La Creueta

L’actriu i vedet Susana Estrada

Els altaveus anuncien que Susana Estrada i unes quantes cantants més vindran a presentar el seu espectacle demà o despús-demà: no crec que tinguen valor de vindre per ací amb la gana que passem.

 

Per Bartolomé Sanz Albiñana

És 7 de març. Aquest matí s’han acabat les granades, així que no hem pogut fer l’exercici de llançament. Passem el temps assajant l’acte de jura de bandera: primer d’un en un i després de tres en tres.

Teòrica sobre transmissions a càrrec del tinent. Ningú no sabia per on anàvem.

Ens han fet tornar una manta als qui en teníem tres, a més d’un tros de tenda, dues piquetes i dos pals. A un company valencià que és pintor li han donat tres dies de permís per haver pintat un mural al·legòric a la milícia: un soldat amb casc eixint d’una trinxera amb un cetme. Enric em conta que en el CIR de Cerro Muriano, a Còrdova, on està ell, ha mort un veterà de meningitis i que han donat sulfamides a tothom com a mesura preventiva. El pobre Enric encara no ha pogut anar a casa de permís. Dijous, segurament, ens diran les destinacions. No em trobe bé i he perdut la gana.

La meua companyia, la 44, pertany al IV batalló. La bandera és blava. Diumenge que ve, després de missa, és la jura de bandera. Novetat que no és novetat: el nostre caporal primer dorm cada nit al calabós. El van trobar bufat i armant gresca. Hui el tinent i el capità revisen les taquilles i ens fan pujar a la companyia de deu en deu: ha desaparegut un televisor portàtil. L’aparell no l’han trobat, però han confiscat un muntó de revistes porno ben grapejades. A mesura que s’acosta la jura ens repeteixen que no fem trastades, que no ens bufem ni tirem els matalafs per les finestres.

M’he escapat de llançar granades, i tampoc m’han tret sang per a veure si tinc sífilis: ho van fer la setmana que vaig estar malalt, amb broncopneumònia, al poble.

Ja hem tornat la motxilla, la marmita i la cantimplora. Hui després de l’assaig de la jura de bandera el tinent ens ha comunicat que tindrem deu dies de permís, quan s’acabe l’acte.

Després de dinar hem anat a Meco on hem practicat llançant una granada de mà cadascú. Algú ha contat que en el passat hi havia companyies de granaders en els regiments d’infanteria; eren soldats de més estatura encarregats de tirar-les. En les desfilades, els granaders eren els primers. Mon pare m’ha dit que ell això no ho va conéixer. Devia ser abans de la guerra o potser en el segle XIX. A l’hora de llançar-la li he dit al sergent que no vaig anar a l’explicació teòrica i que no sabia què s’havia de fer. M’ha dit que obrira els ulls i que fera com els altres: agafar-ne una, posar-li el percussor que em donaran i fer com la resta, llançar-la per l’aire. Així que he corregut al refugi on he desenroscat el fiador de transport, l’he llançada ben lluny i m’he tirat a terra fins que he sentit l’explosió. M’he quedat com a record la rosca on anava el fiador de transport: sóc molt sentimental. Espere que no n’hauré de llançar més.

En tornar al CIR, a l’hora exacta de la gimnàstica, ens han enviat a tallar-nos els cabells. En acabant, ja a la companyia, el caporal primer m’ha dit que vol veure’m les patilles més curtes: ja m’ho ha dit unes quantes vegades. Aprofitant que hi havia aigua me les he retallades i afaitades.

10 de març de 1977. Aquest matí hem tornat l’abric tres quarts, els rombes i unes fitxetes de teòrica que ens van lliurar els primers dies. Assaig de la jura de bandera de matí. Estic més que fart de les maleïdes desfilades, i curiosament sense desfilades no hi hauria mili, ni història. És més, sense desfilades no hi hauria pàtria, o tal vegada fóra a l’inrevés: sense pàtria no hi hauria desfilades. Contava Paco Umbral (1932-2007) en els seus records de postguerra: “Gracias a los muchos desfiles tuvimos una idea de patria, y vimos pasar a los legionarios, a los guardias civiles, a los carabineros, a los requetés, a los de artillería, a los de infantería,  a los de caballería (que eran los que daban una idea más ecuestre  de la patria). Porque la noción de patria es, efectivamente una noción ecuestre, una idea a caballo, un concepto que cabalga, y todos los generales, todas las estatuas y todos los héroes están a caballo en la historia. Por muy patriota que sea, un hombre no encarna la patria hasta que no se sube a un caballo”. Sobren exemples.

El menjar ja no és el que era. Al principi era abundant i de qualitat; ara és poc i fluix. Últimament només em bec el got de llet. Continue dormint malament.

Per fi ens han llegit les destinacions: m’ha tocat Madrid. Regiment d’Infanteria Mecanitzada Guarràs 55, a Campament. Uns altres diuen que és Wad-Ras, i n’hi ha que afirmen que Uad-Ras. Quan hi vaja ho esbrinaré. Els sabuts diuen que hi ha una boca de metro a 500 metres d’eixe regiment. He estampat la firma en quatre documents que m’han posat davant sense temps de llegir-los i m’han donat quatre rombes d’infanteria. Els altres reclutes han fet el mateix, però els rombes eren diferents: enginyeria, intendència, artilleria. A un recluta que estava al meu costat li ha tocat intendència i m’ha preguntat què hi haurà de fer. Li he dit que segurament pastar pa tot el sant dia, ja que no que creia que el feren responsable de la gestió dels recursos econòmics i financers del seu regiment.

Es notava que una nova estació arribava: els teuladins estaven molt actius i enjogassats, els ametlers estaven en flor i els capolls dels rosers a punt d’esclatar.

Els altaveus anuncien que Susana Estrada i unes quantes cantants més vindran a presentar el seu espectacle demà o despús-demà: no crec que tinguen valor de vindre per ací amb la gana que passem.

Hui la gimnàstica ha sigut a l’heliport, ja que la plaça de Bailén l’han tancada perquè estan pintant línies blanques per a la desfilada de diumenge.

Demà és el dia del familiar i vénen els familiars dels qui viuen prop: Madrid, Àvila, Guadalajara, Toledo, etc. Diuen que només vénen els familiars dels voluntaris, que per cert fan uns mesos més de mili. Farem tots la taula de gimnàstica apresa i després els reclutes que tinguen familiars aniran amb ells a dinar a la cantina nova: hui estaven repartint les invitacions.