ALBERT CORTES MONSERRAT

La victòria de l’AFD alemany en les eleccions en un land alemany comporta que l’extrema dreta frega la majoria absoluta i segurament accedirà al Govern i torna a portar un avís a la resta d’Europa que la situació va canviant.

Els contexts son molt diferents i no cal anar a la darrera vegada que l’extrema dreta va guanyar a Alemanya amb un psicòpata anomenat Hitler al capdavant i una Guerra Mundial. Ara crec que caldria veure el culpable d’haver arribat a aquesta situació i crec el diagnòstic és molt clar, la teòrica esquerra no ha fet els deures que li pertocaven i en molts casos s’ha convertit en allò que precisament criticava fent del poder el seu únic objectiu i deixant tots els valors que se li suposaven tancats al calaix. Si mirem l’Estat espanyol el PSOE te tants casos de corrupció com el que més, la mateixa mala gestió i escàndols que tant criticava i sobretot no ha respectat la democràcia en una visió igual que la dreta com vam comprovar amb el suport del cop d’Estat a Catalunya en forma de 155 i la manera d’afrontar el poder de decisió de la ciutadania catalana, una vulgar idea del “a por ellos” amb una capa de vernís de progressisme de fireta.

El tractament de l’allau de la immigració ha estat una presa de pel a la ciutadania que ningú li ha preguntat si volia veure els carrers plens d’aquest allau, on alguns han portat la violència entre nosaltres, han col·lapsat els nostres serveis i molts no s’han integrat als nostres valors, cultura i drets i deures que el més greu ningú els ha exigit sota la paraula màgica de racisme i que ha portat cada cop més als problemes que veiem cada dia.

Davant aquest frau a la societat, la gent busca solucions i ja sabem que el populisme troba el seu forat i també escoltar el que una bona part de la societat vol escoltar. Un control de la immigració, una protecció de la societat que formem part per davant de la solidaritat mal entesa i una protecció de la nostra identitat per davant d’altres, apart d’un control de la despesa dels nostres impostos amb seguretat entre d’altres coses.

Aquesta falsa esquerra encara és farà la sorpresa per aquests resultats i per aquest camí que la societat sembla haver agafat i que simplement els pot comportar perdre els seus privilegis que son l’única raó dels seus Governs.

El portaveu dels repubicans al Congrés, Gabriel Rufian, ha fet la seva intervenció aquesta setmana integrament en castellà en el debat de la crisi de Ceuta, i s’ha burlat així de la nostra llengua i de pas suposo de bona part dels seus votants.

Tots recordem quan una sola frase en català era tallada immediatament per la Mesa de la Cambra, i el veto era una constant amb la polseguera que això aixecava. Finalment amb una lluita que ha durat molts anys, insults, escridassades i editorials miserables de mitjans espanyols és va aconseguir que les llengües cooficials com el català, el basc o el gallec a partir del 2023 sigui hàbil per poder utilitzar a la cambra espanyola amb un aparell per la resta de traducció simultània.

Ja és prou surrealista que un partit teòricament amb l’objectiu de la independència col·labori a les institucions espanyoles i en el seu cas sigui crossa d’un partit del 155 sense cap vergonya, però com veiem en el seu portaveu tampoc l’interessa gens la nostra identitat i la seva joia més preuada, com és la nostra llengua. Molts anys de numerets interessats molts cops dient frases en català que ja sabien serien aturades immediatament però que aconseguirien aquell espai en els informatius i aquell punt d’heroïcitat fictícia que tant estem acostumats. Un cop vençut la resiliència bàsicament també per interessos i aconseguit ara va el Rufian i continua utilitzant el castellà, cosa que dona un missatge preocupant.

Primer de tot amb la seva actitud ens diu que el català no cal, una llengua de segona prescindible, com una anècdota que no mereix pujar al carro de les llengües d’us normal. Alhora la burla a la societat catalana i molts dels seus propis votants, no els dirigents del partit que com és veu no els importa en absolut el tema de la llengua que antigament defensaven i ara han abandonat a la seva sort.

Un exemple més de la falsedat dels nostres partits que cada cop ens representen menys i clarament nomes representen al seu mateix partit i interessos propis de quotes de poder amb la paraula independència a la boca i la defensa de la llengua catalana en primer lloc amb un cinisme que cada cop agafa més volada. El dirigent que va prometre estar 18 mesos a la cambra espanyola ja fa temps que hauria d’haver estat substituït.

La farsa de la llengua.

El cas de l’assassinat de Carles Vilajosana a Manresa, víctima d’un menor per una ganivetada mortal segueix portant cua i torna a mostrar la hipocresia i perquè no dir-ho el racisme d’aquesta esquerra de fireta que tenim.

El culpable un menor de 16 anys amb antecedents per robatoris violents, veí de Manresa i si cal dir-ho d’origen magrebí, que no vol dir culpar a tot un col·lectiu, però és un exemple clar de la nefasta política migratòria que ens han venut. El menor ja conegut pels Mossos va apunyalar a la víctima en el carrer que va morir allà mateix i s’especula que aquest va intentar aturar una baralla que finalment li va costar la vida. Un jove amb multi reincidència que vivia en un pis ocupat i amb diversos robatoris violents a la ciutat i vinculat a un grup violent i que fa un mes va sortir d’un centre de menors. De fet aquesta inseguretat cada dia porta més casos en diferents punts del país mentrestant l’alcalde d’Esquerra del municipi del Bages rebaixa l’alarma oferint dades de la delinqüència com a aval.

Realment el racisme a que ens sotmeten aquesta Esquerra naif on la protecció a determinats col·lectius foranes sembla ser la seva prioritat i on la darrera preocupació és la ciutadania autòctona. Amagar els orígens dels atacants si son magrebins amb l’excusa falsa de fomentar la violència és d’un gran cinisme. Intentar rebaixar aquesta alarma social amb xifres de pa sucat amb oli és senzillament miserable.

Crec que la gent és prou intel·ligent com per acusar una persona de determinada ètnia o nacionalitat i no pluralitzar tot el col·lectiu. De la mateixa manera cal abordar el problema, aquest assassí ja fa temps hauria d’haver estat deportat cap als seus orígens i no deixar-lo al mig de la nostra societat per anar deixant la seva violència sense càstig, fins arribar a aquest trist assassinat que ja ningú tornarà. Es evident que elements indesitjables com aquest no mereixen cap tipus de compassió, i molt menys oportunitats que resten a la societat existent. Cal controlar la immigració i senzillament expulsar aquests elements que no aporten res, no s’integraran a la societat i escampen la por i la violència que no mereixem i que seria una de les causes a protegir per part de les nostres institucions.

Prou d’excuses i intentar trobar coartades per protegir aquests miserables.

El cas de Manresa.

El Govern justifica els actes especials a Extremadura per la Diada per la voluntat d’integració, en una decisió clarament surrealista i de voluntat espanyolitzadora i de pèrdua de sentit del dia 11 de setembre.

De fet la consellera ha recordat la manifestació de San Boi de 1976, encara que ha oblidat el detall que defensava la independència. Ho faran el 16 i 17 de setembre i com deia volen lloar els extremenys per la seva integració a Catalunya en el context de les onades migratòries dels anys 50 i els vincles creats. El President parla de subratlla allò que ens uneix i que molta gent interessada vol separar. Insisteixen en el missatge d’una societat unida per recuperar les llibertats amb l’exemple del 76 esmentat.

Realment maquiavèlic aquest acte del Govern tergiversant i amagant la historia real per convertir la Diada en el que no es ni mai ha estat. Aquesta commemora la caiguda de Barcelona el 1714 davant les tropes de Felip V i la pèrdua de llibertats de Catalunya i la voluntat de recuperar les mateixes plenament, és a dir la independència de Catalunya. Ras i curt sense res més. El Govern encapçalat pel PSOE-PSC a la Generalitat, és a dir el 155 espanyol evidentment. Precisament fer una part de la Diada a Extremadura, una part d’Espanya de la que precisament reclames marxar seria molt surrealista.

La consellera Paneque ens parla de la voluntat de recuperar les llibertats el 76 tots junts per deixar enrere el franquisme i misteriosament oblida que la entitat convocant reclamava la independència, en un exercici habitual de cinisme i voluntat interessada de barrejar la història per fer-la invisible i intentar desvirtuar una reclamació molt clara i sense matisos. La immigra immigració extremenya pot merèixer qualsevol cosa menys un reconeixement, aquelles persones que van venir, no van venir a aixecar Catalunya com es sol vendre, van venir per sobreviure de la pobresa i la falta d’oportunitats a la seva terra i amb persones normals la integració es dona per suposada, encara que tots sabem no ha estat així amb tothom. Per tant les acusacions del President d’intents de separació son absolutament falsos, una cosa son els catalans i l’altre extremenys. Si girem la truita podriem acusar-lo d’intentar una unió interessada que és el seu objectiu, però que com a democrata hauria de saber si coincideix amb l’opinió de la societat catalana en el seu conjunt.

Evidentment, quan la imposició i el no escoltar a la gent és vol disfressar, la mesquinesa és el resultat.

La Diada del 2026 ja és a la cantonada i en un context de greuges clars a Catalunya en augment semblaria que és una oportunitat per tornar a llençar una segona onada independentista al carrer i exigir als nostres acabar allò del que van fugir fa 9 anys.

De totes maneres i amb una contradicció flagrant tant Òmnium com l’ANC han mostrat el seu rebuig per Aliança Catalana a la Diada, enguany el primer més explicitament dient que el catalanisme és inclusiu i no exclusiu i l’Assemblea parlant dels drets humans com excusa per aquests vetos i divisió de l’independentisme.

On queda allò de no preguntar al del costat que votava ni que pensava i on l’anhel de la independència era el que unia les mans com era lògic i ens venien en les manifestacions massives que van meravellar al món. Ara resulta que la ideològia si que importa quan el poble és plural i sempre ho serà. No es veta Junts o ERC que ens van deixar amb el cul a l’aire el 2017 i que han estat crossa dels partits del 155 sense cap vergonya però alhora es compra el discurs interessat de qualificacions d’extrema dreta pel tema tant greu com és la immigració.

Un país no s’ha d’avergonyir de la seva identitat, ni de la seva llengua i això ho ha de defensar, no es atacar a ningú, simplement és sobreviure com el que som i no, no és pot acollir a tothom. És evident que no ho podem assumir i te les conseqüències econòmiques i socials que estem veient amb cruesa mentres alguns segueixen amb els seus discursos naifs i que ens porten a l’autodestrucció. Això no és extrema dreta, és sentit comú.

Vetar una part de l’independentisme, és directament un tret al peu al moviment i desvirtuar la mateixa societat catalana. Si el que ens volen vendre és un nou Estat lligat a una ideològia concreta sense pluralitat, evidentment no seria el que voldria pel meu país.

Vull un Estat lliure, també lliure de pensament i on la protecció de la nostra ciutadania seria la normalitat que tots els Estats fan amb les seves societats i nosaltres no podem ser diferents. No som ni millors ni pitjors que ningú, però hem de gaudir dels mateixos drets i poder actuar com a catalans en el nostre propi territori.

Una via diferent com ens proposen, es partidisme i desvirtuar el missatge inicial. Tractar diferent segons el col·lectiu, no he escoltat titllar d’extrema dreta la CUP quan ha atacat paradetes d’AC per exemple, i crec no tindria discussió.

Les falsedats no ens retornaran al 2017.