La Creueta

Si la intel·ligència pot ser creada artificialment, sempre unida a la matèria com són els microxips que la sustenten, i pressentim que no hi ha res d’humà en aquestes màquines, és perquè tal condició queda fora del nivell material.

Per Pere Brincs

Paradoxalment, el Dr. Sans Segarra té pinta d’enterrador. Sovint vist de fosc amb una americana impecable i un passador de corbata que rellueix a joc amb els botons de puny. Mentre parla, poques vegades canvia el rictus que segueix els profunds solcs nasogenians que li albiren una edat octogenària. Encara que gesticula poc, destaquen les mans ossudes i grans, potser massa grans, com les d’aquell David que, a pesar de ser perfectes, són desproporcionades de prop perquè Buonarroti les va concebre perquè mantingueren la proporció exacta en ser observades a distància. Empra una veu rotunda i meditada per a anomenar els científics amb què basa la seua teoria com si els haguera conegut personalment, l’altre dia mateix, mentre passava consulta.

El propòsit actual del metge és demostrar que la mort no existeix, almenys tal com els mortals la coneixem. L’experiència com a cirurgià durant anys l’ha dut a trobar-se diversos casos de pacients que, després d’entrar en mort clínica, van poder ser reanimats i, ja recuperats, pogueren relatar un patró similar d’experiència transcendent. Aquest ha sigut el punt de partida perquè el Dr. Sans s’endinsara en una exhaustiva investigació per a demostrar científicament l’existència d’una ànima immortal, que ell anomena supraconsciència. I, certament, a parer meu, ho aconsegueix, però a força de recórrer als extrems més inextricables de la física quàntica que, al capdavall, suposen també un gran acte de fe. En aquest sentit afirma que el cos no és més que energia de baixa freqüència, col·lapsada en forma de matèria. Però no tan sols això, sinó que la mateixa consciència -diu- no és més que el reflex del metabolisme neuronal i, per tant, també partícules col·lapsades. Fins ací, tot el món d’acord; però la qüestió rau en el fet que per sobre d’aquesta manifestació terrenal cadascú de nosaltres posseeix una energia d’alta freqüència que, a més, resulta invisible per als sentits perquè no està localitzada al cos. Es tractaria d’una consciència holística respecte a la Consciència primera, una energia omnipresent, eterna, omniscient i omnipotent que, aleshores, constituiria la veritable essència de cada ésser viu. Aquesta tesi, que no és altra que la base de qualsevol religió, és la que el Dr. Sans Segarra pretén defensar desviant-se lleugerament del mètode científic que haurà sigut el que ha regit la seua professió. No debades ell mateix afirma sovint que el cogito ergo, sum de Descartes, es fa curt per a explicar la nostra existència, ja que la supraconsciència transcendeix el mateix pensament en què es basa l’autopercepció de l’ego.

En aquest ordre de coses pense que la intel·ligència artificial li vindria bé al Dr. Sans per a exemplificar la seua hipòtesi. Ara com ara, podria usar el ChatGPT, per exemple, com una prova més per a argumentar que el pensament, o el fet de pensar, pot fabricar-se separadament de la condició humana. El famós programa empra el llenguatge natural per a simular converses humanes després d’haver sigut ensinistrat amb muntanyes d’informació. De manera que pot, com qualsevol de nosaltres, exercir la facultat de jutjar, concebre i fer inferències a partir d’un context. I darrere de tot aquest increïble procés conversacional entre màquina i humà tan sols hi ha xarxes neuronals cibernètiques i complexos algorismes capaços de triar paraules en funció de les circumstàncies. Així de senzill: pensament o ment creats sense necessitat de consciència o, més aïna de supraconsciència, que és el que segons el metge ens fa veritablement humans i eterns. Si la intel·ligència pot ser creada artificialment, sempre unida a la matèria com són els microxips que la sustenten, i pressentim que no hi ha res d’humà en aquestes màquines, és perquè tal condició queda fora del nivell material.

Crec, amb tots els respectes, que al Dr. Sans li passa com a molts de nosaltres, fins i tot a l’incrèdul de Sant Tomàs que, per molt sant i testimoni de miracles i prodigis com fou, va necessitar tocar les nafres per a poder creure que Jesús havia retornat de la mort. De la mateixa manera, el metge ha de palpar alguna cosa que tinga una consistència lògica per a poder explicar un misteri al qual només es pot arribar a través de la intuïció o d’un valent salt al buit, com per exemple fan els taoistes. Per tant, la intel·ligència, bé basada en algorismes o en la química i neurofisiologia, no atorga la condició humana.

Amb tot, és un plaer escoltar -més que llegir- el Dr. Segarra, tostemps circumspecte, disciplinat i humil alhora, amb una precisió quirúrgica amb les paraules. Aquest home, després de dedicar tota una vida a reparar com un mecànic el malmés cos dels pacients, la matèria, ara continua sent un seriós benefactor que s’ofereix per a aconhortar els incrèduls de la perpètua foscor en què pot sumir-los l’existència sense ànima. Escoltant-lo, si més no, s’apaivaga aquella buidor existencial que contradiu el més elemental principi de supervivència.