Pols d'estels

En el cel de l’hemisferi nord podem admirar aquestes setmanes dos cometes a ull nu o millor amb prismàtics. El més brillant de tots dos és el C2025 A6 (Lemmon) descobert per l’astrònom Carson Fuls de la Universitat d’Arizona dins d’un programa de seguiment i cerca de cossos menors utilitzant el telescopi Lemmon. És un cometa de llarg període, amb una òrbita al voltant del Sol que triga 1350 anys en completar.

Com tots els cometes, passa la major part del temps en els confins del sistema solar, on tot és molt fosc i fred. Només quan el seu camí el porta en les proximitats dels planetes terrestres i del Sol, els gels de distinta composició comencen a escalfar-se i convertir-se en vapor, procés anomenat sublimació. Aquests gasos d’aigua, de diòxid de carboni, d’amoníac, nitrogen, etc, formarà la cabellera o coma, perdent pols i gasos en la seua llarga cua groguenca. En el cometa Lemmon aquesta cua està ben desenvolupada, ben ampla i escampada. També és ben visible la cua iònica de tons blavosos, amb els elements dissociats i amb càrrega, moltes vegades distorsionada pel vent solar. S’hi veu com una cua fina superposada a la cua de pols. Les dues cues es veuen separades en imatges que abasten un camp del cel molt més gran.

El cometa que té un període orbital d’entrada d’uns 1350 anys, passarà pel punt més pròxim al Sol, el periheli, el 8 de novembre de 2025, quan s’hi situarà a 0,53 ua (79 milions de km) de la nostra estrella. Aquest pas pel periheli el frenarà una mica i, així, reduirà el període orbital a uns 1150 anys. Va fer el seu màxim acostament a la Terra ahir el 21 d’octubre de 2025 i podia ser visible a ull nu a 42 graus del Sol després de la posta de sol només des de llocs foscos. Des de les ciutats és indispensable l’ús de prismàtics, càmera o telescopi.

Fent ús de la figura publicada per l’Observatori Astronòmic Nacional és fàcil trobar l’objecte. Per veure el cometa cal mirar cap a l’oest, pot després de la posta de Sol. Però la visió no durarà gaire ja que només serà visible durant una hora o hora i mitja fins que es ponga darrere l’horitzó. El cometa està actualment en la constel·lació de Bootes, o Bover, un poc més amunt de la brillant estrella Arcturus. El final de la cua de l’Òssa Major apunta a la zona on es troba el cometa.

Els cometes són molts ràpids i el C2025 A6 (Lemmon) no n’és una excepció. Seguint-lo cada nit veureu que va movent-se cap a l’est o cap a l’esquerra. Al final del mes d’octubre passarà entre les estrelles Korneforos, de la constel·lació d’Hèrcules i l’estrella Unukalhai de Serpens. Però serà més espectacular quan a mitjan novembre s’aproxime a Antares, l’estrella ull de la constel·lació de l’Escorpí.

Anit dimarts 21 vaig tractar de caçar el cometa des de Tavernes de la Valldigna. Dilluns ho vaig intentar des de l’Aula d’Astronomia del Campus de Burjassot (UV) però no va poder ser. Uns nuvolots impertinents ens taparen el cel del capvespre i no poguérem veure res.

A Tavernes va ser diferent. La posta de Sol acabava i la rojor del cel començava a baixar. A ull nu, no es veia res d’extraordinari però una foto amb el mòbil va captar una petita llum prop de l’estrella ρ Bootis, l’estrella situada a mitjan altura en la constel·lació.

Vaig estar fent fotografies amb el telescopi Seestar. La baixa altura del cometa i la proximitat de la muntanya va dificultar molt la presa d’imatges. El sistema d’adquisició i tractament d’imatges astronòmiques es basa en la recollida de moltes imatges individuals que després són sumades o apilades. Així es redueix el soroll electrònic del sensor i es poden eliminar les imatges fallades per núvols, satèl·lits, etc. En el cas del cometa C2025 A6 (Lemmon) es van recollir 18 imatges de 10 segons cadascuna que sumades donaven un temps d’integració de 3 minuts. Com ja he dit, el cometa es mou ràpidament en el cel del capvespre així que observar-lo més temps no te sentit ja que veuríem el nucli del cometa com una línia blanca a causa del desplaçament.

Una vegada acabat d’observar el cometa C2025 A6 (Lemmon) em vaig dedicar a cercar un segon cometa que ara senyoreja també pels cels de l’hemisferi nord. Es tracta del cometa C2025 R2 (SWAN). És un cometa de període llarg descobert l’11 de setembre de 2025 per Vladimir Bezugly a través d’imatges de SWAN, instrument del telescopi espacial solar SOHO, dedicat a estudiar la corona solar. El 20 d’octubre de 2025, el cometa tenia una magnitud aparent difusa de +6.0, observable només des de llocs foscs. És millor utilitzar binoculars de 50 mm. A l’hemisferi nord, ara es pot veure en la constel·lació de l’Àguila després de la posta de Sol. Mes informació en la web Cometografia de Pepe Chambó.

Jo vaig estar fotografiant-lo i vaig aconseguir un apilat de 4 minuts. No és tan espectacular con el cometa anterior però també s’ho val. S’hi pot intuir una lleugera cua a la part esquerra del nucli cometari.

Més informació a l’article Cómo ver el cometa Lemmon, ya distinguible a simple vista, de Josep M. Trigo Rodríguez en The Conversation. 18 d’octubre de 2025.

Sinopsi de Tiberi Cèsar

Núria Cadenes ha escrit la gran novel·la de l’emperador Tiberi, el relat d’un temps clau en una Roma grandiosa, brutal i tràgica. Aquesta és la història de Tiberi, fill de Lívia, successor d’August, segon emperador de Roma, despietat conqueridor de Pannònia i de Germània, home d’esperit torturat, enamorat, taciturn, cruel, culte. Aquesta és la història de la ciutat que va bastir el seu domini sobre mig món: lleis, marbre i rapinya. Núria Cadenes recrea fastuosament la Roma del segle primer i ens submergeix, potser com mai abans, en la vivència interior i més humana dels seus protagonistes  i, particularment, de les dones, que aquí prenen un relleu nou i merescut. Escrita amb una força verbal espectacular i hipnòtica, Tiberi Cèsar és una novel·la històrica i íntima, el relat d’un temps clau en una Roma grandiosa, brutal i tràgica com les persones que la van fer.

———————-

Sempre m’ha interessat la història romana. Des de la fundació de la ciutat de Roma per Ròmul i Rem el 753 aC fins a l’acabament de l’imperi romà d’Occident quan Ròmul Augústul fou deposat pel rei dels hèruls Odoacre l’any 476. Tanmateix la part central, la més coneguda, la del pas de la República a l’Imperi, i com la família Júlia-Clàudia arriba al poder i el manté, és la més interessant. Juli Cèsar, Marc Antoni, Cleòpatra, Octavi August, Tiberi, Gai Calígula fins a arribar a Claudi i Neró formen una saga familiar i política ben coneguda.

Tiberi, però, s’ha mantingut a l’ombra. Un heroi de guerra que lluità a Cantàbria, que fou conquistador de Pannònia (Àustria Oriental) i Germània i arriba al poder després de la mort de tots els successors prevists per Octavi, no havia tingut, fins ara una novel·la dedicada. El manteniment de l’Imperi instaurat pel seu pare adoptiu Octavi, abandonant finalment la inútil i costosa en vides i diners expansió en Germania més enllà del Rin, és la gran contribució de Tiberi a la Pax Romana.

El llibre de Núria Cadenes no és una biografia al ús del segon emperador romà, sinó una successió d’episodis curts de 2 o 3 pàgines de la vida romana en temps de Tiberi, en la que surten, com un film, escenes importants de la seua vida i dels personatges que l’envolten. Amb noms en llatí de capítols extrets de passatges de clàssics romans, la història va fluint de mica en mica explicant-nos els pensaments, els anhels, les pors de la gent que envoltaven l’emperador i del mateix Tiberi. Veurem moments de plaer, d’amor, de terror, de crueltat, de traïció, de poesia o fins i tot d’èxtasi front a la natura.

No és una lectura fàcil. L’autora ha tractat d’escriure a la manera romana, amb paraules d’origen romà o grec, amb frases llargues en les que de vegades juga al doble sentit o a l’equivoc, dir sense voler dir. Requereix, per tant, una lectura atenta i reposada per anar descobrint els amants secrets, les conspiracions, els amors perduts, les venjances cruels, els exilis perpetus als familiars o els suïcidis imposats.

Podem pensar l’ingent tasca de documentació que ha hagut de fer servir Núria Cadenes per explicar la història de Roma d’aquell temps, sense incloure cap paraula, fets, descripcions fora del seu temps. De fet, com explica a les entrevistes que podeu llegir a les referències, la novel·la li va costar més de 10 anys de pair.

Una lectura ben recomanable però que s’ha de llegir a poc a poc com les bones menges. Enhorabona Núria per la història de Tiberi.

Referències:

Tiberi Cèsar, marbre i horror, Núvol, Pol Torres, 10 novembre 2023.

Núria Cadenes: “Se m’ha omplert d’àligues, la novel·la”. El Temps, Àlex Milian, 25 desembre 2023.

Núria Cadenes ens presenta ‘Tiberi Cèsar’ en “A cau de lletra”. À Punt Mèdia. 15 novembre 2023.

El mes d’octubre comença amb un episodi de pluges intenses relacionades amb el ex-huracà Gabrielle que ens ha deixat dos dies ficats a casa. Els confinaments climàtics semblen cada vegada més freqüents i la cultura de la prevenció s’imposa en la societat.

El cel nocturn va canviant de mica en mica. Les constel·lacions estiuenques com Lira, l’Aguila i el Cigne van deixant el cel de la matinada mentre les hivernals comencen a guaitar per l’est. Els planetes Saturn i Mercuri seran visibles a partir del capvespre mentre que Venus i Júpiter encara son els reis de la matinada.

L’oratge de la tardor no és massa benigne per a l’observació astronòmica. Esperen que els núvols i les pluges no s’imposen en el cel d’octubre.

Planetes

El capvespre serà visitat per el esquiu planeta Mercuri que es deixarà veure durant l’última setmana d’octubre. El 23 d’octubre una lluna de dos dies se situarà en conjunció amb Mercuri. La Lluna estarà a 2° 15´ al sud de Mercuri, en direcció de la constel·lació de Libra. El fenomen serà difícil d’observar ja que es produirà amb llum de la posta i a només 5º d’alçada cap ales 19:30. El 29 d’octubre 29 cap les 18:30 podreu admirar durant 30 minuts Mercuri. Serà quan es trobe en la seua màxima elongació oriental, la seua major separació del Sol, en la seua aparició vespertina.

Saturn, per contra, prop de l’oposició que passà el 21 de setembre quan s’alineà amb la Terra i el Sol, serà visible durant tota la nit. El planeta està situat sobre la constel·lació de Peixos i ix per l’horitzó est poc després de la posta de Sol. El 6 d’octubre una Lluna quasi plena se situarà en conjunció amb el planeta. La Lluna estarà 3° 47’ al nord de Saturn. Bon moment per trobar el planeta dels anells al cel nocturn. Actualment l’anell es troben de manera perpendicular al pla del cel de manera que són pràcticament invisibles vists amb un petit telescopi. Saturn apareix com un cercle amb una línia recta sobre ell.

Els altres planetes Venus i Júpiter s’han de veure a la matinada, poc abans de l’alba.

Júpiter és el planeta que es troba més alt al cel a la matinada cap al sud-est. Ben brillant a la constel·lació del Bessons serà el rei de la nit. Cada vegada serà més fàcil veure’l abans de la mitjanit. A principi de mes guaitarà per l’horitzó est a partir de les 2 de la matinada. A final de mes es veurà a partir de les 00:00 h.. El 14 d’octubre a les 00:30 h es produirà una conjunció de la Lluna amb el planeta. La Lluna estarà 4° 16´ al nord de Júpiter.

Venus, molt prop de l’horitzó est, serà visible en direcció a l’est, a partir de les 6 de la matinada. Però de mica en mica el planeta s’anirà aproximant al Sol de manera que serà cada vegada més difícil veure’l en la lluïssor solar. La matinada del 20 d’octubre es produirà una conjunció de la Lluna i el planeta. La Lluna estarà 3° 41´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Virgo.

Fets notables

Ceres en oposició el 2 d’octubre. Ceres es troba alineat amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 1,96 ua. Aconseguirà una magnitud màxima 7.6, en direcció de la constel·lació de Cetus.

Acostament de la Lluna i M 45 el 10 d’octubre a les 07:43. La Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 0° 54’, en direcció de la constel·lació de Taure.

Aproximació de la Lluna i l’estrella Antares el 25 d’octubre 25 a les 2:48. La Lluna estarà realitzant un acostament a l’estrella Antares (α Sco), passant a uns minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de l’Escorpí.

Canvi a l’horari d’hivern la matinada del diumenge del 26 d’octubre 26. . El rellotge s’endarrereix una hora. Així doncs, a les 03.00 hores seran les 02.00 hores.

Pluja de meteors

Pluja de meteors Tàurides del Sud. Activitat del 10 de setembre al 20 de novembre, amb el màxim el 10 d’octubre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Cetus. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. El millor moment per a observar-la, encara que amb Lluna brillant, serà al vespre del 10 d’octubre, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Pluja de meteors Oriònids. Activitat entre el 02 d’octubre i el 7 de novembre, amb un màxim el 21 d’octubre. La taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Orió. Els enderrocs deixats pel cometa 1P/Halley indueixen aquesta pluja i el millor moment per a gaudir-les, serà durant la matinada del 21 d’octubre.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.