Pols d'estels

Dimarts 3 de febrer la rectora de la Universitat de València M. Vicenta Mestre Escrivá i la vicerectora de Cultura i Societat, Ester Alba, visitaren el Campus de Burjassot-Godella per presentar el programa Els Valors de la Universitat, Art i Patrimoni als Campus.

Els valors de la Universitat: art i patrimoni als campus és un programa del Vicerectorat de Cultura i Societat iniciat amb motiu de la commemoració del 525è aniversari de la fundació de la Universitat de València. El projecte convida artistes contemporanis a fer pintures murals als diferents campus de la UV i, des del compromís de la institució amb la seua funció cultural, proposa els valors universitaris com a eix temàtic per a la creació artística.

El programa, que s’inicia en 2024, s’obri a la diversitat dels llenguatges artístics actuals i atén les necessitats derivades de la conservació patrimonial dels espais arquitectònics en què es despleguen les intervencions. En aquest context, s’han incorporat progressivament altres tècniques de caràcter exempt en espais habitats per la comunitat universitària. Aquesta primera etapa està conformada per un total de setze obres, realitzades pels artistes Moisés Mahiques, Chema López, Calo Carratalá, Cachetejack, Isabel Gálvez, Ernesto Casero, Álex Gambín, Merche Pereira, Ana Císcar Cebrià, Ana Peñas, Joan Olivares i Julieta XLF.

A la fi de 2025 el programa s’ha vist eixamplat per la incorporació d’una sèrie d’obres propietat de l’IVAM, cedides mitjançant el comodat signat entre totes dues institucions. Estructurat en diverses fases, la primera s’ha conclòs amb la incorporació d’un total d’onze obres dels artistes Alberto Corazón, Miquel Navarro, Juan Asensio, Juan Carlos Nadal, Sanleón i Andreu Alfaro. Aquesta ampliació del patrimoni universitari ha permès, així mateix, restaurar i integrar obres d’art adquirides al llarg del temps pel Vicerectorat de Cultura i Societat, així com per altres programes de suport a la creació artística impulsats per la mateixa Universitat de València. Formulat amb voluntat de continuïtat en els pròxims anys, el programa té, entre els seus objectius, integrar aquest procés de repatrimonializació amb l’ampli patrimoni universitari i posar-lo a la disposició de l’estudiantat i de la ciutadania mitjançant itineraris patrimonials.

D’aquesta manera, Els valors de la Universitat: art i patrimoni als campus respon a la missió fonamental de la Universitat de València, centrada en la creació i transmissió de la cultura universitària, així com també en la conservació del patrimoni històric, artístic i cultural, amb la finalitat de democratitzar l’accés a la cultura.

Tres projectes artístics estan relacionats amb diversos aspectes de l’astronomia: el mural sobre Jeroni Munyós i la supernova, el rellotge solar i el tòtem i la corba analemàtica.

El nou mural que homenatja l’astrònom valencià Jeroni Munyós, està situat sobre una paret lateral de l’edifici d’Investigació ara Jeroni Munyós. El disseny de l’obra és de Isabel Gálvez, autora de la portada del llibre A la Lluna de València i pintat per Martín Forés. En el passeig per les obres va ser presentat per Vicent Martínez, catedràtic d’Astronomia del departament d’Astronomia i Astrofísica i pels autors.

El rellotge solar és una obra de Joan Olivares, quadranter d’Otos, i està situat en un jardinet enfront de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. El rellotge, construït en acer inoxidable i perforat en làser, ens dona les hores solars, lunars i també és un calendari que permet determinar les estacions astronòmiques. Va ser presentat per Enric Marco, tècnic d’Astronomia del departament d’Astronomia i Astrofísica.

Finalment el tòtem, L’efímer i el transitori. Una equació del temps, situat al Parc Científic, davant de la cafeteria, és obra de Merche Pereira. Es tracta d’un rellotge analemàtic representat per un tòtem de culte al Sol, un rellotge que encarna la cosmologia, la cosmogonia i el culte des d’una base científica. Aquest rellotge analemàtic ens permet mesurar, en el recorregut d’un any, la variació de la posició del Sol en el cel cada dia al migdia. Així mateix, en el seu analema es veuen reflectits els solsticis, els equinoccis, les constel·lacions i els signes del zodíac, de manera que té un caràcter didàctic i interactiu. Es pretén fusionar la funcionalitat del rellotge amb la profunditat simbòlica del tòtem i crear una obra que celebra la seua natura efímera i transitòria. Va ser presentat per Amelia Ortiz, tècnica d’Astronomia de l’Observatori i per l’autora.

I al final va eixir el Sol i poguérem veure el Tòtem assenyalar l’analema.

Presentació del Rellotge de Joan Olivares. 3 de febrer 2026.Fullets:

Els Valors de la Universitat, Art i Patrimoni als Campus. Burjassot. Invitació.

Els Valors de la Universitat, Art i Patrimoni als Campus. Burjassot. Programa.

L’eclipsi de Sol que ens espera el mes d’agost interessa a molts veïns i veïnes, i ahir van demostrar l’interés que tenen per saber-ne tots els detalls. Així ho demostra la seua gran presència a la xarrada “L’eclipsi solar del 12 d’agost de 2026. Com podem veure’l de manera segura”, a càrrec d’Enric Marco, astrònom de la Universitat de València i veí del poble, amb una sala d’actes del Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna completament plena. La conferència és una de les activitats de l’actual Setmana Muntanyera del CETV.

Marco explicà detalladament el fenomen astronòmic d’aquest pròxim estiu i el descriví com el millor espectacle que ens ofereix la natura. Des de fa més de 110 anys no s’ha observat mai un eclipsi solar total a la península Ibèrica. Per això és tan interessant que la nostra generació l’observe i gaudesca de l’eclipsi, ara que el podem veure des del País Valencià.

Un eclipsi solar (parcial o total) succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i cobreix totalment o parcialment el Sol vist des d’un punt concret de la superfície terrestre.  En el cas de l’eclipsi total, que serà visible a una part del territori peninsular, l’ombra de la Lluna enfosquirà una àrea d’uns centenars de quilòmetres de diàmetre on la visió del Sol desapareix i, per tant, es fa completament de nit. Com que la Terra gira i la Lluna es mou al voltant de la Terra, aquesta taca fosca d’ombra es desplaça sobre la superfície terrestre i forma una ampla banda de foscor anomenada “banda de totalitat” que pot tindre milers de quilòmetres de llargària. Doncs estem de sort, ja que just en uns mesos, el 12 d’agost de 2026, gran part del nostre País Valencià es trobarà dins de la banda de totalitat d’un eclipse total de sol.

Enric Marco tot seguit es va centrar en les característiques de l’eclipsi de 12 d’agost. La banda fosca formada per l’ombra de la Lluna  entrarà per Galícia, passarà per Castellà-Lleó i Aragó fins arribar a la costa mediterrània. Ací la banda de totalitat de l’eclipsi abastarà des de Vilanova i la Geltrú al nord fins a Cullera al sud, amb la línia central en Peníscola.  Només dins d’aquesta banda es farà de nit, en eclipsar la Lluna al Sol. Per tant, com remarcà Marco, a Tavernes no es veurà l’eclipsi, encara que estiga ben prop de Cullera.

A Tavernes la Lluna cobrirà el 99,9989% del disc del Sol però eixe petit percentatge que falta és el que fa que no gaudirem d’un eclipsi completament total i, al punt màxim del fenomen vorem una finíssima línia del disc solar però suficient perquè no es faça de nit. Per tant a Tavernes no hi haurà eclipsi total de Sol com entenen els astrònoms. Si volem veure’l, haurem d’anar més al nord.

Dins d’un context més històric de divulgació científica, va explicar la percepció que tenien les civilitzacions antigues quan el Sol desapareixia tapat per la Lluna, amb els seus mites i explicacions del fenomen. Així, a l’antiga Xina, per exemple, es deia que un drac celeste s’havia engolit el Sol i calia fer molt de soroll perquè l’expulsara i tornara la llum.

Igualment va explicar com es produeixen els eclipsis solars i per què son tan rars. Com a metodologia d’explicació, i com si fos una classe d’astronomia, va fer servir un model a escala del sistema Terra-Lluna i Sol per a descriure les moviments que s’hi donen i les circumstàncies òptimes per a que la Lluna siga capaç de tapar el Sol.

També va explicar els mètodes segurs per veure el Sol sense danyar-se la vista i des de quins llocs seria millor desplaçar-se per poder gaudir del millor espectacle de la natura.

A partir de la notícia de la Cotorra de la Vall: Enric Marco explica tot sobre l’eclipsi total de Sol del 12 d’agost en una xerrada molt interessant a la seu del Centre Excursionista

Ja som al febrer i els cels ennuvolats no ens deixen mirar el cel. Els fronts passen i passen i ens duen núvols i pluja. Algunes estones de cel ras ens deixen veure la meravella de la nit de l’hivern amb les belleses de Taure, Orió, els Bessons i Auriga. Però els telescopis estan encara guardats.

Mentrestant els planetes Saturn i Júpiter senyoregen el cel, Mercuri ens fa una visita fugaç al capvespre mentre la Lluna recorre el cel. I finalment Venus torna per il·luminar el capvespre.

Planetes

Després d’uns mesos, els planetes interiors Mercuri i Venus tornaran a ser visibles en el cel del capvespre.

Mercuri començarà a veure’s per l’horitzó oest poc després de la posta de Sol a partir de la segona setmana del mes. El 19 de febrer Mercuri aconseguirà el seu punt més alt en el cel, en la seua aparició vespertina, cap a la constel·lació de Peixos. També es situarà en la seua màxima elongació oriental.

Venus, més prop de l’horitzó encara, també es farà visible a partir de la segona setmana del mes. La nit del 27 de febrer Venus i Mercuri estaran en conjunció, amb Venus a 4° 41´ minuts d’arc al sud de Mercuri, en direcció de la constel·lació de Peixos. Bon moment per fer-los una fotografia.

Els planetes gegants Júpiter i Saturn estan presents al cel nocturn de la primera part de la nit. Poc després de la posta de Sol es pot veure Saturn cap a l’oest, en la constel·lació de Peixos. La nit del 15 al 16 de febrer Saturn es situarà a 54´ minuts d’arc al sud de Neptú.

Júpiter, ben brillant en la constel·lació dels Bessons, ja es veu cap a l’est en fer-se de nit. La nit del 27 de febrer una Lluna quasi plena se situarà ben prop del planeta. Amb les estrelles Càstor i Pòl·lux i la Lluna, Júpiter fa un bell espectacle celeste.

Fenòmens d’interés

La Lluna amb el seu recorregut pel cel nocturn passarà ben prop de dos cúmuls estel·lars.

El primer de febrer la Lluna plena farà una aproximació al cúmul obert M 44 (Preseape, El Pesebre), passant a només 1° 26’ minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de Càncer. La nit del 28 de febrer tornarà a passar-hi prop.