Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Passaport

0
“Quina ironia arribar al camp de refugiats així, de forma voluntària, lleugera i amb els dos béns més importants: un passaport, que és l’únic que et vincula a una identitat cultural i et garanteix drets, i diners. Era una ironia perquè en aquell moment es va fer palès que aquells dos béns eren l’única cosa que em diferenciava dels habitants del camp de refugiats apàtrides.”
 
Ennatu Domingo a A un costat i l’altre del mirall
Publicat dins de Lectures i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Invisible

0

“Quan una persona és difamada, el públic ja no l’escolta com a persona legítima, sinó com algú tacat per la difamació, algú que ha deixat de ser una font creïble: les seves són paraules interessades. La víctima perd així la capacitat de defensar-se, d’expressar el patiment, de reclamar justícia o empatia. I el seu dolor acaba esdevenint invisible.”

Eva Piquer a Difamació
Publicat dins de Lectures i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Una voluntat traumàtica

0

“L’experiència traumàtica dels anys trenta ha influenciat la mirada a la nostra història, sempre més pendents dels errors que d’entendre que el problema de fons és que les elits d’una potència demogràfica i militarment superior, primer Castella i després Espanya, han tingut la voluntat perenne de dominar el nostre poble i la nostra terra.”

Aleix Sarri a Ànima de república

Publicat dins de Lectures i etiquetada amb , | Deixa un comentari

La transmissió de la memòria

0

“La confiança s’havia trencat. I no va ser un cas aïllat, tal com veurem amb el cas de Joan Granollacs, heroi desconegut de la nostra història. I l’experiència de Francesc Claris segur que devia ressonar en els relats familiars que portarien Pau Claris a optar per la separació de la monarquia hisànica. I és que la transmissió de la memòria és una gran arma contra els autoritaris. Construeix una nació i dona sentit col·lectiu i transcendent a les lluites d’avui.”

Aleix Sarri a Ànima de república

Titelles

0

“Tanmateix, no havien tingut en compte un factor, i és que Conomines, que havia estat implicat en el món polític durant dècades, sabia perfectament que una cosa era tenir un càrrec, i una altra de ben diferent tenir poder real. Mantenint la dignitat i rebutjant esdevenir un titella de Jacme Destorrent i el seu nebot, els havia trencat els plans i deixat en ridícul.”

Aleix Sarri a Ànima de república
Publicat dins de Lectures i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Dijous, 16 d’octubre, a El Pla B de Ràdio 4

0

El Pla B de Ràdio 4 d’aquest dijous, 17 d’octubre, amb Adrià Mercadé, Pau Parellada, Carlos Remacha i Guillem Sánchez, com sempre sota la mirada de Toni Marín, ha deambulat per l’hipotètic exèrcit de la Unió Europea, els suposats plans de pau del president Trump, la corrupció estructural de l’estat espanyol i el fracàs de l’operació BBVA contra el Sabadell. Sense pèls a la llengua.

(més…)

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Observança

0

Ferran II “tornaria el 1481 per presidir unes corts catalanes que van reafirmar el principi pactista amb una constitució, anomenada popularment «de l’observança», que promulgava que no seria considerada legal cap acció ni comunicació, ni del rei ni dels seus oficials, que anés contra les constitucions catalanes, i que l’observança (el compliment) de les lleis era el pilar fonamental del funcionament de l’estat català i del pactisme.”

Aleix Sarri a Ànima de república