Ahir va ser el meu aniversari, i vaig constatar una cosa molt curiosa. Els amics que em van felicitar (per Whatsapp) perquè sabien que ahir feia anys foren (sense comptar la família) quatre, mentre que les entitats que també ho van fer (per correu) i ho sabien per haver-los-ho dit en algun moment sumaren sis.
Per primera vegada a la meva vida, passaré Sant Jordi, la meva onomàstica i la festa del llibre i de la rosa, lluny de casa. Raons personals m’hi obliguen. A Las Palmas, que és on resideixo habitualment, es celebra la festivitat de manera discreta: uns grans magatzems, no cal dir quins, i alguna llibreria posaran
2026 està sent el cinquantenari de moltes coses. Per exemple, l’aparició del diari Avui. Els que tenim una edat i vam tenir la sort de viure en primera persona o de seguir de molt a prop el procés cap a la llibertat i la catalanitat després de la mort del dictador, recordem la satisfacció que
La Setmana Santa ja torna a ser aquí. Vivim un cert revival de la cosa religiosa, específicament la cristiana, i vull creure que l’encimbellament d’alguna cantant choni del nostre país no hi té res a veure. Tot al contrari, el creixent interès més o menys sincer de la nostra societat per tot allò que té