La Creueta

Torre de l’antic palau dels Bellvís de Bèlgida (Fotografia: belgida.es)

Ens criden l’atenció cognoms curiosos i onomatopeics com “Tapatap”, la repetició constant de fórmules administratives i legals; o el canvi de significat d’alguns mots, com ara “cartes” en l’expressió “nou cartes” amb el sentit modern de “nou fulls”.

Per Ignacio Gironés Guillem i Bartolomé Sanz Albiñana

Una altra pista que ens fa creure que l’amanuense de l’acta de Bèlgida és diferent del de la resta de pobles estudiats fins ara és l’expressió “sercada dita casa”, que no apareix en els anteriors.

Els documents no entren en més detalls, com ara el motiu pel qual els veïns de Bèlgida van vendre les armes majoritàriament als del Palomar.

Ens criden l’atenció cognoms curiosos i onomatopeics com “Tapatap”, la repetició constant de fórmules administratives i legals; o el canvi de significat d’alguns mots, com ara “cartes” en l’expressió “nou cartes” amb el sentit modern de “nou fulls”. 

El nom del lloc apareix escrit de diverses formes: Belgida, Belhida i Bilchida, cosa prou habitual com ja hem vist en diversos pobles.

Les dades rellevants que identifiquen aquest lloc en el moment del desarmament són:

Senyor de Bèlgida: don Guillem de Bellvis.

Nombre de cases: 47. N’hi ha 37 amb armes i 10 sense.

Responsables de l’escorcoll i lliurament d’armes:

-Comissari (notari?): micer Melchior Guerau, assessor del governador [de Xativa], comissari de sa magestat.
-Comissari del lliurament de les armes al castell de Xàtiva: Vicent de Arbicu.
-Notari: Hieroni / Anthony (?) Peris.

Resum de l’inventari de les armes decomissades: 38 espases, 17 punyals, 13 ballestes, 5 llances, 5 cervelleres, 4 arbrers, 1 ferro de llança, 2 passadors i unes gafes.

Armes més comunes: espases i ballestes.

Destinació de les armes: castell de Xativa en presencia de en Vicent de Arbicu. Compareix en  Francisco Verdugo en nom de Guillem Bellvis  señor de la vila de Belgida.

Valor de les armes: 1.113 sous, 203 diners. [L’import crida l’atenció en comparança amb el de les armes d’Otos, que amb 34 cases fou de 272 sous i 16 diners; i amb el de Beniatjar, amb 50 cases, de 42 lliures i 356 sous].

Testimonis: Miguel Belvis, cavaller. (…) los honorables en Gaspar Esparsa e Miguel Sparsa lauradors del dit loch de Beniganim de present atrobats en la vila de Belchida (…) lo honorable en Miquel Ferri laurador del loch de Montaverner de present atrobat en dita vila de Belchida.

Topònims que s’hi mencionen: Belgida, Montaverner, Beniganim, Palomar

Entrenoms, malnoms, identificació, parentius: manco, paga en blat, fill del sastre, fill de Joan Arbi, fill del justicia, criat de Miguel Bellvis.

Professions / oficis: laurador, sastre, rector (2), mossen.

Càrrecs: comisari, notari, capita general, administrador, justicia.

Títols de dignitat acadèmica: micer, doctor en cascun dret.

Títols nobiliaris: señor de la vila de Belgida, duch don Alonso de Arago capita general loctinent [senyor: “el qui té autoritat sobre un territori, sobre persones o coses” (DIEC)].

Nota explicativa a tall de guia per a moure’s entre nobles i oficials del segle XVI

A l’hora d’endinsar-se en els documents del desarmament de 1563 dels moriscos a la Vall d’Albaida, és ben normal que el lector se senta un poc aclaparat. Ens trobem amb una teranyina de títols nobiliaris, càrrecs reials i rangs militars que ens resulten, si més no, críptics o incomprensibles.

Per a facilitar-ne la lectura cal tindre en compte alguns punts clau:

L’entramat senyorial: Moltes de les figures que apareixen no són simples “propietaris”, sinó que ostenten la jurisdicció directa sobre les persones i la terra. Títols com el de comte d’Albaida implicaven en aquella època un poder polític i judicial real sobre els pobles de la vall.

L’administració reial: Apareixen càrrecs com el de batle, alcaid, justícia o algutzir, que tot i que encara ens sonen familiars, tenien funcions i poders molt diferents dels actuals regidors o policies municipals.

La jerarquia del desarmament: Els encarregats d’executar l’ordre de Felip II formaven part d’una maquinària militar i administrativa (com els comissaris o els veedors) amb rangs específics per a controlar que cap arma quedara en mans de la població morisca.

Som conscients de la dificultat que comporta interpretar aquesta nomenclatura. Per això, a mesura que avancem en els articles i anàlisis dels documents, anirem explicant-les detalladament.

L’objectiu és que, a poc a poc, el lector puga posar funció a cada protagonista d’aquell episodi clau de la nostra història, i entendre millor com funcionava la societat valenciana del Renaixement.

Hui començarem pel monarca o la corona i pel “micer, doctor en cascun dret”. Els tractaments reverencials del rei són: Nuestro Señor, el Rei nuestro Señor, Real Magestat, Sa Magestat, Su Magestad, Su Real Magestad. El rei és la màxima autoritat i font de la comissió de desarmament i qui decideix el destí final de les armes confiscades, i font última de tota autoritat legal i punitiva (el castic de pena de galeres, per exemple). A més del tractament polític suprem, el rei també ostenta el màxim tractament religiós com a “Santa Catholica Real Magestad del Rey nostre Señor”.

Quant a micer (modernament misser), es tracta del “[t]ractament donat antigament als doctors llicenciats en dret civil o canònic” (DNV). En aquest cas, Melchior Guerau, a més de ser doctor en dret civil i canònic, també és “magnifich” és a dir, porta un “[t]ractament que es donava a persones distingides del Regne de València durant l’Edat Mitjana i fins a la primera mitat del segle XVI” (DNV), i “generos”, segons el DIEC: [d]e nissaga noble, o que té títol de noblesa. Com podem veure, el significat dels mots varia al llarg del temps, i en les actes dels inventaris dels desarmaments no es pot perdre de vista que les persones que tenien alguna rellevància social anaven adornades d’aquestes floritures lingüístiques nobiliàries que hui en dia ens sonen rimbombants. 

Noms dels habitadors de Bèlgida: en aquesta taula, els venedors d’armes són els habitadors de Bèlgida:

+ El desarmament dels moriscos de Bèlgida: context, notes, antroponímia i toponímia (1)