Pols d'estels

L’any 2026 ja ha començat a caminar i és costum d’aquest bloc descriure els pròxims avanços en ciència, especialment en els camps de l’astronomia i astronàutica.

Increment dels viatges a la Lluna

Aquest any la Lluna serà una destinació preferent per a diverses agències espacials. Cap al mes de març s’enlairà finalment la segona prova del programa Artemis per tornar a posar humans sobre la Lluna. La missió de l’Artemis II serà circumnavegar la Lluna en un viatge de 10 dies. La tripulació estarà formada pels astronautes de la NASA Reid Wiseman, Victor Glover, i Christina Koch, juntament amb Jeremy Hansen de l’Agència Canadenca de l’Espai.

Xina està preparant-se per a enviar durant el mes d’agost la sonda lunar Chang’e-7 que hauria d’aterrar prop del pol sud lunar. La seua missió és cercar aigua i mesurar sismes lunars.

Llunes marcianes i més enllà

Malgrat l’interés per la Lluna, Mart no deixa de ser prioritari per a l’exploració espacial. Japó enviarà la Martian Moons eXploration (MMX) per explorar les diminutes llunes marcianes, Deimos i Fobos. Recollirà mostres dels satèl·lits i les retornarà a la Terra el 2031.

Però obtenir més coneixement més enllà del Sistema Solar també hi ha missions preparades. La nostra Agència Espacial Europea (ESA) llançarà a finals d’any la missió caçaplanetes PLATO. El propòsit és estudiar més de 200 000 estrelles brillants per identificar-hi planetes “bessons de la Terra”, dins de la zona d’habitabilitat del sistema planetari, és a dir, amb temperatures que permeten la formació d’aigua líquida. La nau s’enviarà al punt de Lagrange L2, un punt d’estabilitat gravitatòria situat a 1,5 milions de la Terra en direcció oposada al Sol.

La primera missió lunar índia Aditya-L1, llençada el 2023, i que ara està situada al punt de Lagrange L1, un punt d’estabilitat gravitatòria situat a 1,5 milions de la Terra en direcció al Sol continuarà observant l’atmosfera solar durant el present màxim solar.

Nous telescopis espacials

Mentrestant, el telescopi espacial Nancy Grace Roman de la NASA es llançarà a la tardor del 2026 o a la primavera del 2027. Estudiarà el cosmos a la recerca d’energia fosca i matèria fosca, alhora que perfeccionarà les seues habilitats d’imatges d’exoplanetes. Va ser un dels projectes cancel·lats en 2025 per l’administració Trump però encara es discuteix al Congrés del Estats units si ho serà finalment o no. Aquest telescopi va ser un regal de l’Oficina de Reconeixement Orbital  (NRO), una de les 16 agències d’espionatge dels EEUU i especialitzada en l’observació de la Terra. Els va fer arribar a la NASA el 2013, eren nous de trinca i no havien arribat mai a ser llançats a l’espai. Són similars al Telescopi Espacial Hubble però amb un camp d’observació més gran.

La Xina està a punt de llançar Xuntian, un telescopi espacial amb capacitat per acoblar-se amb l’estació espacial xinesa Tiangong, per a ser reparat o per manteniment.

Eclipsi de Sol del 12 d’agost 2026

I no ens oblidem de l’eclipsi de Sol del 12 d’agost observable en bona part de la península Ibèrica. Ja n’he parlat en algun article en aquest bloc.

Molta de la informació d’aquest article prové de:

Science in 2026: the events to watch for in the coming year, Miryam Naddaf, Nature, 18 desembre 2025.

Science Carries On. Here Are Our Top Topics for 2026, 16 desembre 2025.

Després d’uns dies de pluja forta comença finalment 2026, l’any de l’eclipsi. El cel nocturn deixa lluir els atributs, les veritables llums de Nadal: Orió, Taure, Auriga, els Bessons mentre Júpiter, planeta resplendent ens guaita des de l’horitzó oriental.

El cel de gener és sorprenent. Enguany, a més, adornat per les dues llumeneres Júpiter i Saturn.

Planetes

Al principi del mes els planetes interiors, Mercuri i Venus, continuen sent planetes matutins. Però aquest panorama canviarà al llarg del mes.

El 6 de gener Venus es trobarà en conjunció solar superior, alineat amb el Sol. El planeta passarà a només 0° 42´ de la direcció solar; al mateix temps, estarà al punt més distant de la Terra a 1,71 ua. Venus deixarà de ser un objecte matutí per a ser un vespertí. Però no el podrem veure encara ja que encara estarà massa prop del Sol durant aquest mes.

De manera similar el planeta Mercuri se situarà en conjunció solar superior el 21 de gener. Al mateix temps, estarà en el seu apogeu, punt més distant de la Terra, a 1,42 ua Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a tornar-se un vespertí. Però no el podrem veure encara ja que encara estarà massa prop del Sol durant aquest mes.

El 9 de gener Mart farà també el mateix i se situarà en conjunció solar. Mart passarà a 0° 56′ minuts d’arc del Sol, quasi al mateix temps estarà en apogeu, màxima separació amb la Terra, a 2,40 ua.

Els planetes gegants son ara els reis de la nit.

Júpiter ja ix per l’horitzó est just en fer-se de nit. De fet el 10 de gener Júpiter estarà en oposició. Júpiter, ben brillant al cel vespertí amb una magnitud -2,7) estarà situat al costat oposat al Sol, a 180º del Sol. Gener serà, per tant, un bon moment per a la seua observació la major part de la nit, en direcció de la constel·lació de Besson.  El dia anterior el planeta haurà passat pel perigeu a una distància de 4,23 ua de la Terra.

Júpiter brilla moltíssim al cel. Però si algú el vol trobar fàcilment, el 3 de gener la Lluna plena se situarà ben prop del planeta per ajudar a identificar-lo.

Saturn és encara visible mirant cap al sud-oest prop de l’horitzó a la posta de Sol. El capvespre del 23 de gener la Lluna se situarà prop per ajudar a identificar-lo.

Fenòmens d’interés: Superlluna i periheli

Donat que la Lluna arribarà al perigeu, el punt més pròxim a la Terra, el primer de gener a les 22:44 h a una distància geocèntrica (des del centre de la Terra) de només 360182 km i que unes 36 hores després la Lluna serà plena, la grandària angular de la Lluna serà relativament més gran, d’uns 33,0 minuts d’arc. Així es que es produirà una superlluna, una Lluna lleugerament més gran del normal, fenomen que darrerament s’ha fet molt popular.

Per una altra banda el 3 de gener a les 18:15 la Terra arribarà al periheli, el punt més pròxim al Sol i se situarà a només 0,9833 ua de la nostra estrella.

Pluja de meteors

Gener 03. Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Boier. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 són els responsables d’aquesta pluja, sent el millor moment des de les primeres hores del dia 3, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. La presència de la Lluna plena segurament disminuirà dràsticament el nombre de meteors.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.