Pols d'estels

Com a astrònoms coneixem bé el poder devastador de la contaminació lumínica. Els observatoris astronòmics fa dècades que van abandonar les ciutats per a allunyar-se del tsunami lumínic a la recerca de cels foscos. Hawaii, Canàries, Atacama són les actuals finestres a l’univers. No obstant això, la llum artificial nocturna no sols és una molèstia per als astrònoms, sinó que és un agent contaminant ambiental que afecta sobretot la biosfera i atempta contra la salut humana.

Nombrosos articles científics han demostrat la força disruptiva de la contaminació lumínica durant els últims 10 anys. Per això, no sols des de l’astronomia, sinó també des de la biologia, la ciència ambiental, la medicina, la criminologia, l’enginyeria, es treballa en un enfocament pluridisciplinari per a caracteritzar el problema, avaluar-lo, cercar solucions i, de manera prioritària, conscienciar a la població.

Alicia Pelegrina, doctora en ciències ambientals i responsable de projectes institucionals de l’Oficina de Qualitat del Cel IAA-CSIC, en La contaminació lumínica, ens descriu detalladament una problemàtica ambiental, “la nova de la classe”, que existeix però que encara no percebem com a amenaça.

La vida va sorgir en el nostre planeta fa milers de milions d’anys sota el ritme inalterat del dia/nit. L’evolució es va adaptar a aquesta alternança, amb canvis de llum, temperatura i humitat. Tots els animals i plantes presenten canvis fisiològics i de comportament que responen a aquest període de 24 h. Són els ritmes circadiaris.

El principal sincronitzador del nostre rellotge intern és aquesta alternança entre llum i foscor. Per tant, els nivells de llum insuficient durant el dia (una oficina poc il·luminada) com l’excessiva exposició a la llum artificial nocturna (ús del mòbil, intrusió lumínica) alteren el funcionament del nostre rellotge principal. Es produeix llavors una cronodisrupció, un procés en el qual el cos es troba fora del temps real, amb missatges equívocs sobre el moment verdader en el qual ens trobem.

La llum artificial nocturna ocasiona també danys catastròfics sobre la vida silvestre. Ocells en la seua migració, tortugues marines en la seua fresa, mamífers durant la seua caça, entre milers d’exemples, són greument alterats per una nit contínuament crepuscular. Però els més afectats són els insectes nocturns que queden atrapats pels fanals on moren esgotats, abrasats o depredats. Per això, la llum no natural en la nit és un dels principals factors de la pèrdua de la biodiversitat.

A Espanya la legislació per a mitigar, que no eliminar, la contaminació lumínica és feble o permissiva excepte a Canàries, Andalusia i Catalunya que gaudeixen de legislació específica. Així que, malgrat els avanços tècnics en il·luminació i de les accions de denúncia dels col·lectius mediambientals durant els últims anys, la contaminació lumínica no para de créixer. S’ha tractat de pal·liar un efecte d’aquesta contaminació (la lluentor del cel) millorant els punts de llum, però aquesta estratègia ja no és suficient ja que urgeix anar a l’arrel del problema, posar límits a l’agent contaminant (els fotons que ixen de les làmpades) com ocorre en altres contaminants (límits a les emissions dels gasos dels vehicles, per exemple). Aquest camí necessita un gran consens de la població.

La contaminació lumínica és un problema ambiental amb un enorme component social. No necessitem nova tecnologia ni avanços científics per a afrontar el problema. Precisem un canvi radical en la nostra concepció social de l’ús de la llum artificial durant la nit. El canvi cap a un enllumenat sostenible passa per comunicar, per acostar a la societat tot aquest coneixement adquirit en els últims anys per a augmentar la sensibilització ambiental.

Enric Marco
Departament d’Astronomia i Astrofísica
Universitat de València

Aquest article va ser publicat originalment en el butlletí d’estiu de 2025 de la Sociedad Española de Astronomía: La contaminación lumínica, de Alicia Pelegrina López

Acaben de publicar les primeres imatges obtingudes per l’Observatori Vera Rubin. Són realment espectaculars.

L’Observatori Vera C. Rubin, anteriorment conegut com a Gran Telescopi de Sondeig Sinòptic (LSST), és un observatori astronòmic situat a Xile, finançat per la National Science Fundation i pel Departament d’Energia del EUA, entre altres. L’Observatori Rubin alberga el telescopi Simonyi Survey, un telescopi reflector de gran camp amb un espill primari de 8,4 metres amb la tasca principal de realitzar un escombrat astronòmic de tot el cel cada dia, per crear una mena de pel·lícula a intervals de l’univers, el Legacy Survey of Space and Time. L’observatori està situat al pic El Peñón del Cerro Pachón, una muntanya de 2.682 metres d’alçada a la regió de Coquimbo, al nord de Xile, al costat dels telescopis de recerca astrofísica Gemini South i Southern ja existents. La instal·lació base del Vera Rubin es troba a uns 100 quilòmetres de l’observatori per carretera, a la ciutat de La Serena. L’observatori porta el nom de Vera Rubin, una astrònoma americana que va ser pionera en descobriments sobre les taxes de rotació galàctica i sobre tot el descobriment de la matèria fosca.

Vera Rubin va ser un pionera de la lluita de les dones astrònomes per fer-se un lloc entre els astrònoms homes durant la seua formació en els anys 50 del segle passat com vaig explicar en aquest article fet per homenatjar-la quan va morir el 25 de desembre de 2016. Per això va ser repugnant que una de les primeres mesures de l’administració Trump fora eliminar de la web de l’observatori tota la part reivindicativa de la biografia de Rubin.

Però avui hem vingut per parlar de ciència i de la joia de la primera llum de l’observatori. Avui mateix l’observatori ha presentat les primeres imatges científiques obtingudes pel telescopi. Des d’estrelles i galàxies distants, fins a milers de nous asteroides travessant el Sistema Solar, aquesta moderna instal·lació ha ofert una visió enlluernadora del nostre Univers.

Amb només 10 hores d’operacions de prova, l’Observatori Vera C. Rubin ha estat capaç de capturar milions de galàxies, milions d’estrelles ubicades a la Via Làctia, i milers d’asteroides desconeguts, en una escala i amb una definició sense precedents. Les primeres imatges d’aquesta nova instal·lació científic han estat presentades avui en un esdeveniment a Washington D.C. i són un petit avanç de la gran missió científica de deu anys de durada que ha de realitzar l’Observatori Rubin per explorar i comprendre alguns dels misteris més grans de l’Univers.

Aquesta imatge combina 678 imatges separades preses per l’Observatori Vera C. Rubin d’NSF-DOE en poc més de set hores d’observació. La combinació de moltes imatges revela clarament detalls que d’una altra manera serien tènues o invisibles, com els núvols de gas i pols que componen la nebulosa Trífida (a dalt) i la nebulosa Laguna, que es troben a molts milers d’anys llum de la Terra.

Dues imatges del vídeo creat amb més de 1.100 imatges capturades per l’Observatori Vera C. Rubin d’NSF-DOE. El vídeo comença amb un primer pla de dues galàxies i després s’allunya per a revelar uns 10 milions de galàxies. Aquests 10 milions de galàxies són aproximadament el 0,05% dels prop de 20.000 milions de galàxies que captarà l’Observatori Rubin durant els 10 anys que durarà la seua Investigació de l’espaitemps com a Llegat per a la posteritat (Legacy Survey of Space and Time).

Arriba l’estiu amb calorades típiques de juliol. Durant juny ja hem suportat dies amb de 30 graus i moltes nits tropicals (temperatures superiors a 20 graus). Fenòmens que abans només passaven de tant en tant en ple estiu ens semblen ja normals. El canvi climàtic ja és aquí per gaudir-lo. I no es fa prou per mitigar-lo. Això del límit d’1,5 graus de l’acord de Paris ja l’hem sobrepassat a la costa mediterrània. Tanmateix, per ser estrictes, des del punt de vista astronòmic, l’estiu comença avui 21 de juny.

Arriba l’estiu amb calorades típiques de juliol. Durant juny ja hem suportat dies amb de 30 graus i moltes nits tropicals (temperatures superiors a 20 graus). Fenòmens que abans només passaven de tant en tant en ple estiu ens semblen ja normals. El canvi climàtic ja és aquí per gaudir-lo. I no es fa prou per mitigar-lo. Això del límit d’1,5 graus de l’acord de Paris ja l’hem sobrepassat a la costa mediterrània. Tanmateix, per ser estrictes, des del punt de vista astronòmic, l’estiu comença avui 21 de juny.

L’òrbita de la Terra al voltant del Sol, corba que s’anomena eclíptica no és paral·lela a l’equador de la Terra. L’equador del nostre planeta està, de fet, inclinat uns 27,4º respecte a l’eclíptica, i, a causa d’aquest fet, al llarg de l’any la llum del Sol cau amb distinta inclinació sobre la superfície de la Terra. I avui a les 4:42, hora local, el Sol assolirà la màxima separació de l’equador celeste o pla equatorial. Com a conseqüència, a migdia d’avui l’astre rei assolirà la màxima altura al cel a l’hemisferi nord, que en el nostre país serà d’uns 73º d’alçada. Serà el moment del solstici d’estiu, i el primer dia de l’estiu.

Vist el moviment del Sol al llarg de l’any des d’un Terra estàtica notarem que el Sol puja i baixa. A l’hivern, per exemple, els rajos del Sol entren ben endins de les nostres llars, fet que indica que l’astre rei es troba ben baix i prop de l’horitzó. A l’estiu, per contra, la llum solar només entra per la finestra i baixant una mica la persiana és suficient per evitar el calor.

I si ara recordem que la Terra gira sobre el seu eix en 24 hores, aquesta arribada al cim de la posició solar donarà com a resultat que l’arc recorregut durant les hores diürnes pel Sol al cel serà el més gran de l’any, com pot veure’s en la figura adjunta. Avui serà, per tant, el dia més llarg de l’any.

La imatge del principi d’aquest text ens mostra clarament el fenomen. Un panorama compost de tres sortides de sol, per tant, mirant cap a l’horitzó est, que mostra la trajectòria del sol als solsticis (estiu a l’esquerra, hivern a la dreta) i equinoccis (primavera/tardor al centre). En els equinoccis el sol ix exactament per l’est*. Al solstici d’estiu el sol ix al punt més allunyat possible, depenent de la latitud del lloc, a l’esquerra del punt est, mentre que el solstici d’hivern el sol ix al punt més separat possible a la dreta del punt est. Com es veu a la figura adjunta de l’esfera celeste, aquest fet fa que el recorregut del sol al llarg del dia siga molt diferent. Serà màxim, avui 21 de juny, en el solstici d’estiu, i amb un màxim de  hores de sol i mínim en el solstici d’hivern, amb un mínim d’hores de sol.

El solstici d’estiu assenyala el dia en el Sol es troba més alt al cel. Les hores de llum són les més llargues de l’any i la nit és la més curta. A València, el sol haurà eixit avui al punt de l’horitzó situat al nord-est, exactament a 58º des del nord i es pondrà pel nord-oest a 58º des del nord (360 – 302 = 58º) tal com es pot veure en la taula adjunta. La durada de la llum diürna serà màxima avui, 14 h 57 min i 29 segons. De la taula també s’observa que la variació de la llum solar romandrà pràcticament constant durant els pròxims dies. L’altura del Sol al cel està invariable, estàtica. D’ací ve el nom de solstici, del llatí solstitium: de sol, i stare, ‘estar parat’.

Avui és el dia més llarg de l’any. A partir d’ara el Sol començarà a davallar i la durada de la llum diürna minvarà. És la victòria efímera del Sol que, per força, havia d’interessar les cultures antigues. Aquests festes de la natura estaven sempre associades a alguna divinitat. Ja des d’època grega i romana, en aquesta diada era costum encendre grans pires per, d’una banda, ajudar al Sol que ja començava a perdre vigor i de l’altra a purificar totes les persones i camps. L’Església va cristianitzar la festa pagana associant-la a Sant Joan, que segons l’evangeli de Lluc va nàixer sis mesos abans que Jesús. Per aquesta raó la festa grossa d’entrada en l’estiu és la Nit de Sant Joan, desplaçada del dia exacte del Solstici per remodelacions modernes del calendari. I, per això mateix, no, la nit de Sant Joan no és la més curta de l’any. De fet la diferència entre la durada de les hores de llum entre el dia de solstici i el de la vespra de Sant Joan és només de 10 segons.

La llum artificial nocturna és un agent contaminant com s’ha explicat un gran nombre de vegades en aquest bloc. La llum no natural afecta l’observació del cel en esborrar les estrelles però sobretot és un factor d’estrés per a la salut humana i per a la vida silvestre.

Per als animals nocturns viure en una nit que quasi és dia, o permanentment crepuscular si voleu, els altera completament el seu comportament. Ocells migratoris que desvien la ruta cap a ciutats enllumenades, tortugues marines eixint de l’ou a la platja i caminant cap als passeigs marítims, mamífers que no poden caçar o són caçat per culpa de la llum ambiental, entre milers d’exemples. La part pitjor se l’enduen els insectes. La majoria són nocturns i molts volen per caçar, buscar aliment o a la cerca de parella. Un llum o una filera de llums d’un carril bici els atrau, els crema o són depredats.

Però de les plantes que en sabem? ¿Quin són els efectes d’una llum nocturna artificial sobre la seua fenologia, ciència que estudia la relació entre els factors climàtics i els cicles dels éssers vius? El moment i la durada dels esdeveniments fenològics particulars varia segons els anys depenent de la corresponent situació meteorològica. El cas més conegut és quan broten i cauen les fulles dels arbres.

Si ens hi fixem, durant les nostres caminades per la ciutat, podrem trobar arbres al costat de potents focus de llum. Un dels efectes de la contaminació lumínica sobre els arbres és que, prop dels fanals, a la zona d’il·luminació intensa, les fulles mortes no cauen (excepte si hi ha vent fort). Aquest fenomen és clarament visible en la figura adjunta amb castanyers (castanyer d’Índies comú) en un parc públic de Lille (Parc Jean-Baptiste Lebas), nord de França, el 20 de desembre de 2016. Les conseqüències ecològiques (i per a la salut dels arbres) d’aquest retard encara no estan ben avaluades.

Aquest fenomen s’havia estudiant de manera puntal en algunes ciutats, com ara Milà, però no s’havia fet un treball continuat i a gran escala. La qüestió principal és que en les zones urbanes les fulles dels arbres no cauen en la mateixa època com ho feia abans sinó molt més tard. Aquest fet, però, ¿és causat per la contaminació lumínica o és conseqüència de l’augment de la temperatura pel canvi climàtic? Com distingir els dos efectes?

Un equip de científics de Xina, dels Estats Units i d’Alemanya, liderats per Lvlv Wang de la Universitat de Wuhan, Xina, han estudiat la variació de la cobertura vegetal durant l’any, és a dir l’estació de creixement i eixida de les fulles durant la primavera així com la caiguda de les fulles durant la tardor, en 428 grans ciutats de l’hemisferi nord des de 2014 al 2020. En 378 d’aquestes, el 88,3%, s’han observat avanços significatius en l’eixida de les fulles i grans retards en la seua caiguda. En mitjana els arbres urbans broten uns 12,6 dies abans que els arbres en zones rurals mentre que perden les fulles una mitjana d’11,2 dies després. La recerca ha estat publicada en Nature Cities i mostra clarament com la contaminació lumínica accelera els processos com l’eixida dels brots i retarda la caiguda de les fulles. Entre les ciutats estudiades està Barcelona.

Les dades necessàries s’han recollit des de l’espai. La variació de la verdor de les ciutats s’ha aconseguit des de imatges de satèl·lits especialistes en teledetecció. De la llum solar incident sobre la vegetació la clorofil·la de les plantes n’absorbeixen la llum blava i la roja, que són les més eficaces per a la fotosíntesi, mentre que el verd es reflectit, cosa que els dona aquest color. Els sensors dels satèl·lits capten el color verd però sobretot l’infraroig pròxim (NIR, sigles en anglés). Així que les àrees amb vegetació més densa reflecteixen més llum NIR i ben poca roja.

Amb aquestes dades s’ha vist com en la majoria de les ciutats de l’estudi s’ha observat un gradient creixent des de les àrees rurals, amb estacions de creixement i senectut normals, fins al centre de les ciutats amb avançament dels brots i retard en la senectut de les fulles. És a dir un eixamplament progressiu dels dies de creixement i caiguda de les fulles des del camp al centre de les ciutats.

La contaminació lumínica és un fenomen bàsicament urbà i es pot mesurar des de terra amb sensors com els SQM o el TESS que estan distribuïts en xarxes regionals o mundials  o bé des de satèl·lits per observar l’enllumenat a nivell global. Per a l’estudi han utilitzat les dades dels sensors VIIRS DNB (day-night band (DNB)), a bord del satèl·lit Suomi-NPP de la NASA, que detecten llum pancromàtica emesa per les ciutats en el rang 500-900 nm (del blau a l’infraroig), que és altament correlacionada amb la intensitat de la llum a la que estan exposades les plantes de les ciutats. Tanmateix els LEDs, instal·lats a tot arreu, tenen un pic important en la zona del blau i, aquest sensors no són capaços de detectar-los de manera correcta. Tanmateix els investigadors descarten que aquest fet afecte els resultats.

Un punt important del treball ha estat destriar l’efecte de la temperatura de les ciutats que creix per l’efecte d’illa de calor a causa del canvi climàtic de l’efecte causat per la contaminació lumínica. S’han realitzat delicats treballs estadístics, utilitzant anàlisi de correlació parcial per separar els dos efectes. I s’ha vist que mentre que la temperatura creix de manera quadràtica (suau) de les zones rurals fins al centre de les ciutats, la contaminació lumínica creix de forma exponencial (forta), sobretot entre les zones suburbanes i les urbanes.

Com es veu en l’exemple per a Europa Occidental, on podem veure que Barcelona ha entrat a l’estudi, la temperatura i la llum artificial nocturna creixen des de les zones rurals (paràmetre β = 0) fins al centre de les ciutats (β=1). Tanmateix ho fan a un ritme diferent. La temperatura creix a un ritme lent, fins i tot és pràcticament constant en l’entorn urbà (creixement quadràtic) mentre que la llum nocturna no natural creix de manera molt més ràpida des del camp a la ciutat, rapidíssima en el centre urbà (creixement exponencial).

Ara que l’article demostra que la influència de la contaminació lumínica sobre les plantes urbanes és universal (almenys en l’hemisferi nord), que passa a tot arreu, caldria preguntar-se quins efectes negatius pot tindre?

De positius en té un, sembla. Les fulles dels arbres estan més temps sobre els arbres i, per tant, capturaran durant un període més gran CO₂, ajudant a mitigar el canvi climàtic.

Els efectes negatius són molt més importants.

• Si els brots s’avancen i la caiguda de fulles es retarda, els arbres estaran més exposats a gelades tardanes a la primavera o primerenques a la tardor.
• La temporada d’al·lèrgies s’allarga.
• La pol·linització queda afectada. Els insectes i la floració es descompassen. Les flors ixen però els insectes encara no han nascut.
• Si el període de caiguda de les fulles es més llarg, els serveis de neteja estan més temps recollint fullaraca.

Aquest és un article molt important que ens recorda que les accions descontrolades dels humans sobre el medi ambient sempre tenen conseqüències.

Més informació:

Las luces de la ciudad están adelantando la primavera y retrasando el otoño, Miguel Ángel Criado, El País, 16 juny 2025.

Article original:

El passat 1 de juny l’astrònom Fred Espenak ens va deixar. Potser a la majoria de la població el seu nom i el seu llegat no els sonarà de res, però per als amants del cel, de l’observació de la Lluna i del Sol i dels eclipsis de tots dos, el seu treball ha estat fonamental. Espenak fou el primer que popularitzà les previsions dels eclipsis de Sol i de Lluna i les posà a l’abast de tothom.

Va nàixer a Nova York el 1953 i ja de menut s’interessà per l’astronomia. Als 9 anys ja tenia el seu primer telescopi. Es graduà en física en el Wagner College de Staten Island, on treballà al planetari. Més endavant acabà el màster a la Universitat de Toledo, Ohio, amb un treball sobre estrelles eruptives a partir d’observacions realitzades a l’Observatori de Kitt Peak a Arizona.

Ben aviat entrà a treballar al Goddard Space Flight Center (GSFC) de la NASA on treballà durant molts anys en espectroscòpia infraroja d’atmosferes planetàries. Tanmateix, interessat en els eclipsis, va crear i mantindre la web oficial d’eclipsis de la NASA fins a la seua jubilació l’any 2009 (eclipse.gsfc.nasa.gov). Ara, com s’anuncia a la web: aquest lloc web està disponible com a recurs per a registres i informació sobre eclipsis i trànsits, però no s’actualitzarà.

Però la feina que l’ha fet famós i estimat per tots els amants del cel, ha estat els seus butlletins i llibres sobre prediccions d’eclipsis de Sol i de Lluna i com observar-los. Des de 1978 va ser l’encarregat oficial del butlletí d’eclipsis de la NASA.

Aquests primers treballs eren innovadors, meticulosos i plens de gràfics per fer-los entenedors. En una època en que les publicacions anteriors sobre eclipsis eren feixugues i entenedores només per a especialistes avançats, les prediccions d’Espenak eren clares i concises. I, a més, com que els butlletins eren enviats des de la NASA, seguint la política de domini lliure, eren totalment gratuïtes.

El primer eclipsi que va observar va ser l’eclipsi solar del 7 de març de 1970, que va despertar el seu interès pels eclipsis i des de llavors en va veure més de 20.

Entre molts altres tractat sobre eclipsis que va escriure, va publicar, juntament amb Jean Meeus, expert en càlcul numèric aplicat a l’astronomia, el Five Millennium Canon of Solar Eclipses el 2006, que abasta tot tipus d’eclipsis solars (parcials, totals, anulars o híbrids) des del 2000 aC fins al 3000 dC, i el Five Millennium Canon of Lunar Eclipses del 2009, que enumera tots els eclipsis lunars (penumbrals, parcials o totals) en aquest període.

Sempre he utilitzat les prediccions de Fred Espenak per a tots els eclipsis solars o lunars als que he assistit i fotografiat,  com per exemple les de l’eclipsi solar parcial del passat 29 de març en la que la seua gràfica explica tot el que cal saber. Amb el seu manual vaig preparar el viatge a Reims, França, per veure l’eclipsi total de Sol de l’11 d’agost de 1999, i amb el nou treball estic preparant l’observació de l’eclipsi del 12 d’agost de 2026, que podrem gaudir al nostre país.

L’any 2009 Fred Espenak es jubilà de la NASA però continuà treballant en la seua passió, la predicció i l’observació d’eclipsis.

Amb el sobrenom de Mr Eclipse va seguir en les xarxes i viatjant a la cacera de nous eclipsis. El lloc web d’Espenak, www.MrEclipse.com, se centra en la fotografia d’eclipsis, mentre que el lloc web www.EclipseWise.com està dedicat a la difusió de les seues darreres prediccions d’eclipsis. Ara les guies d’eclipsis ja no són gratuïtes però tenen un preu assequible.

L’any 2003, per tot el treball fet al voltant dels eclipsis i com observar-los, l’asteroide 14120 Espenak va ser anomenat en honor seu. El 15 d’abril de 2025, Espenak va anunciar a la seua pàgina de Facebook que patia fibrosi pulmonar idiopàtica, la seua salut dequeia ràpidament i que de seguida entraria a l’hospital. Els metges van determinar que la malaltia havia avançat massa per a un trasplantament de pulmó. Finalment va morir l’1 de juny de 2025 amb cures pal·liatives a sa casa a Portal (Estats Units d’Amèrica).

Fred, no et podrem veure l’agost de l’any vinent per algun indret de la península Ibèrica mentre la Lluna tapa el Sol però, si nosaltres hi podem estar amb totes les garanties d’una observació segura, serà pel seu fantàstic llegat i mestratge.

Fred, de tot cor, gràcies per la teua increïble tasca popularitzant aquesta afició meravellosa.

Farewell, Mr. Eclipse: Fred Espenak dies at 71

Professionals de la salut i experts ambientals han analitzat aquest divendres 6 de juny, a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, l’impacte que té la crisi ambiental sobre la salut de les persones, en el marc de la II Jornada de Sostenibilitat Ambiental: impacte sobre la salut, organitzada per la Comissió Ambiental de l’Institut Català de la Salut a les Terres de l’Ebre, que ha comptat amb més de cinquanta persones assistents i ha inclòs ponències, casos pràctics i tallers enfocats a fomentar una cultura sanitària més ecològica.

Amb una clara vocació transformadora, la jornada ha posat en valor el paper dels professionals sanitaris en la transició ecològica. La benvinguda ha anat a càrrec de Ricard Chavarria, director de Serveis Generals i membre de la presidència de la Comissió Ambiental, qui ha subratllat que “una societat sostenible és també una societat més saludable”. Segons Chavarria, “el sector sanitari pot ser motor de canvi si incorporem criteris ambientals a la nostra activitat diària. Reduir, reutilitzar, reciclar i repensar són accions essencials que sumen”.

Tot seguit, Jordi Pujadas, tècnic de Medi Ambient i Eficiència Energètica de l’ICS, ha exposat l’estratègia ambiental general de l’entitat, destacant que “l’impacte ambiental de la nostra activitat repercuteix directament en la salut de les persones que intentem guarir”. Ha explicat que l’ICS treballa des de fa més de 20 anys en àmbits com la gestió de residus, l’eficiència energètica, la mobilitat o la biodiversitat, i que la nova política ambiental aprovada recentment pretén fer aquest impacte “cada cop més petit”.

Una de les ponències ha estat la de Pere Genaró, pediatre de l’Hospital Verge de la Cinta, que ha alertat sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut infantil. “Partícules fines, òxids de nitrogen o sofre tenen un impacte directe en el desenvolupament neurològic i pulmonar dels infants, i a llarg termini poden augmentar el risc de malalties cardiovasculars com l’ictus o l’infart”, ha explicat.

Posteriorment, Bet Martí, metgessa de família i referent en pneumologia de l’EAP Tortosa Est, ha presentat una campanya centrada en la prescripció sostenible d’inhaladors pressuritzats, elaborada conjuntament amb el Col·legi de Farmacèutics de Tarragona i els Col·legis de Metges de Tarragona i Tortosa. Martí ha remarcat que “aquests inhaladors tenen un impacte ambiental molt alt pel tipus de gasos que utilitzen, i volem conscienciar tant els professionals com la ciutadania perquè optin per alternatives més sostenibles i es fomenti el reciclatge mitjançant el punt SIGRE de les farmàcies”.

La jornada ha continuat amb la intervenció de Maria Valls, pediatra de Línia pediàtrica dels centres de atenció Primària, qui ha exposat les conseqüències dels pesticides en la salut infantil, especialment en contextos d’exposició crònica. Ha alertat que “molts d’aquests compostos químics actuen com a disruptors endocrins i poden alterar el desenvolupament”.

Seguidament, s’ha dut a terme la xerrada “Estem plastificats!”, sobre el viatge dels microplàstics des de la roba fins al cervell, a càrrec de Joaquín Rovira, investigador del TecnATox i la URV. Rovira ha explicat com el mal ús i la mala gestió dels plàstics comporta una acumulació de partícules en el cos humà, amb possibles conseqüències a nivell neurològic i immunitari.

La jornada ha finalitzat amb un taller sobre contaminació lumínica, impartit per Enric Marco, tècnic superior d’astronomia de la Universitat de València i president de l’associació Cel Fosc juntament amb Ángel Morales, catedràtic de Química Analítica de la Universitat de València i president de la Coordinadora en defensa de los Bosques del Túria. Marco ha mostrat l’impacte que té l’excés de llum artificial en el descans, els ritmes circadiaris i la salut mental, tant en la ciutadania com en els professionals sanitaris que treballen en torns nocturns.

Dora Casado, administrativa de Recursos Humans i una de les impulsores de la Comissió Ambiental, ha destacat el caràcter voluntari i transversal de l’equip organitzador. “Vam començar el 2005 com a Hospital Verd i ara som una Comissió consolidada, que vol fer pedagogia i mostrar que cuidar el medi ambient també és fer salut”, ha dit. Casado ha remarcat que “és fonamental que els professionals sanitaris prenguin consciència de l’impacte que tenen les seves accions quotidianes i que puguem actuar per minimitzar-lo”.

Els professionals de l’ICS a l’Ebre aborden l’impacte del medi ambient en la salut

A partir de la nota de premsa de l’ICS Terres de l’Ebre: L’ICS Terres de l’Ebre referma el seu compromís amb la sostenibilitat en la II Jornada Ambiental.

Dijous passat, el 5 de juny de 2025, va ser el Dia Mundial del Medi Ambient. Aprofitant l’efemèride s’organitzà l’activitat De costa a costa, coordinada pel CSIC, amb 21 xerrades divulgatives simultànies a 19 ciutats de l’estat amb l’objectiu de conscienciar el públic sobre l’amenaça creixent de la contaminació lumínica.

Fins fa poc, la llum artificial nocturna es percebia exclusivament com un símbol de progrés i benestar. Tot i això, en els últims anys s’ha començat a reconèixer la seua altra cara: la contaminació lumínica, un tipus de contaminació ambiental silenciosa però cada vegada més preocupant. A diferència d’altres contaminants àmpliament coneguts, com els gasos d’efecte hivernacle o els residus tòxics, la llum artificial nocturna s’havia lliurat de l’escrutini públic pels beneficis aparents. Avui sabem que el seu ús excessiu i mal dirigit no només afecta greument l’observació astronòmica, sinó que també té un impacte directe a la salut humana, altera els ritmes biològics i desestabilitza els ecosistemes. La contaminació lumínica es perfila així com un dels desafiaments ambientals emergents del segle XXI.

Nosaltres participàrem en la iniciativa i impartirem a l’hora fixada una xarrada en un indret ben particular i interessant, la seu de la Fundación Movimiento Ciudadano de Manises, a la comarca de l’Horta Sud. Des de la Universitat de València i des de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, així com des de la Coordinadora en defensa de los bosques del Turia donàrem suport a aquesta iniciativa per tal que la societat prenga consciència dels problemes que causa la llum artificial nocturna.

En la nostra xarrada, després de definir el problema i de caracteritzar la llum artificial nocturna com un agent contaminant, passàrem a parlar com la llum no natural a la nit es dispersa per l’atmosfera, molt més si és blanca, i com aquesta arriba molt més lluny de la zona que vol enllumenar. Aquestes zones remotes, moltes vegades parcs naturals, reben una llum no desitjada que distorsiona la nit natural i afecta a la vida silvestre nocturna. El desplaçament, la reproducció, la pol·linització i la depredació queden greument alterats.

També queda alterada la salut humana en entorns urbans cada vegada més enllumenats, en ciutats amb llum contínua. La melatonina, hormona que incita al son, no s’arriba a produir en ambients amb llum i és quan es produeix un procés de cronodisrupció. La nit ja és tan brillant com el dia i la primera conseqüència és l’insomni. I més endavant, si la pertorbació lumínica continua, podem arribar a produir-se altres tipus de malalties com augment del risc de patir hipertensió, diabetis, o del nivell de colesterol en sang. També s’han comprovat riscs de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns afectius i envelliment prematur.

L’augment de la seguretat en zones molt il·luminades és un gran del grans mites de la societat moderna. Realment els estudis científics ben fets no avalen aquesta relació de llum-seguretat. L’exemple de Chicago i els estudis de 300000 apagades no va fer augmentar la delinqüència en aquests carrers. Amb la iniciativa francesa Villes et Villages etoilés s’apaguen els llums d’uns 12000 pobles de 23:00 a 6:00 h sense cap problema de seguretat.

Al final de la xarrada jugàrem amb la nostra caixa de llum per demostrar que els LEDs no són tots iguals. Els LEDs molts freds són més contaminants i molesten la visió mentre que els càlids són més agradables a la vista.

Acabarem amb l’usual ronda de preguntes.

“Confiem que aquesta iniciativa pionera haja arribat per quedar-se, perquè som conscients que la solució a aquest problema no depèn només de la tecnologia o del coneixement científic -que ja tenim-, sinó d’un canvi en la nostra percepció de la llum artificial. Només així podrem començar a demanar sistemes d’enllumenat molt més sostenibles“, conclou en la nota de premsa del CSIC, Alicia Pelegrina (IAA-CSIC) i una de les coordinadores del projecte.

Gràcies a la Fundación Movimiento Ciudadano de Manises per la invitació.

Aquests dies passat he estat a Elx, el Baix Vinalopó, per parlar de la llum artificial nocturna i de la defensa de la nit. Les comarques del sud del País Valencià estan especialment afectades per aquest agent contaminant. La gran densitat de població, múltiples infraestructures públiques i privades com ara l’aeroport, polígons industrials, grans ciutats i àrees residencials les fan que siguen molt vulnerables a la contaminació lumínica.

Existeix pràcticament un continu lumínic des d’Alacant dins a Múrcia passant per Elx, Santa Pola, Oriola i Torrevella. Només se salven una mica les zones naturals com el PN el Fondo i les Salines de Santa Pola i Torrevella que des del satèl·lit apareixen més fosques.

Així, a les 19 h del divendres 30 de maig, em presentava Vicent Soler, de l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, entitat que m’havia invitat, a la seu del Casal Jaume I d’Elx. Amb una sala plena, amb gran presència de joves de primer de Batxillerat, vaig començar per definir l’objecte del nostre estudi, la contaminació lumínica com un agent contaminant.

La llum artificial nocturna arriba a tot arreu, des de les nostres ciutats, enllumenades en excés amb làmpades mal orientades, fins als llocs més allunyats i protegits com ara els nostres parcs naturals. A banda de l’enllumenat públic, generalment sobrepassat, les accions forassenyades com posar llum als ponts, muntanyes, platges, façanes, parcs públics a la nit són les responsables de l’augment de la brillantor del cel en tot Europa, on el 80% de la població no pot veure la Via Làctia. Només el Highlands escocesos i el nord de Noruega i Suècia encara gaudeixen de cels nocturns sense contaminar.

Després de repassar els problemes causat en la salut humana per la llum artificial nocturna i les afeccions sobre la vida silvestre vaig parlar sobre els mites que tracten de relacionar llum i seguretat. Massa administracions tracten de combatre la delinqüència instal·lant més punts de llum i més potents com si la llum a la nit fora un bàlsam que ho soluciona tot. La realitat és ben distinta i nombrosos estudis demostren que carrers molt enllumenats no redueixen els delictes sinó poden incrementar-los. Com sempre  cal fer cas als experts. La ciència de la criminologia estudia la prevenció del crim mitjançant el disseny ambiental, un enfocament multidisciplinari per reduir la delinqüència i la por al crim.

Després vaig parlar del cas concret del Baix Vinalopó a partir de les dades recollides pels nostres detectors durant 2021 i 2022 i de les imatges per satèl·lit del mapa de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS.

La contaminació al Baix Vinalopó és extrema i s’haurien de proposar mesures per contenir-la. A més a la ciutat d’Elx s’estan adoptant mesures sense massa sentit per enllumenar encara més les vessants del riu Vinalopó amb l’etern mite de la millora de la seguretat.

188 fanals canviaran el sistema de vapor de sodi pel sistema led per dotar de més llum i major sensació de seguretat una zona molt concorreguda pels il·licitans

Les mesures dels nostres detectors al Baix Vinalopó ens donaran més informació de la situació mediambiental nocturna i la seua evolució  al llarg dels pròxims anys.

De tot això vaig parlar en l’entrevista que em feren el dia anterior en el diari Información:

Elche, Crevillent y Santa Pola ya no ven las estrelles

El periodista va captar molt bé el sentit de la meua explicació. La lectura de l’article bé s’ho val.

Molt agraït a l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó per convidar-me i al Casal Jaume I d’Elx per acollir-me. Ha estat un plaer estar amb vosaltres.

Més informació.
Casal Jaume I, Elx: Conferència impartida pel Dr. Enric Marco Soler de la UV

Diumenge passat, dia 1 de juny, una gran bambolla de plasma solar impactava contra la Terra. L’origen era la gran regió activa solar AR4100 que un o dos dies abans havia sofert una reestructuració del seu camp magnètic deixant escapar a l’espai milers de tones de plasma solar, protons, electrons i ions molt energètics. La gran bambolla magnètica solar, coneguda tècnicament com a una ejecció de massa coronal, fou expulsada a gran velocitat just en direcció a la Terra que, casualment es trobava en el seu camí.

Al cap de poques hores la gran bambolla magnètica solar xocava amb el camp magnètic terrestre. Aquest interactuà amb les partícules solars redirigint-les cap a les zones polars. Sobre aquestes zones, on es produeixen les espectaculars aurores polars, productes de les excitacions i desexcitacions de les molècules d’oxigen i nitrogen atmosfèric.  El camp magnètic actua, per tant, com a escut i protegeix la biosfera i la tecnologia terrestre.

Tanmateix la quantitat del plasma solar que impactà la magnetosfera terrestre era molt gran, de manera que la tempesta geomagnètica produïda excedí les zones polars i s’estengué a àrees temperades com les d’Europa. Així seria possible veure aurores a casa nostra. Això seria com el que passà el passat 10 de maig o el 10 d’octubre.

La previsió del comportament de la tempesta geomagnètica del passat 1 de juny era també favorable i era factible veure aurores a València. Tanmateix sembla que el camp magnètic terrestre no estava ben orientat per afavorir-nos i les aurores només es veieren bé als Estats Units i a l’Europa septentrional.

El matí del dilluns dia 2 de juny vaig ser entrevistat en el programa mediambiental Terra Viva de la televisió d’À Punt d’on vaig parlar d’això i dels possibles problemes que podria causar una gran tempesta geomagnètica sobre la xarxa elèctrica tot recordant l’apagada general a la península Ibèrica del passat 28 d’abril.

https://www.apuntmedia.es/programes/la-via-verda/programes/video-02-06-2025-via-verda_134_1791574.html

A partir del minut 45:30 fins a 52:39

El bon oratge ha retornat encara que amb una calorada inusual. Malgrat els núvols subtils que embruten el firmament, la temporada d’observacions retorna i prompte buscarem la Via Làctia en les comarques d’interior on encara ens deixen veure les estrelles.

Júpiter ens han deixat finalment, Mart restarà només aquest mes, i si en volem veure altres planetes caldrà matinar per captar-los abans de l’eixida del Sol mirant cap a l’est. Venus i Saturn són els reis de la matinada.

L’estiu està ja a tocar. El 21 de juny el Sol assolirà la màxima altura a l’hemisferi nord. Més hores de llum i poques de nit però el bon estar permet gaudir del cel i ensenyar-lo als altres.  I cada vegada som més a prop de l’eclipsi.

Planetes

Mercuri retornarà als cels del capvespre a partir de la segona setmana del mes. Situat a la constel·lació dels Bessons, anirà augmentant en altura en passar els dies. El dia 26 de juny Mercuri assolirà el punt més alt en el cel vespertí. Així que durant juny i juliol el podrem veure alt al cel mirant cap a l’oest poc després de la posta de Sol. Brillarà intensament amb una magnitud de 0,4.

El planeta Mart continua sent observable en el cel del capvespre poc després de la posta de Sol mirant cap a l’oest.

El primer dia de juny una lluna de 5 dies passarà a 1°23′ al nord del planeta. 

Durant aquest mes Mart s’anirà movent respecte a les estrelles en la constel·lació de Leo fins a passar prop de Regulus. Es produirà una conjunció entre Mart i Regulus, l’estrella principal de Leo, la nit del 17 de juny a les 22:00 h., fenomen molt interessant de veure.

Finalment, la matinada del 30 de juny a les 03.04 h. una Lluna de 5 dies es trobarà en conjunció amb Mart. La Lluna passarà a 12’ al nord del planeta.

Els altres planetes caldrà veure’ls de matinada, abans de l’eixida del Sol.

A partir de les 5 de la matinada ja podrem veure, mirat a l’est, el brillant planeta Venus situat més prop de l’horitzó en la constel·lació de la Balena, i el planeta Saturn, molt més alt, en la constel·lació de Peixos. El 19 de juny a les 05:57 h. serà el moment de la màxima aproximació de la Lluna amb Saturn, passant la Lluna a 3°23′ al nord de Saturn.

Fets notables

La Lluna passarà entre les estrelles del cúmul estel·lar obert de les Plèiades (M45) la matinada del 23 de juny. A les 05:29 farà la màxima aproximació a les estrelles del cúmul passant a només 36,7 minuts d’arc de distància angular, un poc més d’un diàmetre lunar.

Solstici d’estiu

El 21 de juny a les 4:42 el Sol assolirà l’altura màxima respecte a l’equador celeste. Serà el dia del solstici d’estiu en l’hemisferi nord.

Pluges d’estels

Juny 10. Pluja de meteors Ariètids diürnes. La pluja de meteors Ariètids diürn estarà activa del 14 d’abril al 24 de juny, aconseguint el seu pic màxim al voltant del 10 de juny.

Juny 27. Pluja de meteors Bootids de juny. La pluja de meteors Bootids de juny estarà activa del 22 de juny al 2 de juliol, aconseguint el seu pic màxim al voltant del 27 de juny.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de In-The-Sky.org Guides to the night sky.