, un home amb poca simpatia per la dictadura, mira de mantenir la situació controlada.

Enmig d’aquest tràfec de personatges, el Regino, un jove falsificador d’art, fa equilibris i aliances amb un agent del Mossad (dedicat a recuperar obres d’art espoliades pels nazis), delinqüents comuns, opositors al règim i l’elit franquista, per a la qual treballa el general Moreno, un militar retirat amb qui manté una llarga conversa que resultarà ser clau en la seua vida.

D’aquest llibre s’ha dit:

«Una novel·la d’espies a València en plena Guerra Freda. Ferran Torrent ens regala uns personatges inoblidables, que es passegen entre la realitat i la ficció de manera sorprenent, enmig d’una trama magistral. Viure al límit de la legalitat també pot comportar un codi de valors: la justícia i la llei no sempre van unides». Anna Maria Villalonga

«D’aquest entramat genuí i divertidíssim de ficcions i realitats on res no és el que sembla, n’aflora una certesa: Ferran Torrent té una capacitat inesgotable d’enriquir amb cada novel·la no només el seu imaginari literari, sinó també la mateixa escriptura, més viva que mai». Marta Aliguer