Ulisses20

«Joan de la Panarra, fill de Finestrat, n’ha mort cent d’un colp i res no li ha passat.», el mestre Enric Valor, quin goig de llengua i quina lliçó d’humilitat…

Però Nati, dona, que no veus que aquest somriure tan teatral, i aqueixes dents tan blanques del cartell ja no són de llet ni de vaca, que no lliguen amb allò que mostres, tan agafat dels ditets que en un paperet no t’ho torques, xica… Pobre Enric Valor si alcés el cap, no n’entendria res, però res de res del que ensenyes contra la llengua dels valencians, contra el gran mestre veí teu, Nati: danza, concierto, teatro, conferencia, noviembre, diciembre, però que t’has begut l’enteniment?, o serà l’efecte de la clorofil·la de dents que uses per enllustrar que ens mires, ep, com si a Finestrat hom sigués ignorant o falangista de les llengües, potser que això sí que una mica sou allà, a sota de la gran muntanya, el Puigcampana, perquè tenir batlles contra la llengua, contra l’escola, contra el paisatge mateix, dona, s’ha de tenir barra i aqueixos dits més fins que el paper per sostenir una proclama antivalenciana i damunt dir-ne cultura, o agenda de cultura, amb aqueix odi contra nostre que lluïu tan a goig de beates o frares o similar a aquell dictador que prohibia les llengües, com vosaltres, el teu partit, Nati, què sabran els turistes, dona, si passes de supèrfol a batlle de rebot o de gol en pròpia que diuen els xiquets… Nati, filla, un curset de carles salvador no cal, però tenir tan a prop un dels més grans narradors de tots els temps, com és Valor, amb aqueixa llengua tan exquisida que ningú més sabia emprar, i voler imitar els inútils del teu partit corrupte fins els collons, ai, què vols, Natividad, si ara vindrà Nadal i ningú no et dirà com déu mana, sinó com si fores extremenya o espanyola, o extrema de la llengua colonial, la de la corrupció i els lladres, la de bandera que no renuncia a matar poetes o mestres o fins i tot els fills de Finestrat, Nati, xa, quin dilema. Si el de la Panarra tindria faena ara mateix, escardussant tots els teus de tan malparits i irresponsables, mentiders a cabassos, quin exemple que sou per als 229 morts de la gota freda, tu i el teu partit i tots els militants que us riuen la gràcia. Com de fàcil us ix ofegar-ne dos-cents i anar-vos-en de dinar i explicar-nos que el sol és redó com si encara ens mamarem el dit…

—«vint-i-cinc lladres en la plenitud de la maldat!», Nati, com a la rondalla del teu poble… ja saps com van acabar o encara no t’hi has posat a llegir-la?

«A rei mort, rei mort, va», a valència fóra una llàstima, l’és, que les corbelles no seguen caps tan inútils com ens governen. Mig ens governen, però ens atraquen completament. En realitat, ens desgovernen. Cada dia. Ens roben. Ens aixafen. Ens ofeguen. Però n’hi ha valencians que els trien, i l’ofec general és per nosaltres i per tants idiotes amb dret a vot. El sainet valencià s’ha convertit en opera bufa, en burla i insult permanent. Això del pp i de vox, que l’un i l’altre, tots dos partits són una cosa. Voler dir que vox colla el pp perquè aquests ens degollen la llengua, l’escola, les infrastructures , el camp o la cultura — tant se val què desfan—, és una metàfora falsa. Pp i vox són una sola cosa, un ideari d’herència falangista que només si destrueixen i avant. I perquè no porten escopeta, perquè aleshores caldria eixir al carrer d’amagat, fugint d’una violència contra els valencians que fa feredat. Aquests sí que fan malversació de diners públics, però com el grup terrorista dels jutges són de la mateixa caixa de sabates, poden fer i desfer, robar o xuplar, amenaçar-nos la democràcia amb aquell estil franquista sense vegronya. No els passarà res. Ni amb proves reals els passarà res. Franquistes i borbons, si han mamat tant de dins que ja ni s’amaguen, no els cal. I aquest fang que vivim, aquesta gota freda perenne, no se’n va de cap manera, ni fregant, ni tancant els ulls, ni res. Res de res. Vivim el fanguer, valencians, com si no tenírem memòria. L’època més fosca del segle XX?, que no ho recordem?, i encara aquesta d’ara, us penseu que la merda no sura tan densa i espessa? Els mateixos rucs que van desordenar aquell empastre del 29 d’octubre de l’any passat, els mateixos gossos amb els mateixos collars, a vore si distingiu els lladrucs d’aquests i dels altres. El ridícul també és nostre, si tenim aquests panerots a la generalitat. Així que a remar, com cada dia de la vida, sense falta.