La Creueta

Recreació ornamental de genet morisc. Hotel Kazar. Ontinyent. Fotografia d’Ignacio Gironés

Les nòmines confeccionades ens permeten conéixer les nissagues familiars i fins i tot la relació veïnal amb pobles de la Vall.

Per Ignacio Gironés Guillem i Bartolomé Sanz Albiñana

Com tindrem ocasió de veure al llarg d’aquests articles, els escorcolls a la recerca de les armes dels moriscos a la Vall d’Albaida es produeixen en pobles menuts. Els més grans, habitats majoritàriament per cristians vells, tenien la condició de viles reials i eren els llocs on els comissionats del rei reunien les armes confiscades als moriscos abans de traslladar-les al castell de Xàtiva. Aquestes viles estaven emmurallades i reunien condicions estratègiques més adequades, a més de tindre súbdits de confiança.

Quant als escorcolls ordenats a Atzeneta i Benissoda per la corona, els esdeveniments comencen quan Ginés Martínez, agutzil del governador de Xàtiva, es presenta en comissió en eixos llocs, propietat del comte d’Albaida, per a complir i fer complir l’edicte de desarmament dels moriscos. Les armes que s’han de confiscar són totes, tant ofensives com defensives. De fet, la seua missió consisteix a supervisar la tasca que s’ha ordenat executar al senyor del lloc o als seus oficials, en aquest cas en Joan Alfonso Ferrandis, notari d’Albaida.

L’ordre comporta dues consideracions: en primer lloc, dóna per descomptat que tots els moriscos estan armats, i, en segon lloc, que caldrà diferenciar què s’entén per armes ofensives i defensives i què s’admet com a eina de treball o d’ús domèstic.

La data d’execució del desarmament determinada és molt important i no s’ha d’alterar per a no despertar sospites als llocs del voltant. És la mateixa per a tots els pobles: el huit de febrer (hoseno dia) i, a ser possible, hauria de ser a la mateixa hora. Però la manca d’oficials farà que siga en hores corregudes, un poble rere l’altre.

Per a aconseguir la participació del veïnat es farà una crida o pregó per tal que tots acudisquen a la plaça, des d’on els veïns acompanyaran els comissaris que regiraran casa per casa i anotaran el contingut confiscat en cadascuna, amb la descripció del tipus, la qualitat i el valor estimatiu de les armes.

Totes les armes trobades es lliuraran al comte d’Albaida, responsable de custodiar-les fins que les farà arribar al castell de Xàtiva, on quedaran a disposició del rei.

Es feren dues còpies amb les dades dels resultats de l’escorcoll, una per al senyor del lloc i l’altra per a la corona. Són aquests llistats, junt amb els  pregons, edictes i pragmàtiques, els que ens han arribat i ara ens permeten d’esbrinar qui i com vivia als nostres pobles en plena època morisca.

La primera casa escorcollada, potser per a mostrar la contundència i la col·laboració del veïnat, és la de Gaspar Toromani, l’alamí d’Atzeneta. Hi troben un parell d’espases en estats de conservació distints i un punyalet semblant al que vam mostrar en l’article anterior, precisament trobat en aquest municipi. A tot allò li van calcular un valor d’onze sous.

La segona casa és la de Pere Sabater, justícia. Aquest ja té un petit arsenal de més qualitat, consistent en una ballesta, una espasa i un punyal que arriben a taxar-se en tres lliures. Les cases següents van ser les dels dos jurats del poble.

Un personatge singular serà Gaspar Redona, el batle del poble, que té bona cosa de família amb Pere, Gaspar, Hieroni i Baltasar com a fills. També hi ha un Antoni Redona, però no se n’especifica el parentiu.

D’aquesta manera es van succeint els escorcolls que nosaltres hem resumit en un arxiu Excel per a facilitar-ne la consulta i la manipulació estadística.

El llistat de les armes decomissades ens ha permés de conéixer els noms dels caps de família morisca que vivien al lloc, i apreciar el nivell econòmic de cadascuna de les cases, ja que hi ha qui té armes abundants i de bona qualitat i qui només té un tros de ferro que “no serveix ni per a fer claus”.

Podem concloure que la possessió d’espases era prou habitual entre els veïns, tot i  que l’arma més estimada per la precisió i resposta ofensiva era la ballesta, de la qual es descriuen totes les parts (gafes, passadors, arbrers, etc.). Incloure-les en les actes que s’estenien es considerava important tant per als propietaris com per als comissaris.

Les nòmines confeccionades ens permeten conéixer les nissagues familiars i fins i tot la relació veïnal amb pobles de la Vall.

Hi ha casos interessants, com ara el resultat de l’escorcoll en casa de la viuda Monsona, de qui se’n fa servir l’àlies, qui manifesta les espases del fill i del gendre. També hi ha un altre sobrenom per a Esteve Morabit, conegut com Cududi.

Hi trobem una viuda, uns càrrecs municipals, però també hi ha qui és conegut per l’ofici, com el cas de Francés Dorasmen, espardenyer, o Vicent Campos, sanade (sanador?).

Com es pot veure al document Excel, hi havia cases ben dotades d’armament, amb rodelles, cervelleres, petos, etc., i unes altres, poques, que no tenien armes.