La Creueta

No es tracta d’acumular estudis per a biblioteques, sinó generar coneixement útil per a l’acció, per a la transformació social

Per Víctor Prieto

Hi ha moments en què la societat necessita mirar-se a l’espill, no per vanitat, sinó per necessitat. Vivim temps confusos en què la informació abunda, però el sentit escasseja; en què l’opinió s’ha convertit en dogma i el debat, en soroll. En aquest context, posar en marxa l’Observatori Social de la Vall d’Albaida no és una extravagància intel·lectual, sinó una proposta necessària per a comprendre què ens passa com a comunitat i com a país.

El projecte parteix d’una idea tan senzilla com poderosa: no es pot transformar allò que no s’entén. Però conéixer tampoc no és un exercici neutral. Qui observa, des d’on observa i amb quina intenció són preguntes fonamentals. Per això, situar l’Observatori a la Vall d’Albaida no és un detall geogràfic, sinó una declaració política: la voluntat de pensar el món des de la perifèria, des dels marges, des d’eixos llocs on la vida, tot i transcórrer lluny dels focus, batega amb la realitat més autèntica.

Fa massa temps que el món rural ha estat reduït a postal o a folklore. Mentrestant, la seua gent ha viscut canvis profunds: despoblament, precarització, transformació del teixit productiu, pèrdua d’espais comunitaris. Tot això ha passat mentre el debat públic mirava les grans ciutats, com si només allà passaren coses dignes de ser analitzades. Doncs bé, passen coses a la Vall d’Albaida. I l’Observatori vol mirar-los, escoltar-los i donar-los paraula.

La seua ambició no és acadèmica, sinó vital. No es tracta d’acumular estudis per a biblioteques, sinó generar coneixement útil per a l’acció, per a la transformació social. Perquè el saber, si no serveix per a millorar la vida, esdevé pur ornament. Per això l’Observatori combina la investigació amb la intervenció, la teoria amb la pràctica, el pensament amb la militància quotidiana.

També és una aposta per una altra manera de fer recerca: una investigació que no s’amague darrere del llenguatge tècnic ni de la falsa neutralitat científica, sinó que n’assumisca la dimensió política i humana. Observar no és jutjar des de fora; és formar part, implicar-se, escoltar amb respecte i rigor allò que la societat diu —i també allò que calla.

Però cap observatori pot funcionar d’esquena a l’entorn. La seua força dependrà de la seua capacitat per a teixir complicitats amb persones i col·lectius locals, per a obrir-se a la participació i convertir-se en espai de trobada entre militants, investigadors i ciutadania. No ve a substituir res, sinó a sumar, a connectar esforços dispersos i donar-los una nova coherència.

Potser la virtut més gran d’aquest projecte és la seua fe obstinada en la possibilitat de canviar les coses. En un temps dominat pel cinisme i el desencís, parlar de transformació pot sonar ingenu. Però hi ha una ingenuïtat que és força: la de qui no es resigna. L’Observatori Social de la Vall d’Albaida és, en última instància, una crida a l’optimisme de la voluntat, a la convicció que encara és possible d’entendre el món per a poder-lo fer millor.

I això, hui, ja és molt.