De la jornada de vaga de l’11 de febrer i les manifestacions respectives em quedo amb aquesta pancarta que ho diu tot:
Això hauria de ser llei per a tots els treballadors, independentment del lloc de feina, però em centraré en la feina que conec des de fa trenta anys.
Rafa Nadal em va retornar la passió pel tenis el 30 de gener de 2022. Bé, no és que la passió m’hagués desaparegut, senzillament van deixar de posar els partits en obert i no em vaig decidir, fins aquell dia, a pagar per veure-ho. Va ser èpic. Seguia el partit i a mig matí Rafa havia perdut els dos primers sets i tenia en contra tres pilotes de break que hagués posat a Medvedev 4-2 al tercer set. I va remontar. Va remontar! Impressionant. Vaig veure en directe els dos darrers sets. Medvedev faria un any terrible després de la derrota. L’èpica narració del fet va anar a càrrec a Fernando Ruiz i Àlex Corretja per Eurosport. Val a dir que, com a jugador l’Àlex Corretja no va ser mai sant de la meua devoció, em provocaba cert rebuig; en canvi, com a locutor expert en tenis és molt bo i amb Fernando Ruiz fan un duet insuperable. Dit això vull remarcar que, per mi, Rafa Nadal és el millor jugador de tots els temps; no és el què té més Gran Slam, però mentalment era una roca i si les lesions no l’haguessin martiritzat n’hagués guanyat més.
Nadal va arribar a 30 finals i en va guanyar 22; un 73,3% d’efectivitat només superada per Pete Sampras que en va guanyar 14 de 18, un 77,8%. Però arribar a les 30 no és fàcil, només ho han fet tres jugadors: Djokovic, 38; Federer, 31 i Nadal, 30. Si ens fixem en això, Nadal és el més efectiu dels tres al tenir 22 títols de Gran Slam, per 24 de Djokovic i 20 de Federer; menció a banda el fet que ha guanyat les 14 finals jugades a Rolland Garros, una fita molt difícil d’igualar.
Alcaraz ha guanyat 6 de les 7 finals de Gran Slam disputades, només n’ha perdut una contra Sinner a Wimbledon l’any passat i sí, és el més efectiu en termes estrictes, però “només” ha disputat set finals. A cinc sets Alcaraz és difícil de batre, però encara té molt camp a córrer.
Alcaraz és l’home més jove de la història a completar els quatre Gran Slam (recalco home perquè només una persona ha aconseguit guanyar el Golden Slam el mateix any i és una dona: Steffi Graf, i tenia 19 anys). El què ha fet Alcaraz té el seu mèrit, òbviament, sobretot després de la semifinal contra Zverev que va tenir la seua èpica guanyant en cinc sets i més de cinc hores de partit: a destacar la diferència de com va actuar amb la contractura muscular aquí a com havia actuat a Rolland Garros quan li va passar el mateix contra Djokovic; allà, Juan Carlos Ferrero li deia que continués que no passava res i ell no podia, mentalment trabat no creia en ell mateix. Ara amb l’experiència al sarró va actuar d’una altra manera i l’equip també. Samu López li anava dient “tranquil, continua que ja et passarà” i ell va anar jugant fins que es va refer i va acabar guanyant. Aquí va demostrar una gran maduresa.
