Avui de nou, i ja van més de 30 vegades, he fet una de les coses que més il·lusió em fa al llarg de l’any: lliurar una mona a la meva fillola i neboda Laura. Sense importar la distància que ens separa físicament i a desgrat que tant ella com jo ens anem fent grans
La foto que il·lustra l’apunt d’avui la vaig prendre ahir diumenge a mitja tarda. Es tracta del carrer Arena, de Las Palmas de Gran Canària. Que ningú es pensi que és una via situada en algun barri perifèric de la ciutat. No: fa cantonada amb el carrer Mayor de Triana, el més cèntric i concurregut
M’hi he fixat una vegada més. De nou m’han cridat l’atenció. Una, dues i alguna vegada més dones plantades a la vorera resant en silenci. Un rosari a les mans. En silenci, amb discreció. Cap escarafall, cap sortida de to. La insòlita escena cobra el seu sentit quan sabem que just al davant s’alça una