Efectivament, aquest agost fa vint anys que vaig encetar aquest bloc, Espai de Dissidència. És una data rodona, de manera que també es especial, i caldria celebrar-ho. Em congratulo que hagi pogut estar connectat amb una comunitat de lectors més o menys fidels i els agraeixo profundament la seva paciència amb mi. Jo també he
Per qüestions familiars, he hagut de desrovellar el meu anglès o, potser amb més precisió, d’entrenar-lo de nou fins a fer-lo una mica més dòcil i fluid. Per això vaig recórrer a l’Allan, el marit canadenc d’una antiga companya de feina, a qui vaig proposar una hora setmanal de conversa perquè m’ajudés a corregir els
Si per un moment oblidéssim el nostre melic, podríem comprovar que els nostres calvaris quotidians pel que fa al col·lapse de les infraestructures, els ferrocarrils, el manteniment de carreteres, la degradació del sistema sanitari i educatiu, el retard en l’accés a la jubilació i la sensació de crisi sistèmica, malgrat els esforços estadístics per dissimular-ho,
Aquests dies he estat llegint el llibre d’Emmanuel Carrère Koljós. Som en una època en què els estius ja no ho són del tot, i per tant, les lectures lleugeres que acompanyen aquesta mena de dies llargs i calorosos, no semblen tan indicats com en un passat que podíem viure amb major despreocupació. Potser perquè