Shanghai o Xangai: els filòlegs desorienten i desanimen la població
Jo era dels que escrivia Xangai, quan parlava de la ciutat xinesa, fins que l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va establir que calia escriure-ho així: Shanghai.
Quina no ha estat la meva sorpresa quan he comprovat que a Vilaweb ho escriuen (avui mateix i reiteradament, vull dir que no és cap error) així: Xangai. De ben segur, seguint el criteri que els marca el seu lingüista de capçalera.
Valgui aquest com un exemple de molts que hi ha. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) estableix un criteri i els lingüistes de diferents mitjans marquen el seu. Certament, està sent molt discutida la línia de l’IEC pels entesos en la matèria, és a dir, els filòlegs. I per tant, entenc que se’ls planti cara. Però alhora s’està produint un esmicolament de l’autoritat acadèmica, cosa que no és gens bona.
El problema és que als profans, a la població en general que maldem per escriure bé el català, ens calen criteris sòlids, compartits, necessitem seguretat en la llengua. I la situació actual és d’autèntic desgavell. Sí, sento dir-ho, però els filòlegs ens desorienten i desanimen. Perquè n’hi ha per engegar-los a pastar fang! O pitjor, a vegades, arribes a pensar que potser, amb alguna altra llengua, no passaria o no passaria tant.
PS -1: Per cert, el mateix IEC cau en contradicció quan, al seu Nomenclàtor, tot il·lustrant el terme Shanghai, reprodueix un mapa on hi posa Xangai. És que n’hi ha per llogar-hi cadires!
PS-2: I a vegades el criteri assumit pels mitjans és polític, gens rigorós, com ara el fet que Vilaweb anomeni en castellà el rei d’Espanya, quan els noms dels reis (i el del Papa) cal escriure’ls en català (diem Lleó XIV, per exemple). Ser independentista no ha de passar per masegar la llengua: un respecte, si us plau!