La Creueta

Palau de Benissuera (Fotografia: https://www.facebook.com/fotosantiguesvallalbaida/)

L’augment del nombre de xiquets ingressats en la Casa-Bressol de València, procedents de la Vall va ser considerable, quasi va triplicar la xifra de la centúria anterior.

Per M. Luisa Plà Tormo

El segle XVIII va ser una centúria poblacionista, a escala general i comarcalment. En efecte, a tots els pobles de la Vall d’Albaida es constata un creixement vegetatiu alcista, generalitzat, lent però progressiu. En alguns pobles, fins i tot van duplicar la població en aquesta centúria.

El creixement demogràfic s’uní a una expansió econòmica.

A la fi del segle, el botànic Cavanilles va recórrer les terres del Regne de València i va destacar els progressos de la riquesa que s’hi havien produït, però va subratllar, alhora, que una gran part dels habitants vivien en la pobresa i necessitat, sense un pam de terra, i que s’havien de partir les collites amb el senyor que els espremia en espècies o amb tributs. El creixement econòmic no es tradueix de manera automàtica en més benestar per a la població; és una condició necessària però no suficient.

La nostra comarca, al llarg de tot el segle XVIII, a més de mantindre les estructures pròpies de l’Antic Règim, era eminentment agrícola, i el seu estat de benestar depenia en gran manera de les condicions meteorològiques. Les catàstrofes hidrometeorològiques van ser freqüents i constants a les nostres terres al llarg de tota la centúria; les sequeres s’alternaven amb les inundacions. Unes i altres provocaven fam i desnutrició perquè, entre més motius, els molins hidràulics es veien afectats tant per la sequera (la falta d’aigua impedeix de fer-ne funcionar la maquinària), com per les fortes precipitacions (augment de cabal que pot arribar a destruir-los). L’escassetat de farina disparava el preu del pa.

Cal afegir-hi les conseqüències del fort terratrémol de Montesa de 1748, que va afectar molts pobles confrontants amb la Costera, i les dures conseqüències que provocaren les plagues de llagosta de 1756-58 i 1782-1783.

En resum, un segle poblacionista i de desenvolupament econòmic frenat per la persistència de les estructures sociopolítiques de l’Antic Règim, i esguitat per una meteorologia inestable que destrueix en hores el treball d’anys.

I per què apuntar aquestes pinzellades quan comencem els capítols dels expòsits valldalbaidins en el segle XVIII? Perquè totes aquestes circumstàncies els afecten. Un any de males collites es tradueix en l’augment de preus de productes bàsics i, en conseqüència, en misèria i fam. Els treballs de Labrousse, historiador francés especialitzat en història econòmica i social, posen de manifest la influència de les variacions del preu dels cereals sobre el cost de la vida i la baixada dels ingressos de les classes populars.

Es constata un paral·lelisme significatiu entre l’augment de preus i el nombre de xiquets abandonats, així com el descens d’expòsits en el cas d’una baixada de preus dels cereals.

Per a conéixer els valldalbaidins ingressats en la borderia de València en el segle XVIII, he consultat els cent llibres corresponents als de “criatures”, pertanyents a la col·lecció de Dides i Criatures que es conserven en l’Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València. El “pare de borts”, responsable del “Bressol”, feia constar en aquests llibres tot el relatiu als xiquets ingressats, i que amb sort alletarien nodrisses externes si no es moria abans. La seua gestió durava des del primer dia de juny fins a l’últim dia de maig de l’any següent.

Igual que en la centúria anterior, en un mateix llibre es registraven xiquets i xiquetes, i van ser escrits en valencià fins a 1785, data que marcarà el canvi de títol: Libro de Expósitos. Un llibre corresponia a un any i a partir de 1817 es desdoblaran en un per a cada sexe.

L’augment del nombre de xiquets ingressats en la Casa-Bressol de València, procedents de la Vall va ser considerable, quasi va triplicar la xifra de la centúria anterior.

Si en total es van registrar 27.659 expòsits en el segle XVIII en la Inclusa de València, 612 xiquets procedien de la Vall, 388 més que no en el segle XVII, distribuïts de la següent manera:

1.- 270 ingressats en 1701-1750

2.- 342 ingressats en 1751-1800

En la segona meitat del segle va augmentar el nombre d’ingressos, fet que caldria relacionar amb tot això que hem exposat a l’inici de l’article. Sense oblidar que la proporció de naixements il·legítims també va créixer al llarg del segle XVIII, perquè a causa de l’aguda crisi de fi de segle, la falta de terres i treball retardaven l’edat per a contraure matrimoni, única institució acceptada per l’Església per a tindre fills.

Amb aquest article-introducció, encetem els articles sobre la problemàtica dels xiquets expòsits a la Vall d’Albaida al llarg del segle XVIII.