Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

La guerra dels cornuts, de Joan Daniel Bezsonoff

Feia temps que buscava aquesta novel·la de Joan Daniel Bezsonoff i al final l’he trobada de segona mà. Amb aquesta novel·la va guanyar el premi Just M. Casero que organitza la llibreria 22 de Girona i va ser la primera publicada en una editorial del sud del Pirineus. En ella ens ficciona amb el seu estil i peculiar humor (m’encanta!) uns fets ocorreguts durant la Gran Guerra, la participació de voluntaris catalans a l’exercit francès enquadrats a la legió estrangera i també un parell d’històries d’amor, l’amor del protagonista per la seua dona i l’amor adulter d’un diplomàtic francès a Barcelona amb una noia en teoria enemiga dels aliats.

Al final tots sabem com va acabar la cosa per als catalans i potser aquest fet es por simplificar en aquella dita que diu “Cornuts i pagar el beure” que és el que els va passar als voluntaris que ajudaren a guanyar una guerra que ells, en realitat, la varen perdre. Una mica semblant al que els passaria anys més tard als republicans espanyols que també dins de l’exercit francès varen lluitar contra els nazis, després d’haver lluitat contra Franco.

El mosaic i les figures, d’Alexandre Navarro

Aquest petit recull de poemes de l’autor de Naquera amb el que vaig tenir el gust de treballar amb ell fa uns anys i que em trobe a vegades en actes culturals d’aquesta comarca que ens estan destrossant, són d’aquesta que et reconcilien amb el mon de la poesia.

No és fàcil de trobar, però avui he vist un quants exemplars a la llibreria Fan Set de València a l’Octubre.

Àmfora:

Bec vi de l’àmfora,

àmfora del teu cos:

seré un ebri infinit.

Recordant a Omar Khayyam?

Prometeu de mil maneres, de Carles Rebassa.

Potser aquesta novel·la ens conta una història d’amor o potser és un crim al voltant d’una herència amb tot de personatges secundaris que van completant la trama d’aquesta, però el que si que crec que tinc clar és que aquesta història neix de la Mallorca que la turistificació promoguda pels polítics i empresaris locals (i no locals) ens està deixant. Una Mallorca que ja no té res a veure en aquell paradís turístic que podies visitar amb tranquil·litat i que s’ha convertit en un parc d’atraccions on tot s’hi val. O potser encara estem a temps d’evitar-ho?

Armand Guerra i les properes eleccions al Brasil.

Himno a Carlos Prestes

Lletra d’Armand Guerra i música de Palacio i Espinosa

 

Las semillas rebeldes ya se extienden

por los pueblos y aldeas del Brasil.

Ni la carcel, ni el yugo, ni el martirio

lograrán apagar la voz viril.

Ni la carcel, ni el yugo, ni el martirio

lograrán apagar la voz viril.

 

El pueblo brasileño

forma sus huestes

al son de la llamada

de Luíx Carlos Prestes.

 

Pueblo fiel, que estuviste adormecido,

se acabó tu existencia exclavizada.

!Ayudemos al Pueblo brasileño

que se presta al librar la gran batalla!

!Ayudemos al Pueblo brasileño

que se presta al librar la gran batalla!

 

El pueblo brasileño

forma sus huestes

al son de la llamada

de Luíx Carlos Prestes.

 

Socorramos al héroe brasileño

que, luchando al frente de sus huestes,

conquistó el corazón de todo un pueblo.

!Viva el “líder” Luís Carlos Prestes!

 

A l’any 1935 l’edetà Armand Guerra (José Estívalis Cabo) va escriure la lletra d’aquesta cançó o himne en homenatge al lider comunista brasiler Luís Carlos Prestes, nascut a Porto Alegre en 1898 que va lluitar contra la dictadura de Getulio Vargas, lluita que li va valdre la presó i la deportació a l’Alemanya nazi de la seua muller que va morir a les càmeres de gas de Bernburg el 1942.

Ara que s’acosta la segona volta de les eleccions al Brasil on cal triar entre l’encara president Luiz Inàcio Lula de Silva o el ultraconservador Flávio Bolsonaro crec que queda clar que crec que ha de votar la gent. El meu paisà edetà, Armand Guerra, ja ho tenia clar al 1935.

Font: Rafael Mestre Marín, Armand Guerra, de Llíria al món (Revista Lauro, número 16)

 

Anècdota: Sembla ser que la música de l’himne es va aprofitar per fer l’Himne de les brigades internacionals.

 

L’era de Hitler i com la sobreviurem, d’Alec Ryrie

Quan vaig interessar-me per aquest llibre pensava que era un llibre d’història, però no és així. És més un assaig sobre ètica i política i la crisi de valors que patim actualment amb l’ascens dels pensament d’extrema dreta i aquests polítics populistes que  ens toca patir actualment i de com intentar canviar aquesta situació, cosa que veig un poc complicada (l’autor és més optimista).

La raó del títol la trobareu si el llegiu, però aquesta era de Hitler que esmenta l’autor és precisament a partir del final de la II Guerra Mundial fins als nostres dies, anys durant els quals en viscuts sempre amb un valors sempre a la contra del que va passar en aquella guerra, però els anys passen i surten altres problemes que cal abordar amb altres propostes i no sempre amb les amenaces de que vindrà els dolents (que ho són) sense oferir res més, com sembla que passarà a les properes eleccions espanyoles del proper mes de novembre.

La ley de la calle, de Susan E. Hinton

Quan anàvem a tercer de BUP cap a l’any 1984 ens varen portar als alumnes de l’antic INB de Llíria a veure una pel·lícula en VOS al cinema Aula 7 de València. Va ser una sorpresa, ja que a més de veure la VOS la pel·lícula era en blanc i negre. El director, Francis Ford Coppola del qual només coneixíem El padrí i Apocalypse now la va rodar així amb l’excusa de que un del protagonistes, el que interpretava Mickey Rourke era daltònic. Com ja haureu observar la pel·lícula era Rumble Fish i va significar  junt a Rebels (del mateix director i la mateixa autora) el llançament a l’estrellat cinematogràfic d’un grup d’actors joves d’aquella època, com Matt Dilon (l’altre protagonista del film) o el nebot del director Nicholas Cage.

A la biblioteca de l’institut tenim les dues novel·les de l’autora, Susan E. Hinton, en unes versions en castellà editades per Alfaguara. Vaig agafar aquesta per recordar la pel·lícula que vaig veure quan encara tenia 16 anys, però si he de dir la meua opinió, aquest és un dels pocs casos on la versió cinematogràfica supera la novel·la, i això que la mateixa autora és la coautora (junt amb el director) del guió d’aquesta. Més endavant agafaré rebels i en aquest cas no estaré influenciat per la versió que va fer el mateix director, ja que no l’he vista.

A l’est de l’Edèn, de John Steinbeck

Vaig veure fa molt de temps la famosa pel·lícula d’Elia Kazan que va significar el debut del jove i icònic actor James Dean i ara que l’han traduïda al català la vaig comprar per llegir-la i recorda la pel·lícula. Però ja a les primeres pàgines te n’adones que allà hi ha molt més que la història que conta l’adaptació cinematogràfica. Allà hi ha la història de tres generacions de dues famílies que comença amb la guerra civil i acaba a la Gran Guerra, famílies que es traslladen de l’est a l’Oest o d’Irlanda a Califòrnia i acaben relacionant-se fins a arribar a la tercera generació que és la protagonista de la pel·lícula, aproximadament el terç final de les set-centes i escaig pàgines que té la novel·la. Per tant la descripció del personatges és molt més completa i més entenedora a més d’adonar-te de que la narració té relació amb el mite bíblic de Caín i Abel i les seus interpretacions.

Espere que ara alguna editorial traduïsca al català El raïm de l’ira (The grapes of Wrath)!