De la carta Pujada al Mont Ventós de Petrarca:
“Quina falta de seny els mortals, que negligeixen la part més noble, es malbaraten a tort i a dret i es dispersen en la insignificança, buscant a fora el que poden trobar a dins.”
Els llocs de l’ànima per Albert Mestres
“L’auteur dramatique et Corte parlaient l’un à l’autre de leurs propres œuvres et oubliaient le monde.”
Irène Némirovsky a Suite française
Després del 1714, «les classes mitjanes i populars havien estat totalment foragitades del poder polític a Catalunya en nom de la Il·lustració i el reformisme. La imposició del model castellà havia dut a la corrupció generalitzada i a la desconfiança en unes autoritats locals borbòniques, que, evidentment, cercaven un retorn financer immediat a través de prebendes, fraus i males pràctiques diverses.
»Catalunya, una de les nacions més avançades també en l’àmbit municipal, havia entrat de ple en la foscor absolutista per culpa de la seva annexió forçada a Castella. Trigaríem dos segles a recuperar-nos-en, i només a mitges.»
Aleix Sarri a Ànima de república
“El feixisme sempre busca enemics, els construeix i després els humilia per legitimar la pròpia superioritat. La creació d’enemics interns és central en qualsevol ideologia autoritària: per justificar l’autoritat i la repressió cal identificar i humiliar grups o persones que es perceben com una amenaça.”
Eva Piquer a Difamació
Finalment he trobat l’estona per llegir, gairebé un any i mig després dels fets, la crònica rigorosa, i amb tot algú pot imaginar-se que ha estat novel·lada, d’aquells Tres dies d’agost, els del retorn del president Puigdemont a Barcelona per intentar complir, tal com li corresponia i s’hi havia compromès, amb el deure de representar els seus electors, i també, en tant que president legítim, el conjunt del país, en l’acte d’investidura del president de la Generalitat per part del quinzè Parlament de Catalunya. (més…)
De la carta Pujada al Mont Ventós de Petrarca:
“Vam deixar anar la roba i tot el que pogués ser una nosa, i animats ens vam limitar a enfilar tots sols l’ascensió. Però, com acostuma a passar, un esforç gran és seguit a continuació pel cansament; no gaire lluny, doncs, ens vam aturar en una roca.”
Els llocs de l’ànima per Albert Mestres
“Mon pauvre ami, dit-il en se détournant pour cacher ses larmes, ce n’est pas seulement la France qui meurt, c’est l’Esprit.”
Irène Némirovsky a Suite française
“El poder municipal havia estructurat tota una xarxa d’escoles públiques on s’ensenyava a llegir i escriure, eines necessàries per poder participar en el govern municipal. Perquè ens fem una idea, en el moment de la desfeta ja existien 181 municipis que gaudien d’un sistema d’escoles públiques. Algunes d’elles tan avançades com Mataró, que l’any 1557 ordenaven que el mestre fos obligat a ensenyar els nens més pobres «sense pagar aquells ninguna cosa».”
Aleix Sarri a Ànima de república
Doble activitat en record de Maria Teresa Bertran Rossell aquest divendres a Arenys de Mar. (més…)
“Fer arribar la cultura a la gent, sense abaratir-la però sense vestir-la d’inaccessible, és la raó de ser de la nostra feina.”
Eva Piquer a Difamació
Dijous 18 de desembre el programa “El gran tour” de Catalunya Música, que condueix Victòria Palma, va arrencar amb la lectura del poema “La clau”. El podeu recuperar aquí:
https://www.3cat.cat/3cat/joan-maragall-la-incomunicacio-del-periodista/audio/1265248/
