Des d'aquí

Un blog de Salvador Montalt

Can Palomo V

0
Publicat el 10 d'agost de 2025

Els apunts a Instagram i Facebook estan sent molt visualitzats. Especialment estan tenint molt de seguiment els 3 apunts consecutius que en vaig publicar ahir, 09.08.2025; si més no per les xifres a què estic acostumat jo: en poques hores, 344 visualitzacions del 1r apunt; 433, del 2n apunt, i 365, del 3r apunt. Com que tots tres formen part d’un únic text, que no he pogut publicar de cop a Instagram i Facebook a causa de la seva extensió, tot seguit el reprodueixo íntegrament, tal i com és originàriament. I gràcies per l’interès que hi mostreu, així com pels comentaris que en rebo:

Malgrat. Quan dic que no m’agrada l’Acord que comporta que es construeixi 49 pisos a Can Palomo, però que segurament és una manera pragmàtica  de salvar la casa, què vull dir amb això de “segurament és una manera pragmàtica de salvar la casa”? Ens hem de situar a la realitat, a la situació real, perquè restar en el terreny només dels desitjos ens pot dur a la frustració. I per a formar-se una opinió, tot s’ha de tenir en compte.

  1. En arribar els ajuntaments democràtics, aviat es fa una planificació urbanística de Malgrat. Els consistoris de l’alcalde Josep Mora cataloguen les cases de Malgrat que cal preservar, però NO hi inclouen Can Palomo. Per què no? És un misteri. Es pensa que no es va voler “afectar” el Sr. Palomo; però també es diu que es va considerar que no tenia valor ‘catalogable’.

Els successius ajuntaments de l’alcaldessa Conxita Campoy tampoc van catalogar Can Palomo. En particular, l’any 2003, que es va fer el catàleg de bens de Malgrat, Can Palomo no hi va ser inclòs. I en el pla urbanístic de 2005, que recollia aquell catàleg, tampoc s’hi va incorporar. D’acord amb aquell pla urbanístic, a l’actual finca en qüestió s’hi poden construir 23 cases unifamiliars.

  1. Can Palomo segueix sense estar catalogada, però l’Ajuntament va voler comprar-ho. Els propietaris (aleshores, els hereus del Sr. Palomo) en demanen 1.300.000 euros. Urbanisme de la Generalitat no ho aprova, perquè la finca en qüestió és a tocar d’una zona que ja és d’equipament (l’actual aparcament del carrer Verge de Montserrat). Potser s’hauria d’haver fet una reorganització/replantejament urbanístic que esquivés aquesta negativa del govern català; però, de totes maneres, l’espai de l’actual aparcament de Verge de Montserrat és el que és i veig difícil que, aquest en concret, s’hagués pogut requalificar. Per tot plegat, l’Ajuntament de Malgrat desisteix de comprar Can Palomo.
  2. La família Vázquez ha comprat la finca Can Palomo. Un grup d’historiadors locals, que malden per salvar la Granja Bon Pasor – Can Palomo, mostra la seva inquietud que s’hi acabi construint edificis, com permet la situació legal. I certament, l’Ajuntament donà als nous propietaris la llicència d’enderroc i  la llicència de construcció. Però al cap de poc, el 19.07.2018, el Ple de l’Ajuntament de Malgrat (governat pel quadripartit –Junts, ERC, PDeCat i CUP- i que s’havia trobat amb el negociador apujant-los el preu de la propietat) va aprovar iniciar l’expedient per catalogar la masia de la finca Bon Pastor –Can Palomo, per a entendre’ns-  com a BCIL. I se suspenen les llicències de construcció i enderrocament. La família Vázquez interposa aleshores un recurs contenciós-administratiu contra la suspensió a les llicències que els van ser concedides d’acord amb la legalitat vigent.

Per cert, sembla que l’Ajuntament havia disposat de 800.000 euros per fer-ne la compra, quantitat que finalment va ser destinada a la construir el nyap de la Pista Polivalent –amb desacord al govern, certament-.

  1. Havent-hi el contenciós (que a més a més tenia moltes possibilitats de prosperar a favor de la família Vázquez, perquè s’emparava en la legalitat del moment que se’ls concediren les llicències), sembla que l’Ajuntament no podia aleshores procedir a catalogar la finca. A més a més, hi ha qui considera que la declaració com a Bé Cultural de Can Palomo aleshores hauria pogut constituir un delicte penalment perseguit, ja que es produiria també en el context de l’interès municipal de fer-se amb la finca; és a dir, com una maniobra il·lícita per part de l’Ajuntament en el marc de la “negociació” per comprar Can Palomo a millor preu i no tant pel valor de Be Cultural en si. Aquesta fase temporal és la que m’apareix més boirosa, per desconeixement dels conceptes legals/jurídics/penals que hi van entrar en joc.

L’Acord a què finalment s’ha arribat entre la família Vázquez i la Casa de la Vila sembla que cueja des de 2019 (quan encara governava el quadripartit –Junts, ERC, PDeCat i CUP, amb un historiador com a regidor de Patrimoni) però entre la pandèmia i tot plegat, la cosa s’ha anat demorant, sense que, en tot aquest període em consti cap moviment de ningú, en cap sentit, pel que fa a Can Palomo.

  1. La situació és que, ara com ara, legalment, es pot tirar TOT A TERRA i edificar-hi 23 cases unifamiliars. L’Acord Vázquez-Ajuntament permet salvar (només) la casa i el pati del davant, però ho salva, i, com a contrapartida, hi ha la construcció de 49 pisos a tres alçades, a la part erma (on ara hi ha l’aparcament de vehicles d’un hotel) i a la part on ara hi la casa moderna dels Palomo (sense cap valor patrimonial) i el jardí del davant, sense que se’n salvi la granja.

Si s’hagués catalogat prèviament la Granja Bon Pastor – Can Palomo (cas que jurídicament hagués estat possible), l’Ajuntament hauria pogut pressionar en les negociacions de compra; però la negociació hi hauria d’haver estat (cosa que vol dir que cada part hauria procurat pels seus interessos, amb el corresponent reflex en el cost final). Per exemple, la Torre de la Vídua Sala és municipal perquè hi va haver la decisió política final de fer-ho així (malgrat el malintencionat “accident” de les màquines que enderrocaven el Bombay, que van fregar el cop físic amb la Torre!), però, en ser propietat privada, per molta catalogació prèvia que hi hagués, es va haver de negociar i s’acabà (atenció!) pagant a gust i ganes i, a més a més, donar drets urbanístics a una altra finca de la propietat (va ser una negociació i tot hi va haver de ser inclòs!).

FOTO: Les 4 finques que conformen e que en diem Can Palomo. Remarcat en vermell l’espai que se’n salvarà; remarcat en verd,on es construiran els pisos, de la mateixa alçada dels de la cantonada, que s’hi veuen.

Publicat dins de Malgrat (el meu poble) | Deixa un comentari

Can Palomo IV

0
Publicat el 10 d'agost de 2025

Apunts publicats prèviament, el 07.08.2025, a Instagram i facebook, que unifico en aquest text:

Malgrat. Can Palomo (encara). No entenc res ni de Patrimoni ni d’Urbanisme; però com a malgratenc tinc la meva opinió, o més ben dit, miro de fer-me’n una opinió, escoltant i llegint tant els que estan a favor com els que estan encontra de l’Acord entre l’Ajuntament i, per entendre’ns, la família Vázquez. Amb la màxima consideració i respecte per a tots (tots!), en segueixo raonaments, arguments, publicacions, reflexions… Jo continuo dient que, d’una banda, no m’agrada que s’hi construeixi pisos, que a més enclotaran la casa, i, per altre cantó, em sembla que potser ha estat la manera pragmàtica de salvar, si més no, la masia de Can Palomo. Però permeteu que remarqui ara tres punts que, em sembla, focalitzen la polèmica/debat/qüestió ara mateix:
Pregunta formulada: si la finca (o finques, que en total en són 4) hagués (haguessin) estat “catalogada (catalogades)”, l’Ajuntament hauria pogut negociar-ne l’adquisició amb millor condicions? Hi ha qui em diu que sí i qui ha escrit que no és gens clar, posant d’exemple el cas de la Torre de la Vídua Sala, que, tot i estar catalogada, es va haver de pagar a gust i ganes, en comprar-la.
La granja. Mentre que la casa se salvarà, amb l’Acord, la granja, no. I diuen que la granja té valor patrimonial per a Malgrat. La pregunta que em faig, al respecte, és: justificaria aquest valor patrimonial que l’Ajuntament en pagués, per exemple, el 1.300.000€ que costava tot inicialment? D’una banda se’m contesta que sí o que, catalogada se n’hauria hagut de pagar menys; per altre cantó, se’m respon que aquest valor patrimonial no és pas superior al que tenen altres cases del casc del Malgrat del segle XX, on s’entrava el carro, hi havia les corts dels animals, s’hi conreava… Si bé, els contraris a l’Acord, potser valent-se de les agradables experiències dels 2 Barretina Sona d’Estiu, repliquen que a Can Palomo s’hi podrien fer concerts i altres actes culturals.
A veure, la Comissió de Patrimoni i Història, de Malgrat, no és cap organisme consultiu regulat per a intervenir en qüestions d’Urbanisme; però potser hauria estat bé consultar-ho amb aquesta gent del poble ben interessats i moguts pel tema, encara que em temo que, si es feia, s’hauria perdut la discreció amb què es duien les negociacions Ajuntament-Vàzquez i que ben probablement, la cosa s’hauria inflamat políticament abans de tancar l’Acord. Havia d’haver estat així? Potser els d’Urbanisme de la Casa de la Vila no hi van ni pensar (ves a saber!). De debò que és una qüestió que em sap molt de greu, perquè entenc a uns i altres i sé que estan respectivament molestos. La cosa fa pensar.
Publicat dins de Malgrat (el meu poble) | Deixa un comentari

Can Palomo III

0
Publicat el 10 d'agost de 2025

Un altre apunt reproductiu, publicat prèviament (02.08.2025) a Facebook:

Una altra veu [la de Jaume Torró Torrent]:

A Malgrat no hi ha masies històriques. El pla de Grau fins fa cent o cent-cinquanta anys tot eren gorgs, per això molts nois i homes joves es feien mariners. La gent que tenia terres i vinyes, les tenia a Palafolls o a Sant Genís. Les masies històriques són a Santa Susanna, a Palafolls i a Sant Genís. Hi havia hagut Can Palomeres; també degué haver-hi hagut Mas Aragall. Al meu humil entendre, Can Palomo no té valor històric ni artístic, ni és una masia històrica, ni ja que no en tenim cap, fa la funció d’una masia històrica. Teníem cases de senyors dintre el poble; n’hem conservat dues i el jardí d’una altra. La torre del senyor Miró i can Pou no tenien cap valor artístic, però l’Ajuntament va conservar els espais. Al carrer de Mar hi ha el Bombay i Can Campassol desaprofitats, que podrien donar vida al centre del poble. Dit això, trobo que l’Ajuntament ha signat un bon acord. Jo també sóc historiador, de la literatura i les lletres, és clar.

Apunt que ha estat replicat, també a Facebook, per Joan Bosch:

Discrepo, és clar. Un bé cultural no ha de tenir una antiguitat concreta per ser patrimonialitzat. I no cal ser un edifici de l’època feudal per ser històric. Només cal preguntar-se quans bens declarats hi ha a tot el món que daten del segle passat.

Publicat dins de Malgrat (el meu poble) | Deixa un comentari

Can Palomo II

0
Publicat el 10 d'agost de 2025

Apunt (reproductiu) publicat prèviament el dia 01.08.2025, a Facebook:

Els que entenen de Patrimoni i Història parlen:

Comunicat de la Comissió de Patrimoni i Història del Consell de Cultura de l’Ajuntament de Malgrat de Mar
La majoria de membres de la Comissió de Patrimoni i Història hem decidit dimitir del Consell de Cultura de l’Ajuntament en protesta per la signatura del conveni entre l’Ajuntament de Malgrat de Mar i l’empresa Mont Inversions S.A., propietària de la finca Granja Bon Pastor (can Palomo), que es va aprovar en el Ple del 24 de juliol del 2025.
La missió d’aquesta comissió era assessorar i vetllar pel patrimoni de Malgrat, tasca en la que hem participat des de la seva creació. Hem procurat aportar propostes col·laborant voluntàriament amb l’Arxiu Municipal i la Regidoria de Cultura en el disseny d’activitats de difusió, sempre amb molt bona entesa i amb la confiança que estàvem davant d’una corporació amb sensibilitat patrimonial. Quan se’ns va demanar assessorament des d’alcaldia sobre el nou escut, també vam estar sempre disponibles, com ho hem estat amb tots els temes que se’ns han plantejat. Justament per la nostra actitud positiva i col.laborativa, ens ha indignat molt que en un tema cabdal com és la conservació i possibles usos futurs de Can Palomo, no se’ns hagi informat ni consultat i ens haguem assabentat pels mitjans de comunicació i les xarxes socials de la signatura d’un conveni que representarà la pèrdua d’un espai emblemàtic del nostre poble. Ens preguntem quin sentit té una Comissió de Patrimoni i Història si quan s’ha de decidir què es fa amb un element important de la història del nostre poble no se’ns informa ni ens consulten.
Creiem que amb l’ operació pactada malbaratem una gran oportunitat de mantenir viu una part fonamental del nostre patrimoni i de guanyar un espai urbanístic de qualitat. Amb aquest acord, l’antiga Granja Bon Pastor quedarà trinxada i devorada per noves edificacions que desbaratan per sempre la imatge de l’antiga finca. Convé tenir present que el seu valor patrimonial no depèn únicament de la masia sinó de tot l’espai que l’envolta, amb el seu extens jardí i com aquest es comunica amb l’eix vertebrador de la riera. El conjunt sencer, doncs, no només ens ajuda a explicar la història d’aquest indret únic i singular del poble sinó que gestionat amb sensibilitat patrimonial i d’acord amb els interessos comunitaris podria esdevenir un magnífic nou escenari de l’activitat cultural i lúdica de la nostra vila.
Volem recordar que l’any 2018, abans que la comissió formés part del consell de cultura, alguns dels seus membres ja van iniciar una moció a la que van adherir-se tots els grups municipals demanant la seva catalogació com a BCIL i la seva protecció i malgrat aprovar-se en un ple municipal, l’actual consistori ha incomplert l’acord de ple i no ha fet els tràmits per catalogar l’espai. Durant les jornades de patrimoni organitzades el 2018, tots els experts van coincidir a assenyalar que preservar el patrimoni és feina i competència dels ajuntaments i que per declarar o no que un edifici, espai o festa és patrimoni, no cal cap aval d’un arquitecte o expert, sinó el consens determinat de la comunitat en considerar que allò que es vol protegir és valuós per la seva identitat i història comuna i mereix ser conservat.
La finca Bon Pastor, construïda a principis del s.XX, és la darrera granja que queda a la població. Està situada en un lloc estratègic entre el nucli del poble i la zona turística, a més de comptar també amb una gran zona ajardinada i conservar totes les instal·lacions i estructures tal i com estaven a la primera meitat del segle XX. La propietat ens connecta amb el passat del nostre poble, ja que a més del vessant ramader i agrícola, té una estreta relació amb l’època que funcionaven les mines de Can Palomeres, perquè abans de la construcció de la granja actual, hi circulaven les vagonetes carregades de ferro que baixaven de les mines per la via Decauville. En aquells moments la propietat dels terrenys era de Fèlix Cardona i Paradeda, pare del reconegut explorador malgratenc Fèlix Cardona i Puig. Hem d’afegir també que fins els anys 60 la finca era el llindar del municipi, on estava situat el banc del Bon Pastor que encara avui forma part de la memòria col·lectiva de molts malgratencs. El valor històric de la finca ha estat posat de manifest pels historiadors locals, membres d’aquesta comissió, i ja va ser aportat com a prova en una instància presentada el 8 de maig de 2017 per demanar la catalogació de la finca com a BCIL. Un any abans alguns d’aquests historiadors van visitar la finca i van elaborar un dossier detallat que va formar part de la documentació que es va presentar a la Diputació de Barcelona per demanar una ajuda per adquirir-la. En aquell moment la Diputació va concedir al poble 800.000€ que finalment van ser destinats a un altre equipament quan es van trencar les negociacions amb l’anterior propietària, perdent una oportunitat històrica per adquirir tot l’espai pel poble.
Lamentem, decebuts, que després de la pèrdua d’espais patrimonials tant significatius com la casa de Can Campassol, el Sindicat, la Fàbrica de l’Aigua o espais com l’arbreda de can Feliciano, que van unir tantes persones en la seva defensa, Malgrat de Mar perdi una vegada més l’oportunitat de conservar un element patrimonial de tant d’interès i potencial urbanístic, cultural i social.
Demanem una reunió urgent, on ens expliquin com han anat les negociacions i perquè s’ha arribat a aquest acord inadmisible pel poble.
Malgrat de Mar, 31 juliol 2025
Els sotasignants:
Núria Arís Serra
Joan Bosch Ballbona
Sílvia Carceller Gelmà
Laura Freixas Dalmau
Sònia Garangou Tarrés
Ricard Núñez Casanovas
Joan Piña Pedemonte
Publicat dins de Malgrat (el meu poble) | Deixa un comentari

Can Palomo I

0
Publicat el 10 d'agost de 2025
Apunt publicat prèviament (el 25.07.2025) a Instagram i Facebook:
Malgrat. Can Palomo. Hauria d’estar content i estic prou trist. Content perquè s’ha salvat la casa (i l’espai del davant) i trist perquè… a Malgrat no ens n’acabem d’ensortir. Hauria preferit les cases unifamiliars als pisos que es construiran al costat: cases, cases, cases, això és el que ens fa falta al poble i no tant pisos i més pisos (que ja som massa gent!). Però segurament no podem voler-ho tot: salvar Can Palomo i tenir-hi al costat les casetes (hauran de ser pisos!).
Vaig viure trenta anys al davant mateix de Can Palomo, la veia cada dia en mirar per la finestra i la vaig interioritzar com a paisatge del ‘meu’ Malgrat (Per cert, jo vivia en una bloc de pisos que va construir en Julio Rodríguez i que, quan es van fer, també vaig criticar: és que no saps mai per on l’encertaràs!). Ara no hi visc, allà; però aquell entorn em sembla un dels indrets destacables del nostre poble i no sé si els pisos que s’hi faran al costat no ho aclapararan visualment.
He llegit atentament el que han dit uns i altres, els contraris a l’acord a què s’ha arribat i als que el defensen. M’inclinaria per posar-me al costat dels contraris; però no sé, si a la pràctica tangible, això hagués pogut salvar Can Palomo. No ho sé…
Publicat dins de Malgrat (el meu poble) | Deixa un comentari