La Creueta

Fotografia: Presentació del llibre “Els corcs” a Ontinyent

Per Mariló Sanz Mora · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal “Degà Ortiz i Sanz” d’Aielo de Malferit

“LLEGIR és important, profitós i bonic” és un lema que cal difondre. Hi ha tant on triar! A les biblioteques tenim varietat. I posats a triar, per què no llegir sobre el que ens envolta? I per què no llegir en valencià? Cal valorar el que és nostre, i sortosament tenim llibres Made in València, i, fins i tot tancant el cercle, Made in la Vall d’Albaida, que són molt bons. Un exemple és el que en aquesta ocasió proposa la biblioteca d’Aielo de Malferit: una novel·la escrita per un ontinyentí, sota un segell editorial valencià que mostra Ontinyent, els Alforins i València. Parle d’Els corcs d’Enric Abad Lluch, una novel·la editada per Edicions 96, amb una representativa portada on apareix una vella carrasca i algun corc que s’hi passeja amenaçador. Com diu al final del llibre, els corcs sempre hi són i hi seran. Però comence pel principi.

Per a Enric Abad aquesta és la primera novel·la llarga, però ja havia demostrat prèviament la mestria escriptora en relats curts i poesia, parlant de sentiments, i parlant també del que li interessa i del que sap en un llibre divulgatiu sobre arbres. En aquesta novel·la entra en terreny històric, cosa que l’ha obligat a una minuciosa documentació prèvia per a reflectir la història del País Valencià al llarg de moltes dècades. A la novel·la podem llegir sobre fets transcendentals com la plaga de la fil·loxera que tantes destrosses féu als camps valencians, i això em recordà que qui va portar una de les solucions, l’empelt de vinya borda americana resistent a la bitxa, va ser l’aieloner Batiste Aparici Belda. I també podem llegir de quan els Alforins s’independitzaren d’Ontinyent, i especialment sobre la Segona República i la gran tasca de l’hospital Militar Internacional dirigit per les mamàs belgues, i de la situació en guerra i la postguerra amb una dictadura repressora.

Tot allò que conta gira al voltant de tres protagonistes: els corcs, Glòria i Àngela. Els corcs donen títol al llibre, i apareixen de diferents maneres al llarg dels anys. Corcs són els insectes que fan malbé la vinya, però també corquen el feixisme, la dictadura, les intoleràncies, el masclisme… el llistat podria continuar i tardaria a enllestir-lo, malauradament.

Una altra protagonista és Glòria, una carrasca centenària, testimoni de moltes situacions importants. És una carrasca forta que si es mor, renaix. I per últim, hi ha la protagonista principal, Àngela, la que serveix a l’autor per a filar la història. En realitat, també els corcs i la carrasca estan tothora presents, i tots tres s’entrellacen. Àngela troba refugi en Glòria; la carrasca és com una amiga, que la consola, que l’ajuda només d’abraçar-la. I la carrasca li dóna exemple de fortalesa, des de menuda, quan comencen les desgràcies a casa amb l’arribada del corc o la fil·loxera als camps de vinya.

I és que Àngela, Geleta de xiqueta, és filla d’una família de mitgers que busca saber qui és sense admetre imposicions establertes, a qui en seguim els passos durant tota la seua tumultuosa vida, des que té 7 anys fins que en té 73. Seguint-la ens adonem de com les dones sempre eren considerades un zero a l’esquerra, de com les dones eren educades per a la submissió; però també veiem com aquestes mateixes dones saben plantar cara a les situacions i acaben demostrant validesa i fortalesa, malgrat tot.

Hi ha un narrador en tercera persona que explica aquesta agitada vida i el que l’envolta: la societat, la política… maneres de ser, maneres de pensar, de viure… Se centra en la primera meitat del segle XX i situa l’acció en tres escenaris. El primer escenari són els Alforins on viu la xiqueta amb la seua família; després, quan ja és una jove, mostra Ontinyent on van a parar els pares; i València on se’n va la protagonista a viure fugint d’una predicible mala vida i buscant la llibertat i felicitat.

La novel·la va contant com Geleta creix en un món que no entén i que pocs li expliquen. Al principi només té un aliat, el iaio Sebastià, i un refugi emocional que és la Carrasca centenària. I comença a veure les diferències socials, les discriminacions, la fam… El temps passa. Quan és una jove casadora comença a patir les imposicions familiars que actuen pensant en el millor futur, però descobreix l’amor, l’apassionat, que l’allibera, de moment, del destí previst. Després, en un altre entorn allunyat dels pares i dels Alforins, es familiaritza amb les idees que parlen de llibertat, que són amb les que es queda. Al llarg dels anys trobarà noves aliades i aliats, amb qui compartirà idees. Àngela lluita per la llibertat social, la que vol progrés i està en contra de qui el paralitza.

Enric Abad demostra saber escriure perquè transmet els sentiments d’Àngela quan s’il·lusiona, quan fracassa, quan està contenta, o quan plora o està decebuda; quan viu l’amor passional o sent un odi extrem, quan viu moments de vacil·lacions o de certeses, o quan demostra les ànsies de llibertat. Una llibertat total que aconsegueix fent el que ha de fer.

I l’autor també demostra mestria escriptora quan descriu amb destresa aspectes com les diferències socials: les que hi havia entre pobles i ciutats, entre el treball dels jornalers i la superioritat despòtica dels que manen, entre la cultura per als rics i l’analfabetisme per als pobres…

I tot ho fa amb un llenguatge ric en comparacions i vocabulari fluid que manté expectant… La novel·la va in crescendo… A cada pàgina augmenta la motivació per a seguir avançant, per a saber com acaba l’avenir d’Àngela qui, com que l’hem coneguda de menuda, a poc a poc s’ha tornat com una amiga de qui volem saber-ho tot i a qui desitgem el millor en la vida.