ALBERT CORTES MONSERRAT

Ahir escoltavem Miguel Angel Rodríguez, número 2 de Ayuso comparant l’amnistia amb l’esclavitud i la pederàstia dient que ara sabia que eren constitucionals. Tota una bogeria que marca el nivell d’aquests personatges.

Efectivament, l’esborrany del TC sobre l’amnistia que en serà favorable ha portat a Rodríguez a fer aquestes comparacions miserables dient que el Govern espanyol pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi afegint que l’esclavitud, l’ablació i la poligàmia son constitucionals ja que no estan prohibides a la Constitució, més tard s’ha preguntat per la pederàstia ja en el seu deliri màxim. El seu líder de partit diu que no és pot donar llum verda a una llei que no és moral, ètica ni legal encara que sigui constitucional. Afegint que regalar impunitat a canvi de poder és corrupció i carregar-se la igualtat dels ciutadans davant la llei també ho és.

Tota una paranoia que marca el nivell polític espanyol i un sistema tant allunyat de la democràcia més elemental. Rodriguez es deu creure que fa molta gracia blanquejant paraules com ablació, esclavitud o pederàstia i a més comparant amb una llei que li pot agradar més o menys però ha passat per tots els filtres i aprovacions necessàries en les institucions permanents. Suposo que aquest gestió i conducte democràtic el confon. Si nomes vol el que li agrada això te un altre nom i es Dictadura que deu ser el seu sistema preferit. De totes maneres te la curiositat de que una llei que ha servit bàsicament per amnistiar uns autèntics delinquents com la policia que va usar la violència desproporcionada contra la gent indefensa, susposo aquests catalogats com herois per aquest personatge.

Alhora veiem com el president Popular es queixa de regalar impunitat a canvi de poder, crec que te mala memòria i amb la quantitat de casos interns del seu partit i la gestió del mateix quan ha governat no considero que hauria d’obrir la boca, pel poder han pactat amb tothom i han modulat els discursos com els hi ha convingut, exactament igual que ara i respecte la igualtat de ciutadans crec que ho tenen mal entès. La setmana passada ignoraven més de 10 milions de ciutadans que volien ser com els altres i posar la seva llengua al mateix nivell a Europa que la que gaudeix el castellà, i si mirem la llei, ja veiem com s’aplica amb uns i també a uns altres.

Com deia, una bogeria de comparacions.

La ponència del Constitucional tal com es preveu avalarà la llei d’amnistia, però deixarà a banda el tema de la malversació. Per tant persones com el President Puigdemont no entraran en aquesta llei i de moment hauran de seguir a l’exili si no volen ser detinguts.

Els casos de Puigdemont, Junqueras i Turull seguiran igual amb la seva malversació i no entraran a la llei d’amnistia per molt ratificada que sigui la seva constitucionalitat i amb l’argument que van obtenir un benefici personal. Un text de més de 200 pàgines que no en farà cap menció. Així donç el recurs popular que ja no ho impugnava. La sentència definitiva és preveu el 26 de juny.

Aquesta comèdia constata que la llei d’amnistia pactada i venuda com la vuitena meravella per part d’Esquerra és un nyap de grans proporcions, que ha servit per amnistiar els agents que van ser uns salvatges amb violència extrema el dia 1 d’octubre i que ha deixat els principals caps del procès fora d’ella amb una excusa esperpèntica com una malversació que evidentment no és veu per enlloc i nomes existeix en ments malaltes dels jutges espanyols afamats de venjança.

Pel que fa al President Puidemont, s’ha de reconèixer que desprès d’incomplir amb les lleis del Parlament i no anar endavant amb la independència, va triar l’exili que hauria d’haver estat amb tot el Govern en ple per seguir el procès, però que al no ser així vam comprovar que la unitat per la independència i el compromís del Govern era una mentida, i nomes comptava la salvació personal d’un objectiu del que mai van voler arribar al final. Les posteriors victòries judicials van assenyalar el règim espanyol i van ser l’únic oasi de victòries davant tanta submissió a Catalunya. Un cop passat el temps hem vist com Toni Comin no pot ser europarlamentari com si ho van ser la passada legislatura, com la famosa taula a Suïssa amb un mediador no serveix per res, ja que els incompliments son flagrants, i com els partits en terres catalanes pactaves amb els repressors a canvi de res com hem vist repetidament.

Davant això i mès enllà de la vinguda express del President a Barcelona i la seva nova fugida, la llei d’amnistia tampoc serà el seu paraigues de tornada i ara cada cop te menys sentit el seu exili, apart de les seves conseqüències personals. La credibilitat ha minvat i si seguim així pot acabar en l’oblit.

Cap canvi.