La Creueta

Revista d'opinió i divulgació de la Vall d'Albaida (sempre en reconstrucció)

13 de gener de 2025
0 comentaris

“La confessió”, de Pasqual Mas i Usó

Per Josep Moll · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal d’Albaida

És un relat curt de setanta-cinc pàgines. A la biblioteca d’Albaida es trobava ocult i amagat entre els llibres Camí de palau de Miquel Mas Ferrà (premi Andròmina dels Premis Octubre, 1995) i Matrícula d’honor (llibre que recull els treballs guanyadors dels premis de narrativa El Gos i la Tortuga, 1991-1992). 

L’altre dia, un usuari assidu a la biblioteca se’l va trobar de manera fortuïta (per casualitat) i va comprovar que segons el fullet “torneu aquest llibre abans de l’última data indicada” feia 30 anys (27 d’abril 1994) que ningú no l’havia tornat a agafar i llegir. Però no tenia pols acumulada, perquè netegem setmanalment la biblioteca. Se’l va endur i a mi em va picar la curiositat i vaig pensar: “quan el torne, el llegiré jo”. Pensat i fet. Tot i estar exhaurit, en teniu 126 exemplars en les biblioteques públiques valencianes a la vostra disposició, en la Xarxa de Lectura Pública Valenciana, per si us abelleix de llegir aquest llibre publicat per l’editorial J.J.2 i reeditat per Tabarca Llibres i que vos recomanem.

La confessió de Pasqual Mas i Usó, publicat per l’editorial valenciana J.J.2 dins la col·lecció Els llibres de Camacuc. Fou el primer llibre de narrativa publicat per l’autor. Amb anterioritat havien aparegut diversos volums d’investigació seus sobre el barroc espanyol i un llibre de poemes, Bitàcola (Sant Feliu, 1986). Pasqual Mas és d’Almassora (Plana Alta). 

Tot i el temps passat, el relat, he de dir-ho, ha aguantat bé i això és per ser una història ben travada i sòlida i perquè l’autor, a pesar de quasi estrenar-s’hi, demostra ja una bona qualitat com a prosista i com a narrador d’històries. Tracta temes en els quals posteriorment ha reincidit, com ara el viatge, una passió que l’inspira i li agrada compartir amb el lector. També la seua afició a la frase afilada, irònica, fins i tot sarcàstica, i la referència a l’univers de la cultura. 

Pasqual hi empra la tècnica de l’epístola (per als lectors més jóvens, informe que una carta és una comunicació escrita adreçada a una persona o a una entitat, generalment per via postal i dins d’un sobre). Construeix una narració psicològica que acabarà convertint-se en la història d’un engany criminal. El llibre l’obri una nota introductòria d’un personatge que després de trobar un paquet de cartes en la seua nova casa n’investiga l’origen. I acaba amb un epíleg del mateix individu. Entremig, les díhuit cartes d’una dona i d’un home. La dona se’ns presenta sota pseudònim, però lluint una gran determinació i franquesa. L’home manté des del principi una posició, si no submisa, sí clarament predisposada a seguir les directrius d’ella. Tots dos són persones d’una posició social i d’un nivell cultural mitjà amb una gran necessitat de comunicació. Individus que se senten diferents entre els altres, i per això mateix sols.

Des d’un principi ella comença jugant amb avantatge, marcant la direcció i els límits de la relació. Fins i tot en un parell de cartes arriba a perfilar, amb l’excusa d’un conte l’estat, de la relació. Ell confessa que no li importa si menteix sobre la seua identitat, des d’eixe moment o potser fins i tot des de l’instant que respon a la primera carta resta atrapat en la xarxa que ella li ha llançat.

El lector també estarà atrapat per l’engany de la protagonista, encara que a aquest, com a la seua víctima, li anirà fent saber quin és el seu objectiu, que no es desvelarà amb tota la força fins a la darrera pàgina. Mentrestant, Pasqual Mas ens entreté i desvia la nostra atenció parlant de literatura, d’Istanbul, del Grau de Castelló, i deixant-nos entreveure que d’aquesta relació pot nàixer una història d’amor, i el lector caurà de quatre potes en el seu parany per a descobrir massa tard que en la literatura, com en la vida, no ens podem fiar de ningú.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.