ALBERT CORTES MONSERRAT

La Conselleria d’Educació del País Valencià capitanejada pel PP ha presentat un canvi de currículum pel Batxillerat on preten eliminar tots els autors que no son valencians i restingir la dialectologia, deixant nomes les varietats valencianes i bandejant així el conjunt lingüistic català.

Posteriorment i davant el soroll ho van deixar en mans dels docents, cosa més que dubtosa, ja que apel·la a la seva militància. Un nou atac contra la unitat de la llengua i l’educació dels valencians, eliminant els autors catalans cosa per cert no fan en castellà, o autors andalusos com Lorca per exemple segueixen amb tota la validesa. Una censura dels nostres clàssics dictada pels polítics i la seva xenofòbica contra el català i que perjudicarà a l’alumnat evidentment. De fet les connexions catalanes i valencianes son infinites i dificilment és pot explicar nomes una part. Apart tractar el valencià com una llengua totalment independent del conjunt del català va contra tota norma filològica real.

Les principals universitats ja han manifestat que això amagaria la historia i presentaria un projecte totalment esbiaixat per l’alumnat i que com fins ara el currículum ha de parlar de català i espanyol i no substituir el primer per valencià, apart el problema a les PAU i la discriminació de la llengua i el criteri acadèmic consolidat.

El fanatisme cec del Govern valencià de Populars i suport de VOX no deixa la seva croada contra la llengua catalana i la seva imposició del castellà amb l’excusa del valencià. Concretament amb aquesta mesura perjudiquen greument als alumnes, cosa que ja demostren no els preocupa gens i imposen un currículum totalment esperpèntic on s’amaga la realitat i es retalla la cultura i el context social i polític que els alumnes haurien d’aprendre.

Primer van dividir la llengua amb un invent que fa posar les mans al cap a qualsevol filoleg i a partir d’aquí intentar eliminar el català de l’imaginari col·lectiu com si mai hagués existit i així retallant la propia historia i cultura del País Valencià que evidentment forma part de la cultura catalana i per tant quedarà totalment desvirtuat i els alumnes totalment perjudicats en el seu present i també futur per decisions polítiques d’una colla de fanàtics que la seva gestió nomes es basa en la lluita contra Catalunya i principalment la llengua amb decisions esperpèntiques com retirar revistes infantils en català de les biblioteques i ara aquest canvi fora de lloc.

La persecució del català.

La nova maniobra de distracció de la Moncloa amb la desclassificació de papers secrets del 23 F 45 anys desprès com era d’esperar ens ha portat molt poca llum i molt document intranscendent que no ens aporta certeses que segurament mai sabrem.

Les teories seguiran sent les teories, el Borbó evidentment podia jugar a diferents nivells i donar l’acceptació del cop d’Estat sense implicar-se directament i també sabem que el Govern que es volia implantar amb diferents persones de partits i que moltes ja sabien de l’afer, per exemple Felipe Gonzalez del qual ja sabem el seu poc tarannà democràtic i els afers amb els GAL i les seves opinions que el feien un candidat perfecte desprès de la falsa transició com a lideratge de la teorica Esquerra. El paper del partit teoricament comunista més que sospitós i tot un entramat de l’Estat que ho admetia i estava preparat per assumir un canvi d’una democràcia que evidentment no ho era i que estava tutel·lada per aquells que el règim franquista havien fet el pas. Noms com un ministre del Dictador Manuel Fraga, un dels símbols de que res havia canviat ja que va ostentar càrrecs públics importants i lideratge d’un dels partits sense cap mena de pagament per les seves responsabilitats en les atrocitats de la Dictadura.

Resulta xocant com el perill que parlaven internament d’una Independència catalana o del País Basc els preocupava i molt i estaven preparats per utilitzar l’exèrcit per intentar impedir el fet, cosa que ja denota que des de fora i concretament des d’Espanya sempre han tingut clar que la possibilitat és ben real, cosa que des de dins i sobretot des dels mateixos partits nostres han demostrat no tenien tant clar per interessos bàsicament o falta de visió política.

Curiosament ahir va morir la cara visible del Cop d’Estat, Tejero i ho ha fet el mateix dia que aquests papers han vist la llum amb una llei de secrets oficials que provés de l’etapa franquista i que ni PSOE ni PP els ha interessat mai actualitzar i equiparar a altres Estats moderns i democràtics. Una opacitat que amaga moltes veritats ocultes que difícilment sabrem per vergonya d’una democràcia de fireta. De fet tots sabem que hi ha secrets que sempre quedaran amagats ja que portarien a destapar moltes vergonyes de la mateixa classe dirigent i de les el·lits que dominen les estructures de poder. Aquí veiem que la democràcia ha quedat sempre en entredit i mai serà completa.

La distracció del 23 F.

Nou atac a la nostra llengua, cosa que no hauria de ser notícia en aquesta Espanya i ara amb un Govern socialista que pel que fa aquest tema no difereix en res alternatives de Govern de dreta o ultradreta. Un reglament aprovat que prioritza el castellà a les vies públiques catalanes.

Han substituit diversos senyals viaris en català per versions nomes en castellà a diverses autopistes i vies públiques. S’han detectat especialment a l’AP-7 i casos com Alacant per Alicante, Girona sud per Girona Sur, Àrea de Manteniment por Área de Mantenimiento, Centre de Conservació per Centro de Conservación per posar alguns exemples. De fet i concretament a la Vall d’ARAN denuncien que tota la nova senyalització es troba únicament en castellà. El Ministeri de Transports ha justificat els canvis apel·lant a la seguretat viària, amb la base d’un decret aprovat que modifica el que deia que totes les indicacions escrites figuraran en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autonoma. A la pràctica com deia la desaparició del català i la seva substitució pel castellà.

Res de nou. Com sempre he dit des de 1714 i el Decret de Nova Planta que prohibia l’us de la nostra llengua fins ara, l’objectiu de l’Estat no ha canviat. La imposició del castellà i la desaparició d’altres llengues com el català especialment. Veiem webs oficials de l’Estat on hi ha la versió en català i un altre idèntica en valencià per vergonya aliena. Veiem la campanya a València per eliminar qualsevol rastre de catalanitat. Els atacs a la immersió lingüística als centres educatius passant per sobre de qualsevol llei, la nul·la acció per la oficialitat a Europa i ara veiem com les carreteres canvien els seus retols i el català desapareix. Diuen per la seguretat viaria, no sabia que posar “Area de Mantenimento” donava més seguretat que “Àrea de Manteniment”, veure per creure.

Els nostres impostos ja veiem que es gasten en catalanofòbia pura i dura, i no al que haurien d’anar destinats realment. Alhora veiem com les nostres competències son ignorades un cop més i es demostra que son de fireta i que la nostra Autonomia i Estatut son simplement un relat que depèn dels capritxs del Govern de torn de Madrid i la nostra institució que ens governa simplement és una gestoria sense cap poder real.

La llengua unica.

En el partit de Champions League entre Benfica i R.Madrid a Lisboa i va haver un incident denunciat pel jugador Vinicius, sospitós habitual i que va dir que un jugador local li va dir “mono”, en un cas de racisme que la premsa afí al club blanc va airejar i unflar amb virulència.

De fet a les imatges i desprès de les provocacions del jugador de l’èquip blanc conegut per la seva falta d’esportivitat i la nul·litat dels seus valors al camp es veu un jugador amb la samarreta tapant la boca al seu costat, per tant no hi ha proves que això sigui tal com diuen, i simplement és la paraula d’un contra la de l’altre. El jugador del Benfica encara sense sanció ha estat de moment cautelarment sancionat amb no poder participar al partit de tornada, en una decisió difícil d’entendre i que un cop més altera les regles del joc i de pas afavoreix el de sempre un cop més.

Davant aquesta polèmica unflada mediaticament i dirigida per l’èquip blanc. Ja que sense proves no es pot acusar ningù de res i la diferent vara de medir sempre és decanta cap al mateix costat. De fet al darrer partit de lliga contra Osasuna, el jugador Rudiger, un altre sospitós habitual des de la banqueta i en un moment del joc on van empatar momentaniament es va burlar de la banqueta rival i del cabell pel-roig d’un jugador de l’èquip navarres i això no deixa de ser racisme, i ho es pel color de pell ho ha de ser pel color de pel. De fet si la cosa haguès estat a l’inrevès segur que seria motiu de portades i campanya mediatica contra el jugador.

Aquests fets tenen la seva importància relativa i malauradament veiem com hi ha un club que juga amb normes diferents i els seus jugadors amb menys valors com Vinicius o Rudiger per exemple tenen via lliure per fer el que vulguin sense perill de sanció i així aniriem trobant molts exemples de jugadors protegits i que amb un altre samarreta haguessin patit les conseqüències.

El més important és la banalització de la paraula racisme i l’us interessat que s’en fa. Ha passat de ser un menyspreu a algú o algun col·lectiu per caràcteristiques físiques, socials o culturals i que comporten desigualtat de drets i injusticia estructural a ser utilitzada per personatges sense valors com a coartada pels seus propis interessos i de manera victimista com seria el cas de Vinicius i la seva actitud sempre protegida.

La parodia del racisme.

Aquests dies ha pres protagonisme per les xarxes i en els mitjans el fenomen Therian, unes persones que senten que la seva identitat és un animal i en diferents parts del dia es comporten com a tal.

Entenc que el cervell humà és molt complex, i segurament trobariem casos de tot en la nostra espècie que ni ens imaginem, però el tractament dels mitjans i la presentació del mateix et porta a pensar en aquella frase “que ens esta passant?”. Tinc que confessar que no havia escoltat mai aquest terme i veient alguns vídeos amb persones caminant a quatre grapes amb caretes d’animal posades i cues incorporades, tot plegat fa entre riure i llàstima i pensant que hem fet malament per portar gent jove fins aquestes circùmstancies, o també la manipulació que certs sectors utilitzant les xarxes pretenen formar en grups pels seus propis interessos, cosa encara més perillosa.

De fet avui escoltava, i no se si te res a veure un altre fenomen amb gent passejant gossos que no existien i fent veure que els acompanyaven, recollien les seves merdes imaginaries i jugaven amb ells sense haver-hi ningú més que ells. Tot això reforça la teoria de la conspiració o de que el món no va per bon camí.

En aquest món que vivim quan esclaten fenomens així cal veure quin interes hi ha i sobretot que hi ha darrera. Si mirem molts videos que circulen per les xarxes segurament pensariem amb un friquisme delirant o en ganes de donar la nota en una vida gris o anonima amb la xarxa com a eina per sobresortir, però en les recents convocatòries presencials com Barcelona van acabar amb violència, vandalisme i sense cap d’aquestes suposades persones o animals. De fet circulen teories des de llatinoamerica que la visibilització del fenomen des de l’extrema dreta i els seus col·laboradors ho fan per generar un odi que es pot estendre a altres col·lectius com per exemple les persones trans.

Com sempre passa en aquest món i la relació amb una eina perillosa com les xarxes i la seva influència amb persones de poca edat i que es busca captar i dirigir sense miraments. Crec que es prou clar que una persona es una persona i un animal es un animal, però el cervell pot jugar males passades i encara més si alguns grups tenen interessos per aprofitar-los per les seves causes amb persones encara sense una personalitat madura.

El mal de les xarxes.

Ahir un català va guanyar una medalla d’or als Jocs Olímpics d’Hivern, es tracta d’Oriol Cardona, i més enllà de la fita, vam comprovar com la simbològia en forma de bandera que l’animaven van ser retirades per obra i gracia del COI.

Efectivament, l’organització va requisar senyeres i estelades de les graderies. De fet durant la retransmissió s’han pogut veure algunes fins que la seguretat ha requisat les banderes dient que no estaven permeses amparat en que el COI no permet cap mena de manifestació ni propaganda política, religiosa o racial en cap recinte olímpic. De fet consideren les banderes que no son dles països participants una propaganda política. El grup de Junts ja ha portat al Parlament de Catalunya una bateria de preguntes per demanar explicacions sobre l’assetjament a tota manifestació de catalanitat i identitat nacional i no permetre la llibertat d’expressió, com també demanar explicacions al COE.

Podem parlar de la injustícia d’aquests fets, però la veritat és que en el món si no ets un Estat no ets ningú i la teva visibilitat és mínima. De fet la creació de nous membres sempre son per diferents circumstàncies, però quan els ja existents no han pogut fer res més per impedir-ho. Els nostre Govern el 2017 va triar no ser un nou membre i per tant continua sent invisible en el mòn i per tant aquests escarafalls son un relat de cara a la galeria però sense credibilitat, dit això i concretament en els fets olímpics com veiem han posat en els seus Estatuts l’excusa per seguir aquesta política d’impedir visibilitzar qualsevol símbol que no sigui dels Estats oficials, potser haurien de saber que segons l’Estatut la bandera oficial de Catalunya és la senyera i per tant no es cap propaganda política ni religiosa, de fet qualsevol sìmbol nacional és podria considerar propaganda política. No estem parlant de símbols per exemple d’una organització terrorista o religiosa com Estat islàmic per exemple que representen la sang de moltes vícitimes innocents.

Fins hi tot així, qualsevol bandera o una gran majoria ha estat tacada de sang en el seu nom, per tant totalment injustificable aquest veto al símbol de la identitat d’unes persones i que sabem continuarà, perquè com deia el club dels Estats que es reparteix el pastís del món no vol nous actors a repartir, entre aquest club està Espanya i per descomptat el COE no farà res en el nostre favor, la llei és la llei i malauradament l’han fet els mateixos que han de protegir aquests interessos.

La invisibilitat.

Fa 5 anys i desprès de demanar durant molt de temps acabar amb els peatges d’algunes autopistes llargament amortitzades, el Govern de torn va donar llum verda a la mesura, cal dir una mesura popular però ineficaç.

Efectivament, la mesura populista ens ha portat a un augment considerable de la circulació en aquelles vies, sobretot camions que abans utilitzaven la carretera general i que han causat greus problemes a l’asfalt, greument deteriorat, apart dels col·lapses de vehicles i la reducció de la velocitat que ha suposat per circular pel que se suposava una via rapida com una autopista. Un seguit de problemes que tothom podia preveure i que tard o d’hora hauran de ser resolts.

La Comissió Europea ja fa anys que reclama l’Estat espanyol un sistema tarifari com funciona a molts Estats europeus per l’us de les vies, que coneixem per vinyeta i on l’usuari paga una quantitat en funció dels quilòmetres anuals per aquestes vies i que sembla el més just, una mena d’impost que nomes paga qui ho utilitza i entre ells una quantitat inferior o superior depenents del seu us. Evidentement qui no utilitza aquesta via no paga res i qui ho fa servir sí, aquests diners servirien pel manteniment de la via amb una trasparència que ara no tenim, ja que paga el mateix el que hi passa cada dia que aquell que circula per altres tipus de carreteres.

El problema com sempre, el vot, i la popularitat de les mesures. Fer campanya ara per la vinyeta no donarà rèdits electorals al Govern que ho apliqui, però equipararà la gestió amb la majoria d’Estats europeus i sobretot serà un sistema més just pel ciutadà que pagarà pel seu us i per la quantitat d’us que en faci. El problema en un Estat com Espanya serà la transparència que hauria de comportar aquest sistema, i en un país on la opacitat i el frau son la norma evidentment no interessa massa.

Crec que el sistema de peatges prolongat en el temps nomes serveix per enriquir grans empreses que ho gestionen però també per espoliar al ciutadà que veu com una via amortitzada segueix sent cobrada indefinidament sense grans resultats pel manteniment. Ara ja hem vist que passada l’euforia i el relat del primer moment tampoc seria un sistema equitatiu ja que l’Estat te uns límits per finançar tot i que sempre surt dels impostos dels ciutadans. Cal un sistema que es regeneri amb l’us que en faci la ciutadania i que repercuteixi en la mateixa.

Demagogia no i circular si.

El sector sanitari ha aixecat la veu contra la Consellera Pané i la seva vinculació dels fons públics pels CAP i la reducció de baixes mèdiques. Un nou desgavell irresponsable d’un Govern tant gris com el seu President.

Una mesura d’un Govern que no sap gestionar i que no sap on va. Vincular els dos conceptes descrits i per exemple no prescriure dies de baixa en excés en salut mental o lesions osteomusculars serà un incenctiu segons el pla. De fet el sector signant de la queixa apel·la que la baixa laboral és un dret del treballador i una eina segons criteris mèdics que per l’envelliment de la població han augmentat i per la precarietat laboral i riscos psicosocials. No es pot perdre la confiança de la població amb el servei sanitari i crear desigualtats per incentius en el pressupost. De fet veient l’entrevista del President Illa ahir amb zero autocritica, espolsant les responsabilitats i amb plena confiança amb el seu Govern per molt que reiteradament es demani la dimissió d’una consellera queda molt clar cap on camina aquest horitzó.

La grisor i la nefasta gestió d’un Govern que sense cap aspiració nacional i sempre esperant ordres de Madrid per no molestar, suposa un fracàs i una època fosca a Catalunya. Les diverses crisis que Catalunya pateix amb els trens, els docents, els metges i altres col·lectius no han estat ben gestionades, decisions equivocades, submissió de la institució i falses promeses han estat la recepta. De fet quan un Parlament sobirà demana la destitució d’un membre del Govern per majoria, aquest no pot mantenir-se en el seu càrrec, més que res per higiene democràtica.

Tampoc pot sortir un President desprès d’un mes d’absència i davant el caos fer zero autocritica i defensar una gestió nesfasta i el·ludir qualsevol responsabilitat com si la Generalitat fos un organisme d’un altre territori. Pel que fa la proposta sanitària costa de creure que no ès una broma de mal gust. La relació metge i pacient ha de ser basada en criteris professionals i res més, no pot ser que incentius pel mig puguin desvirtuar la gestió mèdica. Això no és una competició de qui dona més baixes o no i de quina durada. Estem parlant de la vida de les persones i de la seva salut i això no admet coaccions a pressupostos, ni incentius que interfereixin.

Una nova idea d’un Govern de color gris.

La proposta de VOX per la prohibició del burca i el nicab en espais públics ha generat controversia i és desmostra un cop més que el feminisme de butxaca i el bonisme sense fronteres no te res a veure amb els valors d’una societat occidental.

Junts ja ha dit que rebutja la proposta i presentarà la seva per prohibir tots els vels islàmics en els centres formatius i els vels integrals en tot l’espai públic i anuncien que mai votaran a favor de cap proposta de VOX per ser un partit anticatalà i antifeminista i en contra dels drets humans. La seva portaveu ja ha dit que ni burca ni VOX. Per contra Garriga per Vox ja ha deixat la porta oberta a votar la proposta si es igual que la seva. El PP ja ha dit que votarà a favor de la proposta.

La diferència entre burka i nicab, el primer ocupa tot el cos amb una reixa als ulls i el segon cobreix tot menys els ulls, la mesura no afecta el vel que nomes cobreix el pel o el coll i afectarà llocs privats amb projecció o un espai d’us públic. Ho presenten com un respecte a la dignitat de les persones i també a la seguretat ciutadana amb proposta de penes de presó per aquells que obliguin a utilitzar aquestes peces i multes coercitives.

Estic molt lluny ideologicament de VOX, però en aquest cas ho trobo una bona iniciativa, més igual qui la proposa, però a diferència del fals feminisme que algunes ens volen vendre o del fals progresisme que ho accepta tot, crec que els valors i sobretot la dignitat de les persones no es poden quedar en res. Quants cops hem vist pel carrer una parella musulmana amb l’home davant uns passos i darrera la dona tapada i mirant per aquella reixa o el forat deixat pels ulls i sembla que ho hagim d’acceptar, i no, no ha de ser així. Els valors no ens haurien de permetre tolerar això en nom de res, aquí l’home i la dona son iguals i ningú te dret a tractar com una posessió a l’altre. La religió no es cap motiu, ja que l’Estat es laic i l’ètica o els valors que ens hem donat estan per damunt de qualsevol creença que hauria de ser en l’àmbit privat i no pot intererir en la llibertat de les persones.

Una proposta que ja arriba tard, però que aviat hauria de ser una realitat i una manera d’afirmar les normes de convivència que ens hem donat i que tothom que s’incorpora hauria d’acceptar com no pot ser d’altra manera i més amb la denigració de la dona que suposa aquesta costum.

Els valors o els partits.

El Parlament va donar suport ahir a un SMI (Salari Mínim interprofessional) català, però al mateix temps va rebutjar demanar traspassar la competència per poder fer-lo possible, en un nou acte de cara a la galeria i de burla a la societat catalana.

Era una moció d’Esquerra que ha anat endavant amb el suport de Junts, Comuns i la CUP I L’ABSTENCIÓ DEL PSC i AC, i el vot contrari de VOX i Populars i que pretenia augmentar el salari mínim d’acord amb el cost de la vida catalana. Alhora han rebutjat la proposta de Junts i la CUP per traspassar la competència i que Catalunya tingui un de propi, es dia sobre uns 14OO euros mensuals i no els 1200 actuals.

Junts ho argumentava dient que la gent es pugui guanyar la vida treballant i que el deure dels polítics es garantir que l’esforç dels ciutadans es tradueixi en sous dignes i serveis públics de qualitat amb salaris adequats al cost de la vida.

Una nova farsa d’una institució inútil dins l’autonomia espanyola. Tots entenem que si el cost de la vida és més alt a Catalunya que posem per cas Extremadura, el sou mínim també hauria de ser diferent en un cas i un altre per no crear diferències entre territoris. Espanya ja sabem que això no ho farà mai, per ells és un tot igual independentment de totes les variables. La uniformitat és el seu model. Dit això aprovar la mesura estètica de cara a la galeria i rebutjar demanar-ne el traspàs per fer-ho possible fa riure per no plorar i denota les prioritats dels nostres partits, uns per directament negar-se a millorar les condicions dels seus votants PP i VOX, altres per fer el mateix amb dissimul, vendre un relat i no ser efectiu el PSC i la resta per fer debats i votacions sobre temes que saben mai es podran dur a terme dins Espanya, per tant un engany en tota regla per vendre també el seu relat que ja coneixem massa.

Un nou episodi d’aquest cinisme sense fronteres dels nostres partits preocupats pel relat i no pels seus votants. Uns perquè no som la seva prioritat i altres que ja saben la solució i que la van tindre a la mà el 2017, la van rebutjar i ara demanen engrunes que mai aconseguiran nomes de cara a la galeria, no se que es pitjor.

Parlem de la parodia del Parlament.

En aquest dia de forts vents llegeixo que Suïssa votarà limitar la població a 10 milions en un nou exercici d’aquesta democràcia direte i participativa que em te meravellat.

Un referèndum diuen impulsat per l’extrema dreta per trencar la lliure circulació i canvia l’economia del país. El 10 de juny és la data i en cas de guanyar el sí obligaria al Govern a aplicar mecanismes per complir la fita. Actualment aquest petit estat te 9,1 milions d’habitants i el text proposa que si arriben a 9,5 hauran de començar a limitar l’entrada de nous residents, i si s’arriba els 10 es denunciarà l’acord de lliure circulació amb la UE. Les grans multinacionals ja han mostrat el seu enuig ja que diuen depenen en bona part de ma d’obra procedent de la resta d’Europa.

El Partit SPV, impulsor de la iniciativa critica una explosió demogràfica que pressiona els lloguers, col·lapsa infraestructures i tensiona els serveis públics. El sistema permet amb 100 mil signatures en 18 mesos forçar un referèndum i enquestes ens deien que un 48% de la població estava a favor de la limitació.

Realment, els sistemes de la majoria d’Estats tancats a pany i forrellat i deixant la ciutadania en un calaix i sense opcions d’aixecar la veu amb resultats reals, tenen por a aquest sistema directe i transparent on vingui don vingui la proposta, la ciutadania te la darrera paraula amb el seu vot, i això fa molta por, quan hauria de ser el més responsable i normal. La societat d’un territori decidint sobre la qüestió que vulgui amb unes regles clares i obligant als seus representants, aquells que sempre obliden aquest tema a gestionar el resultat com no hauria de ser d’un altra manera.

En aquest cas i davant la onada migratòria evidentment el “vull acollir” sense pensar en les conseqüències es una irresponsabilitat de grans dimensions i sí cal regulació, no és qüestió de xenofòbia i no se quantes paraules més, es tracta de no col·lapsar un sistema que mantenim entre tots i que tenim tot el dret a protegir per nosaltres i les properes generacions. Tots els serveis públics tenen límits i aquests mai es poden acostar als mateixos si no volem patir els efectes i el col·lapse, per tant un referèndum sobre el tema per damunt d’interessos d’empreses multinacionals amb grans beneficis en part per la ma d’obra barata que tant els agrada hauria de passar a un segon pla i sobretot sigui quin sigui el resultat, la veu de la ciutadania amb el vot a la mà hauria de ser sagrada aquí i a tot arreu.

Democràcia real.

Des de fa més de 3 anys l’anomenat Cas Negreira es la idea recurrent i miserable del Madrid i tota la seva cort de periodistes i mitjans per tapar les seves vergonyes, justificar les derrotes i intentar esborrar etapes glorioses del Barça que ningú ha discutit mai.

A l’aparell de propaganda de Tv Madrid, premsa afí i periodistes del cercle del club hi ha una paraula “Negreira” que van utilitzant cada dos per tres per com deia tapar les errades pròpies i de pas intentar el desprestigi d’un club com el Barça amb tota la mala fe i intencionalitat. El que ells assimilen a pagar arbitres que van influir en els resultats, repetint un cop i un altra curiosament sense cap prova més enllà dels pagaments que evidentment existeixen però no per aquests fins.

Fa pocs dies Gerard Lopez, exentrenador del Barça B deia en una entrevista que va rebre informes superútils del fill de Negreira, i es referien a un simple assessorament tècnic per preparar els partits. De fet altres entrenadors passats van confessar no haver rebut aquests informes, però Ernesto Valverde va comentar que el seu actual èquip, Ath. Bilbao també utilitza informes d’aquest tipus. De fet reforcen aquesta idea sempre expressada pel club que existeixen els pagaments, que potser de cara al relat i com imatge no son la millor opció, però que de cap manera han servit per alterar cap resultat i de fet desprès de 3 anys no han pogut trobar cap acte motiu de delicte, ja que simplement no existeix. Les imatges dels partits de tota aquesta època son damunt la taula i evidentment no hi ha cap tracte de favor, curiosament al contrari que les de l’èquip més acusador on cada temporada trobariem autèntics robatoris esportius que de fet son la seva senyal d’identitat des del seu naixement i el seu apadrinament amb el Dictador Franco al capdavant i que han seguit fins els nostres dies.

Escàndols arbitrals, un rere l’altre que crec no passen en cap Estat normal més i que ara amb un altre tomb al seu cinisme insisteixen en un cas que no te cas i que de fet la justícia no ha trobat ja que simplement nomes viu en el relat tendenciós de Florentino Perez per tapar la seva mala gestió al capdavant del club i que ha vist com amb totes les estrelles milionaries en el seu èquip ha caigut davant jugadors de 18 anys procedents del mateix club i que porta a una humiliació històrica.

El Barça ha trencat ponts amb aquest club i mai més ha de ser al seu costat en cap iniciativa.

La caverna de Negreira.

Llegeixo avui un operatiu per desmuntar un assentament on malviuen un centenar de persones a la Zona Franca de Barcelona i on les condicions sanitàries creades ja eren un perill públic com es normal.

Barraques i tendes de campanya a un carrer d’aquest Polígon industrial, on segons serveis socials calia retirar la brossa acumulada i fer un tractament anti rates entre d’altres coses. La majoria dels habitants son immigrants sense papers i malauradament la situació no es nova i es va repetint en diversos indrets de Catalunya, recentment el cas de Badalona i molts d’altres que requereixen una actuació. Apart fa mesos que es generen problemes amb els veïns i treballadors de les naus de la zona afectada. Des de l’Ajuntament diuen que nomes es desmuntarà una zona de l’espai, la que fa més temps i on s’han detectat problemes de salubritat greus i no descarten que les persones afectades es traslladin a altres punts del poligon.

La presència de rossegadors ha accelerat aquesta actuació, i l’efecte crida habia multiplicat els residents amb els problemes de bruticia explicats i baralles registrades habitualment i denunciades pels veins que veuen l’actuació com un pedaç.

Realment es un exemple més per aquests defensors del Volem Acollir o el tots hi cabem i la seva falta d’humanitat. Precisament un dels seus arguments recurrents és la protecció d’aquestes persones i la seva ajuda per humanitat i criticant a tot aquell que gosi dir res contrari per molt qu ho argumenti. La Humanitat no és deixar entrar a tothom sense cap control i acabar vivint en aquestes condicions totalment inhumanes, fora de la societat precisament pels problemes que ocasionen tant per ells com per la resta. Ningú és mereix viure en aquestes condicions i per tant el problema rau en el descontrol i no aplicar un veto quan no son possible condicions i oportunitats dignes per les persones. La seva humanitat nomes és una excusa per blanquejar la realitat que no es pot obviar.

Les institucions alhora fan actuacions com aquesta per blanquejar el seu relat, però son inútils, ja que no son en global i tant sols un trasllat per amagar la realitat i traslladar-la a un altre lloc menys visible. Així tampoc és resolen els problemes. Per altra banda un respecte a la nostra ciutadania tampoc deu entrar dins la seva humanitat, ja que els treballadors del poligon o els veins propers no és mereixen aquesta situació que no han demanat en cap moment.

La humanitat desvirtuada.

Gabriel Rufian segueix insistint en un front comú d’esquerres a Espanya per aturar el que ell anomena feixisme. De fet el seu partit ja l’ha desautoritzat, però com el mateix tampoc recorda el seu principal objectiu com seria la independència catalana, tot plegat és una vergonya de grans dimensions.

Desprès dels resultats de l’Aragó on VOX ha experimentat una gran pujada i sumat amb els Populars formen una gran majoria amb un PSOE molt debilitat, el diputat a Madrid torna a insistir amb la seva idea de front d’esquerras per frenar l’auge de les dretes i creu que n’hi ha prou per estar 5 minuts al carrer i escoltar “Més cap i menys puresa”. Diu que que qui no vegi que cal fer una cosa o ho veu bé o ja li va bé i es pregunta de que servirà un Congrés amb 2,3 o 4 diputats si el ministre de l’interior serà Santiago Abascal que segurament et deixarà il·legalitzat.

De fet ja ha rebut respostes com la de EH Bildu que amb un molt bon criteri diu que ells nomes representen els Bascos i del seu partit que ha mostrat ser contrari amb aquest gran front però si ha expressat la seva preocupació pel feixisme i per la naturalitat i frescor dels seu representant.

Fa temps si es que ho ha estat mai, jo crec que no que Rufian va deixar de tenir com a prioritat Catalunya i particularment la independència, de fet com el seu partit. Aquest personatge que en ple procès va dir que estaria allà 18 mesos, no fa falta comentari, hem vist com la seva principal feina és ser crossa del PSOE del 155 sense res a canvi, implicat en una Espanya que res te a veure amb la resolució dels problemes de Catalunya, de fet Espanya és el principal problema com veiem aquests dies amb els trens. Com deia la seva dèria es la divisió ideològica de dreta a esquerres i concretament voldria una unitat de l’esquerra que com deia Bildu ja li ha contestat el que seria una obvietat un partit independentista es deu a la seva societat que representa i no a una ideològia concreta. De totes maneres els resultats d’Aragó son els que la gent ha volgut, és diu Democràcia i s’ha de respectar com sembla oblidar Rufian, potser la seva pregunta seria que ha fet la teorica Esquerra per ser abandonada pel vot de la gent i un aprofitat com ell que viu del tuit enginyós a les xarxes i que no representa a ningú que no sigui ell mateix es un gran exemple allunyant la gent i la seva confiança per un plat de llenties.

La burla del Rufian.

El Tribunal de Justicia de la Unió Europea ha anul·lat la suspensió en el seu dia de la immunitat com eurodiputats de Puigdemont,Comin i Ponsatí i desautoritza aixi a l’Eurocambra i les maniobres orquestrades pels ultres espanyols que podien ser tot menys imparcials.

Una decisió poc comú, però que revoca aquella decisió del 2021 a petició del Tribunal Suprem espanyol per poder jutjar-los a Espanya. De fet les garanties que ho han permès es no ser imparcial, cosa que el ponent de la suspensió no era, un eurodiputat bulgar que pertany al mateix grup de VOX, partit qu eva promoure el procés legal contra el President Puigdemont a Espanya i acusació popular en el judici dels dirigents independentistes. En el seu dia ja es va reclamar que la comissió estava viciada d’origen ja que no es pot suspendre la immunitat d’un diputat si la raó es perjudicar l’activitat política del diputat. Cal dir que aquest ponent va organitzar un acte amb la presència de VOX sobre el tema “Catalunya es Espanya” i per tant la imparcialitat era tacada per predidir la comissió sobre aquesta decisió que afectava als eurodiputats catalans.

De fet, això va provocar la detenció del President Puigdemont a Sardenya i que va acabar amb el seu alliberament, però que haguéè pogut comportar la seva extradició a Espanya per ser jutjat i sense la immunitat que li corresponia. A efectes pràctics evidentment ja no és pot fer marxa enrere ja que cap dels 3 son europarlamentaris ara, de fet Comin si, però per raons diferents i injustes no pot exercir el seu càrrec escollit pel vot dels ciutadans ja que hauria de passar per Espanya per la seva acreditació i evidentment no ho pot fer. Una decisió injusta ja que el vot de la gent hauria de ser primordial sobre qualsevol altre tema burocràtic per poder dir que es una democràcia plena.

Aquets fets demostren que la Justícia europea acaba desmuntant els fraus de la justícia espanyola i que quan travessa la frontera queda despullada i demostra que evidentment Espanya no és una democràcia normal. Això no garanteix res de cara a la immunitat però el mal també ja està fet, ja que Puigdemont com diputat del Parlament hauria de poder exercir com a tal per la mateixa raó que abans, el vot de la gent i no pot fer aquesta representació donada per la interpretació de la immunitat esbiaixada de l’Estat espanyol.

La justícia arriba tard, i molt cops ja no pot rectificar el que ha passat, ja no te remei, però com a mínim torna a deixar Espanya en ridícul i dona raons que abans eren negades.

Una nova victòria a la justícia europea.