L’asteroide Donaldjohanson vist per la Lucy Long-Range Reconnaissance Imager (L’LORRI) des de la nau espacial Lucy de la NASA durant el seu sobrevol. NASA/Goddard/SwRI/Johns Hopkins APL
La missió Lucy rep el nom de l’esquelet d’Australopithecus afarensis d’un individu que va viure fa uns 3,2 milions d’anys. Va ser descobert pel paleoantropòleg Donald Johanson el 1974 a 150 quilòmetres d’Addis Abeba, Etiòpia. Així que aquest asteroide es va anomenar en el seu honor quan es decidí que la nau Lucy el visitaria en el llarg trajecte cap a Júpiter.
Com s’esperava a partir dels estudis fotomètrics fets des d’observatoris terrestres, l’asteroide Donaldjohanson té una forma allargassada. Tanmateix ha resultat ser molt major del que s’esperava. Si fins ara es creia que tenia uns 4 km de llargària ha resultat ser el doble de gran. Amb uns 8 quilòmetres de longitud, i uns 3,5 quilòmetres d’ample, la diferència de grandària respecte a la prevista ha estat la causa de que, de moment, no disposem d’una imatge completa de l’asteroide.
NASA/Goddard/SwRI/Johns Hopkins APL
L’aspecte de Donaldjohanson és el d’un cos format per la unió de dos objectes menors units per una zona més estreta, molt semblant a Itokawa i Toutatis, i encara que no es troba en la mateixa zona del sistema solar, a l’objecte del Cinturó de Kuiper 2014 MU69, ara anomenat Arrokoth. És, per tant, un binari de contacte allargassat, un objecte format quan dos cossos menuts xoquen a baixa velocitat. Aquesta configuració de cossos en contacte sembla més habitual del que es pensava. La superfície de l’asteroide està molt crateritzada i s’hi poden veure moltes roques.
“L’asteroide Donaldjohanson presenta una geologia sorprenentment complicada“, ha dit Hal Levison, investigador principal de Lucy al Southwest Research Institute, Boulder, Colorado. “A mesura que estudiem les complexes estructures en detall, revelaran informació important sobre els blocs de construcció i els processos de col·lisió que van formar els planetes del nostre Sistema Solar“.
En una setmana es donaran a conèixer noves imatges i dades científiques del sobrevol de Lucy. Estarem atents al que ens conta la NASA.
M86, galàxia lenticular, de tipus S0, situada en el centre de la imatge en el cúmul de galàxies de la Verge. 31 de març 2025. Enric Marco.
Pols d’estels fa 20 anys.
Ara fa dos decennis vaig obrir aquest bloc dedicat a la divulgació de l’astronomia. Els blocs estaven de moda el 2005 i eren l’eina preferida per fer difusió de les dèries de cadascú. Vilaweb va tindre l’ocurrència d’obrir una nova finestra al món amb una secció de blocs propis que van tindre un èxit immediat. En aquests aparadors d’idees del nostre diari digital, es parlava molt, com no podia ser d’una altra manera, de política, però també de literatura, de viatges, de cuina, d’històries personals i també de ciència.
Encoratjat per l’amic Juli Peretó que ja tenia el seu bloc sobre bioquímica i l’origen de la vida, em vaig ficar en aquesta aventura de publicar periòdicament articles sobre la ciència que m’apassiona, l’astronomia, sobretot la part de l’astronomia que es relaciona amb l’observació, sobre l’exploració espacial, sobre les relacions dels humans amb l’univers. També vaig explicar tot el que feia personalment en aquest àmbit: observacions populars, xarrades als pobles, activitats de conscienciació respecte al problema de la contaminació lumínica.
Vaig seguir amb atenció les més fantàstiques aventures d’exploració espacial dels darrers vint anys com l’arribada de la sonda New Horizons al planeta Plutó, amb l’obtenció d’unes imatges espectaculars del planeta nan, l’aventura de la nau europea Rosetta al voltant del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, el treball ingent de la missió Gaia, recol·lectant dades de l’1% de les estrelles de la Galàxia o les exploracions dels robots de la NASA Curiosity i Perseverance sobre la superfície en busca de les petjades primitives de la possible vida marciana, entre moltes altres missions de les diverses agències espacials de la Terra. Tot això ho podeu llegir de manera didàctica i en català.
Aquest també ha estat un dels meus objectius més important, donar informació sobre els fenòmens celestes de manera senzilla i en la meua llengua. De blocs i xarxes socials que parlen d’astronomia hi ha molts a l’univers d’internet però en català ben pocs.
Nebulosa d’Orió, M42. 21 desembre 2024, Aras de los Olmos. Enric Marco. SeeStar amb Siril.
20 anys de temps donen per a molts textos en el bloc. 20 anys són 7305 dies o 1044 setmanes. Amb 1619 articles publicats sembla que he escric 1,5 articles/setmana o el que és el mateix 3 articles cada 15 dies. El primer dia de cada mes sempre he escrit un article explicant el que podem veure en el cel nocturn durant els 30 o 31 dies següents. Al llarg del mes sempre he inclòs alguna noticia astronòmica detallada sobre planetes del sistema solar o sobre la seua exploració, a més de recordar cada canvi d’estació o fer constar els fenòmens destacats com ara eclipsis de Sol o de Lluna quan ha calgut.
L’internet actual és molt diferent del de fa vint anys. Abans tenia una colla de lectors fidel que seguia el teu bloc i et feia comentaris, que permetien millor els textos. Així que la relació autor-lector era directa. Ara, vint anys després, els blocs van de baixa, sinó que han caigut del tot. La gent ja no es para a llegir un text d’una o dues pàgines sobre un fenomen astronòmic. Ara les xarxes socials, com X, Instagram i Facebook són les reines de la difusió de les idees. I encara que tinc usuari en totes aquestes xarxes, treure’n profit necessita molt dedicació, un temps que no dispose. A banda que alguna xarxa social ha agafat els darrers mesos una deriva d’enfrontament que m’obligarà a abandonar-la. I sense redifusió dels teus continguts del bloc en les xarxes socials no tens cap repercussió.
I, a més a més, també escric articles per a llibres de falla, alguns articles científics i col·laboració en llibres acadèmics, etc.
Els últims mesos m’ha vingut al cap preguntar-me si tota la feinada que costa tindre al dia aquest bloc s’ho val o si el que publique ací ja no té cap valor. ¿Caldria tancar aquest bloc i dedicar el meu temps lliure a escriure on sembla que em llegeixen i cercar feines menys dures i més agradables com ara llegir la pila de llibres que tinc pendents?
Tanmateix reconec que el bloc Pols d’estels m’ha ensenyat molt sobre divulgació de la ciència, a com resumir idees, a com expressar-les de manera més comprensibles per a llecs en la matèria. I a tractar de disseminar al públic en general el millor que ha fet la humanitat que és el mètode científic i la ciència que en deriva.
En un món cada vegada més caòtic que, ara mateix, sembla sense rumb la ciència sembla l’únic far que ens pot portar a bon port.
Per això pense que crec que continuaré divulgant astronomia i ciència en general.
L’explicació dels problemes que causa la contaminació lumínica s’estén a poc a poc com una taca d’oli. Dijous passat, invitat per l’amiga Amparo Giménez i el bar restaurant MonaBurguer d’Alberic vaig tornar al meu poble per parlar de l’enllumenat nocturn, de com s’instal·la malament i de manera abusiva i com ens afecta als humans i al medi ambient.
La sala estava plena de gom a gom, amb amics, familiars i gent interessada del poble que esperava que els explicara com la llum artificial nocturna és un contaminant silenciós.
Després de definir el problema de la contaminació lumínica vaig fer un passeig visual per les aberracions lumíniques d’Alberic, des de llum ornamental oberta tota la nit, el poliesportiu de la Muntanyeta vella tot enllumenat i invasió de llums blanques en tot el municipi. Res en principi diferent de molt pobles valencians, de fet. Molts municipis encara no han entès que més llum, sobretot blanca, no significa més seguretat, millor visió ni millor benestar, sinó tot el contrari. I, per això, cal més informació, més divulgació del problema.
Poliesportiu de la Muntanyeta vella d’Alberic amb tot de llums a les 23:30 del primer d’abril de 2025.
Després d’explicar com la llum artificial nocturna afecta l’observació del cel i obliga els astrònoms a buscar cel lliures de llums cada vegada més lluny, el problema de l’afecció sobre la salut humana va interessar molt el públic. La llum a la nit, sobretot si és blanca, via la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina, pertorba els cicles circadiaris, produeix insomni, depressió, obesitat, o augment del risc de patir càncer de mama en dones o de pròstata en homes com demostrà fa uns anys uns estudis de l’Institut de Salut Global de Barcelona.
Fa uns anys participàrem en un projecte d’un còmic europeu on s’explicava molt didàcticament la influència de la llum artificial sobre la salut. Una manera ben innovadora d’arribar al públic, no només infantil. El resultat el poder llegir ací: Il·lumina el teu rellotge, com el teu cos et diu l’hora.
El tema llum i seguretat és un dels temes més interessants. Des de fa molt de temps s’ha associat més llum al carrer amb més seguretat vial i personal. Tanmateix els estudis no ratifiquen aquesta percepció. Per exemple un famós estudi sobre les conseqüències de 300.000 apagades en Xicago no va fer augmentat els delictes sinó que els va disminuir. Els delinqüents van fugir a zones més enllumenades i en les zones fosques va baixar la delinqüència. Per això calen estudis de criminologia que expliquen de manera clara com fer minvar els delictes. Una de les claus és la vigilància natural, veure i ser vist, eliminar obstacles a la vista, fer enllumenat homogenis i sense ombres.
L’efecte de la contaminació lumínica sobre la biodiversitat és devastador. Els insectes són els que més en pateixes ja que queden xuclats per les làmpades, sobretot de llum blanca, exposats a ser depredats per rat-penats oportunistes. Però també afecta els ocells en les seues migracions, els amfibis, els mamífers, etc.
Finalment, mitjançant els mapes de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS d’Alejandro Sánchez de Miguel, vaig fer una visió des de l’espai de com s’enllumenen els diferents municipis de la Ribera Alta.
La Ribera Alta, en el mapa de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS.
Com es veure en la imatge adjunta, algunes municipis conserven total o parcialment de moment l’enllumenat càlid com Alzira, Sueca, Tavernes o Tous. S’hi veuen clarament els carrils bici d’Alzira, Tavernes o Alberic. Finalment es veu com Alberic ha canviat totalment l’enllumenat a LED blanc.
Alberic en el mapa de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS.
En la imatge adjunta es pot veure l’enllumenat d’Alberic. Es veu com pràcticament tota la llum viaria és blanca llevat del polígon industrial.
La xarrada acabà amb un interessant torn de preguntes.
Gasolinera d’Alberic a les 23:30 del primer d’abril de 2025. Enric Marco.
A la Trobada han assistit quasi una trentena d’aficionats a la gnomònica i els seus acompanyants, procedents de diversos punts de la península ibèrica, illes Balears i Mèxic. Durant aquest, que és continuïtat dels anteriorment realitzats a Palma, Múrcia, Otos, Madrid, Olot-Besalú i Conca, es van realitzar diversos recorreguts per la ciutat i es van conèixer alguns dels seus rellotges de sol.
Es realitzaren exposició de ponències, passeigs gnomònics culturals per Còrdova, exposició de peces gnomòniques procedents de col·leccions o realitzacions de destacats assistents a l’encontre. Però el més important de tot va ser conèixer-nos en persona tots els que estimem els quadrants solars. Tornarem a reunir-nos en Saragossa la pròxima vegada.
Les galàxies espirals M101 en el centre i NGC5477 en la part inferior de la imatge. 31 de març 2025. SeeStar. Enric Marco.
Finalment ja som a l’abril, el primer mes complet de la primavera. Les pluges han desaparegut i tornem a admirar el cel nocturn. Però, malauradament, han tornat a canviar l’hora. Ara ja estem a l’horari d’estiu. Més tard per fer-se de nit, l’observació sempre acaba passada la mitjanit.
Planetes
Actualment només dos planetes són visibles en les hores posteriors al capvespre. Júpiter, situat entre les banyes de la constel·lació de Taure, continua brillant mentre que Mart, fent el trio amb Càstor i Pòl·lux en el Bessons, l’acompanya en el cel vespertí.
Els altres planetes, Venus, Mercuri i Saturn ja passaren la conjunció superior, superaren la direcció solar, i se situen ara mateix en el cel de la matinada, observables poc abans de l’eixida del Sol.
El planeta Júpiter serà visitat per la Lluna la nit del 2 al 3 d’abril. La Lluna passarà a 5° 30´ al nord del planeta. Servirà per localitzar-lo.
El planeta Mart, en els Bessons, serà visitat dos dies més tard, per una Lluna en quart creixent la nit del 5 d’abril a 2° 09´ situant-se al nord de Mart. Serà un bon moment per a una foto.
Mart en conjunció amb la Lluna i Júpiter. 5 d’abril 2025 a les 21:00. Stellarium.
Els altres planetes seran visibles ja a la matinada, abans de l’eixida del Sol.
Venus i Mercuri brillaran molt en el cel est i estaran prou separats del Sol.
La matinada del 21 d’abril, Mercuri assolirà la seua major altura en el cel matutí, arribant a la seua màxima elongació occidental. Serà un moment ideal per descobrir l’esquiu planeta.
El planeta Venus, també serà vist cap a l’est abans de l’eixida del Sol. La matinada del 24 d’abril Venus aconseguirà la seua major lluentor en la seua aparició matutina del 2025; brillant intensament, aconseguirà una magnitud de -4,5. El dia següent una Lluna minvant se situarà a 2° 23´ al sud del planeta.
L’Estació Espacial Internacional a l’esquerra, prop de l’horitzó, Mercuri i Venus i Saturn en conjunció. 29 d’abril 2025 a les 6:30. Stellarium.
A les 4:23 de la matinada del 29 d’abril Venus i Saturn es trobaran en conjunció, amb una separació mínima de 3° 43´ en direcció de la constel·lació de Peixos.
Fets notables
La nit del primer d’abril una Lluna fina de 3 dies passarà a només 38,8 minuts del cúmul obert de les Plèiades.
La nit del 16 d’abril una Lluna gibosa minvant passarà a només uns minuts d’arc d’Antares, l’estrella més brillant de la constel·lació de l’Escorpí.
Lluna de 3 dies des de l’Aula d’Astronomia. Primer d’abril 2025. Enric Marco.
Pluges d’estels
Pluja de meteors Lírids. Activitat entre el 16 i 25 d’abril, amb un màxim el 22 d’abril. La taxa màxima observable serà fins de 18 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Hèrcules. El cometa C/1861 G1 Thatcher és qui origina aquesta pluja. Serà visible des de les primeres hores del dia 22 i fins a l’alba, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.
