Enemics



[1509] “I és que Catalunya va haver d’acostumar-se durant dos segles i mig a ser un regne sense rei, o més ben dit, un principat sense comte. Una anomalia difícil de gestionar i que va provocar múltiples conflictes.”
O sigui, com ara… oi?
Aleix Sarri a Ànima de república



“L’experiència traumàtica dels anys trenta ha influenciat la mirada a la nostra història, sempre més pendents dels errors que d’entendre que el problema de fons és que les elits d’una potència demogràfica i militarment superior, primer Castella i després Espanya, han tingut la voluntat perenne de dominar el nostre poble i la nostra terra.”
Aleix Sarri a Ànima de república



“La confiança s’havia trencat. I no va ser un cas aïllat, tal com veurem amb el cas de Joan Granollacs, heroi desconegut de la nostra història. I l’experiència de Francesc Claris segur que devia ressonar en els relats familiars que portarien Pau Claris a optar per la separació de la monarquia hisànica. I és que la transmissió de la memòria és una gran arma contra els autoritaris. Construeix una nació i dona sentit col·lectiu i transcendent a les lluites d’avui.”
Aleix Sarri a Ànima de república




“Per primera vegada els europeus d’extrema dreta venen el discurs que els blancs s’han convertit en ciutadans europeus de segona classe (tot i que aquest argument no té cap mena de base científica).”
Ennatu Domingo a A un costat i l’altre del mirall

El Pla B de Ràdio 4 d’aquest dijous, 17 d’octubre, amb Adrià Mercadé, Pau Parellada, Carlos Remacha i Guillem Sánchez, com sempre sota la mirada de Toni Marín, ha deambulat per l’hipotètic exèrcit de la Unió Europea, els suposats plans de pau del president Trump, la corrupció estructural de l’estat espanyol i el fracàs de l’operació BBVA contra el Sabadell. Sense pèls a la llengua.


Ferran II “tornaria el 1481 per presidir unes corts catalanes que van reafirmar el principi pactista amb una constitució, anomenada popularment «de l’observança», que promulgava que no seria considerada legal cap acció ni comunicació, ni del rei ni dels seus oficials, que anés contra les constitucions catalanes, i que l’observança (el compliment) de les lleis era el pilar fonamental del funcionament de l’estat català i del pactisme.”
Aleix Sarri a Ànima de república