Pols d'estels

Finalment acaba l’estiu, una estació que ha estat més càlida del normal, amb diverses onades de calor. L’estiu ja no és el que patíem de menuts, sinó molt pitjor. Entrem en un món desconegut en això del canvi climàtic. Però també deixem un estiu de somni en el que hem pogut gaudir de dos eclipsis: el meravellós eclipsi de Sol del 12 d’agost i el subsegüent eclipsi de Lluna del 28 d’agost. Fenòmens que recordarem tota la vida.

Des del punt de vista astronòmic ara toca pensar en la nova estació, la de tardor. El Sol tindrà el seu màxim al migdia cada dia més baix fins arribar al solstici d’hivern del 21 de desembre.

L’estiu de l’eclipsi ha acabat a les 2:06 de la matinada d’avui 23 de setembre i, per tant, la tardor comença. Així que ja ens trobem a l’equinocci de tardor, una estació durarà 89 dies, 20 hores i 45 minuts, i acabarà el 21 de desembre a les 9:50 h en arribar el solstici d’hivern i l’entrada de l’hivern.

El fenomen de les estacions i la seua seqüència (hivern, primavera, estiu i tardor) és conseqüència de la inclinació de l’eix de rotació de la Terra. Es creu que aquesta inclinació —d’uns 23º 30’— és el resultat de l’impacte d’un antic cos planetari, Tea, contra la Terra fa uns 4.500 milions d’anys, en la mateixa col·lisió catastròfica que va originar la Lluna. El nostre planeta gira sobre ell mateix al voltant d’un eix que apunta de manera invariable (*) a un punt del cel prop de l’estrella polar (α Ursa Minor). Com que la direcció de l’eix de rotació es manté fixe, la Terra sofrirà una variació de les zones enllumenades pel Sol al llarg de la seua òrbita. En estiu (hivern) les zones enllumenades estaran principalment en l’hemisferi nord (sud), mentre que en la primavera i tardor s’enllumenaran les zones equatorials, enllumenant el Sol tot el disc terrestre per igual, des del pol nord al pol sud.

Així, vist prop de la Terra i de perfil els rajos solars cauen aquests dies paral·lels a l’equador terrestre, i, per tant, avui les ombres desapareixen al voltant de migdia en tota la zona equatorial, mentre que a altres latituds les ombres cauran en la direcció cap a l’equador.

Durant l’equinocci, els raigs solars cauen de manera paral·lela sobre l’equador celeste i amb una inclinació de 23º 30′ sobre els tròpics. La llum del Sol cau de manera perpendicular a l’eix de la Terra, per al qual cosa s’enllumenen de la mateixa manera els dos hemisferis nord i sud. La inclinació de l’eix de la Terra afecta la quantitat de llum solar que rep cadascú —segons la ubicació al globus terraqüi— a mesura que la Terra orbita al voltant del Sol.

(*) La direcció de l’eix de rotació de la Terra no és exactament invariable. L’eix de la Terra gira al voltant de l’eix de l’òrbita terrestre amb un període molt llarg, d’un 26000 anys. Però, per a efectes pràctics d’explicació de les estacions astronòmiques, podem considerar-la fixe.

L’eclipsi ja havia passat i la joia ens omplia per haver estat testimonis de la meravella celeste. Ja sabíem que la meitat sud del País Valencià no s’havia pogut veure res per culpa dels núvols. La Safor i les Marines es perderen l’ocultació del Sol per la Lluna. I també estava nuvolós en el mar Balear on els passatgers del viatge en vaixell preparat per veure l’eclipsi no veieren la fase parcial, encara que el núvol impertinent es desplaçà a temps per deixar veure la fase de totalitat. Des de Tavernes res, però si te n’anaves a Sollana es veia tot. Això ja ho vaig avisar, estar dins o fora de la banda de totalitat no era igual. Que només viatjant 20 km cap al nord es podria veure tot. No pensava en els núvols però el dia 12 també valia. Moure’s era tot, com del cel a la terra.

Mireia Bayarri, periodista de À Punt, del magazín de la ràdio pública Amunt i avall, em trucà per conéixer la meua valoració com a astrònom: com ha sigut l’observació des de terra, què ha tingut d’especial aquest eclipsi, què hem pogut veure i quines conclusions o curiositats ens deixa el fenomen.

Vaig parlar de la meravella de l’eclipsi, amb la corona de color daurat, de l’alegria del públic assistent, la majoria gent molt jove. Del que havíem aprés però també que havíem sentit emocionalment.

Va ser aleshores quan la periodista em preguntà que en pensava de la gent que no havia mirat l’eclipsi perquè li semblava perillós o dels que no s’havien tret les ulleres d’eclipsi en el moment de la totalitat. Potser, vaig dir, hem posat massa èmfasi en la protecció solar i, molt menys en el moment, sense perill ocular, de la totalitat. Perdre’s aquest moment seria com comprar l’entrada al concert del teu grup preferit i quedar-te a la porta.

Entrevista post-eclipsi. 13.08.2026 | Amunt i avall | Segona Part

A partir del minut 15:40

https://www.apuntmedia.es/programes/amunt-i-avall/complets/13-08-2026-amunt-avall-segona-part_135_1888763.html

Com cada any tornem al Parc Natural de Penyagolosa per parlar dels problemes que causa la llum artificial nocturna en l’entorn natural. Aquest any, però, no hem estat al centre d’interpretació del parc en Sant Joan de Penyagolosa, sinó al poble de Vistabella. Hem arribat d’hora al lloc de la xarrada, a l’antiga presó del poble ara habilitada com a centre cultural. A la planta baixa una exposició sobre la Memòria Històrica ens rebé, encara que nosaltres faríem la xarrada al segon pis.

Unes 50 persones s’havien apuntat a una activitat que realitzem des de fa ja uns anys. La contaminació lumínica, aquesta pol·lució mediambiental tan desconeguda, afecta a les zones naturals, a la salut humana i, ara també des de l’espai ens arriben noves amenaces, com els satèl·lits Starlink o els proposats satèl·lits Reflect Orbital.

La llum artificial nocturna, com a agent contaminant, s’escampa cap al cel, s’estén a gran distància envaint zones naturals d’especial protecció i té una afecció important en els ritmes circadiaris humans a causa de la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina que ens incita al son.

Tampoc sembla que un excés de llum artificial a la nit millore la seguretat personal segons diuen els darrers estudis estadístics. El desemparament ambiental, condicions ambientals que impedeixen demanar auxili a una víctima i ser ajudada pels altres i/o són aprofitades per l’agressor perquè creu que així podrà actuar amb impunitat, és realment el problema i no que un indret tinga o no tinga més o menys llum.

I respecte a la salut humana, la persistència d’un capvespre continuu, sense foscor total, altera els ritmes circadiaris amb conseqüències nefastes per al nostre benestar físic i mental.

El medi ambient nocturn queda alterat en presència de llum artificial. Els ocells migratoris se’n ressenten, com es veu cada any, quan fan la migració des del Canadà fins a Mèxic, passant per les ciutats il·luminades de la costa est dels Estats Units. La iniciativa: When To Turn Lights Out, Turn off non-essential lights from dusk to dawn during critical migration periods, pot ajudar a disminuir la quantitat d’ocells atrapats per les llums de les ciutats o morts per xocs contra edificis enllumenats.

Després de la xarrada, es van repartir diversos regals en commemoració dels 20 anys del Parc de Penyagolosa.

El cel nocturn, però , no acompanyà. Si, al llarg de la vesprada, els núvols alts es passejaven per tot el cel del Maestrat, en fer-se de nit els núvols s’espessirem i no deixaren veure els estels. Només els estels brillants del triangle d’estiu aconseguiren traspassar la cobertura nebulosa.

Així i tot decidirem anar a la zona escollida d’observació, passat el cementeri, per mostrar els estels visibles entre núvols, explicar les constel·lacions i contar les mitologies associades. Muntar el telescopi estava descartat amb tant de núvols presents.

A la zona, amb l’ajuda dels xiquets del col·legi de Vistabella i dels majors que en saben, s’hi ha construït una cabanya de pastor de pedra seca. Les fotos de l’Òssa Major amb la cabanya en primer pla van quedar molt bé.

Tant la xarrada com l’observació s’han fet amb l’ajut de l’associació Cel Fosc, la Universitat de València i la Coordinadora en defensa de los Bosques del Turia. Gràcies als tècnics del Parc per la rebuda i l’atenció durant l’activitat.

Ja feia dos dies que érem a Población de Campos i ja començàvem a intuir les meravelles de l’eclipsi de Sol de la vesprada. I per explicar els preparatius de l’observació del fenomen còsmic, el dimecres 12 d’agost cap a les 9:45 del matí, vaig parlar amb la periodista Alba Requejo, en directe en NTC (Notícies del matí d’À Punt). Amelia Ortiz, la companya de l’Observatori Astronòmic, també es connectà des de l’Eliana.

La connexió va ser per videoconferència i, des del pati de l’hotel, vaig explicar el que veuríem a la vesprada, la importància de les ulleres d’eclipsi només en el temps de la parcialitat però que calia traure-se-les quan el Sol desapareixia darrere de la Lluna. Finalment vaig comentar que el magnífic mural que es veia darrere de mi estava pintat per Laura Álvarez, artista de Gandia, actualment vivint a Nova York en commemoració del dia de l’eclipsi.

Entrevista a Amelia Ortiz i a Enric Marco en les hores prèvies a l’eclipsi del 12 d’agost. NTC d’ÀPunt amb Alba Requejo.

A partir de les 1:03:50

https://www.apuntmedia.es/informatius/les-noticies-del-mati/televisio/video-12-08-2026-noticies-mati_134_1888586.html

L’agost dels eclipsis del Sol i de la Lluna ha acabat i ara mirem cap a l’any que ve quan aquests astres tornen a aparellar-se. Les reiterades onades de calor de l’estiu sembla que es quedaran per sempre als estius que venen. De tota manera la tardor s’acosta i la calor, de moment, amaina.

Planetes

El planeta Mercuri es troba molt prop del Sol de manera que es podrà veure de manera difícil prop d’un horitzó oest sense obstacles tot just després de la posta de sol.

Venus continua sent el rei del capvespre sempre brillant després de la posta de Sol. De fet, durant l’eclipsi passat era ben visible a l’esquerra del Sol. Situat durant els primers dies del mes al costat de Spica, de la constel·lació de la Verge, se n’anirà separant al llarg del mes.

El 14 de setembre a les 13:11 (durant el dia) el planeta estarà en conjunció amb la Lluna amb la Lluna situada a 0° 31´ al nord de Venus, en direcció de la constel·lació de Virgo. No ho podrem veure però, en fer-se de nit, encara podrem admirar com la Lluna encara està prop del planeta.

El capvespre del 22 de setembre, Venus aconsegueix la seua màxima lluentor, en la seua aparició vespertina, amb una magnitud aparent de -4,6, cap a la constel·lació de Virgo.

El planeta Saturn és visible per l’est a partir de les 22:30 durant els primers dies del mes. Situat en la constel·lació de Cetus, a finals de mes es podrà veure just després de la posta de sol. De manera que Saturn estarà ben situat per a la seua observació la major part de la nit.

La vesprada del 27 de setembre hi haurà una conjunció de Lluna amb Saturn, amb la Lluna a 6° 55´ al nord de Saturn; la Lluna estarà en direcció de la constel·lació de Peixos i Saturn en direcció de la constel·lació de Cetus.

El planeta Neptú, només observable amb telescopi, es troba prop de Saturn. El 23 de setembre 26 a la matinada, estarà en oposició. Neptú estarà alineat amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra, a 28,88 ua i magnitud de 7,8, en direcció de la constel·lació de Peixos

Mart en la constel·lació dels Bessons i Júpiter en Cranc s’han d’observar a la matinada, abans de la sortida del Sol. La nit del 6 de setembre la Lluna minvant estarà en conjunció amb Mart, amb la Lluna a 3° 00´ al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Júpiter, en el Cranc, estarà en conjunció amb la Lluna dos dies més tard, la nit del 8 de setembre, amb la Lluna a 0° 50’ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Càncer.

Equinocci de tardor

L’estiu de l’eclipsi s’acaba a les 2:06 de la matinada del 23 de setembre. La tardor comença. És l’equinocci de tardor.

Pluja de meteors

Setembre 01. Pluja de meteors Aurígids. Activitat entre el 28 d’agost i el 5 de setembre, amb un màxim el primer de setembre. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Auriga. L’objecte responsable de la pluja és el cometa C/1911 N1 (Kiess). El millor moment serà en l’alba del primer de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Setembre 09. Pluja de meteors ε Perseids. Activitat entre el 05 i el 21 de setembre, amb un màxim el 09 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment serà en l’alba del 09 de setembre, amb una Lluna minvant en Peixos, segurament afectarà el número de fugaces visibles.

Setembre 27. Pluja de meteors Sextàntids diürnes. Activitat entre el 09 de setembre i el 9 d’octubre, amb un màxim el 27 de setembre. La taxa màxima observable serà de 05 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Sextant, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. L’objecte causant de la pluja no ha estat identificat. Per tenir el seu màxim durant el dia i per la presència de la Lluna quasi plena, el nombre de fugaços serà mínim.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.