La Creueta

Per la seua condició geoestratègica durant la Guerra d’Espanya (1936-1939), València es va convertir en una de les ciutats republicanes que van acollir més refugiats, entre els quals molts xiquets.

Per M. Luisa Plà Tormo

No puc acabar aquest llarg camí mamprés el gener del 2021 sense fer les últimes pinzellades que corresponen al segle XX que marcà el final d’una època i l’inici d’una altra, afortunadament.

El torn, eixa coneguda roda que girava amargament, últim adeu al fill de les entranyes, es va suprimir a València en 1878. Amb quina satisfacció es contestà a la missiva rebuda per part de la Societat de Pediatria de Madrid en 1919: “El Presidente de la Diputación de Valencia tiene la satisfacción de hacer constar que en nuestra inclusa hace más de cuarenta años que no existe el torno, de manera que no es de las que en pleno siglo XX poseen este procedimiento de recibir las criaturas…” Es va construir una escala independent, i reservada de totes les altres dependències de l’establiment, per on pogueren entrar de manera confidencial a qualsevol hora del dia les persones que volgueren depositar una criatura. Tenia un sala que albergava uns 130 bressols.

L’asil, dins de l’hospital, acollia encara, com hem llegit, milers de xiquets abandonats de la ciutat, de la província i els vinguts de terres més llunyanes.

Per la seua condició geoestratègica durant la Guerra d’Espanya (1936-1939), València es va convertir en una de les ciutats republicanes que van acollir més refugiats, entre els quals molts xiquets. Es calcula que, al final de 1936, uns 100.000 xiquets havien eixit de Madrid. La borderia de València va haver de readaptar-se a la nova situació, amb canvis profunds tant en el funcionament com en la demografia sanitària. L’amuntegament va afavorir la degradació de l’assistència sanitària dispensada i la propagació de malalties infeccioses entre els xiquets acollits.

El desgavell produït va provocar un marcat descens del nombre d’ingressos a la Casa a partir de 1936 (52 xiquets entre l’agost de 1936 i març de 1939). Segons la documentació consultada, durant la guerra la quantitat de xiquets autòctons acollits fou escassa, perquè es prioritzava l’ingrés dels evacuats de Madrid, els fills de milicians, de militars de pas per València i de refugiats.

La disciplina quotidiana entre els treballadors i usuaris del centre continuaren administrant-la les Filles de la Caritat fins al maig de 1936. La Comissió Gestora de la Diputació de València va decidir d’expulsar-les dels centres de beneficència perquè es pretenia d’apartar l’Església de les institucions. Entre el 24 de juliol i el 3 d’agost van abandonar la Casa. El triomf del bàndol franquista les hi reposà.

Conclusió

Des dels seus inicis en 1512, l’Hospital General de València va ser una gran institució hospitalària, de prestigi per les seues cures i atencions als malalts, un gran complex sanitari distribuït en moltes dependències, entre les quals l’orfenat, objectiu fonamental de tota aquesta investigació. Al llarg de cinc segles, l’Hospital General de València va experimentar una gran transformació. No sols en l’estructura interna, sinó també en la funció social. El vell hospital renaixentista es va anar adaptant al nou valor de la salut com a dret ciutadà.

A l’interior de l’hospital es trobava la Casa-Bressol que va acollir milers de xiquets: 3.070 valldalbaidins entre 1600 i 1950. Per a ells, la  Casa va ser l’última oportunitat de supervivència.

En el segle XX es va expandir una nova sensibilitat social envers aquells xiquets, que va despertar consciències solidàries amb famílies d’acolliment i els poders públics començaren a mostrar un interés pel seu benestar fins llavors desconegut.

P.D. Gràcies al pacient lector que ens ha seguit mes a mes; gràcies també a aquells que solien exclamar, més expòsits! I gràcies a aquells en qui s’ha despertat l’interés per saber-ne més. Resta molt  a fer. Donar a conéixer aquest col·lectiu poc conegut, fins i tot amagat durant tants anys, és un treball vàlid i esclaridor de tantes faules que han crescut al seu entorn.