Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Parlant a la ràdio de 3I/Atlas

0
Una imatge profunda del cometa interestel·lar 3I/ATLAS capturada per l’espectrògraf multiobjecte Gemini (GMOS) a Gemini South al Cerro Pachón de Xile, una meitat de l’Observatori Internacional Gemini, finançat en part per la Fundació Nacional de Ciències dels Estats Units (NSF) i operat per NSF NOIRLab.

Anit vaig estar parlant amb Reis Juan, conductora del programa L’hora de la cultura a la ràdio d’À Punt sobre l’objecte interestel·lar 3I/Atlas que actualment està travessant a gran velocitat el Sistema Solar. Un cometa que ha causat gran expectació per vindre de fora del nostre sistema planetari després de viatjar milions d’anys per la Galàxia. Un cometa amb un nucli format per gels de distinta composició, com tots els cometes nostres, però amb algunes característiques una mica especials. Res de massa diferent per a un objecte que ha estat sotmés a temperatures extremes lluny de qualsevol estrella i atacat durant molt de temps pels raigs còsmics.

Però també hem parlat de conspiranoia al voltant de 3I/Atlas promogut a partir de les declaracions d’Avi Loeb, astrònom de la Universitat de Harvard, que propugna que l’objecte podria ser una nau espacial extraterrestre. A partir d’ací tot de teories estranyes omplen la xarxa, des de que ens volen atacar, que canviarà de rumb, que en vindran més. La veritat és més senzilla. És un cometa vell amb una òrbita hiperbòlica que prové d’una zona prop del centre galàctic.

Ah! I comente al final l’experiència que vaig tindre en parlar amb una persona que volia convèncer-me que realment la Terra és còncava.

Ací baix està l’enllaç

26.11.2025 | L’hora de la cultura: Cometa 3I/Atlas

Temporada 1 50 min.
Conversem amb Enric Marco, doctor en Física i tècnic superior d’Astronomia, per aclarir què hi ha de cert darrere de l’objecte 3I/ATLAS; i, Arturo Orrico, en “El Pretext” reflexiona sobre l’amistat com una de les formes d’amor més pures i duradores.

https://www.apuntmedia.es/programes/l-hora-de-la-cultura/complets/26-11-2025-l-hora-cultura_135_1831149.html

També es pot veure el clip.

Abordem un tema que ha despertat tot tipus d’especulacions: el meteorit I3 ATLAS. Davant la quantitat de rumors i informacions errònies que circulen, conversem amb Enric Marco, doctor en Física i tècnic superior d’Astronomia a la Universitat de València, responsable de l’Aula d’Astronomia i autor del blog Pols d’estels. Amb ell descobrim què se sap realment sobre este objecte interestel·lar, per què ha generat tanta curiositat i com la ciència intenta contrarestar els mites i les interpretacions fantasioses sobre la seua naturalesa i trajectòria.

https://www.apuntmedia.es/programes/l-hora-de-la-cultura/clips/26-11-2025-meteorit-i3-atlas-ciencia-ficcio_135_1831150.html

Catalunya es posa les piles respecte a l’eclipsi

0

Les vint localitats del Principat que el govern proposa per veure l’eclipsi total. Vilaweb, 13 novembre 2025.

El govern ha presentat el pla preliminar per gestionar l’eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026, un fenomen excepcional que no es veu d’ençà del 1905. L’executiu ha seleccionat vint-i-set emplaçaments segurs repartits en vint municipis del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i Ponent, que són les úniques zones del Principat d’on el Sol quedarà completament ocult.

Per preparar l’afluència prevista, la Generalitat activarà un dispositiu especial del PROCICAT per gestionar-hi la mobilitat, la seguretat, les emergències i els riscos associats —especialment el d’incendi forestal, molt elevat a mitjan agost. També impulsa una campanya sanitària per prevenir lesions oculars i alertar dels perills d’observar el Sol sense protecció homologada.

Els espais, que encara no s’han fet públics en detall, sumen més de 330.000 metres quadrats i poden acollir fins a 85.200 persones i 40.000 vehicles. Protecció Civil, Agents Rurals, Mossos d’Esquadra i el Servei Català de Trànsit ja han validat sobre el terreny els punts de visibilitat i els accessos.

Com s’han triat els municipis

El Departament de Recerca i Universitats ha fixat tres criteris científics per recomanar els municipis d’observació:

  • poblacions de més de 3.000 habitants per evitar massificacions;

  • una durada de la totalitat de 55 segons pel cap baix;

  • un mínim del 60% de superfície des d’on es pugui veure el Sol a les 20.30, minuts abans de pondre’s.

Les comprovacions s’han fet sobre el terreny entre els dies 11, 12 i 13 d’agost d’enguany, examinant possibles punts d’evacuació, vies principals, aparcaments provisionals i zones protegides que cal descartar. A les platges, especialment les de l’Ebre i el Tarragonès, s’hi desaconsella l’observació per evitar danys a la flora i la fauna.

Els municipis seleccionats

Els emplaçaments s’estenen per les comarques on la totalitat serà visible:

Tarragonès
Altafulla, Constantí, Salou, Tarragona i Torredembarra.

Baix Camp
Cambrils, Montbrió del Camp i Reus.

Baix Ebre
l’Aldea, l’Ametlla de Mar i Camarles.

Montsià
Alcanar, Amposta i Santa Bàrbara.

També s’ha seleccionat Lleida (Segrià), les Borges Blanques (Garrigues), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Gandesa (Terra Alta), Valls (Alt Camp) i el Vendrell (Baix Penedès). A més, hi ha cinc municipis on encara es treballa amb els ajuntaments per concretar els espais exactes, però que formaran part de la llista definitiva.

Dispositiu especial del Procicat

El dia de l’eclipsi, el centre neuràlgic del dispositiu serà el CECAT de Reus, des d’on es coordinaran Mossos d’Esquadra, Bombers, Agents Rurals, SEM, el Servei Català de Trànsit, els operadors ferroviaris i de telecomunicacions i els ajuntaments implicats. Es preveu una pressió important sobre la AP-7, que serà un dels corredors amb més volum de vehicles, especialment durant el capvespre.

Una oportunitat per reforçar la divulgació científica

La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha explicat que el govern prepara un programa d’activitats de divulgació arreu del territori, en col·laboració amb els ens locals i amb les escoles. “Volem que tot el país se senti partícip de l’esdeveniment, també els indrets on la totalitat no serà visible”, ha dit. La mateixa nit coincideix amb una de les millors jornades d’observació dels Perseids, la pluja de meteors coneguda com les Llàgrimes de Sant Llorenç. Montserrat ha subratllat la necessitat d’una campanya específica per a la protecció dels ulls, coordinada amb Salut, que advertirà contra remeis casolans i filtres que no siguin certificats.

Les vint localitats del Principat que el govern proposa per veure l’eclipsi total. Vilaweb, 13 novembre 2025.

Per altra banda la Comisión Interministerial para el Trío de Eclipses del Govern Central ja ha fet la segona reunió:

La segunda reunión de la Comisión Interministerial para el Trío de Eclipses incorpora a las CCAA para reforzar la coordinación entre administraciones

Preservar la nit, nou curs a Big History

0
Imatge generada per IA

El 14 i 15 de novembre tindrà lloc el curs-taller Preservar la nit: causes, efectes i solucions de la contaminació lumínica. Aquesta acció forma part del projecte Divulgació científica en i des del món rural: les rutes de la biodiversitat en Ares dels Oms, dirigit pel professor Joaquín Martín Cubas i que està cofinançat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (FCT-24-21467).

Aquest curs-taller té com a objectiu principal conscienciar sobre la pèrdua del cel nocturn, quin és l’efecte sobre els organismes i els ecosistemes, com podem mesurar i controlar la llum artificial, i com conscienciar la ciutadania i es complisquen les normatives de la seua regulació.

Ares dels Oms, la Serrania. 15 de novembre 2025. Enric Marco

 

El curs està coordinat per Enric Marco, tècnic de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València, i també participaran com a professorat de la institució Ángel Morales, catedràtic de Química Analítica, i Joaquin Baixeras, professor del Departament de Zoologia. També participaran Roger Mira, responsable de l’Àrea d’Astronomia del centre Big History, i Joan Manel Bullón Lahuerta, agent mediambiental i cap de Zona de la Generalitat Valenciana.

El dia 14 de novembre el curs s’impartirà mitjançant videoconferència, de 18.00 a 20.30 hores. El dissabte 15 de novembre les sessions seran presencials al Centre Big History d’Ares dels Oms, en torns de matí i vesprada.

Tallers en la Setmana de la Ciència de Gandia 2025

0

Des de la Universitat de València hem col·laborat amb 5 tallers per a estudiants de secundària i batxillerat que s’ha desenvolupat a les aules del Centre Internacional UV.

Dilluns 10 de novembre José Antonio Villena Gómez i Natalia Conejero Ortega del Museu UV d’Història Natural ens portaren el taller Tecnologia 3D aplicada a la identificació de minerals. Els minerals poden ser caracteritzats amb diferents propietats químiques, físiques i òptiques, encara que no sempre són senzilles d’obtindre o resulten ser determinatives en la identificació.

En l’activitat es proposava muntar de forma econòmica una balança hidroestàtica per estimar la densitat relativa o pes específic dels exemplars mineralògics, dada molt estable i precisa que, a més a més, pot ser corroborada amb la resta de propietats físiques com la duresa, el color de la ratlla o la brillantor del mineral. Calia muntar la balança i veure quants minerals es podien identificar en dues hores.

Dilluns 11 de novembre Ángel Morales Rubio i Gianni Gallello dels departament de Química Analítica i del de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga respectivament ens portaren el taller Arqueo-Química: desxifrant Matrix. Es tractava de conéixer per a què serveixen les anàlisis de Raigs-X i de l’Espectroradiòmetre a l’hora d’estudiar materials arqueològics (ceràmica, os, pedra, pintura, metalls, etc.).

De manera amena, es prepararan diferents mostres que es mesuraran explicant com funcionen els instruments emprats i com s’interpreten els resultats obtinguts. D’aquestes anàlisis se’n poden determinar moltes dades de les comunitats i civilitzacions del passat, les seues rutes comercials, l’origen dels seus edificis i eines, com vivien, s’alimentaven i morien.

El dimecres 12 de novembre Enric Marco del departament d’Astronomia i Astrofísica i Marcelino Álvarez i Paco Pavia de l’Agrupació Astronòmica de la Safor presentaren el taller Astronomia: Sol i eclipses, una activitat a l’aula per parlar del fenomen dels eclipsis solars fent referència al pròxim eclipsi total solar del 12 d’agost de 2026. Es van explicar les seues principals característiques i com observar-lo de manera segura. Després l’activitat es va complementar amb una observació del Sol amb diversos telescopis des de la terrassa de l’edifici.

El dijous 13 de novembre Sergi Maicas del departament de Microbiologia ens portà el taller Microbiologia a l’escola. L’objectiu del taller era avaluar la presència dels microorganismes al nostre cos i a l’entorn. El taller pràctic constava de tres activitats: 1) cerca de microorganismes en diferents parts del cos, especialment a les mans 2) detecció de la presència de microorganismes en la nostra roba o les nostres sabates 3) aïllament de microorganismes presents en l’aire així com en diferents superfícies i ubicacions de l’escola.

I finalment el divendres 14 de novembre personal del departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia ens presentaren el taller Com s’elaboren els medicaments? Els estudiants van conéixer què li passa al medicament a l’interior de l’organisme. Els donaren respostes a preguntes com ara “sap el medicament on ha d’anar?” I finalment elaboraren una forma farmacèutica (placebo) a petita escala, utilitzant material de laboratori i treballant de manera adequada.

Resiliència front a desastres en la Setmana de la Ciència de Gandia 2025

0

L’edició de la Setmana de la Ciència s’obrí el passat dia 10 de novembre amb la conferència ‘La ciència viatja entre el Japó i València per a prevenir desastres’, a càrrec de la investigadora i divulgadora de Tavernes de la Valldigna (la Safor) Carmen Grau Vila, de l‘Insitute for Sustainable Community and Risk Management de la Waseda University, al Japó.

Presentada per la directora del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, Carme Melo, la investigadora ens contà la seua experiència vital, com arribà al Japó. La tesi doctoral la dedicà a l’estudi de les comunitats humanes afectades pel tsunami del 2011 i com les dones principalment foren capaces d’afrontar el desastre en els seus pobles aïllats. A partir d’ací desenvolupà el que ha de ser la política de prevenció de desastres en les societats actuals a partir de la seua experiència al país nipó. La importància de la memòria col·lectiva o les actuacions individuals per previndre, protegir-se i fer més resilients els nostres territoris es troben entre algunes de les qüestions que va abordar.

Molt important va ser la seua interacció amb el públic per animar-los a pensar com protegir-se, a tindre preparada la motxilla d’emergència, o a conèixer al seu poble vies d’escapament o refugi front a riuades.

Amb la Sala d’actes de la Cada de Cultura de Gandia plena, el públic va quedar ben assabentats de com enfrontar el pròxim desastre. I les autoritats de l’ajuntament de Gandia presents també. A veure si a la pròxima es fa millor.

Per altra banda per la Setmana de la Ciència en Gandia de 2025 es completà amb l’exposició ‘Jeroni Munyós: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement’, que ens traslladà a les aportacions científiques de l’astrònom valencià i precursor de la ciència moderna. Es podrà visitar del 10 de novembre al 5 de desembre, al Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València.

Exposició Jeroni Munyós al Centre Internacional UV Gandia

Setmana de la Ciència de Gandia 2025

0

Del 10 al 15 de novembre Gandia es convertirà en punt de trobada de la curiositat, la innovació i el coneixement.

Gandia es prepara per a acollir una nova edició de la Setmana de la Ciència i la Tecnologia. Del 10 al 15 de novembre la població de la ciutat podrà descobrir la ciència de manera pràctica, divertida i propera a través de tota una sèrie de tallers i activitats adreçades tant al públic més jove com a la ciutadania en general.

Organitzada de manera conjunta per l’Ajuntament de Gandia -a través de l’URbalab-, el Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València i el Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals (CEIC) Alfons el Vell la Setmana de la Ciència en Gandia té com a objectiu principal acostar la ciència a persones de totes les edats, despertant l’interés pel coneixement científic i fomentant la participació ciutadana en qüestions diverses dins d’aquest camp.

La regidora delegada de Comerç, Empresa i Ocupació, Elena Moncho, la directora del Centre Internacional de Gandia de la UV, Carme Melo, el director del Campus de Gandia de la UPV, Vicenç Almenar, i Miguel Rodilla, com a representant del CEIC Alfons El Vell, han presentat aquest matí la programació per a l’edició d’enguany.  La regidora Elena Moncho ha destacat la Setmana de la Ciència com una oportunitat per a mostrar a Gandia “com a ciutat que aposta pel talent i la recerca, motor del progrés i la convivència”. Per la seua banda, Melo ha destacat aquest tipus d’iniciatives com a eina de divulgació dels conèixer, sabers i disciplines científiques sobre les quals es treballa a les universitats públiques valencianes, així com la seua capacitat per a arribar a generacions més joves. A més, aquestes iniciatives, possibiliten, en paraules de Vicenç Almenar, “el despertar de vocacions científiques entre els més joves”.

L’edició d’enguany s’obrirà el dia 10 de novembre, a les 19 hores, amb la conferència ‘La ciència viatja entre el Japó i València per a prevenir desastres’, a càrrec de la investigadora i divulgadora valenciana Carmen Grau Vila, del Insitute for Sustainable Community and Risk Management de la Waseda University, al Japó. Grau compartirà amb el públic de la Safor la seua experiència en la recerca en desastres al país nipó. La importància de la memòria col·lectiva o les actuacions individuals per previndre, protegir-se i fer més resilients els nostres territoris es troben entre algunes de les qüestions que abordarà. Serà a la sala d’actes de la Casa de Cultura de Gandia i estarà oberta a tots els públics.

La programació principal es compon d’un conjunt de tallers dirigits a estudiantat de la comarca d’escoles i instituts. Per la seua banda, el Campus de Gandia de la UPV oferirà tallers dirigits als estudiants de Primària, dedicats a l’estudi del cicle de l’aigua, el sòl i la seua energia, conscienciació al voltant de les tres “R” (redueix, reutilitza i recicla) o els cicles vitals. Igualment,  les activitats que acollirà UVGandia, s’enfocaran a l’alumnat d’ESO i Batxillerat, organitzades amb la col·laboració de la Unitat de Cultura Científica de la UV i l’Aula d’Astronomia. Els tallers abordaran temàtiques diverses que van des de la identificació de minerals, l’arqueoquímica, l’astronomia, la microbiologia o l’elaboració dels medicaments.

Els centres educatius i formatius interessats a participar en els tallers poden inscriure’s de manera gratuïta a través del següent enllaç.

Exposicions itinerants per a tots els públics

L’oferta de la Setmana de la Ciència i la Tecnologia en Gandia de 2025 es completa amb dues exposicions itinerants. La Universitat de València presenta la mostra ‘Jeroni Munyós: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement’, que ens traslladarà a les aportacions científiques de l’astrònom valencià i precursor de la ciència moderna del 10 de novembre al 5 de desembre, al Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València.

Completa la programació cultural i expositiva la mostra, ubicada al Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, ‘L’impacte del soroll als peixos. Paràmetres clau per al seu estudi’ que, a partir d’una investigació de l’impacte que causa la contaminació acústica en l’ecosistema marí,  aborda com el soroll humà altera la vida marina. Es podrà visitar fins al 28 de novembre.

De la noticia:

Gandia presenta la Setmana de la Ciència i la Tecnologia 2025, 4 novembre 2025.

El Sol marca l’hora al nou rellotge del campus de Burjassot-Paterna

0

Des de fa uns dies, el campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València compta amb un rellotge solar equatorial instal·lat al jardí que hi ha davant de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Aquest nou quadrant solar forma part del conjunt d’obres i activitats realitzades al llarg dels últims dos anys per a commemorar el 500é aniversari del naixement de Jeroni Munyós, matemàtic, astrònom i humanista renaixentista que va ser professor de la Universitat de València durant el segle XVI. A més, també serveix de recordatori dels 450 anys de l’observació a València de la supernova de 1572, que estudià Jeroni Munyós i sobre la qual escrigué el tractat Libro del nuevo cometa.

El nou rellotge solar és obra del quadranter d’Otos Joan Olivares, i ha estat realitzat als Tallers Agullent. Joan Olivares és autor d’una extensa col·lecció de rellotges solars distribuïts per tota la geografia valenciana.

El rellotge consta de dos elements principals:
– Un cilindre equatorial d’un metre de diàmetre, en el qual s’han perforat les xifres horàries.
– Un cilindre central de 158 mm de diàmetre, disposat perpendicularment i paral·lel a l’eix de rotació terrestre, sobre el qual es projecten les xifres horàries i es pot llegir tant l’hora com l’estació de l’any.

Acabat el muntatge del rellotge. De dreta a esquerra: Joan Olivares, Vicent de Tallers Agullent, Fernando Ballesteros, Susana Planelles, Enric Marco i Rosa Magraner

Per a la numeració de les hores s’ha utilitzat la base duodecimal, en què A correspon a les 10 h, B a les 11 h i 0 a les 12 h. Aquesta elecció respon, d’una banda, al desig de mantindre la simetria de les zones ocupades pels números i, de l’altra, a la voluntat d’introduir un cert grau de dificultat matemàtica en la lectura del rellotge, en un campus de ciències.

Com en tots els rellotges equatorials, a més de determinar l’hora solar, aquest també permet observar els moments d’entrada i eixida de les estacions mitjançant l’ombra que projecta el cilindre equatorial sobre el cilindre central.
Quan l’ombra cau sobre els símbols zodiacals Àries i Lliura, situats a la zona central, indica els equinoccis de primavera i de tardor.
Quan cau sobre Càncer, a la part inferior, assenyala el solstici d’estiu; i quan cau sobre Capricorn, a la part superior, indica el solstici d’hivern.

El dia 5 de novembre Jordi Albinyana va pintar el cilindre central per evitar reflexos i millorar la lectura de l’hora

Aquest rellotge també permet llegir l’hora amb la Lluna. La lectura aproximada es fa sumant o restant hores segons la fracció lunar visible al cel, en comparació amb les indicacions del rellotge.

El rellotge està construït en acer inoxidable, i les xifres i símbols han estat perforats amb làser.

Per millorar la lectura de les hores, uns dies després de la instal·lació es va pintar el cilindre central d’un blau fosc. Jordi Albinyana, artista de l’Olleria, va ser qui es va d’encarregar que tot fora perfecte.

A més, es tracta d’una eina didàctica molt útil per a explicar els fonaments de l’astronomia descriptiva, ja que permet comprendre de manera senzilla el moviment aparent del Sol, les estacions i els diferents sistemes horaris.

El nou rellotge marca les 12 del migdia solar del 5 de novembre de 2025

Aquest projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració del Servei de Cultura de la Universitat de València, la Unitat de Campus de Burjassot, la Facultat de Física i el Departament d’Astronomia i Astrofísica.

Totes les fotos són d’Enric Marco.

El cometa Lemmon continua al cel del capvespre

0
Cometa A6 (Lemmon) al cel de l’Observatori d’Aras de los Olmos. 25 d’octubre 2025. 21:12. Enric Marco

Els darrers dies hem estat seguint el moviment del cometa C/2025 A6 (Lemmon) en el cel del capvespre. No ha estat un seguiment continuat ja que els núvols no ens han deixat tranquils durant tota la setmana i només durant unes poques hores d’alguns dies ha estat possible l’observació.

Divendres 25 d’octubre vàrem estar amb els estudiants de Física per visitar el nostre Observatori Astronòmic d’Aras de los Olmos (la Serrania). La nit no era especialment bona. Més del 50% del cel estava cobert pels núvols i semblava que no veuríem res. Tanmateix cap a les 21 h el cel s’arrasà i poguérem gaudir del cel nocturn negre i de les constel·lacions. Ja m’havia oblidat de tractar de veure el cometa però una foto casual amb el mòbil sobre les cúpules me’l va presentar. Allí estava, damunt de la casa, sota la constel·lació de la Corona Boreal. Deixe constància en la foto primera del post.

Dilluns 27 d’octubre, des de Tavernes de la Valldigna, vaig tornar a veure el cometa, ara ja situat més cap a l’est, ja sota el triangle que forma el cap de la Serpent. És impressionant el que pot fer el telescopi Seestar per obtenir objectes dèbils i difícils com els cometes. En la imatge de 4 minuts que presente s’hi veu clarament  la coma de gas i pols que embolcalla el nucli de gels del cometa i el naixement de les dues cues del cometa, la groguenca i ampla cua de pols que reflecteix la llum del Sol i la cua iònica blavosa, llarga i fina que brilla per les transicions atòmiques dels gasos ionitzats. A llarga distància del nucli  les dues cues divergeixen mentre apunten en direcció contraria a la direcció solar. També s’hi poden veure les traces de dos o tres satèl·lits que passaren pel camp d’observació. La proliferació de satèl·lits és ja un problema per a l’observació del cel nocturn, tant en l’àmbit amateur com professional.

Cometa C/2025 A6 (Lemmon) observat el 27 d’octubre de 2025 a les 19:51. Tavernes de la Valldigna. Seestar. Enric Marco

El dia següent dimarts 28 d’octubre, durant una visita amb estudiants el vàrem tornar a observar des de l’Aula d’Astronomia. Tanmateix les condicions no eren òptimes ja que hi havia núvols baixos cap a l’oest, i la imatge no és tan impressionant.

C2025 A6 (Lemmon) observat des d’Aula d’Astronomia, Campus de Burjassot, 28 d’octubre 2025, 19:41. Seestar, Enric Marco

Sembla que hi ha un objecte difús a la part esquerra de la coma del cometa però en els catàlegs no he pogut trobar que és. Finalment com que el motiu principal de la visita era l’observació de la Lluna en quart creixent vos deixe la foto que en vaig fer també amb el Seestar.

Lluna en quart creixent. 28 d’octubre de 2025a les 21:00 h. Aula d’Astronomia UV. Seestar. Enric Marco

El cel de novembre de 2025

0
Terrassa de l’Aula d’Astronomia a la posta de Sol en un capvespre ventós. 20 d’octubre 2025. Enric Marco
El cel s’ha tornat hostil, ple de núvols, plou i tot en l’Horta Sud aquest 29 d’octubre. Tot recordant el desastre causat fa un any per la gota freda que enfonsà sota l’aigua les comarques de l’Horta, les Riberes, la plana d’Utiel-Requena i tantes altres. El cel no fa net, ple de núvols, que no ens deixa veure les estrelles. Sort que els cometes han vingut per alegrar-nos la nit i Saturn senyoreja pel sud en fer-se fosc fins que el rei dels planetes Júpiter ocupe el seu lloc ben prompte.

Novembre també és el mes de la gran i bonica pluja d’estels, els Leònids, que a mitjan de mes plouran pacíficament llums celestials. Esperem que els núvols traïdors ens deixen admirar-los.

Planetes

Els planetes Mercuri, Venus i Júpiter encara s’han de veure en la segona part de la nit.

Mercuri serà visible molt prop de l’horitzó oest només poc minuts després de la posta de Sol. Ben prompte s’anirà acostant a la direcció solar. El 20 de novembre el planeta s’alinearà amb el Sol situant-se en conjunció solar inferior. Mercuri passarà a 0° 32´ del Sol i deixarà de ser un objecte vespertí per a ser matutí. En aquest moment, Mercuri estarà en perigeu a 0,68 ua de la Terra. Durant unes poques setmanes caldrà buscar-lo a la matinada mirant cap a l’est abans de l’eixida del Sol.

Venus continua il·luminant el cel de la matinada. Mirant cap a l’est cap a les 7 del matí el podreu trobar entre les primeres llums de l’alba.

Mart es troba ara mateix quasi en direcció solar i, per tant, invisible per als observadors terrestres. El 30 de novembre Mart estarà en apogeu, a l’altra banda del Sol. Mart estarà en el punt més llunyà de la Terra a una distància de 2,42 ua.

Júpiter, finalment, començarà a veure’s abans de la mitjanit. Situat en la constel·lació dels Bessons sortirà per l’horitzó est cap les 23 h els primers dies de novembre mentre que a final de mes ja el podrem veure eixir a partir de les 21 h. La nit del 9 al 10 de novembre podrem observar una conjunció de la Lluna amb Júpiter. La Lluna passarà a 3° 56′ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Bessons. L’11 de novembre Júpiter entrarà en moviment retrògrad. Detindrà el seu moviment habitual cap a l’est i començarà a moure’s cap a l’oest.

Conjunció de Júpiter amb la Lluna. 9 de novembre 2025. 23:00 h. Stellarium

Saturn és ara mateix l’únic planeta visible després de la posta i durant les hores posteriors. El 2 de novembre la Lluna i Saturn estaran en conjunció. La Lluna passarà a 3° 39’ al nord de Saturn, amb la Lluna en direcció de la constel·lació de Peixos i Saturn en Aquari. La nit del 29 de novembre tornarà a estar en conjunció amb la Lluna. Aquesta passarà a 3° 45′ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

Conjunció de la Lluna i Saturn el 29 de novembre de 2025 a les 23:00 h. Stellarium

Fenòmens d’interés 

Donat que la Lluna serà plena el 5 de novembre a les 14:19 h a una distància geocèntrica (des del centre de la Terra) de 356 954 km i que només unes hores després a les 23:27 la Lluna arribarà al perigeu, el punt més pròxim a la Terra a només 356 806 km, la grandària angular de la Lluna serà relativament més gran, d’uns 33,5 minuts d’arc. Així es que es produirà una superlluna, una Lluna lleugerament més gran del normal, fenomen que darrerament s’ha fet molt popular.

Pluja de meteors

Novembre 12. Pluja de meteors Tàurids del Nord. Activitat del 20 d’octubre al 10 de desembre, amb el màxim el 12 de novembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Taure. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com l’asteroide 2004 TG10. Serà observable des de les primeres hores del dia 12, cap a la part est de l’esfera celeste.
Novembre 17. Pluja de meteors Leònids. Activitat del 06 al 30 de novembre, amb el màxim el 17 de novembre. La taxa màxima observable serà de 15 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Leo. El cos principal responsable de crear la pluja de Leònids ha sigut identificat com el cometa 55P/Tempel-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 17, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Novembre 05 14 19
Quart minvant Novembre 12 06 28
Lluna nova Novembre 20 07 48
Quart creixent Novembre 28 07 59

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.