La Creueta

Entre ous i colomins ha passat un mes. La companyia de l’aigua passa el germà E d’un telèfon a un altre i li demanen molts detalls i papers d’un servei municipal donat de baixa fa molts anys: de què deuen servir els ordinadors institucionals?

Per Bartolomé Sanz Albiñana

En el lliurament anterior ens referíem als articles de dues constitucions espanyoles que citaven la propietat privada com al dret de les persones de posseir i disposar d’un bé físic de manera exclusiva i de poder decidir com fer-lo servir, com per exemple obtenir beneficis d’un immoble si vol arrendar-lo o deixar-lo caure. Cadascú és lliure de posar els seus ben privats en circulació (o no) en el mercat de la compravenda.

Tots hem vist a la televisió com els polítics prometen guardar i fer guardar la constitució, que segurament molts d’ells, ocupats en altres afers del dia a dia, no han tingut temps de llegir atentament. Si ho feren i tingueren un poc de coneixement, segurament dirien: “Que passe de mi aquest calze (constitucional)”.

Anem ja per la tercera estació d’aquest calvari “ocupacional” i comença a notar-se la pesantor, cansament i patiment dels ocupats. Com que la creu que duen dóna més castic cada dia que passa, cauen una vegada i una altra, i segur que cauran més voltes, i això que només han passat dues setmanes. L’energia consumida és molta o siga molt de temps perdut sense trellat. Sí, molt de temps perdut sobretot per la inoperància i incompetència de G, H, I, K, L, N, O i algunes lletres més.

Vostés deuen estar en la lluna, exactament com jo, si encara creuen que els polítics hi són per a solucionar els problemes dels ciutadans. Van molt equivocats: només han de sentir, veure o llegir les notícies dia rere dia per a saber en què s’ocupen. Un pensa que els polítics hi són per a fer el paper de romans en els viacrucis dels ciutadans; i com a màxim li lleven la creu a un per a carregar-li-la a un altre, a un Cirineu despistat a qui agafen al vol quan ve de pegar una volteta pel terme. Et angariant praetereuntem quempiam Simonem Cyrenaeum venientem de villa […] ut tolleret crucem eius (“I van obligar un tal Simó de Cirene, que passava per allà i venia del camp […] a portar la seua creu”), segons l’evangeli de Marc 15, 21. A eixe Cirineu, que venia del camp sense saber gaire bé què passava al carrer,  li carreguen el travesser al llom i mut i callosa.

Els polítics van a la seua, no perden el temps escoltant els ciutadans i contestant els seus escrits. Si de cas, es desllepissen dels temes i els els passen a algú altre; llevar-se l’espart de l’ala és un autèntic esport nacional, sobretot si porta envisc. Saben vostés què funciona de cine en aquest país i aplega puntualment? Jo els ho diré: les multes de la DGT, les denúncies de la policia nacional i local per qualsevol cosa, la informació de la pujada de les pensions cada any, els talonaris de receptes dels funcionaris de MUFACE, el certificat de retencions per a la declaració de la renda; i poc més. A més de les despeses i dels ingressos reflectits automàticament en la  llibreta d’estalvis de cadascú.

Dues setmanes després de presentada la denúncia, el germà E telefona de nou a Iberdrola (podria ser Endesa, EDP, Repsol, UFD o les innumerables comercialitzadores del ram) i li duien que la inspecció està en tràmit. Al cap d’uns dies, els veïns del carrer  comuniquen al germà D que els policies L han pillat l’ocupa X quan intentava llevar el marc de la  casa W del mateix carrer. Quan una veïna li demanà que on vivia, contestà sense immutar-se que a la casa Y d’eixe carrer. L’ocupa també volia entrar a la casa α —se m’han acabat les lletres del nostre alfabet i recórrec al grec—. Recordem que en el viacrucis bíblic Jesús es troba a més de Cirineu amb la Verge Maria, la Verònica, les dones de Jerusalem, els soldats romans i els dos lladres; i no creguen vostés que els ciutadans en els seus calvaris particulars se’n troben menys.

L’ocupa en qüestió porta el braç enguixat i, no es perden açò, una ambulància ve per a dur-lo al metge. Això és un dret constitucional que cal acatar. Els ocupes també tenen els seus drets: si no es contemplen en la constitució, prompte s’hi inclouran.

Díhuit dies més tard, el germà D comunica al germà E que la vespra, a poqueta nit, hi havia molt de soroll i tràfec de policies i de guàrdies civils al carrer en qüestió. El veïnat diu que té por. Bovades tot: no passa res, ja s’acostumaran a la nova situació com ens acostumem a poc a poc al canvi climàtic.

El germà E comunica per WhatsApp al batle N del poble C que el carrer ocupat —ara veig que no he posat lletra al carrer— s’ha convertit en una sucursal del Far West. El primer edil corregeix al germà: “El govern l’hi ha deixat convertir”.

Tres setmanes més tard una veïna informa al germà D que veu entrar un xic i una xica a la casa Y, i que feia un temps ja havien ocupat també un habitatge cinc cases més amunt.

L’endemà, l’empresa elèctrica U informa al germà E que els tècnics havien anat a casa feia tres dies a fer una inspecció. Ell en demana l’informe que dóna a entendre que l’empresa U ha tallat la llum.

La Guàrdia Civil G diu que han detingut l’ocupa perquè tenia antecedents i que han estat fent fotografies, i que prompte telefonaran al germà D dels jutjats T: “Si ve un número largo, cójalo”. L’ocupa vol agafar les seues pertinences, li diuen els G, i que podrien aprofitar per a canviar el pany. Si l’han detingut, els germans pensen que es podria mirar de saber d’on tenen enganxada la llum. E li diu a D que si li telefonen de T ha d’al·legar que han enganxat la llum fraudulentament.

Han passat vint-i-dos dies i del jutjat T no han telefonat, ni tampoc la Guàrdia Civil G ha dit res. Arribats al dia 23é, sense rebre notícies del jutjat, el germà D es demana si pot tornar a la casa Y on va nàixer a veure com l’han deixada i comprovar si manquen  pertinences familiars. Per no cagar-la, el germà D toca a la Guàrdia Civil; la telefonada es desvia a una altra població on l’informen que “hoy no están, llame al 062; mañana se ponen a las 10 de la noche”. Passa un altre dia i els germans D, E i F no saben amb seguretat si l’ocupa X és a la casa o realment l’han detingut.

L’endemà D toca a la Guàrdia Civil i ix “emergències”: diuen que ells no saben res del tema.

El germà D diu que dilluns tocarà a la companyia subministradora de l’aigua γ —Aqualia, Egevasa, Hidraqua, Aguas de Valencia o Alicante, la que més els agrade— per si de cas s’han enganxat l’aigua, donada de baixa de fa anys.

Ara els germans li peguen voltes al nano: “Si han detingut l’ocupa, però resulta que la companya continua a la casa, poc hem avançat”. I pensar que tot açò s’hauria pogut solucionar amb els serveis de dos goril·les professionals que en vint-i-quatre hores haurien tingut el problema resolt. Nota: Si no ho han fet és simplement per veure on s’aplega i què es tarda quan es va pel camí legal, sense màfies violentes, és a dir, allargant masoquistament el calvari i afegint-li noves estacions.

Entre ous i colomins ha passat un mes. La companyia de l’aigua passa el germà E d’un telèfon a un altre i li demanen molts detalls i papers d’un servei municipal donat de baixa fa molts anys: de què deuen servir els ordinadors institucionals?

Com que el germà D està ociós i no sap què fer telefona a la Guàrdia Civil G, li ix el poble δ i li donen el número del deganat ε de la població T (on hi ha cinc jutjats diferents) perquè hi explique el cas i ja li diran quin número de jutjat porta el cas. Em segueixen? O prefereixen que una colla de soldats romans els peguen una passada d’assots a les canelles perquè no s’adormen?

El germà D es cansa que no li contesten del deganat ε. Un familiar passa el mateix dia per la casa a les 19.30 h i hi veu llum. El germà E ho comunica a la companyia U. (Continuarà)

+ I ara l’ocupació (1)

+ I ara l’ocupació (2)