La Creueta

Punyal trobat a Atzeneta d’Albaida, obrat en la paret d’una casa

El primer objectiu d’aquest article és mostrar les ordres per les quals es van fer els escorcolls en una vintena de pobles de la Vall d’Albaida

Per Ignacio Gironés Guillem i Bartolomé Sanz Albiñana

El desarmament dels moriscos de 1563 fou el preludi d’una vigilància més estricta que culminà amb l’expulsió definitiva del 1609. A eixe intent de desarmament el van seguir més en l’últim terç del segle XVI.

Un rere l’altre, els virreis de València es van preocupar, durant eixe període, de limitar la possessió d’armes dels moriscos, confiscar-les i inventariar-les.

La mesura es va emmarcar dins d’una política reial d’intensificació del control sobre la població morisca, especialment després del Concili de Trent (la darrera sessió del qual va ser el 1563 mateix) i de les creixents sospites de la seua manca d’integració i lleialtat, així com el temor a una aliança amb l’imperi otomà o els pirates barbarescos. L’Església, per altra banda, considerava el desarmament com a necessari per a la supervivència de la cristiandat i actuava de forma coercitiva davant la corona perquè aquesta adoptara mesures contundents.

L’estudi abans esmentat s’insereix dins d’un altre més ampli titulat provisionalment Les armes dels moriscos de la Vall d’Albaida, poble a poble, que presentarem en el seu moment i que transcriu els documents originals -d’algunes poblacions s’en conserven dues còpies, d’altres només una-.

El primer objectiu d’aquest article és mostrar les ordres per les quals es van fer els escorcolls en una vintena de pobles de la Vall d’Albaida, la finalitat dels quals era: confiscar les armes, quantificar-les, classificar-les, preuar-les, i determinar-ne l’ús posterior.

Cronològicament, el primer protocol que es redacta és la Real Cédula de 2 de gener  de 1563. Es tracta d’un document de caràcter intern i secret enviat al virrei,  on s’indiquen els arguments que motiven el desarmament dels moriscos de València, els comissaris encarregats  de dur-lo a terme, així com les instruccions per a efectuar-lo, entre les quals cal destacar que ha de ser en un sol dia a tot el regne.

El segon document és la Pragmàtica de Felip II, datada el 19 de gener de 1563 i publicada a València el 8 de febrer de 1563, en què prohibia als moriscos del Regne de València, inclosos els fills i descendents, de tindre o portar cap mena d’arma (ofensives o defensives). En aquest document amb paper timbrat, particular per a cada poble, consten els noms dels titulars locals que hi intervenen.

El tercer és el Reial Edicte de 20 de febrer de 1563, pel qual es determinen els castells i els punts on s’hauran de dipositar les armes confiscades als moriscos. Es tracta d’una ordre simultània a tot el Regne de València.

Determinats documents són anunciats puntualment pel trompeta, ministre, saig o corredor a cada poble com a tràmit oficial i legal.

El segon objectiu nostre, ara i ací, és donar a conéixer  la quantitat i diversitat de noms que apareixen en els protocols, molts dels quals, òbviament, varien de poble a poble a mesura  que el rang de l’ordre es personalitza en les autoritats que han d’implementar-la.

Una vegada dibuixat el marc justificatiu passem a l’índex onomàstic corresponent a Atzeneta. No descartem de presentar més avant índexs semblants d’altres llocs del senyoriu d’Albaida (Benissoda, Carrícola, Bufali i l’Aljorf). Entre claudàtors [] s’inclou informació addicional que o bé no apareix en els textos, o no és d’onomàstica pròpiament dita, però sens dubte ajuda a entendre millor la naturalesa dels documents estudiats i en facilita la contextualització. Cal tindre en compte que la cal·ligrafia dels manuscrits dificulta la llegibilitat dels textos; i també la inestabilitat ortogràfica de l’època, similar en totes les llengües europees.

1- Nos don Phelip, per la gracia de Deu Rey de Castella, de Arago, de Leo, de les dos Sicilies, de Ierusalem, de Vngria, de Dalmacia, de Croacia, de Nauarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Seuilla, de Cerdeña, etc.
2- [Papa Pius IV (1559-1565)].
3- [Arquebisbe; bisbes auxiliars: Francesc de Navarra (1556-1563);  Joan Segrià (1547-1568) i Francesc Mejía de Molina (1559-1573)].
4- Duc don Alfons d’Arago [virrei, 1558-1563], lloctinent i capita general del regne de Valencia, duc de Segorb i de Cardona, gran Condestable d’Arago, marques de Pallas, comte d’Ampuries i de Prades, viscomte  de Vilamur, senyor  de la Baronia Dentensa.
5- Genis Martinez, agutzil i comissari del governador de Xàtiva.
6- Comte d’Albaida o els seus oficials.
7- Comisari.
8- [Fórmules llatines: Anno nativitate Domini… // Actum in Villae de Albayda… // Die octavo mensis…]
9- Johan Alfonso Ferrandiz, notari d’Albaida.
10- Noms dels habitadors del lloc d’Atzeneta (alguns tenien armes a casa, altres en casa de veïns o familiars, i n’hi ha que no en tenien; tot eixe registre equival a un cens, i podem dir, per tant, que en el moment de l’escorcoll Atzeneta té una cinquantena de famílies). Gaspar Toromani; Pere Sabater; Miquel Merli; Hieroni Pinter; Gaspar Morfi; Luis Bobom; la viuda Monsona; Joan Capo; Hieroni Morfi; Frances Dorasmen; Rafel Amador; Françes Trinet; Vicent Sabe; Joan Trinet; Lorenç Toromani; Jaume Jafer; Ferrando Cameta; Joan Cameta; Johan Toromani; Pere Redona; Hieroni Cameta; Jaume Bolcasim; Adam Campan; Vicent Campos; Pere Redona, lo vell; Pere Attar; Johan Arraiz; Johan Sabe; Gaspar Sabe;  Sebastia Payoni; Miguel Porret; Pere Redona, fill de Gaspar; Johan Mansor; Lois Roget; Andreu Jafer; Pere Jafer; Pere Redona, fill del balle; Johan Roget; Gaspar Redona, fill del batle; Hieroni Redona, fill del batle; Baltasar Redona, fill del batle; Antoni Toromani; Pere Rami; Jaume Campos; Joan Mendix que dix hera vehi de Castello de Rugat; Jaume Campos; Antoni Faxat; Johan Toromani; Antoni Redona; Miguel Soborbo; Cosme Xep Pinter; Hieronym Durasmen; Esteve Morabit, alies Cududi; Pedro Portogues; Hieroni Trenit (57 entrades en total).
12- Matheu de la Milla, procurador general del comte d’Albaida.
11- [Armament requisat, veí a veí: espases, punyals, ballestes, llances, rodelles, cervelleres, broquers, carcaixos/aljaves]
13- [Llocs, professions, ocupacions,  parentescos, procedències que hi apareixen: alami, justicia, jurats (2), spardenyer, mercader d’Albaida, sanader / sanado, gendre de la viuda, fills de la viuda, fill de Gaspar, fill del batle (3), de Castello de Rugat,  en casa de Jaume Campos.
14- Entrenoms, identificació, etc.: lo vell, alies Barbulla, sego, fill del batle, maior, alies Cududi.
15- Jusef / Jaume (?) Montoro, notari.
16- Frances Proviso, notari d’Albaida.
17- Joan Hieroni Garcia, notari públic del regne.
18- Joan Ferrandiz Alonso, notari.
19- Antoni Montoro, mercader d’Albaida.
20- Jaume Fons, missatger i trompeta de Benissoda.
21- Joan Frances, missatger i trompeta públic.
22- Jaume Seus, missatger i trompeta públic de Benissoda.

Amb aquestes dades inicials esperem haver contribuït a conéixer millor els avantpassats d’Atzeneta d’Albaida.

Real Pragmàtica de Felip II