Pols d'estels

La contaminació lumínica és pot definir com l’alteració de la foscor natural del medi nocturn a causa de les fonts artificials de llum. La causa, per tant, són els llums artificials, que de dia són molt útils, però per la nit són un agent contaminant. La llum no natural sempre contamina i, per això, cal fer-ne un ús adequat. Il·luminar quan, on i quant siga estrictament necessari. Cal posar límits tal com posem límits als gasos que emeten els cotxes amb motor de combustió. Una avaluació ambiental de la llum que vols posar sempre seria convenient.

Exemples d’enllumenats abusius:

• Llums dels carrers que il·luminen façanes. Aquesta afecció sobre la intimitat s’anomena intrusió lumínica i té com a conseqüència problemes d’insomni. No et deixa dormir bé.
• Llums a la platja. L’arena i la làmina d’aigua són zones naturals i s’han de protegir. És necessari il·luminar-les? I més ara que la tortuga Caretta caretta torna a pondre ous a les nostres platges només si són fosques.
• Aparcaments buits enllumenats tota la nit. Quin sentit té? Molt millor si s’utilitza un sensor de moviment.
• Monuments il·luminats tota la nit sense públic.
• Llums de seguretat excessives per damunt de la normativa (<= 50 lux).
• Zones urbanitzables sense  edificar.
• Poliesportius que il·luminen tot el barri o el poble.
• Projectors de llum al cel. Totalment prohibits per la llei de seguretat aèria però que veiem contínuament a moltes de les festes o festivals estiuencs.

Un altre aspecte a tindre en compte és el color de la llum. Els LED de llum blanca són els més contaminants ja que la dispersió a l’atmosfera és major ja que contenen molta llum blava. Sempre serà millor utilitzar llum LED càlida (sense massa blau) i molt millor encara si la temperatura de color és menor o igual a 2200 K.

La possibilitat d’observació de la Via Làctia és un indicador de l’excel·lència del cel nocturn. Segons el The new world atlas of artificial night sky brightness, estudi publicat el 2016, el 60% dels europeus i quasi el 80% dels nord-americans no podem veure la banda brillant de la nostra galàxia, la Via Làctia, a causa dels efectes de la il·luminació artificial nocturna i que un 83% de la població mundial, i més del 99% de les persones als Estats Units i Europa, viuen sota cels amb algun grau més o menys elevat de contaminació lumínica. Ara, nou anys més tard, la situació és molt pitjor ja que la brillantor artificial del cel augmenta entre un 2 i un 10% cada any, segons alguns estudis.

La legislació estatal és escassa i és compleix poc, llevat d’alguns indrets com Canàries, Andalusia o Catalunya on tenen legislació pròpia i la fan complir. La Llei de restauració de la Natura de la Unió Europea inclou la contaminació lumínica com un estressor de la natura i s’està treballant per millorar el medi ambient en aquest àmbit.

Tanmateix la Llei de l’atmosfera del 2007 ja indicava que les administracions públiques havien de reduir la contaminació lumínica. Doncs encara no s’han assabentats d’aquesta obligació.

El passat divendres 15 d’agost, Mare de Déu d’agost, vingué un equip de la televisió valenciana À Punt amb la periodista Susa Calafat per parlar del problema. El diumenge 17 d’agost, en els noticies del migdia va eixir l’entrevista que em férem. Ací l’enllaç:

Apagar llums per veure el cel, 17.08.2025 | Informatiu migdia. À Punt NTC. (entre 31:23 i 33:17)

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/video-17-08-2025-informatiu-migdia_134_1809532.html

Durant els primers dies d’agost hem continuat la nostra ruta estival pels parcs naturals valencians per conscienciar els visitants i l’administració de la necessitat de protegir el cel nocturn de les zones naturals dels efectes nocius de la contaminació lumínica.

Així que la vesprada del 2 d’agost de 2025 arribarem a Coratxà, el cor del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, per fer una xarrada de conscienciació a un grup de visitants, observar els astres amb un telescopi i recórrer les constel·lacions amb les històries mitològiques dels antics grecs.

Com sempre ens allotjarem en l’Hostatgeria Sant Jaume de Coratxà, poble que just celebrava un sopar popular. Tanmateix la festa no afectà les nostres activitats posteriors ja que la xarrada s’havia de celebrar a l’església de Sant Jaume, situada sobre un promontori a uns 200 metres del nucli urbà. Es tracta d’un temple d’estil Reconquesta, la construcció del qual està datada entre el 1240 i el 1260.

Abans de la xarrada programada a les 21 h, poguérem observar la bellesa de la posta de Sol que ens demostrà que l’explanada en pendent davant de l’església pot ser un bon lloc d’observació de l’eclipsi total de Sol de l’any que ve.

Aquesta vegada, a la xarrada n’eren pocs ja que alguns dels visitants apuntats a l’activitat ja l’havien sentida la setmana passada a Penyagolosa però, així i tot, volien participar en l’observació. Sembla que ja tenim un grup de fans!

L’església de Sant Jaume és un indret magnific per fer xarrades, menut, recollit i sense gran finestres que enlluernen la pantalla de projecció. Marivi, la tècnica del Parc, ens presentà, i recordà que ja fa anys que venim cada estiu al Parc (des del 2014) i que, per tant, som ja una de les activitats clàssiques de l’estiu del Parc.

Durant la xarrada recordàrem que la llum artificial nocturna és un contaminant ambiental al que hem de tractar com als altres contaminants. Cal posar-los límits i tractar-los amb cura. Utilitzar la llum artificial durant la nit just on, quan i quant de temps siga necessària. Tanmateix en la vida diària ens trobem amb aberracions lumíniques com ara poliesportius que enllumenen tot el barri, projectors al cel en totes les festes, enllumenat vial que impacta en les façanes dels habitatges (intrusió lumínica), llums sobre les platges i la làmina d’aigua, aparcaments buits enllumenats tota la nit o llums de seguretat excessives.

La contaminació lumínica afecta a la vida silvestre i a la salut humana. Com a exemples dels problemes que comporta la llum artificial nocturna, podríem destacar en aquests moments:

En un article publicat fa poc s’ha demostrat que les fulles dels arbre ixen abans i cauen més tard en els nuclis urbans que en les zones rurals. Això pot tindre conseqüències sobre la pol·linització i sobre la resistència contra les gelades primerenques. A més a més els insectes voladors, que s’orienten a la nit per la diferència de la dèbil lluminositat de la Lluna i les estrelles amb la foscor del terra i la vegetació, són capturats per les lluminàries que troben en el seu camí i moren envoltant-les fins l’esgotament.

La salut humana se’n ressent per la intromissió dels llums dels carrers, l’anomenada intrusió lumínica, que pot provocar diverses patologies com insomni, estrés, depressió, i en casos extrems augment d’alguns tipus de càncer.

També parlarem de l’etern mite que associa seguretat i llum. Els experts de la seguretat són els criminòlegs i són ells els que propugnen que la seguretat està més associada a la visibilitat: veure i ser vist. Veure qui tens al teu voltant i ser vist pels altres és un dels principals principis de la seguretat personal. Així que omplir una ciutat de llums blancs ultrapotents no soluciona els problemes delinqüencials. Només hem de veure que ha passat amb les autoritats de la ciutat britànica de Leeds que canviaren l’antiga il·luminació de llum de sodi (groga) per 80000 LED blancs amb la pretensió de reduir la delinqüència un 20%. Deu anys després aquesta realment ha baixat un 3% +/- 5%, és a dir s’ha quedat com estava. Que no ens venguen solucions fàcils als problemes sense estar avalades pels experts.

Després de la xarrada i amb el telescopi muntat, ens dedicàrem a veure el quart creixent de la Lluna, la nebulosa anular de la Lira, el doble cúmul de Perseu, la doble estrella d’Albireo, etc. mentre jo contava històries mitològiques dels disbarats del déu Zeus amb les dones mortals i immortals. Durant aquests activitats la rabosa Lucy es passejà sense vergonya ni por entre els visitants, per a goig sobretot dels xiquets presents.

Llàstima que aquesta vegada  el cel nocturn de Coratxà no ens acompanyà com calia. Cap a mitjanit els núvols que s’havien mantingut més o menys estables cap al sud, acabaren invadint tot el cel. Gràcies a Marivi, tècnica del Parc i a Carles Martínez de la Hostatgeria Sant Jaume. per ser tan amables amb nosaltres.

El concert programa pel festival Sete Sois Sete Luas anit a la plaça de les Palmeretes de la platja de la Goleta va ser un èxit total. La cantat portuguesa Cristina Clara i els seus acompanyants van omplir els cors del nombrós públic assistent de música de fado i de les seues variants amb lletres potents i reivindicatives.

Cristina Clara va néixer al Minho, al nord de Portugal, i es va formar com a infermera a Porto abans de traslladar-se a Lisboa el 2005. Entre l’hospital i el fado va descobrir la seua vocació artística, que es va iniciar durant un curs de teatre i veu, quan va interpretar una jove fadista en l’obra “O Canto da Rosa”. El reconeixement immediat va arribar quan el fadista Marco Rodrigues la va convidar a cantar al mític Café Luso, al cor del Barrio Alto.

Des de llavors, Cristina Clara ha construït una trajectòria marcada per la seua capacitat de fusionar el fado amb altres expressions musicals de llengua portuguesa com el choro brasiler i la morna de Cap Verd. El seu primer disc, “Lua Adversa” (2021), és un projecte singular que teixeix històries transformades en fados i chorinhos, amb un enfocament contemporani, acompanyat de composicions originals i arranjaments creatius.

Cristina ha portat “Lua Adversa” a nombrosos escenaris emblemàtics: el Festival NOS Alive (Fado Café), el CCB dins del cicle Há Fado no Cais, el Teatro da Trindade, i també fora de Portugal, a l’Atlantic Music Expo de Cap Verd, la Casa de Portugal a São Paulo (Brasil), el Centre Culturel des Arts Pluriels al Luxemburg, i el Festival Internacional dels Açores. A més, va participar com a autora convidada al Festival RTP da Canção 2024 (la selecció portuguesa per a Eurovisió) amb la cançó Primavera, música de Jon Luz i lletra seua. També va ser seleccionada per a una showcase oficial a WOMEX 2024 i nominada per l’entitat Upbeat al Best New Talent Award 2025.

La seua trajectòria artística destaca per la combinació de sensibilitat poètica, arrels i modernitat; per la seua llarga carrera en el món de la salut i per la curiositat musical que la porta a unitats creatives plenes de diàleg cultural. Cristina Clara és, per tant, una veu emergent i versàtil que crida l’atenció per la seua autenticitat i empatia artística.

I anit la teníem al davant d’un públic expectant, acompanyada de dos músics extraordinaris, la flautista italiana Barbara Piterno i el guitarrista brasiler Pedro Loch que ens mostrarien al llarg de l’espectacle les seues immenses qualitats musicals.

Cristina Clara, que saludà en valencià encara que després continuà en castellà la presentació de les cançons, ens anà desgranant les característiques de cada tipus de fado, les seues variants de Cap Verd i les històries reals rere cada cançó. Conscient del paper de les dones en la transmissió oral de la tradició ens cantà cançons d’amor, cançons alegres però també cançons més nostàlgiques: de migració com és de difícil emigrar del teu país i tractar de compartir la teua identitat amb la identitat del lloc que t’acull.

L’emoció va ser màxima quan Cristina Clara cantà dues cançons de bressol que dedicà a tots els nens de Palestina, perquè els xiquets puguen somniar i tornar a casa sense por. El públic valldignenc aplaudí pel record de les víctimes de Gaza.

En un moment de l’espectacle Cristina donà pas a la flautista Barbara Piterno, qui ens demostrà amb un meravellós solo un gran domini de la tècnica musical i una expressivitat extraordinària que deixà meravellats els assistents.

Un record per a les dones que feien el pa va ser la cançó La molinheira, que va interpretar amb sons rítmics i colps sobre una taula a la manera de pastar el pa.

L’eixida per la mar de la Lluna minvant va ser aprofitada per cantar Lua, una cançó d’amor a distància amb la Lluna d’intermediària.

Quis morar dentro da lua
Andar por ela escondida
Brilhar sob a tua rua
Era cheia minha vida
Era nova vida minha

Volia viure dins de la lluna
Caminar-hi amagat
Brillar sota el teu carrer
La meva vida era plena
Era la meua nova vida

Una cançó del Minho, d’on és Cristina, va tancar l’acte que fou ovacionat pel públic que reclamà un bis. Una gran nit amb artistes extraordinaris. Un altre èxit del Festival 7Sois 7Lúas.

Després de l’espectacle tinguérem la sort de poder parlar amb Cristina Clara. Moltes gràcies per l’espectacle i per l’afecte i proximitat que demostrares.

A partir de la notícia a la Cotorra de la Vall. 14 d’agost 2025.

De l’article:

“Poden venir un milió de persones”: pobles sencers llogats i preus pels núvols un any abans del gran eclipsi. VilaWeb 12 agost 2025.

Alba Tebar Gutiérrez

El 12 d’agost de 2026, d’ací a exactament un any, els Països Catalans rebrem un regal únic i excepcional: un eclipsi solar total que es podrà veure al sud de Catalunya, al nord del País Valencià, i a les Illes. Es podrà veure totalment en grans ciutats com ara Lleida, Tarragona, València, Palma, Castelló de la Plana i Ciutadella, però, en canvi, si sou a Barcelona o a Andorra, solament el veureu parcialment, i l’efecte visual és molt diferent.

Fora dels Països Catalans i una franja de la península ibèrica (Galícia, Castella-la Manxa i l’Aragó), l’eclipsi sencer es podrà veure en pocs llocs del món, concretament, a part de Grenlàndia i Islàndia, uns indrets més inhòspits, amb pitjor clima i no tan preparats per a una arribada en massa de gent.

Milers de persones vindran de tot el món a casa nostra per veure l’eclipsi. Ací no s’ha pogut veure d’ençà del 1905, i no en tornarem a veure cap fins el 2180. “És un esdeveniment que no han viscut els nostres avis i que no viuran els nostres néts. Per tant, és un relat emocional únic, personal, que transmetrem a les generacions futures”, detalla Aleix Roig, del Parc Astronòmic de Prades.

És precisament aquesta aura d’excepcionalitat i transcendència la que ha desencadenat una bogeria col·lectiva per a no quedar-se sense lloc per a observar l’eclipsi solar total. Ara, quan encara falta un any per al 12 d’agost de 2026, els experts diuen que ja hi ha pobles sencers llogats, i les reserves d’allotjaments han augmentat exponencialment en les poblacions on es podrà veure més bé l’eclipsi.

Una saturació turística extraordinària

Casa nostra és una destinació turística de primer ordre, i l’eclipsi passarà pel nord del País Valencià, el sud de Catalunya, i les Illes, indrets molt visitats habitualment. Tal com advertia el divulgador científic Joan Anton Català en una entrevista a VilaWeb, tindrem un còctel molt interessant: un eclipsi total de sol, que és molt rar de veure, i, a més, un 12 d’agost, punt culminant de la temporada turística d’estiu. “Ja hi ha grups, sobretot de nord-americans, que fa mesos que han reservat pobles sencers de l’Aragó i Catalunya”, remarcava.

Segons Airbnb, s’ha registrat un augment d’un 830% de les cerques d’allotjaments rurals que són en la zona en què es veurà totalment l’eclipsi. Segons que explica la plataforma, el fet que el 75% dels indrets on es veurà l’eclipsi siguin en terreny rural fa que no hi hagi gaire infrastructura hotelera i que els petits propietaris dels allotjaments es puguin beneficiar d’aquest augment significatiu de la demanda. Airbnb detalla que alguns dels destins més buscats dels Països Catalans són Reus (Baix Camp), Ares dels Oms (Serrania), Morella (Ports) i Valldemossa (Serra de Tramuntana). De fet, Valldemossa és entre els deu destins més cercats per a veure l’eclipsi solar del 2026.

A més, Airbnb oferirà experiències relacionades amb l’eclipsi i el cel nocturn, com ara rutes astronòmiques i observacions guiades. I no són els únics que es preparen per treure’n un benefici econòmic. Agències de viatges especialitzades com ara The Ventourist ja han posat a la venda un paquet d’experiències per a gaudir de Mallorca del 9 al 14 d’agost de 2026, emmarcant-ho en l’eclipsi. “Sigueu testimonis de l’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 en una barca tradicional a la Mediterrània”, detallen a la pàgina web. El preu per persona d’aquest paquet d’experiències s’enfila als 6.280 euros.

La major part dels turistes interessats a gaudir de l’eclipsi prevenen dels Estats Units i del Regne Unit, seguits de prop pels habitants de l’estat espanyol, segons Airbnb. També hi ha un interès creixent per part dels turistes de França, Alemanys, els Països Baixos, Itàlia, el Canadà, Eslovàquia i Bèlgica.

Penjar el cartell de complet

“Imagina’t la bogeria del tema de l’eclipsi, que ha fet que gent dels Estats Units reservessin hotels a Prades. Hi ha hotels que ja fa mesos que estan complets”, diu Roig. De fet, l’Ajuntament de Prades adverteix que ja hi ha alguns allotjaments de la zona que han hagut de penjar el cartell de complet per aquelles dates. I l’Ajuntament de Morella explica que tenen grups d’anglesos entre trenta persones i quaranta que fa mesos que van reservar allotjament en un hotel. Tot i que encara no disposen de dades concretes, auguren un augment molt pronunciat de la demanda en aquestes dates.

A les Illes, hi ha hotels que van rebre reserves amb dos anys d’antelació. Per exemple, l’Hotel Esplèndid, a Port de Sóller, ja ha llogat el 65% de les habitacions disponibles per a la setmana del 8 al 15 d’agost de 2026.

Podem comprovar nosaltres mateixos l’augment de demanda d’allotjaments arreu dels Països Catalans en aquestes dates. Tot i que és cert que encara hi ha uns quants allotjaments disponibles, es nota a primer cop d’ull una disponibilitat molt més escassa que no és habitual en certs pobles situats en punts clau d’observació de l’eclipsi.

Continua a l’article:  “Poden venir un milió de persones”: pobles sencers llogats i preus pels núvols un any abans del gran eclipsi Alba Tebar Gutiérrez. VilaWeb, 12 d’agost 2025.

El Festival Sete Sóis Sete Luas ha presentat enguany el projecte “SSSL Med Criações 2025”, un programa d’activitats basades en la creació, producció, descentralització i circulació artística, amb el suport de DGArtes de Portugal. L’objectiu és promoure una estètica que, d’una banda, mantinga una connexió amb la tradició musical popular d’un país o regió, i de l’altra, gaudesca de la seua reelaboració contemporània i fomentar el diàleg entre comunitats amb cultures similars però diverses.

El projecte ha inclòs la creació de 3 noves creacions musicals originals amb la participació de 18 músics portuguesos i d’altres països. Entre aquestes cal esmentar el grup “JEUNESSE VIII DAS CIDADES 7SÓIS” on participa la vallera Carme Servà.

El grup està format per:

Sofia Neide (Portugal), direcció musical, contrabaix
Aron Areias (Portugal), piano, guitarra
Tonka Bušić (Croàcia), veu
Carme Servà (País Valencià), veu
Arnaud Cance (Occitània), guitarra, veu, acordió
Ergildo Zango (Moçambic), percussió

“Jeunesse VIII Das Cidades 7Soís” es va presentar ahir a la plaça de les Palmeretes de la platja de Tavernes davant d’un públic expectant de noves emocions musicals que no va quedar decebut. La presència en el grup de la cantant del poble Carme Servà, amb la seua extraordinària veu, va ser un plus afegit, molt agraït pels assistents.

Carme Servà va fer de presentadora de les actuacions així com dels membres del grup. I ens assabentava que feia només 5 dies que s’havien conegut en persona, que ahir mateix (per diumenge) estaven en una estada a l’Alenteixo (Portugal) on havien protagonitzat algunes actuacions. Demà mateix (per avui) partien altra vegada cap a Portugal per continuar explicant el seu projecte musical. Disculpà l’absència del músic percussionista Ergildo Zango (Moçambic) que no pogué vindre a Tavernes. Així i tot, va ser sorprenent com de bé quedaven harmonitzades les seues veus.

Cada intèrpret cantà cançons de la seua terra, acompanyat de tot el grup, Carme Serva començà cantant el Bolero de Barxeta i més endavant, ens oferí la mítica cançó “Abril del 74”, composta pel cantautor Lluís Llach inspirada en la revolució portuguesa.

Una grata revelació va ser la cantant croata Tonka Bušić, que amb una veu potent ens oferí primerament una cançó en albanés, de la minoria albanesa a Croàcia, coneguda com els arbanasi. Més endavant ens n’oferi una en croata, Naranča, que com el seu nom indica es refereix a la nostra estimada fruita. Un signe d’unió de la Mediterrània, estem tan lluny i tan prop alhora.

Sofia Neide, directora i contrabaix i Aron Areias, piano, cantaren diverses cançons portugueses amb l’ajuda del públic que repetia les frases.

Finalment Arnaud Cance ens cantà en occità, llengua germana de la nostra i tan semblant al valencià que poguérem seguir-lo perfectament.

L’espectacle s’acabà cantant tot junts “L’estaca”, de Lluís Llach, amb una estrofa cantada per Arnaud Cance en occità.

El públic s’ho passava d’allò més bé, hi havia ganes de gaudir de la qualitat de l’espectacle, i els aplaudiments obligaren a fer com a “bis” novament “Abril del 74”. En resum, un excel·lent espectacle del festival “Sete Soís, Sete Luas”.

A partir de la notícia a la Cotorra de la Vall. 12 d’agost 2025.

Aneu preparant-vos. De hui en un any, el 12 d’agost de 2026, molts valencians tindrem la sort de trobar-nos sota l’ombra de la Lluna. Un preciós eclipsi de Sol ja està esperant-nos a només 365 dies.

Un eclipsi total solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment el Sol vist des d’un punt concret sobre la superfície terrestre.  L’ombra de la Lluna enfosqueix una àrea d’uns centenars de quilòmetres de diàmetre en la qual la visió del Sol desapareix i, per tant, es fa completament de nit. Com que la Terra gira i la Lluna es mou al voltant de la Terra, aquesta taca fosca d’ombra es desplaça sobre la superfície terrestre i forma una ampla banda de foscor anomenada banda de totalitat que pot tindre milers de quilòmetres de llargària.  Això només pot passar durant la fase de lluna nova, quan el Sol i la Lluna estan alineats. Anualment ocorren, com a mínim, dos eclipsis solars en algun punt del planeta, tot i que aquest nombre pot arribar fins a cinc. Els eclipsis solars totals són estranys en un lloc particular, com per exemple on vius, perquè l’ombra de la Lluna només segueix un camí curt al llarg de la superfície i un 70% de la superfície de la Terra és zona marina.

Doncs estem de sort, ja que just en un any, el 12 d’agost de 2026, gran part del nostre país es trobarà dins de la banda de totalitat d’un eclipse total de Sol.

Aquell dia l’ombra de la Lluna impactarà primerament el nord de Sibèria (Rússia), passarà prop del pol Nord, fregarà la costa est de Groenlàndia, cobrirà la part oest d’Islàndia, incloent la capital Reykjavik, travessarà l’Atlàntic i arribarà a la península Ibèrica per les costes de Galícia i Astúries. La banda de totalitat travessarà Castella-Lleó, enfosquirà ciutats com Valladolid, Sòria, Lleó o Burgos, arribarà a Aragó (Saragossa, Terol) i Catalunya (Lleida) per arribar finalment al País València. La costa de la Mediterrània es farà fosca entre Vilanova i la Geltrú al nord i Cullera al Sud. Les illes Menorca, Mallorca i Eivissa seran els darrers llocs on l’eclipsi serà visible.

L’últim eclipsi total de Sol que pogueren veure els valencians va ser el 30 d’agost de 1905 que va fer nit en ple dia entre el nord de la ciutat de València i el sud de Tarragona, estant el màxim de l’eclipsi a Alcossebre. Com que fa ja 120 anys d’aquest eclipsi, cap valencià viu ha vist cap eclipsi solar sense moure’s de casa.

I que veurem?

Mentre la Lluna va cobrint el Sol veurem un eclipsi parcial. Amb protecció ocular (ulleres d’eclipsi o telescopi o càmera amb filtre solar) el Sol es veurà com una lluna minvant o forma de plàtan. Però en el moment en que la Lluna tape completament el Sol, es farà de nit de sobte, i la dèbil corona solar es deixarà veure. El Sol deixarà pas a un cercle fosc envoltat d’un halo brillant amb rajos lluminosos com s’observa a la imatge inicial d’aquest post. Serà el moment de treure’s les ulleres d’eclipsi per admirar el fenomen que durarà un poc més d’un minut o minut i mig. En acabar de passar la Lluna sobre el disc del Sol, es tornarà a veure’s l’eclipsi parcial.

S’ha de tindre molt clar que l’eclipsi total serà només visible dins de la banda de totalitat. Fora d’aquesta només es veurà com a eclipsi parcial. El sud de la banda de totalitat arribarà a la costa  mediterrània, a la part nord del riu Xúquer. Per tant, qualsevol població al sud, per prop que estiga, no veurà l’eclipsi total, és a dir, no es farà de nit. Per exemple, Tavernes de la Valldigna, des d’on la Lluna cobrirà el 99,9989% del disc del Sol només veurà un eclipsi parcial. En el punt màxim del fenomen s’arribarà a veure només una finíssima línia del disc solar que serà prou per a que no es faça de nit. A Tavernes no hi ha eclipsi total de Sol. Si es vol veure l’eclipsi cal moure’s cap al nord.

Hi ha, a més, un problema afegit. L’hora de l’eclipsi del 12 d’agost del 2026 serà a les 20:33. Com que la posta de Sol serà a les 21 h, la Lluna cobrirà completament el Sol just una mitja hora abans de la posta. Per tant, el Sol estarà molt baix, a només uns 4º d’alçada que correspon al gruix de 3 dits disposats de manera horitzontal amb el braç estirat. Oblideu-vos de veure el fenomen celeste si teniu muntanyes, arbres o edificis en direcció a l’oest. Un bon criteri per saber si un lloc és apte per contemplar l’eclipsi, estant ja dins de la banda de totalitat, és tractar de veure la posta de Sol aquests pròxims dies d’agost. Si veieu pondre’s el Sol en l’horitzó oest, l’any que ve podreu gaudir allí mateix de l’eclipsi total.

Un lloc pròxim a Tavernes per veure l’eclipsi total de Sol podria ser, per exemple, els camps d’arròs de Sueca o la part superior de la muntanya de Cullera. Aquests indret, però, estan molt prop de l’extrem inferior de la banda de totalitat i el fenomen només durarà allí uns 20 segons.

Molt millor, si amb temps planifiqueu un viatge cap a l’interior del País Valencià o cap a l’Aragó on l’eclipsi durarà més i el Sol estarà més alt. Les possibilitats per veure l’ocultació celeste són nombroses.

Article: Com mirar de manera segura un eclipsi de Sol.

Foto inicial: Luc Viatour / https://Lucnix.be

En conjunt, un lloc ideal per al folk íntim de “Mala” que beu dels recursos musicals de la comarca de la Ribera, en especial d’Alzira, l’entorn d’on provenen, sense deixar de costat unes arrels profundes en el folk del anys 70, principalment anglosaxó.  De fet algunes de les peces han estat cantades en anglés.

El grup femení – quatre dones al front de diversos instruments, una viola, tumbes (tambor africà), bateria, guitarra elèctrica i un acordió antic, i amb dues cantants-  han fascinat el nombrós públic assistent que han demanat algun bis mentre la llum del Sol es feia escassa a mesura que l’espectacle arribava a la seua fi.

“Mala” en directe captura l’essència de la New Weird America que va sorgir fa unes dècades i es nodreix d’artistes del folk dels anys 60 i 70, tant britànics com nord-americans, sense deixar de costat variants com l’acid folk i el psych folk. I totes aquestes  influències i també de la cançó popular valenciana, referències locals i les pròpies experiències mouen un nou folk riberenc.

A partir d’una notícia de la Cotorra de la Vall. 11 d’agost 2025.

Anit a les 23:49, prop de la mitjanit, un espectacular fenomen lluminós travessà el cel nocturn sobre la Valldigna. Que va ser? Un meteor dels Perseids o simplement fem espacial, la caiguda d’un dels milers de satèl·lits situats en orbita baixa, o alguna etapa buida d’algun coet?

Observat per moltíssima gent, com a mínim, des de Pla de Corrals i des del Far de Cullera, va ser enregistrat per nombroses estacions automàtiques d’observació del cel nocturn des de tot el sud-est de la península Ibèrica. Multitud de testimonis observaren també aquest bòlid i pujaren nombrosos vídeos a les xarxes socials.

Aquest vídeo mostra la bola de foc gravada durant la nit del 10 d’agost, a las 23:49.

Actualment estem dins del període caiguda de meteors de la pluja dels Perseids i, per aquesta raó, es pensà primerament que era un bòlid ben brillant provinent d’aquesta pluja. Tanmateix les característiques de la trajectòria de l’objecte d’anit que es movia des del sud-oest cap al nord-est, la baixa velocitat de caiguda així com la destrucció en molts fragments feia poc probable que fora un meteor. Més bé semblava fem espacial, un satèl·lit o etapa de coet que retornara a la Terra i es cremara en l’alta atmosfera.

Aquest matí aquesta hipòtesi ha estat confirmada per l’astrofísic José María Madiedo, investigador de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) i director del projecte SMART que analitza amb una xarxa de càmeres la matèria interplanetària que impacta contra la Terra. De l’estudi de les imatges obtingudes ha conclòs que el fenomen es va produir a conseqüència de la reentrada en l’atmosfera terrestre de la quarta etapa d’un coet xinès Jielong-3 que va ser llançat a l’espai el 8 d’agost passat (nota al final: realment el satèl·lit Starlink 30199). L’objecte va entrar en l’atmosfera a una velocitat d’uns 29 mil quilòmetres per hora. El brusc fregament amb l’aire a aquesta enorme velocitat va fer que l’objecte es trencara en multitud de fragments, que es van tornar incandescents. D’aquesta manera es va generar una bola de foc que es va iniciar a una altitud d’uns 118 km sobre l’Oceà Atlàntic. Des d’aquest punt va avançar en direcció nord-est, sobrevolant Andalusia, Múrcia i el sud del País Valencià, continuant en direcció nord-est cap a les illes Balears. En aquest punt els dispositius del projecte SMART van deixar de veure l’objecte degut a la seua gran distància. La hipòtesi més probable és que els fragments que hagen pogut sobreviure al seu brusc pas per l’atmosfera hagen caigut a la mar, al Mediterrani.

Aquesta reentrada ha estat registrada pels detectors del projecte SMART des de les estacions de detecció situades a Huelva, La Hita (Toledo), Calar Alt, Sierra Nevada, Sevilla, Far de Cullera i Otura (Granada).

SMART és un projecte del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que es desenvolupa en el marc de la Xarxa de Bòlids i Meteors del Sud-oest d’Europa (Xarxa SWEMN). Aquesta xarxa es coordina des de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) i té com a objectiu monitorar contínuament el cel amb la finalitat de registrar i estudiar l’impacte contra l’atmosfera terrestre de roques procedents d’altres objectes del Sistema Solar. El codi identificador d’aquest esdeveniment en la base de dades del projecte SMART i de la xarxa SWEMN és: SWEMN20250810_214958.

Actualització:
L’astrofísic Jonathan McDowell s’ha retractat de la seua anterior afirmació que era un coet xinés i ara assegura que els fragments que cremaren sobre la península Ibèrica el diumenge a la nit eren realment la reentrada del satèl·lit Starlink 30199, llençat a l’espai el passat 10 de juliol de 2023 des de Califòrnia.

Entrevista en Tele5 i Cuatro

Aquest article és conseqüència de l’entrevista que em feren l’11 d’agost per parlar del fenomen lumínic. Encara que després només va eixir una frase o dos del que vaig dir.

Espectacular basura espacial. Tele5. 11 d’agost 2025.

https://www.telecinco.es/television/a-la-carta/20250811/informativos-telecinco-video-integro-lunes-11-agosto-2025-edicion-mediodia_18_016339207.html

Espectacular basura espacial (aprox…) Cuatro 11 d’agost 2025.

https://www.cuatro.com/television/a-la-carta/20250811/ver-programa-completo-noticias-cuatro-11-agosto-2025-edicion-noche_18_016342813.html  (41:40 – 43:16)

Cada estiu, de mitjan juliol a final d’agost, de qualsevol punt del planeta estant, es poden observar els Perseids, un dels fenòmens astronòmics més mediàtics i espectaculars. Popularment, s’anomenen llàgrimes de Sant Llorenç, perquè acostumen a aparèixer amb més intensitat pels volts del 10 d’agost, dia en què es commemora aquest sant.Enguany, la nit de màxima intensitat per a observar-los serà la del 12 al 13 d’agost. Malauradament, les llàgrimes de Sant Llorenç coincidiran amb la lluna plena, i això en dificultarà la visió.

És per aquest motiu que l’astrònom Enric Marco recomana d’intentar-ho abans de la sortida de la Lluna, prevista cap a les onze de la nit.

Què són els Perseids?

Els Perseids són restes emeses pel cometa Swift-Tuttle, que té un període d’òrbita al voltant del Sol de 133 anys i que va acostar-se a l’astre per darrera vegada el 1992. Cada agost, la Terra travessa la zona per la qual va transitar el cometa, i aquestes partícules alliberades entren a l’atmosfera, fet que produeix els estels fugaços.

La majoria d’aquestes partícules de pols tenen la mida d’un gra de sorra, si bé poden arribar a la mida d’una pedra que càpiga a la mà. Una vegada entren a l’atmosfera, es comencen a escalfar a causa del fregament amb el gas i s’acaben desintegrant, i això genera l’efecte visual dels estels fugaços.

Quina és la millor manera de veure les pluges d’estels?

No cal tenir un telescopi ni uns prismàtics per a veure els delta Aquàrids australs (o Perseids), perquè es poden observar fàcilment a ull nu. La clau és cercar un lloc fosc, on no hi hagi llum artificial a la vora ni urbanitzacions. És a dir, com més lluny de la civilització, millor.

A més, aconsella d’allunyar-se de les grans ciutats tant com sigui possible. És essencial d’estirar-se completament per mirar el cel i no perdre-se’n cap que passi per darrere.

També és important una dosi de paciència. Els ulls triguen uns trenta minuts a adaptar-se a la foscor, i en moments de màxima intensitat de la pluja es calcula que poden arribar a caure un centenar de meteors per hora. “Com tot a la vida, les coses bones demanen paciència. No és arribar i moldre”, diu Marco.

De la notícia de VilaWeb: Perseids 2025: com veure la pluja d’estels més famosa de l’estiu? Redacció. 09.08.2025 – 21:40

L’entorn del Llac de la Goleta un any més estava ple de gom a gom anit diumenge per escoltar el 12é Festival de Cors «Cançons a la mar». Ja des de molt abans de començar l’acte centenars de persones van anar omplint les cadires que els treballadors de l’Ajuntament havien disposat a l’espai vora el llac, la majoria veïns del poble, però també molta gent de fora i estiuejants.

Un any més el festival, organitzat per la coral Marinyén com a amfitriona, comptava amb la participació de la Coral Mariola de Banyeres de Mariola (l’Alcoià), la coral Modern Gòspel Cor «MEGòC» d’Oliva (la Safor), a més de la pròpia coral vallera.  L’acte, presentat per Ximo Mifsud, va començar mentre el sol es ponia i acabà amb la nit tancada, cosa que va proporcionar a l’espectacle tot el ventall de preciosos colors de fons com a marc irrepetible de l’escenari.

CORAL MARIOLA DE BANYERES 

La primera coral que actuà al Festival va ser la Coral Mariola de Banyeres de Mariola. És una coral històrica que acaba de complir 53 anys d’existència i que ha estat dirigit per diversos directors al llarg dels anys: Miquel Payá, Salvador Calero, Francisco José Molina i Carlos Moisés Miró. Organitza el tradicional Concert de Nadal a l’església de Santa Maria de Banyeres i protagonitza concerts de música sacra. La Coral Mariola és un referent cultural a Banyeres de Mariola: no només per la qualitat musical, sinó per la seua capacitat de mantenir viva una tradició coral, integrant-la en esdeveniments comunitaris i festius, amb una participació realment rellevant per a la població.

Sota un sol que anava a la posta i amb cel rogent, sota la direcció de Carlos Moisés Miró Doménec interpretaren les següents peces:

 – Ipharadisi – Siyahamba, tradicionals de Sud-àfrica
– L’Estaca de Lluís Llach, amb arranjaments de Manuel Oltra
– Piel Canela de Bobby Capo
– Serra de Mariola popular amb arranjaments de Miquel Payà
– Tinto con Limón, de Premeditando Breque, arranjaments de Paulo Rowlands

Serra de Mariola

 L’estaca

MODERN GÒSPEL COR «MEGòC»

Després de l’ovació del públic pujà a l’escenari la segona coral que arribava del sud de la Safor, la coral Modern Gòspel Cor «MEGòC» d’Oliva. Més conegut simplement com MEGòC, és un cor gòspel especialitzat en versions de grans temes del gòspel, pop i rock simfònic. El repertori de MEGòC inclou versions impactants de temes coneguts del gòspel i rock simfònic, com Queen, Bon Jovi, Tina Turner, Phil Collins, entre d’altres, combinats amb musicals clàssics del gòspel com Oh Happy Day. Formen part de les produccions escèniques de “Shine” i “Evolution Tour”, amb un focus clar en espectacle vocal i escènic.

Va ser la revelació de la nit. Més de 80 intèrprets pujaren a l’escenari, amb dues guitarres elèctriques, bateria, piano i cantants solistes, i amb la seua alegria interaccionaren amb el públic i se’l guanyaren per complet. En cert aspecte, ens va fer reviure escenes viscudes en pel·lícules i documentals de serveis religiosos nord-americans, especialment en esglésies protestants (metodistes, baptistes i presbiterians) on la paraula “gòspel” pren el significat de “bona notícia” i com a tal “missatge de salvació”.

Dirigit per Fernando Climent interpretaren les següents obres:

– Ain’t No Mountain High Enough, Marvin Gaye
– Amen-This Little Light of Mine, Tradicional Gòspel
– Oh Happy Day, d’Edwin Hawkins
– Proud Mary, deTina Turner
– Bohemian Rhapsody, de Queen

Ain’t No Mountain High Enough

 Bohemian Rhapsody

CORAL MARINYÉN

Finalment actuà la coral del poble, la Coral Marinyén. Es va fundar el 1986 a Tavernes de la Valldigna, com a successora de la desapareguda Coral Polifònica Valldigna que ja tenia una trajectòria destacada i que havia estat dirigida per Eduardo Arnau. Des del 1998, la dirigeix Fran Lledó Grau, qui ha consolidat la formació com a referent vocal a la comarca. Ha actuat per tot el País Valencià, així com a Madrid, Castella‑la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Navarra i el País Basc. El repertori de la coral combina composicions clàssiques, populars i modernes. Sol incloure peces com Finlandia Hymni, Senzenina (Sud-àfrica), I Will Follow Him i Al·leluia de Leonard Cohen. També col·labora amb solistes i grups instrumentals en concerts de gran format.

Dirigit per Fran Lledó Grau interpretaren les següents obres:

– El abanico, havanera J.Trayter
– Nerea Izango Zen, de Javier Busto i Mikel Laboa
– La pau es el camí, de Dvorak (Simfonia 9 “del Nou Món”)
– Ngothando, de  Mbuso Ndlovu (Cançó africana)
– Omnia vincit amor de  Sergio Frigerio

El abanico

Acabada l’actuació de les corals, el president de la coral Marinyén Francesc Boscà i Gandia va tindre unes paraules d’agraïment a les corals per la seua presència, als centenars d’assistents que fan possible que any rere any es millore i guanye prestigi el festival, sense oblidar als treballadors de l’Ajuntament que, sota la direcció del regidor José Enrique Cuñat, han fet possible tot el muntatge de la infraestructura, així com els tècnics de so i llums. Boscà es va acomiadar del públic amb una salutació en tots els idiomes oficials.

Les autoritats locals incidirem també en aquestes valoracions i lliuraren un detall en record del festival als presidents de les corals participants.

A partir d’una notícia de la Cotorra de la Vall: VÍDEOS DE LES ACTUACIONS I CRÒNICA: Gran èxit del 12é Festival de Cors «Cançons a la Mar» celebrat ahir en el llac de la Goleta

Ja som a l’agost i amb les vacances ja tenim més temps per explorar el cel amb el telescopi, gaudir de la bellesa del cel estrellat i d’admirar la grandiositat de la Via Làctia. Les nits són suaus, de vegades refrescants, i animen a restar-hi hores sota la volta celeste ben lluny dels llums de les ciutats. A més, agost és el mes de la pluja dels Perseids, encara que enguany, la lluna quasi plena ens farà la guitza i esborrarà les traces dels meteors més subtils.

Finalment algun planeta tornarà a guaitar per l’horitzó est durant la primera part de la nit. Saturn, finalment, es deixarà veure poc després de la posta de sol.

Planetes

Mart, que actualment està en Verge,  ha deixat de veure’s a l’oest poc després del capvespre. Situat en la seua òrbita actualment a l’altra banda del Sol, ja feia mesos que, vist al telescopi, no és més que un puntet que brilla poc més que una estrella. Caldrà esperar a la pròxima oposició del 19 de febrer de 2027 per tornar a veure’l gran i brillant.

El que ha tornat és Saturn, el planeta dels anells. Ja el podrem veure eixir per l’horitzó est a partir de les 23:30 a principis d’agost, a les 22:30 cap al 15 i a les 21:30 a finals de mes. Encara que els anells continuen estant quasi en la línia de visió i no quasi invisibles, el planeta vist pel telescopi sempre és espectacular.

El 6 d’agost a les 11.51 serà la  conjunció de Saturn i Neptú, amb Saturn passant a 1° 08´ al sud de Neptú, en la constel·lació de Peixos. Encara que el moment de la màxima aproximació serà de dia, podem veure els dos planetes ben junts la nit anterior i posterior. Bon moment per fer-li una foto a Neptú.

Les nits del 12 i 13 d’agost podreu gaudir de la conjunció de la Lluna i Saturn. La Lluna estarà a 4° 02´ al nord de Saturn, en la constel·lació de Peixos. Neptú també estarà en la zona, així que tindrem un trio celeste al cel. Mereix una foto. Coincidirà amb el màxim de la pluja dels Perseids, així que és un al·licient més per gaudir d’aqueixes nits al ras.

Els altres planetes, Mercuri,  Júpiter i Venus s’han de veure de matinada. Cap a les 6:30 els podeu trobar al cel de l’alba en aquest ordre, des de l’horitzó cap al cel, encara que Mercuri es farà visible només a partir de la segona setmana d’agost.

Mercuri pujarà ràpidament i ja el 19 d’agost assolirà la seua major altura respecte de l’horitzó est. Mercuri aconsegueix el seu punt més alt en la seua aparició matutina del 2025, en direcció de la constel·lació de Càncer. També aquest dia el planeta se situarà la màxima elongació oriental. Mercuri aconsegueix la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

A primeries del mes, Júpiter, més baix, i Venus, més alt, tots dos en la constel·lació de Bessons, seran els astres més brillants de la matinada.  De dia en dia, Venus davallarà i s’anirà acostant a Júpiter fins a quasi “tocar-lo” en una conjunció ben pròxima la matinada del dia 12 d’agost. Venus passarà a 0° 51´ al sud de Júpiter, just l’espai que ocupen dues llunes plenes.

El 19 d’agost una Lluna minvant estarà en conjunció llunyana amb Júpiter i, al cap de poques hores, el dia següent 20 ho estarà amb Venus.

Pluja d’estels

Agost 12. Pluja de meteors del Perseids. Activitat entre el 17 de juliol al 24 d’agost, amb un màxim el 12 d’agost. La taxa màxima observable serà de 150 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. El cos principal responsable de crear la pluja dels Perseids ha sigut identificat com el cometa 109P/Swift-Tuttle. El millor moment per a veure-les, encara que amb una Lluna minvant, serà en la matinada del dia 12 d’agost, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Fenòmens curiosos

El 4 d’agost a les 04:09, aproximació de la Lluna i Antares, l’ull de l’Escorpí. La Lluna s’acostarà a l’estrella Antares (α Sco), passant a només uns minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de l’Escorpí, observable al capvespre. Des de casa nostra el fenomen podrà observar-se només fins a la 1:00 de la matinada del dia 4 d’agost.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.