La Creueta

Per a sintetitzar un poc la situació: si un projecte com aquest no queda acollit per una entitat com l’ajuntament, l’edifici podria acabar amb els vidres trencats a pedrades i soterrat davall d’un parc com el de la Cantereria? 

Per Directiva de la Fundació d’Art Salvador Mollà

La Fundació d’Art Salvador Mollà ha estat un projecte personal fruit de la vitalitat artística de Salvador, escenificada a la fàbrica tèxtil coneguda com El Filaner.

Aquest edifici, que Salvador ha anat personalitzant i habilitant com a proposta sociocultural i turística de més de dues hores de visita, es troba en un moment de reflexió sobre la seua continuïtat, ja que ell no pot continuar defensant el projecte. Tothom té data de caducitat i, pel que fa al patronat familiar constituït en el seu moment per defensar-lo, actualment els hereus no hi estan focalitzats.

Aquesta circumstància va dur Salvador a posar-se en contacte amb l’Ajuntament d’Ontinyent per a tractar la possibilitat que el consistori es fes càrrec del projecte, amb una proposta en què Salvador posava preu als immobles amb els gravàmens urbanístics que pogueren tindre, i sense afegir cap increment per la reconversió artística de l’edifici principal. L’adquisició inclouria també les exposicions muntades a les sales respectives, incloses en el mateix paquet.

La propietat total, dividida en quatre escriptures, podria ser adquirida íntegrament o parcialment per l’ajuntament. L’edifici principal sol, o aquest i les altres tres propietats amb els respectius terrenys.

La proposta es va tramitar inicialment a través del regidor de Cultura, Àlex Borrell, i va derivar en un informe dels tècnics municipals centrat exclusivament en els inconvenients urbanístics de la presència del riu; amb l’omissió completa dels valors socials de tot aquest projecte.

L’actual fundació d’art, a banda de tot l’incentiu artístic en interiors i exteriors, més l’edifici mateix personalitzat per Salvador, conté també l’espai museístic dedicat al ciutadà Manduca, personatge de la ciutat que, si bé resulta controvertit en algun aspecte, també va ser autor d’una atractiva proposta artística.

Més valors a considerar són els de l’Espai Cultural El Filaner, associació que dóna alternativa a propostes culturals de petit format, a més d’una oferta de visita molt didàctica per a escoles, pel component de reciclatge de materials que es mostra en el treball de Salvador. També s’hi ofereix un taller de fang amb possibilitat de fondre vidre.

És evident que, més enllà de les adversitats administratives per la proximitat al riu, el paratge de la fundació està incentivat pel riu mateix, les oques i els ànecs, i el manteniment mateix del paratge que fa la fundació. Cal constatar que ha estat la fundació qui va recuperar aquest paratge ple de brutícia, on la gent venia a netejar els vehicles, per si això aporta alguna consideració social.

Una consideració important que podria ajudar a superar les traves urbanístiques de la propietat és el fet que la ceràmica de Sant Rafael que queda al nord de la propietat va cessar l’activitat: eixa circumstància fa pensar que el solar deu estar predestinat a construir-hi. S’entén que el fumeral deu estar protegit i el túnel del forn de la ceràmica també, per tractar-se d’un dels pocs elements arquitectònics que aportarien caràcter al barri: la qüestió és que l’accés a la fundació podria ser per a vianants, a través del paisatge d’escultures actual, des del barri de Sant Rafael, alliberant així la dependència de l’accés pel riu i les dificultats urbanístiques que du associades.

En el plantejament de negociació, vam adreçar per escrit al batle, Jorge Rodríguez, unes qüestions per a entendre una possible solució de futur de la fundació, però després de més de quatre mesos no n’hem tingut cap resposta. Entre les qüestions plantejades hi havia:

1- Si la fundació recollia signatures perquè una decisió de poder popular determinara la importància que l’ajuntament es fera càrrec de la propietat, sobreposant-se a les decisions del govern o dels tècnics municipals, quantes signatures farien falta?

2- Si l’ajuntament acceptaria un informe d’un tècnic extern al consistori on es contemplaren, a més dels problemes associats al riu, les singularitats de l’edifici i l’aportació sociocultural i turística que representa.

3- En 2014, el ple de l’ajuntament es va pronunciar per un suport a la Fundació Salvador Mollà, que no es va concretar en res. En repetides ocasions hem volgut consultar per a què aprofitava aquella decisió del ple.

Aquestes són tres de les demandes que la fundació va trametre al batle, i no hem tingut resposta.

Actualment la fundació rep uns 500 visitants anuals, encara que l’energia amb què Salvador ha defensat el projecte és perquè cada dia vingueren diversos autobusos, però això no s’ha aconseguit.

Per a sintetitzar la situació: si un projecte com aquest no queda acollit per una entitat com l’ajuntament, l’edifici podria acabar amb els vidres trencats a pedrades i soterrat davall d’un parc com el de la Cantereria?      

PS. Si a algú li interessen més detalls sobre aquest article, o sobre la fundació en general, pot adreçar-se als següents contactes:

Fundació d’Art Salvador Mollà // fundacio@salvadormolla.com // telèfon 610396200