Aquesta ha estat la meua darrera xarrada sobre l’eclipsi del 12 d’agost. El dia de l’ocultació celeste està ací i l’hora de conscienciar la població de la meravella de l’esdeveniment i la importància de la protecció ocular ja s’ha acabat.

Dijous 30 de juliol vaig ser convidat per l’ajuntament de Sollana (la Ribera Baixa) per parlar de l’eclipsi i de les característiques del fenomen en la població: com veure’l i des d’on serà millor observar-lo.

Davant de la Sala d’Actes de la Casa de la Cultura i presentat per la tècnica de cultura y gestora cultural Belén Iranzo, i després d’uns problemes tècnics que s’arreglaren al final, vaig exposar les dades necessàries per a els ciutadans de Sollana tinguen una experiència de l’eclipsi excel·lent. Amb només 32 segons de totalitat cal aprofitar bé el temps. L’eclipsi total és igual per a tots, l’únic que canvia és la durada.

Sembla que la xarrada va agradar i les preguntes posteriors va ser profitoses. Gent de tota edat s’acostaren per confirmar-me que des de sa casa que mira a l’oest es veia perfectament el Sol ponent i que ho mirarien des d’allí.

Al final es repartiren ulleres d’eclipsi per a tots els assistents i el fullet amb les dades principals de l’eclipsi vist des de Sollana.

Més informació.

Fullet de l’eclipsi total de Sol vist des de Sollana. Fullet apaïsat en pdf.

L’amic i company Ramon Lapiedra faltà ahir. Avui una tristor somorta sura pel departament i per la Universitat de València.

Amb un dolor immens hem rebut la notícia de la mort de Ramon Lapiedra, catedràtic, investigador i el gran artífex de la Universitat de València moderna.

Però, per damunt de tots els seus mèrits acadèmics i institucionals, Ramon era, sobretot, un company i un amic. Per a tots nosaltres era simplement Ramon. Ens tractàvem de tu a tu, sense les fórmules de cortesia que sovint aixequen distàncies. Era d’aquells savis que no necessiten demostrar el que saben, perquè la seua autoritat naixia del coneixement, de la serenitat i de la manera humil amb què el compartia.

La bonhomia definia el seu caràcter. Era una persona educada, pacient i afable, però també tenaç i constant en allò que considerava important. Sabia escoltar, reflexionar i perseverar sense perdre mai les formes.

Era un referent internacional en el camp de la Relativitat, però el seu saber anava molt més enllà de la física. Parlava amb la mateixa passió de literatura, d’història, de filosofia o de qualsevol altre àmbit del coneixement. Era, en el sentit més noble del terme, un humanista, una mena d’erudit renaixentista de qui sempre s’aprenia alguna cosa.

També era un valencianista profundament compromés. Preocupat pel futur del nostre país, no va dubtar a implicar-se sempre que va pensar que podia ser útil. Va contribuir a crear espais de diàleg i reflexió en moments especialment complexos de la política valenciana, com ara el grup Valencians pel Canvi, convençut que només des de l’entesa i el respecte es podien construir consensos.

Qui va treballar amb ell recorda també la seua manera d’entendre les relacions humanes. T’acollia al despatx amb la seua educació habitual i et demanava ajuda gairebé com un favor: «Quan tingues temps, sense pressa». Després dedicava totes les hores que calguera a comprendre el problema. Escoltava amb una paciència infinita, prenia notes amb cura i procurava entendre cada detall perquè, si aquella qüestió tornava a aparéixer, no haguera de molestar-te de nou.

Aquesta era la seua grandesa: la d’un home extraordinari que mai no va deixar de ser senzill; la d’un mestre que ensenyava sense imposar; la d’un servidor públic que va posar sempre el seu coneixement al servei de la universitat, del país i de les persones.

Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels.
Gràcies, Ramon, per tot el que ens has donat, pel teu exemple i per la petjada inesborrable que deixes en tots nosaltres.

Vicent Martínez, ha escrit una laudatio extensa, ben documentada en que ens dona la faceta científica, cívica i també humana del nostre professor. Us deixe l’escrit ací baix.

Ramon Lapiedra, el rector de les grans reformes en la Universitat de València

Vicent J. Martínez, Catedràtic d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València

Ramon Lapiedra va ser rector de la Universitat de València des de l’any 1984 fins al 1994. Lapiedra és doctor en física teòrica per les universitats de París (1969) i Barcelona (1974), i ha estat catedràtic de les universitats de Barcelona, Santander i València, així com investigador del CNRS francés. Ha desenvolupat la seua tasca d’investigació científica en els camps de la relativitat general, mecànica relativista predictiva, astrofísica relativista, cosmologia i fonaments de mecànica quàntica, i ha publicat una quarantena d’articles en revistes científiques de nivell internacional (Physical Review, Physics Letters, The Astrophysical Journal, Journal of Mathematical Physics, General Relativity and Gravitation, Astronomy and Astrophysics, Annales de l’Institut Henri Poincaré…). Ha publicat també nombrosos articles i altres textos, de reflexió i divulgació, en diverses revistes i diaris (Revista de Catalunya, Mètode, l’Espill, Debats, Pasajes, Quaderns de Filosofia i Ciència, Escola Catalana, Arbor, Sistema, Actes de la Universitat d’Estiu de Gandia, IEC, …), tant de caire humanístic com científic, així com diverses contribucions a llibres.

En maig de 1984 Ramon Lapiedra va ser elegit democràticament rector de la Universitat de València. Aleshores va encapçalar un procés extraordinàriament participatiu de reforma universitària fent ús de l’autonomia que la llei reconeixia a les universitats. Un procés, la primera part del qual culminà amb l’aprovació del Estatuts de la Universitat en la tardor de 1985. Ramon Lapiedra va ser reelegit en dues ocasions més rector de la Universitat, sempre amb un ampli suport de la comunitat universitària. Així doncs, Lapiedra va ser rector durant tota una dècada, la dècada de les grans reformes, de la democratització, del creixement vertiginós del nombre d’estudiants (que va passar de 40.000 a 65.000), del professorat (de 1.300 a 2.500) i del personal d’administració i serveis, que es va duplicar durant aquest període. Un període en el qual la investigació a la Universitat va experimentar un desenvolupament extraordinari tant en quantitat com en qualitat, i tant en el camp científic com en el de les humanitats. En la laudatio que va pronunciar el prof. Vicent Climent en 1993, durant l’acte de nomenament doctor honoris causa per la Universitat Jaume I, es resumeix magistralment aquesta etapa:

«L’any 1984, després d’uns anys d’agitada provisionalitat (tal com diu el preàmbul dels seus Estatuts), la Universitat de València es troba en circumstàncies propícies per fomentar una renovació d’estructures que li permeten desenvolupar les funcions que li són pròpies i que la societat li reclamava: el conreu de l’esperit crític, la contribució a la lliure circulació de les idees, la participació en l’avenç universal de la ciència, l’increment del nivell cultural de la població…, tot això emmarcat en una acció transformadora de la societat que, alhora que hi estimulés objectius de justícia, llibertat i pau, solucionés els problemes reals del País Valencià i contribuís al manteniment de la seua identitat lingüística i cultural…

Continua en l’enllaç.  Ramon Lapiedra, el rector de les grans reformes en la Universitat de València

Alguns dels articles que en parlen.

• Mor Ramon Lapiedra, rector de la Universitat de València entre 1984 i 1994, Universitat de València, 27 juliol 2026
• Ramon Lapiedra, acadèmic i ciutadà Vicent Soler, Levante EMV, 28 de juliol 2026
• Un adeu Alfons Cervera, Levante EMV, 28 de juliol 2026
• Ramon Lapiedra, l’adeu d’un intel·lectual compromès amb el país, Moises Perz, El Temps, 28 juliol 2026

Imatges: Són d’una excursió a la Serra d’Irta. Ramon era un gran caminador i coneixia bé el País.

L’Ateneu de Bétera és una associació cultural que intervé en diferents àmbits: cívic, cultural, social, mediambiental, artístic, formatiu, etc…I per tant la transversalitat és una qualitat inherent al projecte, atesa la diversitat dels espais d’actuació.

L’Ateneu funciona des de fa anys i presenta llibres, organitza setmanes culturals, setmana del llibre, sempre essent l’ús i l’impuls de la llengua i la cultura pròpies un dels pilars de l’actuació de l’ateneu.

Per això va ser un honor sent invitat el passat dissabte 25 de juliol per a impartir una xarrada sobre l’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026. Poc abans de les 20.00 h ja hi érem amb una sala d’actes plena de gom a gom. L’interés per l’eclipsi creix cada dia que passa en els diversos indrets que visite mentre ens acostem a la data de l’encontre còsmic. Tot i la desídia de la Generalitat Valenciana que només ha complert la papereta mínima i no s’ha implicat gaire en el foment de les activitats al voltant de l’eclipsi. Ho contava ahir mateix en una entrevista que em feren en el diari Vilaweb. Així que ens cal anar on et demanen a contar que fer i en que fixar-se per a gaudir del fenomen celeste de manera segura.

A la sala de l’Ateneu una quarantena de persones omplien la sala. Després ens varem sorprendre saber que moltes més persones volgueren accedir-hi però com que la cabuda era ja completa, no ho pogueren fer. Sí que ho sent per elles.

I respecte al meu parlament, com és habitual, vaig començar per una introducció històrica de com percebien els eclipsis els antics, senyal de mal averany i de desordre còsmic. Tanmateix els savis i el poder sabien perfectament com funcionaven i, fins i tot, els podien preveure.

La geometria còsmica fou la següent parada. Com l’alineament dels astres (Sol, Lluna i Terra) no és suficient per provocar un eclipsi de Sol. Ens manca un element essencial, la inclinació del pla de l’òrbita celeste respecte a l’òrbita de la Terra.

Les característiques especials de l’eclipsi del dia 12 d’agost s’han de contar també detalladament. La baixa altitud el fan especialment delicat encara que fotogràficament estètic. Esprem fotos de l’eclipsi al costat d’ermites i edificis històrics.

Bétera, enmig de la plana al·luvial valenciana, sense muntanyes pròximes cap a l’oest, és un lloc ideal per veure l’eclipsi. Ho podeu comprovar amb l’aplicació APP IGN Eclipses.

La xarrada acabà amb nombroses preguntes que allargaren la sessió fins a l’hora de sopar.

Després, a la fresca, sopant entrepans, continuarem la xarrada, amb noves dades de l’eclipsi que vindrà però també de les festes de les alfàbegues que hi coincidiran.

Gràcies a l’Ateneu per convidar-me, especialment a Roser Taronger i a Albert Dasí. I agresc també profundament les magnífiques fotos de Ximo Asensi i Alemany.

Dijous 23, un altre dia de calorada d’aquest impertinent mes de juliol, vaig ser convidat a parlar del pròxim eclipsi de Sol en un dels indrets que més m’estime, el Museu d’Història Natural de la Universitat de València. Situat al centre del Campus de Burjassot, manté les col·leccions de geologia, paleontologia i d’animals taxidermitzats, a més d’una més que notable col·lecció de meteorits. També fa una gran labor de divulgació amb grups de primària i secundària al llarg de tot el curs escolar.

En aquest ambient tan solemne i preciós, just al costat de la mandíbula oberta del Tiranosaure Rex, vaig ser presentat per la directora Anna Garcia Forner, front a una trentena de persones de diverses facultats, física, biologia, de l’observatori astronòmic, alguns del departament, etc, molts d’aquests amics de fa anys.

En aquest ambient amical i amable vaig fer la xarrada: Preparant-nos per al 12 d’agost de 2026. Vaig començar amb el recorregut habitual sobre el mon fascinant dels eclipsis, com es produeixen, quina era la percepció de en tenien els antics com a disruptor de l’ordre diví. Vaig parar una mica sobre el nostre rei Jaume I, que el 3 d’octubre de 1239, fou testimoni d’un eclipsi,  fo eclipsis major que anc hom vis de memòria d’aquells hòmens que ara són i que queda reflectit en el llibre dels fets.

L’estudi dels eclipses comencen a entrar de ple en l’astrofísica a partir de mitjans del segle XIX, quan les tècniques incipients de la fotografia i de l’espectroscòpia, o estudi de la llum per determinar-ne els elements químics, va permetre estudiar les propietats fisicoquímiques de l’ocultació solar. Els eclipsis de 1860, 1900 i 1905, aquests en terres valencianes, permeteren grans avanços en el coneixement de l’atmosfera solar.

Són eclipsis en el que, no només van delegacions científiques professionals de tot Europa, sinó també astrònoms amateurs autodidactes amb grans coneixement com ara el valencià Josep Joaquim Landerer o el francés Camille Flammarion (veure l’article meravellós escrit per Vicent F. Soler, per a la revista Mètode, Flammarion, «vulgarisateur»).

L’eclipsi del 12 d’agost és un eclipsi difícil d’observar. La baixa altura sobre l’horitzó oest (5º) el fa especialment sensible a tempestes de tardor, fins i tot llunyanes, als núvols baixos, sense comptar els obstacles d’arbres, cases o muntanyes llunyanes. Per això l’elecció prèvia del lloc correcte d’observació és fonamental. Uns dies abans cal anar directament al lloc previst per veure si el Sol, uns minuts abans de la posta de Sol, encara és visible.

Després de les interessants preguntes passàrem a la part del taller per aprendre a construir una caixa d’eclipsi de manera senzilla i a muntar un telescopi per veure el Sol per projecció de manera segura. La calorada immensa que suportàvem va fer difícil aquesta última part de l’activitat.

Gràcies al Museu d’Història Natural de la Universitat de València, a la directora Anna Garcia Forner, a José Antonio Villena i a tot el personal del Museu. Gràcies a tots els companys i amics que vingueren a veure’m.

Ahir de matí, dilluns 20 de juliol de 2026, la Universitat Politècnica obria les seues portes per explicar a la societat les bones noves de l’eclipsi que vindrà. La campanya de la UPV amb el lema “La UPV amb l’eclipsi” va consistir en una jornada informativa celebrada a les 10:00 h en l’edifici Nexus (G6) del campus de Vera.

La sala estava ple de gom a gom, amb uns 500 assistents, molt dels quals eren estudiants de la Universitat Sènior.  Amb la presència de la vicerectora d’Art, Ciència, Tecnologia i Societat, María Salomé Cuesta Valera, l’acte començà amb un parlament del director de comunicació, que presentà els organitzadors de l’acte, Miguel Ardid i Alicia Herrero, del grup de Física Aplicada a la detecció d’astropartícules, que comentaren breument el seu treball amb els detectors de neutrinos en el fons del Mediterrani. Seguidament continuà amb la xarrada de divulgació científica sobre l’eclipsi del 12 d’agost  impartida per l’astrònom Dr. Enric Marco, del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València.

Es parlà de les característiques dels eclipses, dels eclipsis precedents, dels detalls de l’ocultació del Sol per la Lluna tot amanit per algun vídeo real d’un eclipsi total de Sol. Finalment de la dificultat de l’observació de fenomen, donada la baixa altitud de la trobada celeste. En acabar la xarrada d’una hora, Joanma Bullón puja a l’estrada per explicar el paper dels astrònoms amateurs i de l’Associació AstroAras. El seguit d’activitats que fan a la comarca de l’Alt Túria i a Gúdar-Javalambre és realment impressionant.

De bon matí, mentre la gent entrava a la sala, s’anaven regalant ulleres protectores homologades indispensables (ISO 12312-2) per a veure el Sol directament sense patir danys oculars. En acabar les dues xarrades, el públic anà abandonant la sala, per rendir-se a la tercera activitat del matí, l’observació astronòmica del Sol, amb l’ajut de Joanma Bullón, Catalina Pasat i de Luís Farinós.

Els núvols persistents només deixaren durant algunes estones el pas dels raigs solars. Els telescopis visibles i Hα mostraren imatges espectaculars de la nostra estrella. Així i tot, un bon grapat de persones feren torns per veure el Sol de manera segura pels telescopis.

A la xarrada de l’eclipsi s’hi aplegaren vells amics del Poli com Màrius Fullana, o Vicent Romero i Dolo, aquest darrers, feia anys que no veia. Gràcies per vindre i per donar-me suport.

Ha estat un èxit de convocatòria per a que la comunitat universitària es prepare de manera segura de cara a l’històric eclipsi solar total del pròxim 12 d’agost de 2026.

Enguany hem tornat a la Tinença de Benifassà per admirar el seu cel fosc i gaudir d’un paisatge i natura excepcionals. La primera vegada que hi vinguérem fou l’1 d’agost de 2014, per tant ja fa 12 anys que, any rere any, hem acudit a algun poble del Part Natural per parlar de la defensa del cel fosc i de la contaminació lumínica. Això comentava Vanesa, educatora del Parc, quan ens presentava al públic assistent en la Sala d’actes de la Societat de la Pobla de Benifassà.

Enguany, en ser any d’eclipsi, també hem parlar del fenomen, com veure’l de manera segura i com es veurà en aquesta part del País, tan prop de la centralitat de la banda de totalitat. Després de les xarrades, estava prevista una observació astronòmica, però un cel ennuvolat ens ho ha impedit.

Ja en arribar a la Pobla, el cel estava totalment cobert. Fins hi tot havia plogut fortament  a la vesprada. Una llàstima ja que enguany se celebra el 20é aniversari de la creació del Parc Natural i, la xarrada del 20é aniversari i Contes, sons i cançons, amb Salva el Mussennacitu, no es pogué celebrar a la plaça de l’ajuntament. Els actes s’hagueren de traslladar a la Societat de manera que les nostres activitats s’ajornaren una mitja hora. Però res d’important de mena.

La presentadora Vanesa ens presentà i confirmà que som els conferenciants que més seguit venim cada any a la Tinença, per parlar d’un tema tan important, que afecta a l’observació astronòmica però també al medi natural i a la salut humana. Però com enguany és any d’eclipsi calia també dedicar-li un espai per fer conèixer a la població l’esdeveniment del 12 d’agost. Vaig contar la geometria del fenomen, algunes anècdotes històriques, les característiques especial d’aquest eclipsi i com cercar un lloc adient per observar-lo i tindre una experiència que qualitat. 30 persones assistiren a les dues xarrades i atengueren amb interès les recomanacions per a tenir una il·luminació responsable i adequada, i per a gaudir de l’observació de l’eclipsi d’una forma segura.

Finalment, en acabar les dues xarrades, Vanesa ens feu regal d’unes magnífiques bosses amb un regalets, decorades amb la imatge de la papallona Isabelina (o graèllsia, Graellsia isabellae), icona del Parc Natural que ara 20 anys i endèmica del Parc. Gràcies.

Les xarrades acabaren però els núvols no se n’anaren com estava previst. Així que acabarem les activitats per enguany i ens anàrem a sopar a la terrassa de l’apartament amb vista al poble, com es veu a la primera imatge.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per totes les invitacions des del 2014. I a Vanesa per la teua paciència amb nosaltres.

En el marc del 20é aniversari del parc natural, us proposem una vesprada per gaudir de la natura, la cultura i el cel nocturn de la Tinença.

La jornada començarà amb una xarrada del 20é aniversari, continuarà amb ànim festiu Contes, sons i cançons, un espectacle de Salva el Mussennacitu, que omplirà la plaça de música, històries i sons de muntanya en un ambient familiar i participatiu.

Quan caiga la nit, continuarem a La Societat (local social) amb una activitat organitzada en col·laboració amb la Universitat de València, la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria i Cel Fosc. Descobrirem la importància de preservar un cel nocturn de qualitat, coneixerem les claus de l’eclipsi solar del 12 d’agost i finalitzarem amb una observació astronòmica del cel de la Tinença amb l’ajuda de telescopis.

Vine a descobrir la Tinença… del dia a la nit. 

• Dia: Dissabte, 18 de juliol
• Lloc: La Pobla de Benifassà
• Horari: 
  • 19.00 h – Xarrada del 20é aniversari i Contes, sons i cançons, amb Salva el Mussennacitu (Plaça de l’Ajuntament).
  • 20.30 h – El cel de la Tinença (La Societat – local social): xarrada sobre la protecció del cel nocturn, l’eclipsi solar del 12 d’agost i observació astronòmica amb telescopis. Amb Enric Marco i Ángel Morales-Rubio, Universitat de València

• Avís: L’activitat és gratuïta, però les places són limitades. Reserva la teua plaça indicant el nom, el telèfon mòbil, la població i el nombre de persones (especificant els menors, si escau) als telèfons 964 715 720 / 650 412 497 o al correu parque_tinenbenifassa@gva.es.
• Recomanacions: Porteu calçat còmode, una llanterna (preferiblement de llum roja), una cadira plegable o una tovallola per a seure i el sopar per gaudir de la vetlada sota les estreles.

Dimecres 15 de juny, amb una calor xafogosa, s’aplegava a Ador, una localitat situada al sud de la comarca de la Safor, i de la subcomarca de la Vall del Vernissa, just al peu de la serra. La xarrada es va fer a l’edifici polivalent Casa dels Joves, en una sala amb aire condicionat que s’agraïa moltíssim.

Rebut i presentat pel regidor de cultura Àngel Mascarell, vaig explicar primerament la geometria dels eclipsis (Per què se’n veuen tan pocs?), els registres d’eclipsis històrics, aturant-me més en els darrers del segle XX, per acabar explicant les característiques especialment difícils de l’observació de l’eclipsi d’enguany.

La Lluna s’encontrarà amb el Sol només mitja hora abans de la posta, de manera que l’eclipsi ocorrerà fregant l’horitzó oest. Així que serà necessari tenir un horitzó lliure d’obstacles per veure el fenomen.

Ador es trobarà fora de la banda de totalitat i, per tant, només veurà l’eclipsi com a parcial, amb un 99,88% d’ocultació. No es farà de nit. A l’hora de l’eclipsi el centre urbà estarà ja a l’ombra de la serra, de manera que caldrà pujar a la muntanya per a observar com la Lluna cobreix el Sol. I això és el que pretén fer l’ajuntament. Reuniran tots els interessats i pujaran junts per situar-se sota l’ombra de la Lluna.

La xarrada acabà amb unes interessants preguntes.

Gràcies a l’ajuntament d’Ador i a l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

El dia de l’eclipsi s’acosta a passos agegantats i continue explicant allà on hi ha interés en explicar com els produeixen els eclipsis i quines són las característiques de l’eclipsi del 12 d’agost i com es podrà veure (o no) en cada indret de la banda de totalitat. El moment de l’encontre de la Lluna amb el Sol, ben prop de l’ocàs, fan que l’observació siga especialment delicada.

Amb la sala de la Casa de Cultura d’Alpuente ben plena, vaig ser presentat per Alícia Herrero, de família del poble, i organitzadora de l’esdeveniment.

Des de l’antiguitat els eclipsis s’han vist com a una distorsió de l’ordre natural de la natura. Si els moviments del Sol, de la Lluna i de les estrelles ha estat sempre tan perfecte, una obra divina, que, de sobte, el dia es convertesca en nit va estar sempre vist amb horror. Les elits, els savis i el poder ja sabien quin era el mecanisme real de l’ocultació solar per la Lluna i, fins i tot, en coneixien la periodicitat.

Més endavant, les lleis de Newton donaren llum a un coneixement precís dels fenòmens dels eclipsis i, la por del poble a la foscor sobtada s’anà convertint en admiració i joia. Ara els eclipsis mouen milions d’entusiastes arreu del mon per conèixer o rememorar l’experiència d’estar uns minuts sota l’ombra de la Lluna.

Alpuente és una població de la Serrania que estarà en la banda de totalitat i, per tant, gaudirà d’una ocultació d’1 min i 27 segons. Tanmateix la vila d’Alpont s’alça en el tossal que uneix les muntanyes de Sant Cristòfol i el Castillo, en terrenys rocosos, obert per complet als vents del nord. Cap a l’oest es troba el pic de la Veleta, amb el seu mirador. Des de el poble l’eclipsi és inobservable però sembla que des del mirador de la Veleta es podrà veure perfectament.

La xarrada acabà amb un torn de preguntes molt interessant en que s’advertí a la població d’observar l’eclipsi parcial sempre amb protecció ocular amb ulleres d’eclipsi. Els instruments com telescopis i prismàtics es poden usar per projectar sobre una pantalla (paper, paret, etc) però si es vola observar directament han de tindre posat els filtres solars. Protegiu els vostres ulls i no feu res d’arriscat sense consultar-ho abans.

Després de la xarrada es repartiren ulleres d’eclipsi per a tots els assistents.

La visita a Alpont continuà a un dinar i una visita cultural a la bella població, primeres ciutats conquerides per Jaume I. De fet el poble està de referències al rei.

Gràcies al poble d’Alpuente per la rebuda i per la visita cultural a la vila històrica.

Informació sobre l’eclipsi de 12 d’agost de 2026 a Alpuente.

Fullet informatiu eclipsi Alpuente

Com cada any l’ajuntament i el Centro Cultural de la població de Manzanera organitzen un cicle estiuenc dedicat a l’astronomia. La bellesa dels seus paisatges i del cel nocturn hi contribueixen, fet que ha permés atorgar a tota la comarca aragonesa Gúdar-Javalambre un certificat Starlight. Però les persones que ho fan possible cada any no s’ha d’oblidar tampoc. La bibliotecària Pilar Alpuente i el veí Raul Moreno en són els responsables.

Dissabte passat vaig ser invitat a parlar d’Heliofísica, ciència que estudia com funciona la nostra estrella. El Sol no és només una estrella, és l’astre que permet la vida a la Terra. A més la seua proximitat ens ajuda a comprendre els processos que s’esdevenen en el seu interior, com interactua el plasma solar amb el camp magnètic, com es produeixen les tempestes solars i les aurores.

Les regions actives solars son la font de les tempestes solars que, a causa de les reconnexions magnètiques poden llançar immenses bambolles de material ionitzat cap a la Terra. Sort que el camp magnètic terrestre desvia aquest plasma solar cap a les zones polars, amb la conseqüència de formar aurores boreals i australs.

I com enguany és l’any de l’eclipsi i Manzanera es troba en la zona de totalitat també vaig explicar com es produeixen els eclipsis i com observar-los de manera segura. I com que la població es trobarà a l’ombra de l’eclipsi, també es parlà d’on observar-lo en zones pròximes.

Després de sopar les activitats es traslladaren al Balneari de Manzanera, el Paraiso, des d’on amb diversos telescopis, s’observà el cel nocturn, mirant M13, M57, H i X Persei entre altres objectes, i vaig contar històries de les aventures d’herois celestes i de Zeus.

Abans de la xarrada es va fer una observació solar amb instruments de l’Associació AstroAras.