BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Quico Castanyer

una escapada mental
un pols a la cinquantena
un deliri

no se sap ben bé què és

Ens trobem a trenc d’alba i ens acomiadem a mitjanit. Quatre hores de cotxe (dues i dues, anar i tornar). Set dalt de la bici. 150 quilòmetres. 3100 de desnivell. Quatre o cinc comarques: Segarra històrica, de seguida Solsonès, sobretot Alt Urgell, toquem Pallars Jussà i la Noguera (crec)

Escalem ports a 38 graus. Serra Seca, Coll de Faidella, Coll de Bóixols, Coll de Comiols. Baixem a 70 quilòmetres per hora.

(més…)

Per Carles Canal

Hi ha un tipus de moments que es donen i ja està. Són pocs i si es busquen no es troben. Es donen. Un els pots ensumar i quasi intuir però si els persegueix, una xurra que els troba. T’hi topes.

Una carretera. Molta calor. Tensió latent. La calor, senyora indiscutible de la posada en escena i amiga inseparable de l’astre Sol, que no de la ostra Manola, posa les condicions. Una carretera. Un coll. Una hora friki pels dos pedals. S’ha assolit. S’ha conquerit. Toca repassar sense proposar-s’ho les fites de la jornada. Eufòria controlada. S’ha de païr el repte assolit i acceptar que no s’ha de reptar gaires cops més a la Senyora Sort, que aquesta s’ho pot cobrar car. Però bé avui no està a la festa. Encara queda un tros, amb peatge a La Serra (crec?) i gratitud d’aigua de font misteriosa.

(més…)

Per Manel Trenchs

Diuen que molta gent troba la felicitat quan fa viatges. Segons sembla això és degut a tot el procés vivencial de l’abans, el durant i el després. Doncs, si la voleu trobar no aneu pas amb aquesta colla de desmanegats i desendreçats que són els bttnightclub, altrament dits “p…s”.

L’abans és espectacularment caòtic, l’ordre i la planificació no existeix, només ho saben les divinitats com és possible convocar a 12 persones (i no pas apòstols o deixebles d’una secta, encara que ben bé ho podrien ser) per començar a pedalar a les 8 del matí, amb una certa puntualitat, des de l’ermita de la Mare de Déu de la Garola o l’Assumpció de Bassella.

(més…)

Per Albert Fluriach

Copiosa sortideta, amb tots els ingredients “vegans” per un bon àpat… Què podria sortir malament?
El pica-pica previ farcit d’incongruents intents de sabotatge i d’ingredients distorsionadors afegits d’última hora, sort de la consistència de l’àpat track principal .
Plat principal cumplint les expectatives amb escreix, tot i els intents d’una excessiva cocció per sucarrimar als soferts comensals, gràcies a un bon i glaçat reg.
L’ordre dels plats inalterable, primer el mesies i després els apòstols.
Rampes asfaltades i Nadalenques intentaren desmerèixer els postres que finalment tothom va menjar sense contemplacions.
Seguint els cànons, per poder repetir de plat, ens deixem per la propera un bon bany final, escupir el plat de la dona de la taula del costat i punxar les rodes d’un Porsche.

Com sempre, un (calorós) plaer.

Fluri

Per Joan Roca

Hi han moments a la vida per tot i de tota mena, moments que ens sorprenen i al capdavall després de patir los en treiem tot el positiu i el goig de compartir suor i plats al voltant d una taula, compartir aigua i gels, abraçades, copets i paraules d ànim, tant és com admirem, als primers per la seva fortalessa i als darrers per la seva tossuderia de no afluixar mai, tots tenim el premi d arribar, puterus versus bicicorriols però al capdavall sigui quina sigui la ruta, ens enforteixen tots aquests kilòmetres, desnivells i coneixença de país, quin gran país.

Llarga vida a les nostres sortides, que siguin llargues i dures, curtes planeres i que aquest esperit que ens uneix no sigui envà foragitat per qualsevol ruta anomenada impossible.

Joan

Per Pep Famadas

L’important a la vida no serveix per res. Ho diu l’Albert Sanchez Piñol a “Les tenebres del cor”. Darrer llibre molt recomanable, com la majoria. I tracta sobre els malanomenats i indomables pigmeus. I per malnom el dels puterus. I per indomables només ells. Tan li fot kms, desnivell, ruta o el temps. Es fa i punt. Tot és anecdòtic. L’important és compartir una dia sencer amb tots els personatges de l’auca, tots pletòrics en el seu paper. I entre tots salten els metres de desnivell amb més o menys patiment. De què serveix pujar el coll de Comiols a les 4 de la tarda a gairebé 40°C? De res o de molt, segons com es miri. L’important és amb qui ho fas.

Pep

Per Carles Canal

…i va una flor i es marxita perquè allò percebut com a caòtic no és sinó un ordre dins del desordre, i a més sentir la veu de cada un dels galls d’aquesta colla fa sinó més gran La Cosa i constatant el fet que tothom diu la seva i la seva raó és la millor per al final acabant fent el que primer s’ha dit i no servir de res tota aquella xarlateneria acumulada en forma de milers de missatges.

Manté tu que estas en los cielus!…

(més…)