La Creueta

Si bé en els llocs del senyoriu d’Albaida la destinació de les armes era, com hem vist en els articles corresponents, el castell de Xàtiva, en el cas de Beniatjar era el seu propi castell.

Per Ignacio Gironés Guillem i Bartolomé Sanz Albiñana

Deixem Otos arrere i ens dirigim a Beniatjar, que pertanyia a la baronia del seu mateix nom. En els documents del desarmament dels moriscos de Beniatjar, el relat aborda directament el fet sense cap mena de preàmbul com hem vist en els pobles precedents.

El començament del text original diu:

Memorial de les armes que foren trobades en lo dit loch de Beniatjar y llevades en l’escorcoll fet per nosaltres don Eximen Perez de Calatayu señor de dita baronia y per mossen Frances Geronym Artes de Albanell ab comissio expressa de sa magestat per al dit efecte son les infra seguents

Cal aclarir, abans de continuar, que el “mossén” citat no té el sentit de prevere que véiem a Otos, sinó el tractament que rebien els cavallers des de l’edat mitjana fins a la primera meitat del segle XVI.

A continuació dels noms dels responsables de l’escorcoll tenim l’inventari de les armes trobades, amb els noms dels habitadors de les cases com veurem més avant. 

La relació de les armes decomissades en les quaranta-nou cases escorcollades (cinquanta si incloem el batle de Salem que s’hi trobava en “comissió de servei”) és: cinquanta-quatre espases, dèsset punyals, huit cervelleres, quatre broquers, onze ballestes, quatre ferros de llança, una daga, dos arbrers, una llanceta menuda, una cuirassa, un guant de malla, dues rodelles, una llança.

Com es pot veure pel nombre d’espases confiscades, els habitadors de pràcticament totes les cases en tenien, però no s’entén molt bé per quin motiu es guardaven determinades armes com ara espases o ballestes en mal estat, cosa que resulta sospitosa. Només en cinc cases no es van trobar armes. Les confiscades es van valorar en quaranta-dues lliures i 356 sous, una quantitat irrisòria si la comparem amb la corresponent a les armes decomissades a Bèlgida com podrem veure en el pròxim article.

Si bé en els llocs del senyoriu d’Albaida la destinació de les armes era, com hem vist en els articles corresponents, el castell de Xàtiva, en el cas de Beniatjar era el seu propi castell.

Yo, don Eximen Perez de Calatayu digo que es verdad lo sobre dicho que a ocho de hebrero mdlxiii hobeciendo al mandato de su magestad hize en presencia de notario Frances Geronymo Artes y de Albanell comissario nombrado al dicho efecto las diligencias las quales fueron puestos en inventario. Y despues me fueron encomendada las quales fueron puestas las armas en presencia del dicho mossen Frances Geronimo Artes les hize subir al castillo y poner alli a donde nos parecio que starian mejor guardadas con su alcayde para que las guarde. Y por verdad firmo este inventario de mi nombre quedandome otro firmado del suyo dicho dia y año.

Una vegada exposat l’inventari, hi trobem un text que, adaptat al valencià actual, diu:

Totes les armes esmentades anteriorment que han estat inventariades han sigut encomanades per mi, Francesc Geroni Artés d’Albanell, en el nom citat, a l’esmentat don Ximén Pérez de Calataiud, senyor de l’esmentada baronia. Se li ha ordenat, en nom de Sa Majestat, que no les torne als seus vassalls ni les lliure a ningú sense llicència de Sa Majestat o de l’excel·lentíssim senyor duc de Sogorb, lloctinent i capità general d’aquest regne per Sa Majestat. Totes aquestes coses es van fer al lloc de Beniatjar, el 8 de febrer.

Notes sobre l’adaptació del text:

Lèxic administratiu: L’antic damunt dites s’ha substituït per “esmentades anteriorment”, que és la fórmula estàndard actual. Acomanades passa a ser “encomanades” (posades sota custòdia).

Morfologia: El verb foren s’ha mantingut (passat simple), tot i que en el parlar col·loquial s’usa majoritàriament el passat perifràstic (van ser); en textos jurídics o històrics el simple encara és molt comú.

Articles i preposicions: S’han actualitzat formes com lo lloch per “el lloc” i d’aquell per “se li” (per a millorar la connexió sintàctica de l’ordre donada).

Noms propis: S’ha modernitzat la grafia de Frances Geroni a Francesc Geroni. (Cal tindre en compte que l’amanuense es regeix per l’escriptura fonètica, és a dir, escriu allò que sent).

Antroponímia i toponímia

Els noms que singularitzen el lloc de Beniatjar són:

– Eiximen Perez de Calatayu, señor de la dita baronia [de Beniatjar].
– Mossen Frances Geronym Artes de Albanell ab comissio expressa de sa magestat… Comissario. (La fórmula “Artes de Albanell” indica una unió de dos llinatges importants de l’època. Els Albanell foren una família molt influent a Catalunya i València durant els segles XV i XVI, sovint vinculats a càrrecs de l’administració reial, la jerarquia eclesiàstica o la noblesa de toga). Recordem que es tracta d’un cavaller i no d’un clergue secular.
– Testimonis: no en consten.
– Llocs esmentats: Salem i Beniatjar.

Entrenoms, malnoms, identificació, parentius, etc.: lo llarch, lo povil, roget (2), viuda, babach [pare/avi?]

Professions, ocupacions, oficis, etc.: justicia, mossen, comissario, batle, alcayde [del castell]. [Alcaid: “governador encarregat de la custòdia i règim d’un castell o presó” (DIEC); “persona que tenia al seu càrrec la guarda d’un castell o una presó” (DNV)].

Noms dels habitadors del lloc de Beniatjar: Jaume Porlar (justícia),  Pajet, Diego Llobet, Nofre Methan, Ginis Arbi, Miquel Fuster, Batiste Cofridi, Vicent Aleysar, Miguel Junquet, Loys Faquinet, Miguel Nuelli, Frances Llobet, Hieroni Bardahi, Miguel Duran, Frances Cusalet,  Gaspar de Sesumi, Pere Maçana Ballach/Babach (?), Loys Aulalles, Geroni Fuster, Frances Amuili, Miguel Bolcassim, Frances Cardenal, Geronym Poslar, Miguel Castalli, Miguel Faray, Miguel Poslar, Diego Bolcassim, Miguel Aleysa, Frances Poslar, Miguel Bancaler, Miguel Borrase, Miguel Bardey, Miguel Llobet, Frances Berdenx, Miguel Barday, Geronym Barday, Miguel Pisinda, Miguel Barday, Miguel Bolcasim, Frances Selill, Lloys Arbux, Miguel Chunguet, Miguel Fonguet, Jaume Jafer, Gaspar Guallet, Miguel Bolcassim, Miguel Bolcassim, Miguel Cardenal, viuda de Joan Alami, Joan Jaffer (batle de Salem). 

No entenem la inclusió del batle de Salem, Joan Jaffer, en el relat de l’escorcoll de Beniatjar, però creiem que es féu perquè no apareix en la relació dels escorcollats al lloc de Salem. El fragment en valencià actual diu:

Nosaltres, don Ximén Pérez de Calataiud, senyor de la baronia de Beniatjar, i Francesc Jeroni d’Artés, comissari de Sa Majestat en la baronia de Beniatjar, donem fe que Joan Jaffer, del lloc de Salem, batle d’aquest lloc, no es trobava en la localitat en el moment de l’escorcoll realitzat per Dionís Perpinyà, comissari de Sa Majestat, ja que havia anat a uns altres llocs de la baronia per manament d’aquell senyor.
Només tornar al seu poble, va agafar les armes que tenia sa casa i va anar a cercar l’esmentat Dionís Perpinyà per a lliurar-les. Com que no el va trobar perquè Perpinyà ja se n’havia anat, les va donar a l’esmentat senyor en la meua presència dins del termini de les quatre hores. Les esmentades armes són:
Una ballesta amb un passador i unes gafes: valor de 4 lliures.
Més una espasa: valor de 18 sous.
I perquè conste la veritat i perquè siga inclòs en l’inventari que s’emportà l’esmentat Perpinyà del lloc de Salem, ja que ací han quedat registrades en aquest altre inventari.
Don Ximén Pérez de Calataiud
Francesc Jeroni d’Artés i d’Albanell

Breus notes sobre el vocabulari:

Batle: El representant de l’autoritat senyorial al poble (equivalent actualitzat a l’alcalde actual).

Gafes: L’instrument o mecanisme per a tensar la corda de la ballesta.

Passador: El projectil o fletxa de la ballesta.

Lliures i sous: El sistema monetari valencià d’aquell moment. Una lliura equivalia a vint sous.

En el relat del desarmament dels moriscos de Beniatjar s’entén perfectament que el comissari al capdavant de l’operació no poguera estar en més d’un lloc al mateix temps (“per ço que nava per altres lochs de dita baronia per manament de dit señor”) i delegara la seua funció en altres oficials, com veiem en el cas del batle de Salem.

La parada següent la farem a Bèlgida, un lloc pròxim a Otos i Beniatjar. Tot i que totes tres localitats tenien senyors diferents, les seues relacions anaven molt més enllà de la simple proximitat geogràfica.

L’episodi del desarmament dels moriscos valencians de 1563, previ a l’expulsió el 1609, és un moment clau per a entendre el control social i militar de la corona sobre la població convertida a la força, donada la dificultat de la integració d’aquella minoria islàmica després de les Germanies de 1519-1522.

Nota final

En el llibre de festes patronals de Beniatjar del 2025, Alexandre Ordiñana Bataller va escriure un article molt interessant titulat El desarmament morisc  de 1563 a Beniatjar on tracta bona part dels temes ací explicats i amb qui coincidim. Això no obstant, volem comentar que en el nostre escrit hem optat per criteris diferents a l’hora de transcriure textos antics, de manera que en les transcripcions literals, a diferència d’ell, no accentuem gràficament noms i cognoms. 

Observem també que posa en valencià pràcticament tots els noms propis, tot i que molts apareixen en castellà. Per exemple, nosaltres llegim clarament vint Miguel i només dos Miquel (el 44% dels noms dels habitadors que hi apareixen), però per a Ordiñana tots són Miquel. En aplegar a Bellús, on el percentatge de Miquel és del 30%, explicarem el motiu de la popularitat d’eixe nom en aquell moment.

Amb açò volem posar de manifest la dificultat que implica la transcripció dels antropònims, de cap manera afirmar que la nostra solució siga la correcta i definitiva.