Toni Cucarella (fotografia: ©PRATS i CAMPS)
Per M. Josep Gramage · Biblioteca Pública Municipal “Ramon Haro Esplugues” d’Agullent
L’oncle Cep irromp en la vida de Miquel just quan aquest es queda orfe a tretze anys, a les acaballes de la Guerra Civil a Xàtiva.
L’aparició de l’oncle, un frare fugit del convent on expiava els pecats d’algú altre i amb un estrafolari orinal on guardava temibles històries de pets, canviarà per complet la vida del jove protagonista, i farà ressorgir secrets familiars que l’obligaran a iniciar un periple forçós cap a l’exili, sempre provisional, a París.
Amb un domini del llenguatge extraordinari, Toni Cucarella ens submergeix en una història evocadora que transcendeix èpoques i fronteres i que explora, des de prismes diversos, el sentit de pertinença, la identitat, els orígens i les arrels.
Toni Cucarella torna a escriure al voltant de la seua estimada Xàtiva, un llibre ple de referències a la seua ciutat.
Ens conta diverses vides entrellaçades en una, en la del personatge principal, Miquel, amb el rerefons de la vida de Cep, amb una malvada que canvia el destí de tots, i la recerca per saber la veritat.
Miquel és un personatge amb trellat, però sense esma, d’una tonalitat gris clar en una època negra, que acabarà la vida de la mateixa manera que la va viure, buscant-se sense encontrar-se.
Cucarella ens presenta un personatge que rememora constantment el seu passat, que viu la vida com aquell a qui li la deixen i no sap o no vol aprofundir-hi, vida d’emigrant, que no acaba de trobar-se enlloc; una vida sense profunditat, deixant passar el temps que transcorre segons el calendari, esperant l’acte final.
Una manera d’escriure i unes descripcions que et transporten i et fan viure el lloc i els personatges; brillant com sempre.
Qui de casa se’n va, a casa torna
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!