El 30 de mayo se celebra el Día de Canarias. A medio camino de la fiesta, del tono oficial y de la reivindicación, el archipiélago canario sale a la calle a afianzarse como nación, como región o simplemente como una tierra diferente, orgullosa de su historia, de sus raíces, de su forma de hablar, de
El 30 de maig es celebra el Dia de Canàries. A mig camí de la festa, del to oficial i de la reivindicació, l’arxipèlag canari surt al carrer a afermar-se com a nació, com a regió o simplement com una terra diferent, orgullosa de la seva història, de les seves arrels, de la seva forma
Això és avui. A les 18,30 h, a la biblioteca La Fraternitat, de la Barceloneta (Barcelona), presentació del llibre Las razones de mi vida, de Vicenç Vernet. Conversaran sobre el llibre Cristina Pons, professora del IES Joan Salvat-Papasseit, Manuel Rivera, editor de l’obra, i l’autor. També hi participaran alumnes del IES, que llegiran fragments del
Anoche, pase de la película Mi ilustrísimo amigo en el teatro Guiniguada de Las Palmas. Dos de los mayores escritores en lengua castellana de finales del XIX, Benito Pérez Galdós (hijo de la ciudad) y Emilia Pardo-Bazán, sostuvieron una larga y discreta relación sentimental, con algunos altibajos, reflejada en la correspondencia que mantuvieron. De eso
Ahir al vespre, passi de la pel·lícula Mi ilustrísimo amigo al teatre Guiniguada de Las Palmas. Dos dels més grans escriptors en llengua castellana de finals del XIX, Benito Pérez Galdós (fill de la ciutat) i Emilia Pardo-Bazán, sostingueren una llarga i discreta relació sentimental, amb alguns altibaixos, reflectida en la correspondència que mantingueren. D’això
Havia de passar tard o d’hora. Va ser abans d’ahir. Un noi jovenet em cedí el seient a l’autobús. És la primera vegada que em passa, si no recordo malament. Vaig declinar el primer oferiment amablement però com que va insistir, vaig acabar empassant-me l’orgull de jove que ja no soc i acceptar la seva
Com tot cinèfil sap, l’únic exemple de continuació de pel·lícula superior a la primera ha estat El Padrí II. Amb aquesta idea amplament acceptada de que “segones parts mai no són bones” vaig visionar fa uns dies El diable vesteix de Prada 2 i se’m van confirmar els pronòstics. Ja es veia d’una hora lluny
El 9 de maig de 1950 el francès Robert Schuman (imatge) va proposar una autoritat única per a la producció francesa i alemanya del carbó i l’acer, els materials necessaris per a la construcció d’armament. La proposta fou coneguda com “Declaració Schuman” i donà lloc a la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (1951),