La Creueta

Revista d'opinió i divulgació de la Vall d'Albaida (sempre en reconstrucció)

28 d'octubre de 2024
0 comentaris

Els expòsits entren en el registre civil

Registre Civil d’Albaida-Matrimonis. 1869 (Arxiu Municipal d’Albaida)

Per primera vegada n’hi haurà constància oficial i seran reconeguts com a membres de la societat, amb drets i obligacions, i tindran accés a la protecció legal emparats per una institució; per l’estat, en definitiva.

Per M. Luisa Plà Tormo

Una manera de conéixer la població d’una ciutat, regió, fins i tot un país, és acostar-se als Quinque Libri parroquials que recullen els actes sacramentals més importants de la vida d’un cristià: baptisme, comunió, confirmació, matrimoni i defunció. Aquests llibres van començar a redactar-se a partir del Concili de Trento (1545-1563), amb l’objectiu principal de fiscalitzar la vida dels parroquians. (Els seguidors dels nostres articles deuen recorden que els vaig explicar detalladament en el segle XVIII). A partir de 1870 és imprescindible de consultar els registres civils. A Albaida en tenim d’anteriors a aquesta data.

Registre Civil d’Albaida-Matrimonis. 1869 (AMA)

El dilluns 20 de juny de 1870, data d’aparició en la Gaceta de Madrid de la Llei Provisional de Registre Civil, l’estudi de la població al nostre país féu un gir, ja que es regulava per primera vegada a Espanya aquesta matèria, anteriorment registrada per l’Església a través dels llibres parroquials.

El responsable directe de la legislació fou el ministre de Gràcia i Justícia Eugenio Montero Ríos (1832-1914), qui va qualificar la llei de provisional, una provisionalitat que es va prolongar fins al primer de gener de 1959. Aquesta llei, que va entrar en vigor el primer de gener de 1871, va resistir etapes polítiques molt diferents, l’adaptació de les quals a les regles socials de cada moment excedeix la finalitat del present article.

Quina importància té el registre civil per a un expòsit? De tots els apartats de què consta (naixement, matrimoni, defunció i ciutadania), el que més ens interessa ara és el de naixement, ja que a més de dotar la criatura –també els expòsits– d’entitat jurídica, contribueix a garantir que se li respecten més drets, com el de la protecció contra la violència o el dret a la salut, i se li reconeix un nom i uns cognoms, una nacionalitat… en definitiva, els atorga personalitat jurídica.

No tindre un registre i una acta de naixement converteix la criatura en una víctima fàcil d’exclusió i discriminació sense identitat legal.

En el capítol 48, sobre els nounats abandonats, la llei especifica que els registres expressaran:

1. L’hora, dia, mes i any i lloc en què s’ha trobat o exposat el xiquet.

2. L’edat que aparenta.

3. Els senyals particulars i possibles defectes de conformació que el distingeixen.

4. Els documents o objectes trobats amb ell o en les immediacions, i altres circumstàncies que puguen ser útils per a una possible identificació futura.

Registre d’entrada en la borderia de València. (https://pabloggil.wordpress.com/2016/10/18/domingo-orenga-exposito/)

Importantíssima, doncs, la llei provisional del registre civil per a tothom, però molt especialment per als expòsits. Per primera vegada n’hi haurà constància oficial i seran reconeguts com a membres de la societat, amb drets i obligacions, i tindran accés a la protecció legal emparats per una institució; per l’estat, en definitiva.

Des que s’instaurà el registre civil, els pobles de la Vall d’Albaida van anar incorporant-lo gradualment, de manera que en arribar al 1900 tots tenien el seu. En el cas que algun xiquet arribara a la borderia de València sense documentació, es registrava en el Registre Civil del districte de Sant Vicent, punt habitual.

A l’hora del registre, els cognoms s’adjudicaven, per regla general, per blocs alfabètics (a, b, c… f): Fambuena, Fernández, Forcada, Fuentes… En la inscripció d’aquests xiquets es donen curiositats, com és el cas de dos bessons de l’Olleria, batejats el 27 de maig de 1871 i inscrits el mateix dia amb cognoms diferents però similars: un, Juan Baptista de Sta. María Magdalena Daroca, i l’altre, Francisco de Sta. María Magdalena Daroqui. Poques voltes, i no n’he trobat cap explicació raonable, el nom del registre de la Casa no coincidia amb el del registre civil: “Gaspar Salvador de la Asunción, bautizado el 7 de julio de 1886 en Puebla del Duque, fue inscrito como Gaspar Conde de Saboya Espósito”. Algun autor hi veu la voluntat d’ocultar l’origen de la criatura, però aquesta pràctica dificulta –si no impedeix– als progenitors de recuperar-los.

Registre de Domingo Ortega. València 1882.

Les inscripcions en el registre d’entrada les feien les persones encarregades de la porteria, algunes amb problemes d’escriptura o dislèxia: Bals per Blas (1832), Bleda per Belda (1851). O simplement provinents d’altres territoris i poc familiaritzades amb la llengua i termes locals: Quatro Tonda (1804), Oteniente (1841), Benigarnom (1861), Achaneta (1877)… La navarresa Sor Bruna Yrisarri, en els anys 70, n’és un clar exemple.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!