Gàlim

Dijous ja és Cassoleta (amb majúscula). Com passa el temps! Va de braç. Pareix que siga l’altre dia quan pagava, com a penitència del pecat de sobredosi de colesterol al forn, una digestió laboriosa. I ja hi tornem a ser.

Més val perdre un bon amo que un mal costum, diu la saviesa popular. I no seré jo (sobretot en este afer) qui duga la contrària. Lliguem-nos els matxos que la cosa va de bo.

Enguany, de Cassoleta, només n’hi ha quatre dijous i el dimarts, vespra de Cendra. No passaran molts dies abans que marquem en el calendari la data joiosa.