ALBERT CORTES MONSERRAT

La mateixa premsa catalana avui no sap com tractar l’anunci del President Sanchez sobre la seva presentació dels pressupostos aquest any, tot un context de casos de corrupció que faria acabar la legislatura a qualsevol.

Un president assetjat pels nous descobriments en casos de corrupció. l’UCO situa Leire Diez i Santos Cerdan com a caps de les clavegueres del PSOE per protegir el President, amb un sumari que també implica al PSC. Sanchez va aprofitar la visita catalana per llençar una cortina de fum en forma de demanar suport pels pressupostos que presentarà i lloant el creixement econòmic espanyol. De fet en els mateixos pressupostos anuncia la més gran inversió pública en habitatge.

Francament, aquest personatge nomes podria sobreviure en un sistema com l’Estat espanyol on el tot s’hi val i on la paraula dimissió no existeix i molt menys els valors i la vergonya. Sanchez atrapat pels diversos càrrecs de corrupció que cada cop l’esquitxen a la seva persona i fan molt difícil de creure amb la seva ignorància, que si fos certa també seria una bona causa de dimissió. Un partit ple de casos de corrupció on dos principals figures estan a la presó pendents de judici i on les manipulacions de les famoses clavegueres de l’Estat no son exclusives dels Populars, sinó que els socialistes en son socis preferents. Davant aquesta crisi de resultats veient les darreres eleccions autonòmiques i de credibilitat, per les diferents acusacions i falta de suports, Sanchez parla de presentar uns pressupostos que sap no tenen els vots per tirar endavant i per si fos poc demana el suport dels partits que excepte Esquerra la seva crossa lleial, la resta ja s’han allunyat de la seva persona. Per reblar el claus ens promet la més gran inversió pública en habitatge, una nova promesa populista que venint d’una persona que ha incomplert gairebé totes les promeses que ha fet sobretot a Catalunya fa riure per no plorar.

Cal tenir poca vergonya per fer anuncis impossible i intentar emmascarar una situació crítica, sense assumir cap responsabilitat i com faria qualsevol Estat normal i plenament democràtic per higiene convocar eleccions i sobretot no presentar com excusa que l’alternativa seria pitjor, ja que això ho ha de decidir la ciutadania amb total llibertat i no les seves preferencies personals i els seus interessos particulars.

Veure per creure.

Llegeixo que l’espanyolisme ha esclatat contra les queixes pel català a la visita del Papa i ho qualifiquen com a deliris lingüístics o intents de boicot a la visita d’aquest personatge a Barcelona.

La Visita del cap de l’Església Catòlica ha encès el debat ja que si be en alguns passatges de la missa a la Sagrada Família és podrà escoltar el català, la benedicció de la Torre de Jesucrist serà íntegrament en castellà. Lògicament la decisió ha generat queixes de partits i entitats de poc respecte a la llengua pròpia i de passada a l’autor Antoni Gaudi i el seu temple, una obra arrelada a Catalunya. Aquest espanyolisme parla de que altres celebracions religioses com la Festa del Xai no es va reclamar el mateix a les mesquites. De fet la líder d’Aliança Catalana, Silvia Orriols ja ha renunciat a assistir-hi pel motiu lingüístic i per respecte a Gaudi i a Catalunya. Des del Govern català diuen s’ha demanat sensibilitat pel Català en la visita papal.

Com sempre des d’Espanya, l’espanyolisme ranci i la Conferència Episcopal espanyola han aprofitat aquesta visita per donar una imatge falsa de la nostra identitat diferenciada i esborrar el català de l’esdeveniment i així seguir amb el seu tarannà conqueridor i per esborrar qualsevol diferència que interfereixi a l’assimilació que per cert 300 anys desprès encara no han aconseguit. La reclamació seria absurda en qualsevol territori, ja que el sentit comú ens diria que la llengua pròpia del territori, el motiu bàsic de la visita, i l’obra universal i el seu autor profundament català porten a que la nostra llengua sigui la predominant en aquests actes. El fet és que no és així, i això és una greu falta de respecte al territori i que estic segur que si no és per l’odi profund i les pressions en aquest cas dels xenòfobs bisbes espanyols i altres sectors no hi hauria aquesta anormalitat.

Una falta de respecte a Gaudí i en general als creients d’aquesta fe en el nostre territori. Apart, una falta de respecte a la nostra llengua i cultura, en un acte precisament espiritual, però també cultural. De fet valoro encertadament l’actitud d’Orriols i la seva coherència amb la nostra llengua, i segurament trobarem a faltar que altres segueixin el seu exemple, cosa que no faran , ja que la seva visibilitat passarà per davant com sempre.

Nomes demanem simplement respecte i normalitat, res més.

Feijoo per part dels Populars vol demanar el suport a Junts i PNB per una moció de censura a Sánchez i segons diu assegurar que vol decència, netejar les institucions i convocar comicis anticipats.

La moció amb el líder popular com alternativa preten investir el líder popular com a president del Govern. De fet tant Junts com PNB ja han demanat eleccions generals anticipades, i apel·la amb aquesta coherència per trobar la solució de la moció de censura instrumental per convocar eleccions. Parla de situació límit i recorda que les exigències de les dues formacions quedaran en una falsedat si no donen suport a la seva proposta per fer-ho possible. Per altra banda VOX ja ha anunciat el seu suport a la moció encara que hi hagi catalans i bascos.

Pel que fa a Junts crec que si de veritat volen defensar els seus votants i el que diuen representar, ho tenen molt clar, suport a la moció a canvi del respecte al resultat del referèndum del 2017 o com a mal menor un nou referèndum avalat i respectat en el seu resultat per l’Estat espanyol. Tot el que no sigui això poc ens hauria d’importar el que passi o deixi de passar a la governabilitat espanyola.

Feijoo te raó quan parla de netejar les institucions i de situació límit evidentment. De fet qualsevol Estat democràtic amb la situació del Govern de Sanchez ja faria temps que hagués dissol la cambra i convocat eleccions, però en el sistema espanyol de partits això no passa i un Govern tant esquitxat com aquest pot seguir com si tal cosa, una burla a qualsevol valor democràtic i a la societat mateix. Per tant des d’aquest punt de vista i si sumem les peticions dels dos partits de convocar eleccions haurien de ser coherents i independentment de qui conformi la majoria per fer-ho possible donar-hi suport per forçar un fet que ja hauria de ser una realitat. En el cas català, però crec que si de veritat fossin honestos podrien aprofitar per posar una condició que hauria de ser el pal de paller de qualsevol suport a cap partit o mesura sense que ningú ho recordi, de totes maneres segur que no ho faran i simplement la línia serà els càlculs polítics i les seves quotes de poder en el sistema espanyols del qual diuen volen marxar però participant en ell, tota una presa de pel.

La proposta.

La festa de la rosa del PSOE de Catalunya a Tarragona aquest cap de setmana, ens deixa un cop més el paper trist del President de Catalunya fent de defensor de la farsa del seu partit com si tal cosa.

Efectivament, el President surt en defensa de Zapatero pel seu tarannà i posa com a referent al món de moral i de dignitat a Pedro Sanchez, acusant al PP de posar en risc les institucions per arribar al poder. Defensa els valors del partit i del president escoltant coses molt dures i amb voluntat de fer mal i s’ha preguntat que es ser socialista, que ho ha definit com demanar respecte per la justícia, l’estat de dret i la presumpció d’innocència, lloant Sanchez com a referent mundial, i criticant als Populars per ser justament el contrari dels seus valors.

Cal veure com aquest partit, principal tap de la no aplicació de la democràcia i de seguir la farsa de la transició espanyola, un actor imprescindible i que sempre ha defensat els mateixos valors fonamentals que els Populars, nomes cal veure l’aplicació del 155 passant per sobre de qualsevol reflexió democràtica madura sobre la voluntat popular, avalant la violència sobre la societat, lluitant contra banda armada amb elements propis d’un altra banda armada però amb els diners de tota la societat i el tracte a Catalunya en matèria d’inversions, en la lluita contra la llengua catalana i la imposició del pensament únic com a valor principal, això li diuen dignitat. De fet cal recordar un cop més “apoyare el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya” de Zapatero i com va acabar això. Veure com han gestionat l’amnistia o les clavegueres de l’Estat amb casos de corrupció constants en les seves files per veure el que son realment amb un sol argument “l’alternativa seria pitjor”.

Quan el teu principal argument és que el teu rival és pitjor, vol dir que es un Estat fracassat i un sistema de partits on els dos principals amb les seves peculiaritats son iguals i eines del règim per perpetuar un sistema corrupte i podrit com el d’Espanya on la corrupció és el model de funcionament. Pel que fa a Sanchez referent mundial, crec que cau pel seu propi pes quan veiem les reunions de líders internacionals i el veiem sol a les cimeres, no és cap referent i si ho fos seria preocupant ja que les seves promeses incomplertes son la seva identitat principal i no seria el millor aval ni cap referència.

Defensar la farsa.