Pols d'estels

Al saló d’actes de l’ajuntament, amb la presència de l’alcalde Àlex Ruiz Gadea, i la sala bastant plena, vaig estar contant les idees antigues sobre els eclipsis, la por de la plebs, però també l’ús que se n’ha fet d’aquests fenòmens extraordinaris per a l’avanç de la ciència: la descoberta d’un nou element químic, la realitat de les protuberàncies com a parts de l’atmosfera solar,  la confirmació de la Teoria General de la Relativitat, etc.

També va caldre parlar sobre el mecanisme de l’eclipsi solar, de la coincidència extraordinària de les similituds en les grandàries angulars de la Lluna i el Sol vistos des de la Terra, sense parangó en tot el sistema solar, dels moments màgics quan el disc lunar cobreix el Sol en ple dia i s’esdevé de sobte la nit.

I, clar, ho vaig particularitzar per al cas de la població de Bellreguard, fora de la zona de totalitat però d’on es pot veure el fenomen de l’eclipsi parcial en pràcticament tot el terme municipal, principalment cap a la platja.

Un vespre intens que acabà amanit per les interessants preguntes del públic, sobretot la d’un xiquet curiós de la primera fila. Gràcies a tots, especialment a l’ajuntament de Bellreguard per convidar-me. L’esdeveniment ha estat organitzat amb el suport de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya, la Universitat de València i l’Ajuntament de Bellreguard.

Sota el títol «El gran eclipsi total de 2026: Què veurem el 12 d’agost?», la sessió oferirà totes les claus per a entendre i gaudir d’aquest fenomen únic.
La ponència serà a càrrec d’Enric Marco, doctor en Física, tècnic superior del Departament d’Astronomia i Astrofísica, i responsable de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València.

Per què és una cita històrica?

L’eclipsi que tindrà lloc el 12 d’agost de 2026 marcarà una fita històrica: serà el primer eclipsi solar total visible des de la península ibèrica en més d’un segle. La franja de totalitat de l’ombra creuarà directament les comarques valencianes, la qual cosa permetrà als assistents presenciar com el dia es converteix breument en nit en ple estiu.

Durant la trobada s’abordaran temes fonamentals com:

Ubicacions ideals: Les millors zones de la comarca per a seguir l’eclipsi.

El factor horitzó: En ocórrer a última hora de la vesprada, és crucial comptar amb un horitzó oest lliure d’obstacles (muntanyes o edificis) per a veure el sol ocultant-se ja eclipsat.

Seguretat ocular: Consells pràctics sobre l’ús de filtres i ulleres homologades per a evitar riscos de salut visual.

L’esdeveniment està organitzat amb el suport de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya, la Universitat de València i l’Ajuntament de Bellreguard. L’entrada és lliure fins a completar l’aforament.

Arriba l’estiu amb les primeres calorades. Durant molts dies el termometre ja s’ha enfilat per damunt dels 30 graus.  La calor s’imposa ja al mes de juny. El canvi climàtic ja és aquí per gaudir-lo. I no es fa prou per mitigar-lo. Tanmateix, per ser estrictes, des del punt de vista astronòmic, l’estiu comença avui 21 de juny. Aquest serà un estiu especial ja que en només en mes i mig tindrem el gran eclipsi solar del 12 d’agost. Prepareu-vos bé per poder gaudir-lo en tota la seua magnitud.

L’òrbita de la Terra al voltant del Sol, corba que s’anomena eclíptica no és paral·lela a l’equador de la Terra. L’equador del nostre planeta està, de fet, inclinat uns 27,4º respecte a l’eclíptica, i, a causa d’aquest fet, al llarg de l’any la llum del Sol cau amb distinta inclinació sobre la superfície de la Terra. I avui a les 10:24 hora local, el Sol assolirà la màxima separació de l’equador celeste o pla equatorial. Com a conseqüència, a migdia d’avui l’astre rei assolirà la màxima altura al cel a l’hemisferi nord, que en el nostre país serà d’uns 73º d’alçada. Serà el moment del solstici d’estiu, i el primer dia de l’estiu. L’estiu acabara el 23 de setembre a les 2:05. Per tant la seua durada serà de 93 dies 15 hores i 40 minuts.

Vist el moviment del Sol al llarg de l’any des d’un Terra estàtica notarem que el Sol puja i baixa. A l’hivern, per exemple, els rajos del Sol entren ben endins de les nostres llars, fet que indica que l’astre rei es troba ben baix i prop de l’horitzó. A l’estiu, per contra, la llum solar només entra per la finestra i baixant una mica la persiana és suficient per evitar el calor.

I si ara recordem que la Terra gira sobre el seu eix en 24 hores, aquesta arribada al cim de la posició solar donarà com a resultat que l’arc recorregut durant les hores diürnes pel Sol al cel serà el més gran de l’any, com pot veure’s en la figura adjunta. Avui serà, per tant, el dia més llarg de l’any.

La imatge del principi d’aquest text ens mostra clarament el fenomen. Un panorama compost de tres sortides de sol, per tant, mirant cap a l’horitzó est, que mostra la trajectòria del sol als solsticis (estiu a l’esquerra, hivern a la dreta) i equinoccis (primavera/tardor al centre). En els equinoccis el sol ix exactament per l’est*. Al solstici d’estiu el sol ix al punt més allunyat possible, depenent de la latitud del lloc, a l’esquerra del punt est, mentre que el solstici d’hivern el sol ix al punt més separat possible a la dreta del punt est. Com es veu a la figura adjunta de l’esfera celeste, aquest fet fa que el recorregut del sol al llarg del dia siga molt diferent. Serà màxim, avui 21 de juny, en el solstici d’estiu, i amb un màxim de  hores de sol i mínim en el solstici d’hivern, amb un mínim d’hores de sol.

El solstici d’estiu assenyala el dia en el Sol es troba més alt al cel. Les hores de llum són les més llargues de l’any i la nit és la més curta. A València, el sol haurà eixit avui al punt de l’horitzó situat al nord-est, exactament a 58º des del nord i es pondrà pel nord-oest a 58º des del nord (360 – 302 = 58º) tal com es pot veure en la taula adjunta. La durada de la llum diürna serà màxima avui, 14 h 57 min i 29 segons. De la taula també s’observa que la variació de la llum solar romandrà pràcticament constant durant els pròxims dies. L’altura del Sol al cel està invariable, estàtica. D’ací ve el nom de solstici, del llatí solstitium: de sol, i stare, ‘estar parat’.

Avui és el dia més llarg de l’any. A partir d’ara el Sol començarà a davallar i la durada de la llum diürna minvarà. És la victòria efímera del Sol contra la nit i la foscor.

Els humans, des que alçàrem els ulls al cel, ens hem preguntat recurrentment què fem ací, quin és el nostre propòsit a la Terra, que és la vida i com ha sorgit. Durant mil·lennis la mitologia ha bastit les respostes adequades a aquestes preguntes. Som la creació d’unes entitats màgiques que ens han situat al centre del cosmos.Tanmateix, amb l’esperit crític dels humans, la ciència ha contribuït a que haguem anat abandonant al llarg de la història aquest privilegi diví i la llar on vivim ha sigut retirada a un racó allunyat de qualsevol centre. Primer Copèrnic separà la Terra del centre del sistema solar, després Shapley allunyà el Sol del centre galàctic, i fins i tot Hubble ens relegà a una galàxia qualsevol d’entre 200 mil milions d’aquestes.

Per tant, si aquest planeta és un entre tants, és possible que la vida siga ben normal per tota la Galàxia? O, per contra, gaudim d’alguna prerrogativa i estem vivint en l’indret espaciotemporal adient? Fins ara aquesta qüestió s’ha estudiat només des del punt de vista biològic però potser la gràcia de la nostra existència a la Terra s’haja d’estudiar també des de l’astrofísica.

Ecos de l’univers violent, finalista del Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2025, de Manel Perucho, tracta amb detall els fenòmens més violents de l’univers. La seua recerca se centra en l’estudi de fluids relativistes en diferents escenaris astrofísics. I entre aquests escenaris s’hi troben els dolls generats en nuclis actius de galàxies o en estels binaris de raigs X i raigs gamma.

En els primers capítols del llibre es repassen els últims avanços del que es coneix com a univers violent. El big bang, els primers estels que acabaren en gegantines explosions de supernoves, estels binaris de raig X i gamma, nuclis de galàxies actives, estels de neutrons, coalescència d’estels de neutrons, forats negres estel·lars o galàctics que banyen el seu entorn de fluxos de radiació descomunals i dolls relativistes que escombren el medi intergalàctic. Les il·lustracions de Clara Murgui, accessibles en color mitjançant codi QR, contribueixen a una millor comprensió d’aquests fascinants processos.

Al llarg del llibre anirem descobrint aquest univers fortuït, moralment neutre i increïblement violent, ben diferent del tros d’univers amable i previsible on se situa la nostra llar còsmica, el sistema solar.

Com s’enllaça la pregunta primera amb aquest univers destructiu? Sembla que l’univers funciona com un ecosistema còsmic amb components productors d’energia i materials que d’altres reciclen per produir noves estrelles, planetes i vida. Així que la vida necessita llocs tranquils per desenvolupar-se i evolucionar i va adquirir els maons bàsics justament dels materials produïts en aquests escenaris violents, de manera que s’estableix una gran contradicció ben apassionant entre destrucció i creació, entre violència i biologia.

I després de milers de milions d’anys continuem ací perquè hem estat capaços d’esquivar tots els possibles perills còsmics que han pogut descarrilar l’evolució biològica. Així i tot, aquesta pau còsmica no està lliure de perills. A banda d’asteroides assassins, les explosions de supernova, emissions de raigs gamma i X massa a prop podrien fer malbé l’atmosfera terrestre com sembla que passà en l’extinció de l’ordovicià (485-440 Ma). La vida a l’univers sempre penja d’un fil.

El llibre també és un manual de com es construeix la ciència i de qui la fa, amb els seus encerts i errors. Així coneixerem les vides dels científics que, amb treball constant, però també amb sort, han fet possible conèixer aquesta connexió paradoxal.

Quan acabem el llibre, tot seguint les reflexions de Manel, podem pensar que la pau que potser sentim és el resultat de processos destructius que han permés en algun punt de l’espaitemps posterior que les coses siguen com són. I en aquest punt recorde Match Point, quan Chris Wilton, reconeix la importància de la sort a la vida, (i per l’origen de la vida, afegesc jo): «ens fa por reconèixer que la sort hi té un paper important. Vull dir que els científics cada dia confirmen més i més que l’existència és obra de la casualitat cega. Sense propòsit, sense un disseny» Doncs d’això va el llibre.

Enric Marco
Departament d’Astronomia i Astrofísica
Universitat de València

Amb una sala plena de gom a gom, la gent va poder entendre el procés pel qual la Lluna es pot situar davant del Sol i oferir-nos la nit en ple dia. Casualitat de la natura és que la Lluna i el Sol ocupen la mateix grandària angular al cel, de manera que l’ocultació solar siga perfecta, que el procés d’ocultació passe només dues vegades a l’any de manera canviant i la gran sort que justament nosaltres ens troben sota l’ombra de la Lluna en el moment exacte. La sort és important a la vida.

L’observació d’aquest eclipsi no serà fàcil. A només 4º d’altura o elevació del Sol i la Lluna i a mitja hora abans de la posta de Sol, qualsevol obstacle cap a l’oest pot malbaratar l’eclipsi que estem esperant des del 30 d’agost de 1905. Així que la cerca de llocs a València o ben a prop per poder gaudir del fenomen es fa imprescindible. D’això en parlàrem al final de la xarrada. El lloc oficial de la platja de les Arenes (no la de la Malva-rosa) és un bon lloc: una platja ampla, prop de la mar, permet veure l’eclipsi sobre els edificis del passeig marítim. Però també hi ha d’altres. Indrets sense arbres ni edificis mirant cap a l’oest, a l’azimut solar de 285º, n’hi ha uns quants.

La xarrada s’allargà fins quasi les 21 h per les interessants preguntes del públic que demanava aclariments sobre aspectes de la xarrada. Espere haver satisfet tots els dubtes i il·lusionat el públic per voler estar sota l’ombra de la Lluna el pròxim 12 d’agost. En definitiva un encontre magnífic amb la gent fidel del Octubre CCC. Agraesc la invitació a l’Espai Ciència per poder parlar d’aquest eclipsi de les nostres vides.

El dia de l’eclipsi s’acosta a poc a poc. Ja queda només un poc més de dos mesos per a que la mecànica celeste ens alinee la Lluna exactament davant del Sol i ens deixe a fosques sota la seua ombra. Per això, l’interés per informar-se del fenomen celeste s’incrementa cada dia que passa. Això anirà a més en els dies a venir.

Divendres 5 de juny vaig ser invitat per l’ajuntament d’Alberic per parlar de l’eclipsi de Sol del 12 d’agost. Presentat per Vicent Gimenez, historiador i amic, i amb una assistència important de públic que omplia la sala d’actes de la la Biblioteca Municipal de la població, vaig explicar detalladament els eclipsis del passat, el que veurem i com tindre una bona experiència de l’observació si sabem des d’on mirar-lo de manera segura amb l’ús d’ulleres d’eclipsi homologades (amb ISO 12312-2).

Alberic, malauradament, no és troba en la banda de totalitat i, per tant, no podrà gaudir de totes les fases de l’encontre de la Lluna amb el Sol. Encara que el Sol estarà cobert a un 99.94%, hi haurà visible una fina línia de llum solar, suficient per a que no es faça de nit. Hi haurà una tènue llum similar al capvespre. Com que no s’hi podrà veure la fase de totalitat, les ulleres d’eclipsi seran obligatòries durant tot el fenomen.

Des d’Alberic el Sol també estarà molt baix. Donada la poca altura del Sol en el moment culminant (4.4º) una qüestió important serà la cerca d’indrets pròxims per veure el fenomen. Sembla que des de la part occidental del poble, mirant cap a Tous, a l’altra banda de la Muntanyeta es podrà veure l’encontre còsmic.

Per veure la totalitat caldrà desplaçar-se cap al nord per cercar l’ombra de la Lluna, cap a Alginet (durada 19 segons) i Benifairó (30 segons). Però caldrà anar-hi amb temps ja que els problemes de mobilitat estan garantits.

La xarrada s’allargà també per les preguntes del públic que recordava antics eclipsis i demanava aclariments sobre aspectes de la xarrada. En definitiva un encontre amb la gent del meu poble que s’aplegà a la biblioteca. Va ser molt gratificant estar-hi. A l’ajuntament agraesc la invitació. I gràcies a Vicent Gimenez per la presentació. I a Amparo Gimenez, ànima de la cultura a Alberic, que no va poder vindre però que estava ben present amb l’escrit que va enviar.

Va ser un goig tornar a la biblioteca del meu poble, lloc on vaig començar a descobrir les meravelles de la lectura.

El dia de l’eclipsi s’acosta sense aturador. Ja queda només un poc més de dos mesos per a que la Lluna s’alinee exactament davant del Sol i ens deixa sota la seua ombra. Per això, l’interés per informar-se del fenomen celeste s’incrementa cada dia que passa.

Dimecres 3 de juny vaig ser invitat per l’associació cultural científica Àgora de Ciència de Picanya per parlar de l’eclipsi de Sol del 12 d’agost. Presentat per Roberto Sanz, membre de la directiva de l’associació i amb una assistència important de públic a la Casa de Cultura de la població vaig explicar detalladament els eclipsis del passat, el que veurem i com tindre una bona experiència de l’observació amb l’ús d’ulleres d’eclipsi homologades (ISO 12312-2).

Picanya és troba en la banda de totalitat i podrà gaudir de totes les fases de l’encontre de la Lluna amb el Sol. Donada la poca altura del Sol en el moment culminant (4.4º) una qüestió important va ser la cerca d’indrets pròxims per veure el fenomen. Perquè és important dir per a totes les persones que tenen la sort de viure en la banda de totalitat que si es pots veure des del teu poble no cal que et desplaces fora ja que els problemes de mobilitat estan garantits.

La xarrada s’allargà també per les preguntes del públic que recordava antics eclipsis i demanava aclariments sobre aspectes de la xarrada. En definitiva un encontre amb la interessant gent de l’Àgora de Ciència molt gratificant i a qui agraesc la invitació.

La primavera ens deixa i l’estiu s’avança amb les calorades actuals pròpies del mes d’agost. I amb l’estiu, que començarà oficialment el 21 de juny, també s’acosta l’eclipsi de l’any. De fet el 15 de juny serà lluna nova i, per tant, serem a només dos mesos sinòdics de la lluna nova que taparà el Sol el vespre del 12 d’agost. Prepareu-vos ja si voleu ser testimonis de l’espectacle celeste.

Planetes

Mercuri continua visible ben prop de l’horitzó oest durant el mes de juny. El vespre del 9 Mercuri serà en dicotomia. Mercuri es veurà amb el telescopi amb mitja fase exacta, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada. La nit del 15 al 16 de juny Mercuri es trobarà en la seua major elongació oriental. Mercuri aconsegueix la seua major separació del Sol, en la seua aparició vespertina.

El capvespre del 16 de juny la Lluna estarà en conjunció amb Mercuri, amb la Lluna a 2°´35´ al nord del planeta, en direcció de la constel·lació de Bessons.

El planeta Mercuri s’alinearà amb la Lluna, Venus i Júpiter durant el capvespre del 18 juny 2026 visible poc després de la posta de Sol.

Venus és, però, la major lluminària del capvespre i la seua brillantor domina el cel vespertí.  La nit del 17 de juny la Lluna estarà en  conjunció amb Venus, amb la Lluna a només 17 minuts d’arc al nord de Venus, en direcció de la constel·lació de Càncer.

Júpiter continua al cel del capvespre encara que ha perdut molta de la brillantor que tenia fa uns mesos ja que s’està allunyant de la Terra. Actualment està en la constel·lació de Bessons. El 17 de juny 17 hi ha conjunció de la Lluna i Júpiter, amb la Lluna a 2°´32´ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Aquests dos planetes, Venus i Júpiter, s’han anat movent al llarg dels darrers mesos sobre les constel·lacions i el  9  de juny  es trobaran ben prop al cel. Serà la conjunció de Venus i Júpiter, amb Venus passant a 1° 38´ (un espai similar al 3 llunes plenes) al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Els altres dos planetes, Mart i Saturn, són planetes matutins. Els has de veure abans de l’eixida del Sol.

Pluja d’estels

El 10 de juny serà el màxim de la pluja de meteors Ariètids diürns. Té activitat entre el 14 d’abril al 24 de juny, amb un màxim el 10 de juny. La taxa màxima observable serà de 50 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Àries. El cos principal responsable de la pluja ha sigut identificat com el cometa 96P/Machholz. El millor moment serà l’alba del dia 10, però estarà molt prop de l’horitzó, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

El 27 de juny serà el màxim de la pluja de meteors Bootids de juny. Té activitat entre el 22 de juny al 2 de juliol, amb un màxim el 27 de juny. La taxa màxima observable serà variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bootis. El cos principal responsable de la pluja ha sigut identificat com el cometa 7P/Pons-Winnecke. El millor moment serà al capvespre del 27, cap a la part nord-est de l’esfera celeste, no obstant això, la Lluna quasi plena reduirà el nombre de fugaços.

Comença l’estiu

Finalment començarà l’estiu astronòmic el 21 de juny a les 10:24. Serà el moment del Solstici d’Estiu.

Fets destacats

Els dos planetes, Venus i Júpiter, s’han anat movent al llarg dels darrers mesos sobre les constel·lacions i el  9  de juny  es trobaran al cel. Serà la conjunció de Venus i Júpiter, amb Venus passant a 1° 38´ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Bessons.

El vespre del 13 de juny hi ha acostament de la Lluna i M 45. La Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 58,6 minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de Taure.

La matinada del 18 de juny 18 la Lluna passarà ben prop de M 44. La Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 44 (El Pesebre), passant a només 48’ minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de Càncer.

La matinada del 20 de juny 20  Venus s’acostarà a M 44. El planeta Venus realitzarà un acostament al cúmul obert M 44 (El Pesebre), passant a només 43,1’ minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de Càncer.

• Juny 15, #04:55. Lluna Nova. Distància geocèntrica 366163 km. Grandària angular de la Lluna: 32,5 minuts d’arc.  Dos mesos sinòdics per a l’eclipsi.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge: 

Déu digué:
—Que hi haja a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys,  i que des de la volta del cel il·luminen la terra.
I va ser així. Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles.  Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra,  governaren el dia i la nit i separaren la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.

Gènesis. Creació del Sol i la Lluna. Capella Palatina. Palau reial de Palerm. Enric Marco