La Creueta

Vista general de Benissuera, on destaca el palau dels Bellvís

Guadasséquies i Benissuera són dos exemples de llocs en què els documents no són tan amplis i detallats com hem vist fins ara, dels quals hem pogut destriar informació rellevant per a la història de cada localitat.

Per Ignacio Gironés Guillem i Bartolomé Sanz Albiñana

Després de la visita tan profitosa que hem fet a Bellús, poble a què hem dedicat tres articles (comptant el de l’Alcorà), ens desplacem cap al sud, a contracorrent del riu. La carretera ens porta ara a Guadasséquies i Benissuera. Les pròximes parades seran Sant Pere i Alfarrasí, també dels coneguts com pobles del riu.

Guadasséquies i Benissuera són dos exemples de llocs en què els documents no són tan amplis i detallats com hem vist fins ara, dels quals hem pogut destriar informació rellevant per a la història de cada localitat.

En aquests dos pobles trobem amb dues sorpreses diferents. En el cas de Guadasséquies esbrinem que el poble no es pot desarmar perquè no hi ha cases morisques, mentre que a Benissuera el text que ens ha aplegat és tan fragmentari que només podem inferir, amb esforç, què diu per comparació amb el que hem vist en altres poblacions.

De situacions com la de Guadasséquies, és a dir, llocs on no hi havia moriscos a desarmar, en tenim certesa a Agullent, Albaida,  Benigànim, Bocairent, Ontinyent, el Palomar, la Pobla del Duc i Quatretonda. De fet, Agullent, Benigànim, Bocairent i Ontinyent foren nuclis grans de reialenc i de població cristiana vella, motiu pel qual no quedaren despoblats arran de l’expulsió.

Albaida, el Palomar, la Pobla del Duc i Quatretonda, amb nuclis urbans cristians, tenien als seus termes alqueries o llocs de població morisca.

La resta de pobles de la comarca (Aielo de Malferit, Aielo de Rugat, Alfarrasí, Atzeneta, Bèlgida, Bellús, Beniatjar, Benicolet, Benissoda, Carrícola, Castelló de Rugat, Llutxent -en els manuscrits estudiats no apareix aquesta població convertida en pobla cristiana per Jaume I el 1248-, Montitxelvo, Otos, Salem, el Ràfol de Salem, Rugat, Salem, Sant Pere i Terrateig) tenien una important població morisca, i l’expulsió del 1609 els va afectar profundament.

Tot això no impedeix que als nuclis de poblacions cristianes, probablement, també hi haguera algunes famílies morisques.

Tornant a Guadasséquies, com que és un text curt el transcrivim complet:

Constituhit personalment en lo loch de Guadasequies qui es de la noble dona Beatriu Fenollet y de Mayques vidua

Lo dit en Hieroni Anrrich notari comissari qui dessus elet y nomenat per sa Exmª de part de sa magestat per a assistir al desarmar los moros ab la sobredita comissio e instruccio interroga a Genis de Quenca batle de dit loch e a Hieroni Monpo arrendador, que tenien carrech per dita sa si en dit loch hi havia algunes cases de moriscos novament convertits per a que en aquella pogues esser executat y effectuat lo manat per sa Exmª.

En lo dit loch de Guadasequies no y ha ninguna casa de moriscos nou convertits, com tots sien cristians vells

De quibus omnibus lo dit en Hieroni Anrrich notari en dit nom requerí a mi  Frances Palomares notari publich de la dita ciutat de Xativa habitador en dit loch de Guadasequies constituhit lin rebes acte publich lo qual per mi dit Frances Palomares li fonch rebut

En lo dit loch de Guadasequies dits dia mes e any

Testimonis lo venerable mossen Alonso Septien, prevere y Marco Remires, llaurador, habitadors de dit loch de Guadasequies.

Adaptació al valencià actual

Constituït personalment en el lloc de Guadasséquies, que és de la noble dona Beatriu Fenollet i de Maiques, vídua, l’esmentat don Jeroni Anrrich, notari comissari elegit i nomenat per sa Excel·lència de part de sa Majestat per a assistir al desarmament dels moros, amb l’esmentada comissió i instrucció interroga Genís de Conca, batle del lloc, i Jeroni Monpo, arrendador, nomenats per sa senyoria, [per a saber] si en aquell lloc hi havia algunes cases de moriscos novament convertits, per tal que s’hi poguera executar i efectuar l’ordre de sa Excel·lència.

A Guadasséquies no hi ha cap casa de moriscos nous convertits, ja que tots  són cristians vells.

Jeroni Anrrich, notari, em va requerir a mi, Francesc Palomares, notari públic de la ciutat de Xàtiva i habitant de Guadasséquies, perquè redactara acta pública que li vaig lliurar a Guadasséquies el dia de la data.

[Són] testimonis el venerable mossén Alonso Septien, prevere, i Marco Remires, llaurador, habitants de Guadasséquies.

Context històric

Com ja hem comentat en parlar dels pobles anteriors, el desarmament dels moriscos té lloc l’any que conclou el concili de Trent i comença la Contrareforma, uns decennis abans de l’expulsió definitiva (1609).

Després de les conversions forçoses de la dècada de 1520, la Corona sospitava contínuament que els “nous convertits” (moriscos) mantenien contactes amb els pirates barbarescos i l’Imperi Otomà. Per a evitar revoltes internes combinades amb atacs marítims, el 1563 es va ordenar de requisar-los totes les armes.

El document mostra el notari-comissari, Hieroni Anrrich (nomenat per “sa Exmª”, el virrei), que es presenta a Guadasséquies amb la instrucció d’executar el desarmament. No obstant això, les autoritats locals (el batle Genís de Conca i l’arrendador Hieroni Monpó) declaren categòricament: “En lo dit loch de Guadasequies no y ha ninguna casa de moriscos nou convertits, com tots sien cristians vells”.

[Ens sorprén que les autoritats que ordenen el desarmament no saberen que a Guadasséquies no hi havia moriscos].

Quant al senyoriu, s’esmenta que el lloc pertany a “la noble dona Beatriu Fenollet y de Mayques vidua”. Guadasséquies era un senyoriu de la família Fenollet. Tot i que la Vall d’Albaida tenia una altíssima densitat de població morisca, aquest document certifica jurídicament que Guadasséquies, en aquell moment precís, era un nucli de cristians vells, i quedava, per tant, lliure de la requisa o escorcoll.

El document és redactat per Francesc Palomares, un notari de Xàtiva (capital de la governació dellà Xúquer i centre administratiu de la zona), que residia en aquell moment a Guadasséquies.

Comentari lingüístic

El text està redactat en el català/valencià administratiu i jurídic del segle XVI. Tot i que la llengua ja començava a patir certa pressió del castellà en l’àmbit de la cort, la prosa jurídica mantenia una gran dignitat i una forta herència de la tradició de la Cancelleria Reial.

1. Grafies i fonètica

-Ús de la -y-: s’utilitza de forma sistemàtica com a conjunció copulativa (“Fenollet y de Mayques”, “prevere y Marco”) i en casos com  “Mayques” i “no y ha”, que actualment escrivim “Mahiques” i “no hi ha”.
-Vacil·lació ortogràfica en formes com “loch” (lloc) i l’alternança de la -ch- final, típica de la grafia medieval per representar l’oclusiva sorda /k/.
-Es manté la grafia -h-, per tradició llatina o etimològica, en paraules com “constituhit”, “Anrrich”, “Hieroni”, o “fonch” (fon), com ja hem vist en altres textos.

2. Morfosintaxi i lèxic juridicoadministratiu

-Fórmules notarials i llatines: l’estructura segueix el protocol de la praxi jurídica medieval i moderna: Constituhit personalment.., De quibus omnibus… (“De tot el qual”, “De tot això”), clàusula llatina de transició que introdueix una altra oració.
-Ús del tractament honorífic clàssic “en” davant de nom propi: “lo dit en Hieroni”.
-Subjuntius arcaics: l’ús de “com tots sien cristians vells” empra el present de subjuntiu amb valor causal “sien” (“siguen”) en compte del present d’indicatiu: “ja que tots són cristians vells”).
-L’ús de “dit / dita” com a demostratiu: és un  recurs cohesiu de la llengua jurídica per referir-se a elements ja esmentats anteriorment (“Lo dit en Hieroni”, “en dit loch”, “dits dia mes e any”).
-Lèxic institucional i social (càrrecs i oficis): apareixen termes clau de l’organització de l’època: batle (alcalde o representant senyorial), arrendador (gestor dels drets senyorials), prevere (capellà), llaurador (pagés amb terres pròpies o arrendades).

En el cas de Benissuera, l’Arxiu del Regne de València només conserva un full relatiu al desarmament, en gran part il·legible, de manera que no podem transcriure’l per complet. Copiem, això sí, la part de la pàgina conservada llegible per l’interés que ens desperta aquesta documentació.

La pàgina fragmentària (indicada amb el número de foliació 0002) pateix una degradació física (probablement per corrosió de la tinta o per humitat, marques del pas dels temps), cosa que ha provocat grans buits al centre de la pàgina. No obstant això, s’hi poden llegir fragments clau de les instruccions reials dirigides als encarregats del desarmament.

A la part superior es llegeix l’encapçalament formal adreçat al rei: “Muy Ilustre S.[eñor] C.[atólica] M.[agestad]”;

Transcripció dels fragments llegibles més rellevants. Només es transcriuen les línies on es reconeixen frases clares:

Inici: “…en este primer…”.
Bloc dret central: “…mi Señor… / …manera… / …plazer… / …beneficio…”
Bloc central inferior: “…Ma.d (Majestat) quisiere ver que me… / …mandaria en tanto con todo de mi… / …y de… / …cuanto la orden…”.
Línies inferiors més ben conservades: “…como os embiamos a ver… …que os informeys particularmente… de las armas con… …que han… tenido para que luego se entienda…con las razones aunque… …de los nueuamente [conuertidos] que en este…”

Tot i que resulta difícil la comprensió del text, s’entén que el contingut fa referència a les instruccions directes de la Corona (o del virrei en nom del rei Felip II) que hem vist en altres llocs. L’adaptació podria ser: “…en aquest primer [pas]… [del] meu Senyor… [de la] manera… [per al] benefici… [que Sa] Majestat volgués veure que me… manaria mentrestant amb tot el meu… i de… quant a l’ordre… com us enviem a veure… que us informeu particularment… de les  armes amb [les quals]… que han… tingut perquè en acabant s’entenga… amb els motius encara que… dels novament [convertits] que en aquest…”.

Comentari històric i context

1. El desarmament dels moriscos de 1563

El document recull un dels fets més crítics del regnat de Felip II en terres valencianes: el desarmament general dels moriscos (anomenats eufemísticament “nueuamente conuertidos” després dels batejos forçats de les Germanies en la dècada de 1520), pel temor a una revolta interna de la població morisca, i la sospita que pogueren aliar-se o facilitar incursions dels pirates barbarescos o de l’Imperi Otomà a les costes valencianes.

2. El cas de Benissuera

El primer text especifica que aquest lligall conté el procés aplicat a Benissuera. En aquella època, Benissuera (com molts altres pobles de la Vall d’Albaida i de l’interior del Regne de València) era un lloc de senyoriu poblat majoritàriament —o exclusivament— per famílies morisques.

3. El mètode de desarmament

L’ordre reial (que s’intueix en el foli danyat i que ja hem vist en altres pobles) obligava els oficials reials i els senyors locals a:

-Anar casa per casa de manera sorprenent o molt controlada.
-Fer un inventari estricte (“informeys particularmente de las armas”) de qualsevol mena d’armament: d’espases i ballestes a ganivets de certes dimensions o ferramentes agrícoles que pogueren fer-se servir com a armes ofensives.
-Confiscar-les i registrar els noms dels caps de casa.

En els manuscrits examinats als pobles de la Vall d’Albaida en relació amb el desarmament, ja no en trobem més de naturalesa pareguda als ací presentats; és per això que hem cregut adient de detallar aquests sobre Guadasséquies i Benissuera.