La Creueta

Revista d'opinió i divulgació de la Vall d'Albaida (sempre en reconstrucció)

25 d'agost de 2025
0 comentaris

Els expòsits de la Vall d’Albaida: en vénen més que se’n van

Enfront dels 2.170 bordets valldalbaidins inscrits en la casa-bressol valenciana en el segle XIX, en els cinquanta anys que abasta la investigació del segle XX s’hi van enviar 64 xiquets (28 xiquets i 36 xiquetes), 48 dels quals entre 1900 i 1916.

Per M. Luisa Plà Tormo

Com en les centúries anteriors, la Vall d’Albaida formava part de la llista de comarques que enviava xiquets a la borderia, i n’acollia de manera normal i assumida. Però en aquesta centúria hi ha un canvi de tendència clar: disminueix el nombre de nens valldalbaidins que es duen a la casa bressol de València i creix el dels acollits ací, sumant-se així a l’onada solidària-caritativa explicada en l’article anterior.

Solc rebutjar l’afirmació, quasi categòrica, segons la qual les famílies acollien xiquets per a disposar de més mans per a treballar en el nucli familiar. I si era xiqueta, que ho feien els pares sense fills per a assegurar-se qui en tinguera cura en la vellesa. És possible que se’n donaren casos, però em negue a acceptar que l’egoisme superara la solidaritat i la bona voluntat de les persones. Amb tot, és un supòsit obert en el qual caben diverses òptiques, i més en aquesta centúria en què a qualsevol valldalbaidí, si grata una mica l’arbre familiar, li ix un avantpassat de la casa i podem saber l’estima i afecte que va rebre.

Enfront dels 2.170 bordets valldalbaidins inscrits en la casa-bressol valenciana en el segle XIX, en els cinquanta anys que abasta la investigació del segle XX s’hi van enviar seixanta-quatre xiquets (vint-i-vuit xiquets i trenta-sis xiquetes), quaranta-vuit dels quals entre 1900 i 1916.

Els altres setze són fruit d’un degoteig provinent d’Ontinyent, l’últim registrat el 1943. De 1934 a 1942 no hi ha cap valldalbaidí inscrit en els llibres, i de 1944 a 1950 tampoc.

Quins pobles van remetre nounats a la borderia i quants? De més a menys tenim:

Ontinyent: 40
Albaida: 4
Terrateig: 4
Aielo de Malferit: 2
Alfarrasí: 2
l’Olleria: 2
la Pobla del Duc: 2
el Ràfol de Salem: 2
Benigànim: 1
Guadasséquies: 1
Montaverner: 1
Montitxelvo: 1
el Palomar: 1
Quatretonda: 1

En el còmput mensual, destaquen especialment els mesos de febrer, març, maig i juny.

Gener: 6
Febrer: 7
Març: 8
Abril: 4
Maig: 8
Juny: 9
Juliol: 3
Agost: 3
Setembre: 4
Octubre: 4
Novembre: 3
Desembre: 3

Aquestes criatures arribaven a la borderia amb un paper on constaven totes les seues dades, inclosa la inscripció en el registre civil dels pobles respectius. Aquest registre els conferia personalitat jurídica amb drets i obligacions, un aspecte ja exposat en la centúria anterior. En 1900 tots els pobles de la Vall tenien registre, però si no s’havia fet la inscripció, es feia en el Registre Civil del carrer de Sant Vicent de València.

El costum d’associar nom i advocació de la parròquia desapareixerà a poc a poc, ja que era una nomenclatura associada a les cases bressol. A la Vall d’Albaida es va mantindre fins a 1915: “…Rosa Adelaida de Nuestra Señora de la Esperanza… entró a las 11 horas… bautizada en la I.P. de Guadasequies..”.

El cognom Expósito que s’assignava a Espanya als xiquets d’origen desconegut i abandonats en la casa, com una mena de denominació d’origen que els estigmatitzava tant a ells com als seus descendents, va desaparéixer totalment dels registres civils en aquest segle. Si es produïa alguna distracció en el registre, es retornava al lloc d’origen perquè fora esmenat. Els rectors, en els registres parroquials, sí que continuaren més anys recordant-ne l’origen!

En els fulls de registre no es va anotar (per a no facilitar informació) on, com, en quina hora es va trobar el xiquet, llevat dels que provenien d’Ontinyent: “… ha sido encontrada a las 4 de la mañana en el torno del Santo Hospital de esta villa…”. En una data tan tardana com el 1933, quan feia anys que el torn ja s’havia suprimit a la borderia de València com a punt d’abandó.

En articles sobre centúries anteriors hem fet referència al transport inhumà que patien aquestes criatures fins a arribar a la casa-bressol de València. En el segle XX, per a fer el viatge des de la Vall d’Albaida els portadors van adoptar el ferrocarril com mitjà de transport. Com ho podem saber? Hi ha molta coincidència de registres horaris en l’entrada a la borderia amb les partides dels valldalbaidins, de 10.00 a 11.00 h. El primer tren que eixia d’Alcoi passava per Albaida a les 7.00 h, aproximadament.

Què se’n va fer, d’aquests xiquets que un dia eixiren de la Vall? Inici del pròxim article.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.