La Creueta

Escena parlamentària al saló de sessions del Congrés dels Diputats espanyol. Llenç d’Eugenio Lucas Velázquez, c. 1855.

Bayarri assevera que, amb tal sobrecàrrega, si la ferrovia passa per Ontinyent, la Diputació no podrà finançar la construcció del port de València. Seguidament, hiperbolitza les dificultats del tram per la Vall d’Albaida

Per Xavi Constant

Pedro Bayarri, el diputat per Castelló, continua amb el seu discurs, interromput el dia anterior. El divendres 22 de febrer, tercera i última sessió del debat, argumenta en favor del traçat per Montesa:

«es cierto que el Gobierno no aprobó los primeros estudios [per Moixent]; y no los aprobó por las grandísimas dificultades que ofrecía la bajada dél puerto de Almansa (…). La razón que el Gobierno ha tenido para opinar hoy que el trazado vaya por Mogente es, señores diputados, porque han desaparecido casi, todas las dificultades que antes se presentaban (…)».

Bayarri llegeix els huit punts geogràfics resolts. Intenta rebaixar l’enuig i la irritació dels defensors de tram per la Vall d’Albaida, tot assenyalant els camins que s’estan construint, entre els quals:

«(…) el de Alicante á Valencia por Albaida, (…) el de la Ollería por el valle de Albaida; el del Beniganim por el mismo valle (…)».

Trau a col·lació els pressupostos i assegura que el tram per la Vall de Montesa és més barat, mentre que si va per la Vall d’Albaida:

«el Estado tendría que abonar la tercera parte del exceso del presupuesto de Onteniente, de lo cual la provincia de Valencia tendría que cubrir la tercera parte de la subvención que asciende á cerca de tres millones».

En conseqüència, Bayarri assevera que, amb tal sobrecàrrega, si la ferrovia passa per Ontinyent, la Diputació no podrà finançar la construcció del port de València. Seguidament, hiperbolitza les dificultats del tram per la Vall d’Albaida —fixeu-vos en els augmentatius—:

«(…) pues hay barrancos profundísimos, obras gigantescas, obras de fábrica y viaductos inmensos».

Posa en dubte que els nòlits del transport dels punts fabrils com Alcoi siguen suficients per a fer viable el traçat per Ontinyent. Amb perfídia, calla sobre els nòlits de les mercaderies de la Canal de Navarrés o la Vall d’Aiora. Després pronuncia una frase reveladora del seu pensament politicoeconòmic:

«pero S. S. no ha tenido presente sin duda que el ferro-carril de Madrid á Valencia no tiene por objeto explotar las comarcas intermedias, sino los extremos de la línea».

La ineptitud per a administrar la «Rēs pūblica» de Bayarri és notòria. Afirma sense cap mena de vergonya —això sí, educadament—, que «las comarcas intermedias» són irrellevants. Sembla que, en el fons, tant li fa la ferrovia per una vall o per l’altra. El seu tarannà és acatar i donar suport acríticament a tot el que diga el poder.

Quan Bayarri acabe el discurs, un diputat per Alacant li recriminarà el seu desinterés per les poblacions que no siguen València o Madrid:

«(…) diré al Sr. Bayarri que nadie es capaz de determinar hasta dónde llegaría la importancia del movimiento mercantil de los pueblos cruzados por la línea de Onteniente; y es de advertir, señores, que uno de los puntos de vista bajo los cuales se deben considerar estas cuestiones es de la importancia que puedan adquirir las diversas poblaciones situadas en el trayecto, y cuya industria y comercio tiene el Gobierno obligación de proteger».

Després de sostindre que l’objecte de la ferrovia és Madrid i València, el diputat prossegueix amb un ditirambe en favor de la indústria de la Vall de Montesa, la Canal de Navarrés i la Vall d’Aiora —cal guanyar-se favors—:

«Es tal el desarrollo de su industria, que las últimas inundaciones se han llevado solo de un pueblo 15 artefactos. El valle de Mogente ha de cobrar mucha vida, animación y movimiento con el camino de hierro, pues hay en él grandes saltos de agua que se aprovecharán como es debido».

Bayarri remata el discurs fent befa del diputat José María Orense, marqués d’Albaida, per tal de provocar un riure i degradar els seus arguments dels dos dies anteriors. Li amolla, com a penós colofó, que el seu interés en tot aquest assumpte és que el tren passe «por el valle en donde toma nombre el título que S. S. lleva».

El marqués d’Albaida, encés en flames, li replica:

«toda el agua del Jordán no es bastante para lavar este expediente. S. S. ha dado mucha importancia á lo que dice el Ingeniero Cardenal en su memoria, (…) y lo que resulta de todo lo que ha dicho es que se ha oido dos veces a Mogente y una á Onteniente».

La intervenció de Juan Francisco Camacho de Alcorta —antic diputat d’Alcoi i ara d’Alacant— contra el trajecte pel nord de la Serra Grossa és severa:

«No habría tomado parte en esta cuestión si no hubiera oido al Sr. Ministro de Fomento [Francisco de Luxán] un raciocinio que prueba que S. S. no tenia argumentos de mayor fuerza para defender el dictámen que se discute».

I critica, vehement, que s’han escoltat les províncies d’Albacete i València, però no s’ha consultat la d’Alacant. I, especialment, no s’ha sentit l’opinió del Comtat i l’Alcoià.

Abans que acabe la sessió parlamentària i es passe a la votació, un membre de la Comissió de l’Estudi del Trajecte del Ferrocarril, Juan Bautista Alonso —diputat per Pontevedra—, sent la necessitat d’informar la Cambra d’un assumpte que l’afecta personalment. Aquest polític gallec té mala consciència. Pren la paraula i fa saber que ha signat el dictamen de la Comissió en favor de la Vall de Montesa, en contra de la seua convicció, i vol justificar-se:

«Soy partidario del trazado de Albaida y Onteniente; pero he firmado el dictamen [a favor de la Vall de Montesa] porque creo que si nos empeñábamos en que fuera por Onteniente, quizá no se haria nunca el camino».

Aquest diputat —un polític veterà— coneix les entranyes de la bèstia. Sap de primera mà que hi ha poderosos molt influents que no permetran mai la ferrovia per la Vall d’Albaida perquè compromet els interessos del promotor —el marqués de Salamanca— i els seus socis de la línia Madrid-Alacant.

El peix està tot venut, i tal com s’exposa a l’acta: «Sin mas discusión se puso á votación el artículo único del proyecto [el canvi de traçat de la Vall d’Albaida a la Vall de Montesa], y quedó aprobado».

Abans de tres mesos, en maig de 1856, començaran les obres del ferrocarril Xàtiva-Almansa per la Vall de Montesa. En juliol, Bayarri, rebotat contra la seua formació política que no li agraeix els serveis prestats —a més, ha perdut el poder—, canviarà de partit, i el nou govern madrileny el premiarà amb un ministeri. El 1857, el tren arribarà a l’Alcúdia de Crespins, un any després a Moixent, i el 1859 a Almansa. Set anys després, l’AVT, la companyia de Campo, s’enfonsarà i serà reflotada per l’Estat.

+ Camins de ferro: la Vall de Montesa vs. la Vall d’Albaida (1)
+ Camins de ferro: la Vall de Montesa vs. la Vall d’Albaida (2)
+ Camins de ferro: la Vall de Montesa vs. la Vall d’Albaida (3)

+ Camins de ferro: la Vall de Montesa vs. la Vall d’Albaida (4)