Haikus

“Les autoritats felipistes han preferit la venjança a la magnenimitat. Una venjança produïda fredament, després d’haver guanyat una guerra, és molt pitjor que tot el que es pugui fer durant l’escalfor de la lluita […] A la porta de la Reial Audiència lluiria molt bé la frase: “La justícia és la forma de castigar que decidim els vencedors”. (A. Garcia Espuche: Després, p. 82)

A les ruïnes

jeu sepultat un poble.

Veu apagada.

1714

“Els barcelonins tenen ben clar que no serà possible tornar aviat a la normalitat. De  fet, sospiten que no hi haurà mai, de nou, cap normalitat. La situació posterior a la derrota és espantosa […] A més, s’ha comprovat el triomf d’un model absolutista de fer les coses. (A. Garcia Espuche: Després, pàg. 59)

Tombats els arbres,

advertits del desastre.

Estat de pànic.

“Aquells temps foren feliços, però la joia no pot durar fàcilment en el cas d’una nació, com Catalunya, emplaçada entre dos països poderosos.” (A. Garcia Espuche: Desprès, p. 39)

Bé apetible,

mossegada segura.

Mort impalpable.

“…la següent guerra obriria, com de costum, dues portes: la que condueix al patiment i a la mort, i la que permet la conjuntura per enriquir-se. Davant d’aquesta disjuntiva […] un home sensat no pot deixar-se endur per tendreses. Des que es van inventar la guerra i els beneficis que se’n deriven, molts homes de negoi han pensat que si no s’aprofitaven dels conflictes bèlics altres ho farien; i han entès que els bons pensaments no aturen les batalles, mentre que la passivitat carregada de moralitat afavoreix els competidors.” (Després, de l’autor Albert Garcia Espuche, pp. 26-27)

Esquivar bombes.

Mort enmig de ruïnes.

So de sirena. 

Juliol, 1714. ” Les bombes i bales llençades obre Barcelona han arribat aSen quaranta mil. No totes les cases han sofert el mateix càsting, però […] ni un sol habitatge ha quedat indemne.” (Després,  d’Albert Garcia Espuche, pàg. 15)

Lluites ferotges,

final del bombardeig.

De nou silenci.

“Després” no és una crònica sobre la derrota

Després de mesos de setge, bombes i dolor, el silenci que ho envolta tot és més colpidor que l’estrèpit de la guerra: la ciutat devastada, les cases buides, els rituals civils que, malgrat tot, malden per continuar, i les veus que encara defensen la dignitat en  derrota. Amb una prosa viva i detallada, els autors reconstrueixen la Barcelona posterior  a l’Onze de Setembre: una ciutat ferida però obstinada, on cada inventari notarial esdevé un acte de resistència i cada conversa domèstica, una reflexió sobre la memòria, la por, la fidelitat i la decència. Després no és només una novel·la sobre la derrota; és una obra sobre el que queda: les paraules, els objectes, els gestos i les vides.

Després  és la crònica íntima i rigorosa d’un món vençut que s’esforça per sobreviure amb dignitat entre la runa, la memòria i l’amenaça de la venjança.

(Presentació del llibre Després, d’Albert Garcia Espuche i Núria Rivero)

Vençut el poble

pugna per sobreviure.

Dignitat entre

amenaçar venjança,

memòria i runes.