Vaig trobar aquest petit llibret a la biblioteca municipal de Llíria i fa uns dies el vaig poder llegir. Són una sèrie de relats curts de l’autor de Praga posteriors a la seua novel·la més coneguda, La metamorfosi, escrits entre 1919 i 1024 on el lector podrà entendre el que significa l’adjectiu kafkià.
Què s’ha fet?
Ningú no trob en qui pugui recolzar-me.
On paren aquells amb qui jo vaig amigar-me?
Acabada la primavera de l’amistat,
que se’n feu, dels bells amics que de tu mai no s’absentaven?
I ella, tota riallejant, aquesta va etzibar-me:
Ha dit el cel, Hafez, que el sacrilegi del teu bes
no profanarà, mai dels mais, el temple del meu rostre.
(Un No és No molt vell i bell)
Un petit gran llibre amb el qual el poeta de Llucmajor fa un gran homenatge a traves dels seus versos a les víctimes de la dictadura feixista a Mallorca. Si voleu saber la raó del títol només cal que mireu la Wikipedia i ja sabreu que és aquesta Sala Augusta, un sala de cinema que encara funciona a Palma.
La segona part és un llarg poema dedicat a la seua mare.
Per raons familiars tinc prou relació amb el poble de Tavernes Blanques i a la darrera fira del llibre li vaig comprar a Rafa Arnal (editorial L’Eixam) el seu darrer llibre de memòries que narra les seues i de la seua família durant la dictadura feixista del general Franco, barrejant fets locals amb fets nacionals i internacionals.
L’he llegit amb entusiasme i m’ha fet gràcia trobar a un familiar allà, a un oncle de mon pare que va ser rector de la parròquia del poble els anys posteriors a la guerra, quan l’església actual no existia i es feien les cerimònies al local de la Falange (casino requisat pels guanyadors de la guerra): Don Enrique, actualment enterrat a l’església nova.
A la fira del llibre de Riba-roja de Túria es sol posar una parada de còmics interessants. L’any passat ja els vaig comprar El partido de la muerte i aquest any m’he decidit per aquest titulat La última victoria. Quin serà el proper any?
En aquest comic, aprofitant la cursa de cotxes organitzada per la Penya Rhin al circuit de Montjuïc en 1936 els autors ens narren la fugida dels opositors al regim nazi de Hitler i de com els serveis secrets nazis instal·lats a Barcelona intentaven capturar-los i retornar-los a Alemanya, o directament eliminar-los allà mateix. Una història contada amb el recurs cinematogràfic del flashback (analepsi en la nostra llengua) per donar emoció i coherència a la narració.
Molt recomanable. Ara en un país normal i no a la colònia espanyola on ens toca viure, aquest còmic seria en la nostra llengua i no en la de l’opressor.
Anècdota: la cursa la va guanyar Tazio Nuvolari amb un Alfa Romeo i els corredors que hi surten són els personatges reals. La resta, inventat però real amb molta probabilitat.
La veritat és que aquesta gent del PP no deixa mai de sorprendre’m! són més avançats? o ens prenen per idiotes?
Un dels llocs de visita obligada quan vas a Girona és la llibreria Ulyssus, que malgrat el canvi d’ubicació, que li ha fet perdre un poc d’encant, continua oferint una bona selecció de llibres especialitzats a la seua clientela. Allà pots trobar petites joies relacionades amb el món dels viatges, senderisme, muntanya i altres temes relacionats, com aquesta petita joia, una selecció de contes dels pobles que formen el que nosaltres coneguem com a ruta de la seda.
Moltes vegades la història, sobretot si està ben narrada i de manera entretinguda, supera la literatura i moltes d’aquestes novel·les que es diuen històriques. Realment apassionant i molt recomanable.
Gracies Vicent!
Al Lidl he trobat uns gelats del nostre país i etiquetats en la nostra llengua! Qui no ho fa és perquè no vol!
Gelats Jop, de Campos, a Mallorca.
Al segle XIX entre els anys 1861 i el 1865 als EUA va haver-hi la guerra civil o de secessió entre els estats del nord, favorables a la Unió, i els dels sud que sota una confederació es volien separar ja que consideraven que el govern federal s’havia extralimitat massa en les seues funcions respecte a la independència dels estats que formaven aleshores la Unió. En aquells anys sembla clar que els més conservadors eren els estats que es volien separar, esclavistes i amb una economia agrícola i basada en aquests sistema esclavista que el govern federal volia abolir i que no s’estengués al nous estats que s’estaven colonitzant a l’oest.
Actualment sembla que els papers s’han girat i els que es volen independitzar (o almenys ja pensen en aquesta possibilitat) són els estats més progressistes que ja estan farts de la prepotència del boig que ocupa ara la presidència del govern federal a Washington, i que normalment treu els vots necessaris als estats més conservadors. Almenys això és que puc veure en tot açò que està passant a Califòrnia, que ja va estar a punt de ser un estat independent al segle XIX, ara que el Sr. Trump s’ha saltat la independència de l’Estat enviant la guàrdia nacional sense els permís del governador d’aquell estat que és qui té el poder fer fer-ho.
En poques setmanes he llegit dos llibres sobre la Rússia actual de dues periodistes que han hagut d’abandonar el país ja que no són ben vistes per l’amo del Kremlin. Aquest segon llibre és de la periodista russa Katerina Gordéieva, natural de Rostov del Don en el que ens narra les vivències personals de molts afectat (russos o ucraïnesos, tant se val) per l’actual guerra d’Ucraïna i la preguerra prèvia la Donbàs. Molt de dolor sense cap sentit corre per les pàgines d’aquest llibre i les víctimes no saben trobar la raó d’aquest patiment.
Per més informació:
Tots els homes del president (aquest també podria ser un bon títol) o com la realitat supera la ficció i a qualsevol pel·lícula del millor Hitchcock! Un relat vibrant del retorn del president Puigdemont durant tres dies del passat mes d’agost. Un relat on es veu la categoria humana de moltes persones, tant per a bé, com per a mal. Sobretot l’indigne paper dels que diuen que són la policia del país. Un cos que havia guanyat un gran prestigi durant l’agost del 2017, que en el meu tracte personal o professional a Sant Feliu de Guíxols els tenia molt ben considerats, en uns dies han perdut tota credibilitat de cara als ciutadans del país.
