Dimecres passat, el 20 de maig vaig impartit una conferència en el Centre Internacional de Gandia sobre l’històric eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026. Davant d’una audiència d’unes 30 persones vaig abordar què es veurà en el cel, com observar el fenomen amb seguretat i sobretot l’emoció de l’esdeveniment.
Vaig oferir claus fonamentals que preparen per l’eclipsi: detalls del fenomen, que s’ha de veure i quins problemes poden haver relacionats amb la mobilitat. Cal recordar que és el primer eclipsi total visible en la península Ibèrica en més de 100 anys i no tenim consciència dels milions de persones interessades en aquests tipus de fenòmens que vindran a la península Ibèrica.
A Gandia l’eclipsi serà parcial. Traduïda per IA. Enterboliment és enfosquiment.
També vaig remarcar la importància d’una observació segura. Vaig explicar com usar filtres certificats (ISO 12312-2) per a no danyar la vista durant les fases de parcialitat de l’eclipsi.
L’elecció de la ubicació és important donada la baixa altura del Sol quan la Lluna el tape prop de l’hora del capvespre. A València l’eclipsi s’esdevindrà a només 4.4º d’altura. Per això es recomana fer simulacres (tractant d’observar el Sol a la posta) per a verificar que els edificis, els arbres o les muntanyes en ens bloquegen la visió.
Si t’agradaria saber més sobre la trajectòria exacta de la totalitat en la zona de la Safor o conèixer els tipus d’ulleres i filtres homologats necessaris per a veure-ho, pots informar-te en canals oficials com el Trio de eclipses o els visualitzadors d’eclipsis del IGN.
Vista general de la volta celeste del “Cielo de Salamanca”
Durant el pont del primer de maig visitàrem Salamanca i Alba de Tormes amb la coral Marinyén de Tavernes de la Valldigna. Entre els dos concerts que férem a aquestes ciutats tinguérem un poc de temps per visitar i admirar els seus palaus i museus. Entre les belleses que caldria destacar estaria la plaça Major, el pont romà, la Catedral i, per suposat la Universitat.
Una visita que no volia perdem era la seu de la Universitat. Salamanca té un dels estudis generals més antics d’Europa. Fou el rei lleonès Alfons IX el qui fundà en 1218 la primera universitat cristiana de la península Ibèrica. Per aquella època també es fundaren les universitats de Paris, Oxford, Cambridge i Bolonya. Des de sempre ha estat, per tant, una ciutat universitària per on han passat personatges il·lustres com Cristòfor Colom, Fernando de Rojas, Luís de Góngora o Beatriz Galindo. Es calcula que al segle XVI la cinquena part de la població estava formada per estudiants.
El carro del Sol i de Mercuri en el “Cielo de Salamanca”
A finals del s. XVI (1579) s’hi establí ací l’astrònom Jeroni Munyós des de la Universitat de València, atret per un millor sou i, probablement també pel prestigi d’aquesta institució acadèmica castellana en la que matemàtics estudiaven la reforma del calendari, per encàrrec del papaGregori XIII, i proposaren la solució que es va implantar posteriorment, l’actual calendari gregorià.
I allí, en la plaça on és l’estàtua de Fra Luís de León que mira a la portada històrica de la Universitat, s’hi troba l’edifici de les Escoles Menors que guarda un tresor astronòmic. Una vegada entres a l’edifici veuràs un gran claustre i allà una gran sala alberga el “Cielo de Salamanca“, una representació astrològica (signes, constel·lacions, el Sol i Mercuri) d’una part de la volta celeste, seguint la iconografia del Poeticon Astronomicon editat a Venècia el 1482.
Hèrcules amb el lleó de Nemea i Ofiüc lluitant amb la serp al “Cielo de Salamanca”
Atribuïda al pintor gòtic castellà Fernando Gallego fou pintada originalment en les voltes i sostre de l’acabada de construir Biblioteca de les Escoles Majors (Universitat). La volta original es va començar a pintar el 1483 i s’acabà abans de 1486. Però en 1506 el claustre de la Universitat pren la decisió de eixamplar la capella inferior ocupant la biblioteca que seria traslladada a un altre indret. Ara el cel mitològic seria a les voltes d’una església cristiana. Tanmateix per aquells anys les filtracions i la humitat fan un dany considerable a les pintures. Juan de Yprés és encarregat de restaurar les constel·lacions però es fa amb poc de rigor causant un dany irreparable a l’obra. El gran terratrèmol de Lisboa de 1755 és l’excusa per a la transformació radical de la capella i la instal·lació d’un gran retaule barroc dedicat a la Immaculada Concepció. Calia incrementar les dimensions de la capella que obligà a canviar la coberta. Siga per error o ineptitud però dues terceres parts del cel van resultar destruïdes. La part conservada, un terç de l’original, va quedar oculta en una cambra d’aproximadament 4 metres en l’actual capella de Sant Jerònim. En 1901 la pintura va ser redescoberta i en 1952 traspassada a llenç i traslladada al seu lloc actual en un recinte al Pati d’Escoles Menors on poden ser actualment contemplades.
Virgo, Lliura i el Corb i la Copa al “Cielo de Salamanca”
En 1951 el professor Rafael Láinez Alcalá va batejar les pintures com a El Cielo de Salamanca. Això ha fet pensar a molta gent que el que s’hi veu representat és el cel nocturn que es pot veure des de la latitud de la ciutat. Però això no és així ja que, si t’hi fixes, hi ha la representació de constel·lacions invisibles des d’Europa com ara Centaure o la Corona Austral. Tanmateix durant la visita vaig sentir algun guia que continuava afirmat aquesta fal·làcia.
Pels comentaris que es tenen dels qui van visitar la volta original poc després de la seua realització, en aquesta estaven dibuixades les 48 constel·lacions de l’Almagest de Ptolemeu, el Sol, la Lluna i els cinc planetes visibles. És probable que els planetes, el Sol i la Lluna estigueren representats en algun dels seus domicilis astrològics encara que no es pot assegurar perquè no es disposa informació detallada de com era l’original.
Sagitari, Escorpi, Ara i Centaure al “Cielo de Salamanca”
Encara que només disposem actualment d’un terç de l’obra original, podem admirar diverses constel·lacions australs com Hidra, Centaure o Corona Austral, boreals com el Boier, Serpentari (Ofiuc), Hèrcules, les constel·lacions zodiacals com l’Escorpí, Virgo, Sagitari, etc., els carros que transporten el Sol i Mercuri i a més a més, a les parts baixes de les pintures, es poden veure els vents del món com Zèfir, vent de l’oest, Austre, Euros, vent de l’est i Bòreas, vent del nord. En el fons del cel tot està reblit d’estrelles, les comuns situades aleatòriament mentre que les que marquen constel·lacions en el seu lloc correcte.
Ha estat una visita immersiva en l’astronomia del segle XV. El seu us en aquell moment, a banda del seu interés matemàtic i astronòmic evident, estaria dirigit cap als estudis de Medecina, en una època en que els diagnòstics mèdics es basaven en l’astrologia, en la posició dels estels i planetes.
Títol: El gran eclipsi total de 2026. Què veurem el 12 d’agost?
Enric Marco, departament d’Astronomia i Astrofísica, Universitat de València
Lloc: Centre Internacional de Gandia UV
Dia: Dimecres 20 de maig 2026, 19 h
Resum:
El dia de l’eclipsi de Sol s’acosta, com una cita única amb l’univers. El capvespre del 12 d’agost no serà un més: el cel canviarà davant nostre en un espectacle que fa més de 100 anys que no es veu a la península Ibèrica. Per a molts, serà una primera vegada inoblidable.
Què sentirem sota l’ombra de la Lluna? Com canviarà la llum, el silenci? Quins detalls no t’hauràs de perdre? I com podem observar el Sol amb seguretat sense perdre cap detall d’aquest moment màgic?
Intentaré respondre aquestes preguntes sense oblidar el més important: l’emoció d’un fenomen que no només es mira, sinó que es viu.
Platja de les Arenes, València. À Punt Noticies. 29 d’abril 2026.
El passat 29 d’abril de 2026 va ser un dia espill del dia de l’eclipsi. El Sol passava exactament per mateix punt del cel que en el moment de l’ocultació per la Lluna. La posició al cel serà azimut 285º i altura 4,5º així que és fàcil simular-lo.
El matí del 29 vaig ser entrevistat per a les Notícies de Migdia d’À Punt a la platja de les Arenes de la ciutat de València. Aquest lloc serà punt oficial d’observació de l’eclipsi per a la ciutat de València. De moment l’únic. Calia comprovar si complia les expectatives.
Aquell dia estava ben nuvolós així que es va poder fer poca cosa. Sort que dos dies abans, el capvespre del dilluns 27 d’abril, vaig fer unes fotos en el moment exacte en que el Sol se situava en la posició adient i vaig poder comprovar que la meitat de la platja, vora mar, encara rebia la llum del Sol. Així que des d’aquest punt es podrà veure l’eclipsi.
Platja de les Arenes, València. 27 d’abril 2026. 2022. Enric Marco.
Lliurament XXIX Premis US Consell Social UV. Fundación ADEIT
L’eclipsi del 12 d’agost s’acosta i cada vegada més és notícia o senzillament és utilitzat com a tema central d’un esdeveniment social. Com passà dimarts passat 5 de maig quan el lliurament dels Premis del Consell Social de la Universitat de València va adoptar l’ocultació del Sol per la Lluna com a eix vertebrador de l’espectacle.
Lliurament XXIX Premis US Consell Social UV. Fundació ADEIT
El Claustre de La Nau va acollir el lliurament d’uns guardons que reconeixen la tasca de persones i entitats que contribuïxen a reforçar els vincles entre la Universitat de València i el seu entorn social, econòmic i científic. La cerimònia va prendre com a fil conductor l’eclipsi solar del pròxim 12 d’agost com a metàfora de la connexió, la trobada i la generació de coneixement compartit.
La doctora Ana Lluch, l’empresa PowerCo, l’investigador Miguel Andrés Bou i la professora de la Universitat de València Marta Inglés formen la nòmina de premiats en aquesta edició dels Premis Universitat-Societat del Consell Social de la Universitat de València.
Lliurament XXIX Premis US Consell Social UV. M.J. Hernández
En la seua intervenció, el rector de la Universitat de València va subratllat que «les quatre distincions que hui lliurem parlen d’una Universitat útil, exigent, oberta i compromesa» i va destacar el paper de la institució com a generadora de coneixement amb impacte social. En este sentit, va posat en valor la tasca del Consell Social perquè «ens ajuda a construir ponts i ens recorda que la Universitat ha d’estar present allí on es decidix el futur», i ha defensat una universitat «que no es limita a observar la realitat, sinó que vol contribuir a transformar-la».
Lliurament XXIX Premis US Consell Social UV. M.J. Hernández
Per la seua part, la presidenta del Consell Social de la Universitat de València, Ángela Pérez, va subratllar el compromís de tots els membres d’aquest òrgan amb l’emprenedoria, la transferència de tecnologia, el mecenatge i l’adaptació de la formació universitària a les necessitats canviants d’una societat que «avança a una velocitat endiabladament accelerada», ha apuntat en la seua intervenció.
Lliurament XXIX Premis US Consell Social UV. M.J. Hernández
I entremig de tots els discursos, abans del parlament del rector, es demanà la presència d’un astrònom a l’escenari per explicar de manera didàctica i amena que és un eclipsi de Sol i com observar-lo de manera segura. I, jo ja preparat, vaig pujar a l’escenari durant uns minuts per fer conèixer al públic assistent quines són les dades principals del fenomen i com de difícil serà veure’l si no es troba abans un lloc adient, i sense obviar els problemes de mobilitat que vindran. Va ser un acte simpàtic que sembla que va agradar.
Lliurament XXIX Premis US Consell Social UV. M.J. HernándezLliurament XXIX Premis US Consell Social UV. Enric Marco
Christina Koch observa la Terra des de l’Artemis II. 4 d’abril 2026. NASA
El mes de maig comença. L’oratge es fa més amable i el cel nocturn se’ns s presenta àvid de mostrar-nos els seus secrets. El dia de l’eclipsi total de Sol s’acosta. Ja només ens queden 100 dies per trobar-nos sota l’ombra de la Lluna. Tic tac.
Mentre els planetes, el Sol i la Lluna fan el seu camí natural al cel. Venus i Júpiter son els reis del capvespre.
Planetes
Mercuri comença el mes situat en la part est del cel, ben prop de l’horitzó. Només serà observable de bon matí abans de l’eixida del Sol. Tanmateix de mica en mica s’anirà acostant de manera aparent al Sol de manera que el dia 14 de maig el planeta se situarà en conjunció solar superior. Mercuri passarà per darrere del Sol a només 9 minuts d’arc de l’astre rei. A partir d’aquest moment Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a tornar-se’n un de vespertí. Preparem-nos per veure aquest esquiu planeta després de la posta del sol al final del mes.
Júpiter, la Lluna i Venus, bonic trio al cel del capvespre del 19 de maig 2026 a les 22:00. Stellarium
Júpiter i Venus seran els únics planetes que seran visibles durant tot el mes una vegada el Sol es ponga per l’oest. Els dos planetes seran fàcilment reconeixibles per la seua brillantor, sobretot Venus.
Venus es veurà ben alt al cel de l’horitzó oest després de la posta de Sol en al constel·lació de Taure. Al llarg del mes s’anirà desplaçant per cel per trobar Júpiter. Serà, però, a principis de juny quan s’esdevindrà la conjunció dels dos planetes.
Júpiter, Venus i Mercuri, bonic trio al cel del capvespre del 30 de maig 2026 a les 22:00. Stellarium
Mart i Saturn són planetes matiners. Els hauràs de cercar abans de l’alba. Saturn més alt i Mart més prop de l’horitzó. El 13 de maig a les 23:58, tindrem la conjunció de la Lluna i Saturn, amb la Lluna a 5° 41´ al nord de Saturn.
Mart, Saturn i la Lluna, abans de l’alba del 13 de maig 2026 a les 6:15, Stellarium
Pluja d’estels
La matinada del 6 de Maig (nit del 5 al 6 de maig) tindrem la pluja de meteors η-Acuàrids. Presenta activitat entre el 19 d’abril al 28 de maig, amb un màxim el 6 de maig. La taxa màxima observable serà de 40 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte propulsor de la pluja és el cometa 1P/Halley, serà observable en la matinada del 6 de maig, cap a la part aquest de l’esfera celeste.
Fets interessants
El capvespre del 21 de maig tornarem a tindre la Lluna passant ben prop d’un cúmul estel·lar, en aquesta ocasió, de M44 o el Pesebre. La Lluna estarà realitzant una aproximació al cúmul obert M 44 (El Pesebre), passant a només 1° 0, en direcció de la constel·lació de Càncer.
Quan hi ha dues llunes plenes dins d’un mateix mes natural, la segona lluna plena es coneix popularment com a Lluna Blava(o Blue Moon en anglès). Aquest fenomen és poc freqüent, ja que el cicle lunar dura aproximadament 29,5 dies i els mesos del calendari tenen 30 o 31 dies (excepte febrer). Aquest mes de maig tenim aquesta coincidència de dues llunes plenes, una el primer de maig i la segona el 31. Tanmateix aquest fet no té cap transcendència astronòmica, només és una curiositat.
